L’estat prepara el terreny per la sentència de l’estatut?.


Per Jordi Fernández.

Sovint el millor és imaginar com et pot atacar l’enemic per poder fer-te mal, i a banda del que es pot escapar de la nostra imaginació, sobre tot quan tractem amb gent que te més experiència que nosaltres en tenir mala llet, ens pot ajudar a entendre les coses com passen, i sobretot quan, el tempo.

Octubre ha estat un mes peculiar on el nostre país ha passat d’una amplia unitat sobre el tema de reaccionar a la sentència de l’Estatutet, a estar dividida, desmoralitzada, avergonyida i amb una amplia crisi de les institucions. Com ha estat això?, doncs com ja sabeu amb els casos del Palau i el de Santa Coloma. Casualment, tots dos han agafat la seva màxima intensitat el mes que es va comentar que sortiria la sentència, o potser s’ha endarrerit la sentència fins al moment que es pogués fer pública ja que tingués el terreny preparat. Ens han jugat les cartes en l’ordre adient i ens han fet botifarra.

Podem creure que tot son casualitats, que tothom es bo, i que el bé sempre guanya sobre el mal. Però els que fa temps que ens afaitem, no creiem en l’atzar. Aquí hi ha un tempo, les coses passen en un ordre determinat, amb la velocitat de qui te presa, i amb el resultat esperat.

I per cert, el que és evident. En cap cas dic que aquestes trames de corrupció siguin inventades per l’estat, però si crec que les coneixia i que ha triat el moment que li ha anat més bé per fer-ho públic.

Que el demanar honestedat als nostres polítics i empresaris, no ens faci tan càndids com per esperar això de l’estat vers nosaltres.

Ara més que mai hem d’estar units, ens volen aixecar la camisa.

Els Comentaris estan tancats