QUI SERÀ PRESIDENT?


El president Mas va convocar aquestes eleccions amb caràcter plebiscitari, posant en joc un referèndum per la independència, però ell personifica més que ningú l’èxit o el fracàs del plebiscit: la seva reelecció hi va lligada.
Es veritat que les coses s’han precipitat molt ràpid des de l’onze de setembre i Mas s’hi ha trobat al mig. Però també és veritat que aquest procés l’ha agafat preparat i que en aquest moment és qui millor personifica la unitat dels catalans en el camí de la independència. Ara és l’hora d’Artur Mas, encara que a Catalunya hi hagi líders fins i tot millors.
Si CiU no obté majoria absoluta, amb la possibilitat de derrotar Mas i fer fracassar el plebiscit, quedarà oberta una lluita aferrissada per la investidura, amb propostes insòlites i temptadores per a tots els diputats i diputades. De moment l’única candidatura compromesa amb Artur Mas és CiU, totes les altres es presenten com a alternativa i ens han intentat convèncer que Artur Mas no és la millor opció. Només CiU té possibilitats de fer govern en solitari i cap de les altres ha renunciat a buscar una majoria alternativa, sense explicar-nos com ho pensen fer ni fins on poden arribar.
L’independentisme ha tingut l’oportunitat de presentar-se unit, fent pinya entorn del president i accentuant el caràcter plebiscitari de les eleccions, però els partits han preferit continuar fent partidisme. Encara són a temps de demostrar unitat en el debat d’investidura, però els electors ho necessitem saber avui, i només votant CiU sabem a qui votem per president.

Ramon Plana

, ,

Els Comentaris estan tancats