Arxiu categoria General

QUI SERÀ PRESIDENT?

El president Mas va convocar aquestes eleccions amb caràcter plebiscitari, posant en joc un referèndum per la independència, però ell personifica més que ningú l’èxit o el fracàs del plebiscit: la seva reelecció hi va lligada.
Es veritat que les coses s’han precipitat molt ràpid des de l’onze de setembre i Mas s’hi ha trobat al mig. Però també és veritat que aquest procés l’ha agafat preparat i que en aquest moment és qui millor personifica la unitat dels catalans en el camí de la independència. Ara és l’hora d’Artur Mas, encara que a Catalunya hi hagi líders fins i tot millors.
Si CiU no obté majoria absoluta, amb la possibilitat de derrotar Mas i fer fracassar el plebiscit, quedarà oberta una lluita aferrissada per la investidura, amb propostes insòlites i temptadores per a tots els diputats i diputades. De moment l’única candidatura compromesa amb Artur Mas és CiU, totes les altres es presenten com a alternativa i ens han intentat convèncer que Artur Mas no és la millor opció. Només CiU té possibilitats de fer govern en solitari i cap de les altres ha renunciat a buscar una majoria alternativa, sense explicar-nos com ho pensen fer ni fins on poden arribar.
L’independentisme ha tingut l’oportunitat de presentar-se unit, fent pinya entorn del president i accentuant el caràcter plebiscitari de les eleccions, però els partits han preferit continuar fent partidisme. Encara són a temps de demostrar unitat en el debat d’investidura, però els electors ho necessitem saber avui, i només votant CiU sabem a qui votem per president.

Ramon Plana

, ,

No hi ha Comentaris

Units vencerem

Mentre no anem units serem esclaus. La màxima expressió d’unitat dels catalans l’encarna el president de la Generalitat. En aquest moment estem d’enhorabona: Tenim una necessitat: la realització nacional. Una urgència: l’escanyament financer. Un moviment social: l’Assemblea. Un projecte: la independència. Un bon president: Artur Mas. I una acció immediata: les eleccions del 25-N. Som-hi, tots junts vencerem.

,

No hi ha Comentaris

Eleccions ja?

Tot i reconèixer la renovació que poden portar ara unes eleccions, que la gent pot votar amb criteris diferents de fa dos anys, també passa que les eleccions paren l’activitat política, i en aquest moment el govern està en condicions d’avançar la Hisenda pròpia. Es urgent i primordial parar la sagnia de 60 milions d’euros que cada dia marxen de Catalunya per via fiscal.
Per altra part, ¿què podem esperar d’unes eleccions partitocràtiques que no ens donen uns representants polítics de confiança?
Com a votant penso que si el govern es veu amb capacitat de tirar endavant la hisenda pròpia, no cal que corri a convocar eleccions.

R.P.

,

No hi ha Comentaris

Votar el 20-N

Dels quatre àmbits electorals en que participem els catalans actualment (municipal, autonòmic, espanyol i europeu) l’espanyol és el que més decideix en la política de Catalunya. Esperem que algun dia Catalunya es governarà per mitjà d’institucions catalanes. Hi tenim tot el dret i no hi renunciem, però avui per avui, sense estat, la política catalana està jugant a categoria regional i les grans decisions es prenen a fora del nostre país.

I què hem de fer per pujar a primera divisió? Doncs guanyar, cada dia i a cada ocasió. Aquestes eleccions són el primer partit important i ens hi juguem la permanència. Si no traiem un bon resultat encara podem baixar de categoria. Per pujar hem de guanyar aquest i els que vindran darrere: concert econòmic, ensenyament en català, crisi, llei electoral, … referèndum per la independència.

Entre les 20 candidatures que concorren n’hi ha una d’independentista, dues d’autonomistes, i totes les altres són alienes a l’especificitat catalana, algunes declaradament uniformitzadores. Tant si anem a votar com si no hi anem, 47 diputats sortiran elegits entre les 4 províncies catalanes i seran els nostres representants legítims davant de tot el món. Seria absurd amagar-nos i deixar que tots els escons siguin ocupats per persones que ens ignoren. Els independentistes ho tenim ben clar: votar per l’única candidatura independentista ERC-RI-Catalunya sí.

Perquè la nostra arma és la democràcia i els vots, i per això tots aquells que us diguin que no cal votar, que ara no toca, que si posaré paper de colors al sobre, que no són les nostres eleccions… tots els que us diguin això,  tingueu el convenciment que no treballen per la nostra llibertat sinó que directament treballen pels que ens volen submisos ara i sempre -Rut Carandell-

El dia 20 ens hi juguem molt. No és un dia per a platja o muntanya ni per quedar-se a casa si plou. Es el dia d’anar a votar perquè els polítics elegits siguin persones que ens coneguin, ens entenguin i estiguin amb nosaltres.

,

No hi ha Comentaris

Un escenari incoherent

Per Gerard Rincón Andreu.

La vida política al acostar-se la campanya electoral es caracteritza sempre per el seu agitament sobtat, perquè tothom vol passar la mà per la cara al seu adversari. Sempre hi ha el polític o el partit que es posa nerviós, al intuir que si la passada legislatura no va correspondre degudament la bona fer del ciutadà, ara l’elector exercirà el temible vot de càstig. També hi ha qui faria de tot i més per desgastar el seu rival polític més directe, practicant la política de la por o fent reclam per qui ho fa menys malament de tots. Com també reiteradament es dóna el cas; i aquesta tardor no serà una excepció, que hi ha qui ja juga amb l’ambigüitat del circ polític i practica incongruències sorprenents, essent perfectament conscients, que el pal de paller del programa electoral que divulgaran, és pura utopia.

  1. La impossibilitat del concert econòmic és manifesta, i més encara després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on no apareixia ni molt menys la idea de concert econòmic, però el qual va ser igualment desballestat. A més, aquesta via no és factible pel fet que no depèn de nosaltres mateixos, sinó de les institucions estatals, com són el Congrés i el Senat, i on com sempre, el PP i el PSOE en temes de país, sempre faran pinya.
  2. La inviabilitat d’un referèndum també és del tot comprensible, sabent que l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum és competència exclusiva de l’Estat, i de fet, així ho diu la Constitució espanyola de forma explícita. Així doncs, caldria per aquesta opció una reforma de la CE per un procediment que no seria l’agreujat, però el qual de totes maneres és del tot inassequible amb el bipartidisme actual, al exigir majories de tres cinquenes parts en les dues cambres espanyoles.

Sincerament, crec que queda prou clar el fet que ambdues propostes són enganyoses, i que seguint una línia coherent, l’elector hauria de ser prou capaç de deixar en evidència aquells partits, que amb aquests tipus de proposicions pretenen treure un bon sac de vots en els pròxims comicis. Al meu entendre, no es mereixen la confiança ni aquells que juguen amb l’ambigüitat i en fan de tot un bluf; ni tampoc aquells qui amb la careta de la pretesa unitat i transversalitat s’omplen la boca d’una independència sense contingut, obligant-me a pensar, que més que desitjar una unitat real del nou independentisme, el que més pretenen, amb un gran tacticisme cínic, és posar a la pràctica el famós “divide i vencerás”.

No hi ha Comentaris

L’estat prepara el terreny per la sentència de l’estatut?.

Per Jordi Fernández.

Sovint el millor és imaginar com et pot atacar l’enemic per poder fer-te mal, i a banda del que es pot escapar de la nostra imaginació, sobre tot quan tractem amb gent que te més experiència que nosaltres en tenir mala llet, ens pot ajudar a entendre les coses com passen, i sobretot quan, el tempo.

Octubre ha estat un mes peculiar on el nostre país ha passat d’una amplia unitat sobre el tema de reaccionar a la sentència de l’Estatutet, a estar dividida, desmoralitzada, avergonyida i amb una amplia crisi de les institucions. Com ha estat això?, doncs com ja sabeu amb els casos del Palau i el de Santa Coloma. Casualment, tots dos han agafat la seva màxima intensitat el mes que es va comentar que sortiria la sentència, o potser s’ha endarrerit la sentència fins al moment que es pogués fer pública ja que tingués el terreny preparat. Ens han jugat les cartes en l’ordre adient i ens han fet botifarra.

Podem creure que tot son casualitats, que tothom es bo, i que el bé sempre guanya sobre el mal. Però els que fa temps que ens afaitem, no creiem en l’atzar. Aquí hi ha un tempo, les coses passen en un ordre determinat, amb la velocitat de qui te presa, i amb el resultat esperat.

I per cert, el que és evident. En cap cas dic que aquestes trames de corrupció siguin inventades per l’estat, però si crec que les coneixia i que ha triat el moment que li ha anat més bé per fer-ho públic.

Que el demanar honestedat als nostres polítics i empresaris, no ens faci tan càndids com per esperar això de l’estat vers nosaltres.

Ara més que mai hem d’estar units, ens volen aixecar la camisa.

1 Comentari

Propostes a tots els pobles.

Reagrupament al Berguedà, ha finalitzat de presentar aquest escrit a tots els ajuntaments de la nostra comarca, per tal que es facin consultes populars sobre la llibertat del nostre país.

Exposa: Que tot seguint el camí iniciat a Arenys de Munt i que ha de concloure amb la possibilitat de donar l’oportunitat a tots els i les ciutadanes del nostre país, Catalunya, d’opinar sobre un tema tan important per ells i el seu futur, com és quin país volen tenir, podent fer referèndums, el màxim exponent de la democràcia local.

El poble ha de tenir la possibilitat d’opinar sobre el que pensa, i els ajuntaments que han de ser la representació del poble, han d’ajudar a materialitzar aquesta possibilitat, implicant-se fins allà on els hi sigui possible, tot prenent les seves decisions per el poble que els va votar, per sobre dels partits polítics als que pertanyen, que no haurien de prendre decisions locals a les seves estructures de partit que sovint son alienes a la seva població.

Demana: El suport d’aquest ajuntament de manera explícita organitzant una consulta popular, o si per alguna raó creieu que no ho podeu fer, el suport implícit a que sigui organitzada la consulta per les entitats de la vostra població , amb la cessió d’espais o un lloguer simbòlic dels mateixos. Amb aquesta organització també col·laboraria l’associació Reagrupament.cat amb la seva estructura al Berguedà.

Que sigui atesa aquesta petició tan aviat com sigui possible, i que ens sigui comunicada la resposta.

No hi ha Comentaris

Espai d’opinió

Dels 10mil a Brussel·les a les autonòmiques

Opina: Gerard Rincon i Andreu (associat a Reagrupament)

 Fa cinc mesos milers de catalans ens vam unir per manifestar conjuntament a Brussel·les el ple desig d’aconseguir un estat propi per a Catalunya. La llibertat del nostre país i el conflicte que dita qüestió representa va ser exhibit el set de març amb orgull a la capital belga, i així passà a ser més conegut arreu d’Europa i del món.

 Manifestació de 10mil per l'autodeterminació

Des d’aleshores el mot transversalitat no ha parat de sonar amb força, i és que aquella manifestació va ser presentada com un acte transversal, totalment promogut des de la societat civil, i el qual va ser dut a terme gràcies a molts voluntaris i voluntàries d’arreu dels països catalans, on des del Berguedà, alguns membres actuals de Reagrupament també varem promoure la jornada com a delegats de l’organització dels Deumil en xarxa per l’Autodeterminació.

Des d’aquell dia memorable, molts catalans somiem en poder votar una força realment independentista que representi la nostre sobirana veu al Parlament de Catalunya. Anhel compartit i disposat a promoure des de l’associació de Reagrupament independentista. Promotors però, els quals al meu entendre no podem tampoc pretendre abanderar-nos com a únics impulsors de portar a les institucions la representació independentista, ja que no podem negar que altres partits i/o associacions com Força Catalunya, Partit Republicà Català o la mateixa organització dels Deumil, no pretenen pas menys. Ans aquí una qüestió aparentment fàcil de resoldre – (unitat) -, però que de ben segur portarà dures feines per acabar vestint una única candidatura transversal a les eleccions autonòmiques de l’any vinent.

  

Reagrupament significa aplegament, és clar, i de fet ja ha aconseguit aglutinar múltiples organitzacions minoritàries, entre elles UNC o RC. Ara bé, això no vol dir que la convergència hagi d’anar el cent per cent entorn a Reagrupament. Amb això vull deixar palès, que el desig de concentrar l’independentisme dins una mateixa llista, no significa que aquesta figuri dins de Reagrupament o que hagi de portar aquest nom de cara a les eleccions del 2010. Però el que és clar i evident, és que des d’aquesta associació es promourà una candidatura amb garanties plenes d’entrar al Parlament amb una clara intenció: la declaració unilateral d’independència. Per tant, seria lògic que tot hom o grup que tingui el mateix anhel, entri a formar part del projecte que alhora també té un segon objectiu ben clar i explícit: la regeneració democràtica.

 

Hem de dir, que a dia d’avui encara no se sap del cert com es vestirà aquest noble projecte, perquè les opcions són vàries. Des de partit polític, plataforma, coalició de partits o per exemple agrupació d’electors. Malgrat això, les garanties que aquesta il·lusió col·lectiva s’acabi duent a terme és cada dia més palpable i només realitzable des de la transversalitat i el treball col·lectiu.

El nostre compromís és ferm. Esperem que per una vegada la confluència d’idees independentistes arribi a bon port, i que ben aviat la senyera pugui prendre vol ben sola i gloriosa.

3 Comentaris

Reagrupament omple de gom a gom

Sense suport mediàtic i de manera discreta, l’exconseller de Governació, Joan Carretero, ha aconseguit omplir en la gairebé quinzena de locals on ha celebrat actes de presentació del projecte polític, Reagrupament. L’exconseller ha aplegat més de 3.500 persones en els actes que ha anat celebrant pel territori.

Hospitalet de Llobregat

L’acte més multitudinari va ser el del passat 2 de maig, quan Carretero va aplegar 800 persones a les cotxeres de Sants de Barcelona, en el que va ser el tret de sortida del procés per formalitzar el projecte. A Girona, unes 500 persones es van aplegar el passat 18 de maig en el Teatre Municipal de la ciutat, en un acte en el que van intervenir Santi Niell, Carles Bonaventura, Rut Carandell i Joan Carretero.

A Tarragona, Reagrupament va concentrar gairebé 300 persones el passat 2 de juliol, en una xerrada de Carretero a la Universitat Rovira i Virgili. L’Hospitalet de Llobregat, Mataró o Igualada són d’altres localitats catalanes on el nou partit van demostrar poder de convocatòria. Reagrupament també ha aplegat gent a Constantí, Olot, Berga, Mollerussa, Figueres, Manresa, Vic i Vilafranca del Penedès.

Font:  e-notícies

No hi ha Comentaris

La premsa comarcal es fa ressò de la presentació de Reagrupament al Berguedà.

L’acte de presentació pública de l’associació Reagrupament al Berguedà, que va reunir un centenar de persones al Pavelló de Suècia a Berga, és una de les notícies de la setmana en els mitjans de comunicació berguedans.

Ràdio Berga, Berguedà Actual i Regio 7 destaquen, majoritàriament en els seus webs. la inauguració del Local de Reagrupament Berguedà, prèvia a l’acte de presentació en sí. El fet important és que la capital del Berguedà és la primera ciutat amb seu oficial de Reagrupament a nivell dels Països Catalans.

img_7580

Joan Carretero i Carme Boixader. Font: bergactual.cat

  

La premsa també destaca les declaracions de Joan Carretero, líder de Reagrupament Independentista, que va assegurar que “a la comarca del Berguedà hem tingut una rebuda social excel·lent”.

La conferència de Carretero al Casal d’Europa va ser l’inici de les activitats de Reagrupament al Berguedà com a associació cultural, que té com a objectiu presentar una candidatura independentista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Després de l’acte es va oferir un sopar als assistents que van voler dialogar més de prop amb els membres de l’organització.

Part del centenar de personses assistens a l’acte. Font: Reagrupament.cat

Us adjuntem varis  links de premsa comarcal referents a l’acte de presentació de Reagrupament a Berga:

Regio7:

http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009072300_26_38196__Comarques-Joan-Carretero-estrena-Berga-primer-local-dambit-catala-Reagrupamentcat

Ràdio Berga:

http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6364

 

La notícia de la presentació de Reagrupament tampoc ha passat desapercebuda a nivell nacional, on diversos diaris digitals, com directe.cat o annanoticies.com, n’han ofert àmplies cròniques.

, ,

4 Comentaris