Arxiu categoria Opinió

L’estat prepara el terreny per la sentència de l’estatut?.

Per Jordi Fernández.

Sovint el millor és imaginar com et pot atacar l’enemic per poder fer-te mal, i a banda del que es pot escapar de la nostra imaginació, sobre tot quan tractem amb gent que te més experiència que nosaltres en tenir mala llet, ens pot ajudar a entendre les coses com passen, i sobretot quan, el tempo.

Octubre ha estat un mes peculiar on el nostre país ha passat d’una amplia unitat sobre el tema de reaccionar a la sentència de l’Estatutet, a estar dividida, desmoralitzada, avergonyida i amb una amplia crisi de les institucions. Com ha estat això?, doncs com ja sabeu amb els casos del Palau i el de Santa Coloma. Casualment, tots dos han agafat la seva màxima intensitat el mes que es va comentar que sortiria la sentència, o potser s’ha endarrerit la sentència fins al moment que es pogués fer pública ja que tingués el terreny preparat. Ens han jugat les cartes en l’ordre adient i ens han fet botifarra.

Podem creure que tot son casualitats, que tothom es bo, i que el bé sempre guanya sobre el mal. Però els que fa temps que ens afaitem, no creiem en l’atzar. Aquí hi ha un tempo, les coses passen en un ordre determinat, amb la velocitat de qui te presa, i amb el resultat esperat.

I per cert, el que és evident. En cap cas dic que aquestes trames de corrupció siguin inventades per l’estat, però si crec que les coneixia i que ha triat el moment que li ha anat més bé per fer-ho públic.

Que el demanar honestedat als nostres polítics i empresaris, no ens faci tan càndids com per esperar això de l’estat vers nosaltres.

Ara més que mai hem d’estar units, ens volen aixecar la camisa.

1 Comentari

Benvinguda a Josep Bober

Per Albert Torres.

Quant vaig apostar per Reagrupament el comentari que mes sentia era aquell de “va, si sou quatre gats!!” Per entendre’s, poca gent confiava en que allò de Reagrupament funcionés. Però jo no podia deixar de creure amb unes idees que compartia amb absolut. Reagrupament defensa per sobre de tots les coses dos idees simples però molt grans. La Independència i la regeneració política d’aquest país. Com va dir un dia en Joan Carretero, de res serveix buscar la Independència si el país l’ha de manar els polítics que tenim ara! I no li falta raó, els fets parlen per si sols. Només cal llegir els diaris o posar la televisió. Reagrupament, associació i no partit polític, defensa la limitació de mandats, la limitació de sou i la limitació de càrrecs per la classe política. Cada dia som més gent que s’associen voluntàriament. Ningú cobra cap sou de l’associació. Entén que es el poble qui ha de manar i no els polítics professionals. Hi ha tres paraules que per tots els Reagrupats son un icona, una forma de pensar i de viure. TRANSPARÈNCIA, AUSTERITAT I EFICÀCIA. Son tres petites paraules que es diuen ràpid, però tenen un gran pes moral i professional. Els Reagrupats sabem que la nostra tasca es servir a la gent, millorar el nostre país, el nostre poble i que un cop ho haguem fet, hem de marxar de la vida publica, hem de deixar que altres Catalans continuïn la feina, i cadascú torni l’ ofici o feina que tenia abans de entrar. Diuen que som exigents. Sí, perquè sense exigència res no millora.

Es per aquest motiu que és per a mi una gran alegria que a tot aquest moviment s’hi hagi sumat una persona amb experiència, que estima el seu poble i el seu país. Una home que estan molt lluny del polític Standard, aconseguirà unir persones, unir esforços i fer que entre tots, La Pobla de Lillet sigui un poble mes transparent, mes auster i més eficaç. I fer que Catalunya, tingui, si més no, una classe política que es mereixi el vots de tots els Catalans. Que en Josep Bober i Camprubí ja sigui un Català més de Reagrupament es un fet positiu i que ben segur, serà el principi d’una bona historia per tots els Poblatans!

Benvingut a Reagrupament Josep!


1 Comentari

Nosaltres podem decidir

parlament[1]


Per Gerard Rincon

Si d’alguna cosa va servir la consulta popular d’Arenys de Munt va ser per posar la independència sobre la taula i fer-ne difusió fins i tot a nivell internacional. Encara que, com ja sabem, no deixa de ser un simbolisme que no es pot ni titllar de referèndum, ja que no va ésser convocat per un ens públic. I és que la legalitat espanyola no empara la opinió secessionista del poble català ni de cap altre comunitat autònoma, doncs la Constitució deixa ben clar que la potestat per convocar referèndums tan sols recau a les Corts de l’Estat.

Fa certa gràcia que la justícia espanyola volgués prohibir una consulta que no tenia la més mínima transcendència ni a nivell local ni nacional; o si més no, això semblava.

És cert que alguns individus de les “castilles” profundes poden témer el pitjor, que es vulneri el ben trobat article 2 de la Constitució que defensa la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles. Però de fet, per aquest tema no han de patir, ja que l’infaust article 8 ens deixa a tots a ratlla i mostra l’encara esperit guerriller dels castellans tot dient que las Fuerzas Armadas tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. Així doncs, ho tenim clar. Si hi hagués un mínim interès separatista l’Estat ens envia els tancs al carrer i tothom a casa amb el cul ben estret. Llàstima que el Tractat Europeu no preveu l’estat de guerra a cap país comunitari ni la pena de mort en el cas que corregués la sang. Perquè val a dir que l’article 15 ens torna a mostrar altre vegada l’essència més colonitzador i violent dels espanyols dient que és clar, en temps de guerra la pena de mort seria una hipotètica solució ben viable.

Personalment sempre he pensat que els catalans tenim quelcom que ens diferencia d’Espanya, ja sigui la nostra manera de fer, democràtica, d’un tarannà més europeu, un seny que val a dir que a vegades ens fa ser massa porucs… I és que per aconseguir la desitjada llibertat no ens podem pas emparar amb la il·legal legalitat espanyola, sinó amb els tractats i lleis europees i internacionals com la resolució 637 A(VII) de l’Assemblea General de l’ONU que deixa palès que “el dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.”

Mirem doncs cap a Europa i cap a la plena sobirania sense por, i transgredim la línia vermella que ens pretén imposar l’Estat. Crec sincerament que ser lliures o no tan sols depèn de nosaltres mateixos. Si tenim una majoria al Parlament mitjançant la declaració unilateral d’independència, Catalunya tornarà a ser rica i plena com érem ara fa prop de tres-cents anys.

Que el seny no ens imposi la por, que la rauxa no ens faci actuar sense raó. L’any vinent, nosaltres, els catalans i catalanes tindrem la paraula.

2 Comentaris

De lladres i serenos, o la pica plena.

Per Jordi Fernández

www.bastareny.net

Els de la rectoria de Gavarrós a Guardiola continuen tenint problemes, no només amb el camí que fa pena i que l’ajuntament no sap ni vol  (especialment sembla que no ha volgut) arranjar, sinó que tampoc tenen els serveis suficients, normals i europeus per part de Correus, que no li volen portar les cartes. Normal, amb el camí que tenen. I ja sabem que per a alguns els que viuen a disseminats i els pagesos, son pobletans de segona.

Segurament per a molts seria més fàcil que tota la població de la nostra comarca anés a viure a un barri de Barcelona i deixes de tocar la pera amb les mancances que tenim. Es podrien fer uns vàters al costat de la carretera, per tal que la “molèstia” de passar per la nostra terra camí de les segones residències a la Cerdanya fos més feixuga, podent parar a pixar amb tota comoditat, fent el “riuet” a un espai creat també per a ells. Evidentment no és el que els berguedans volem, però  ja estem acostumats a “gaudir” de infraestructures que tot i ser a casa nostra no son per a nosaltres, per exemple la C-16 pels que pugen a la Cerdanya o un embassament que va costar perdre el tren que teníem i que si era realment per la nostra comarca.

De totes maneres, no oblidem els fets que han portat a tot això, i que son que per demostrar que les condicions en que l’ajuntament de Guardiola va cedir un espai a Correus son dolentes, ja que permeten que un particular tingui accés al correu del poble, per demostrar-ho, l’Albert Torres (el de la rectoria de Gavarrós) va agafar unes cartes i les va portar als mossos, ja que el que volia era demostrar tal fet, no robar correu.

A l’ajuntament de Guardiola diuen que prendran mesures, i crec que a curt termini haurien de ser de dos tipus, la primera la mesura de la medalla que se li ha de posar a tot berguedà que lluita per millorar els serveis de casa nostra, el Berguedà, i la segona mesura que podien fer a l’ajuntament de Guardiola es posar-se les piles en el tema de la seguretat a l’ajuntament, ja que ara s’ha demostrat la feblesa de la seguretat  al correu, però fa temps lladres (de debò) van robar el portàtil de l’assistent social amb tot de dades confidencials de veïns de Guardiola, Bagà i La Pobla.

I es que fer les coses malament a l’ajuntament, com es veu, sempre perjudica a tot el poble.

6 Comentaris