Arxiu agost, 2009

L’Onze de Setembre al Pla de Palau

11 de Setembre 2009

11 de Setembre 2009

A la nostra Diada, des de Reagrupament, volem fer homenatge al sempre oblidat lluitador per la llibertat el 1714, el general Moragues.

Pels que no el coneixeu podeu consultar la seva biografia a la Vikipèdia  http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues_i_Mas

Us hi esperem a tots i en especial als nostres compatriotes del Vallès Oriental.

No hi ha Comentaris

Catalunya oprimida

altarribaA la plaça de Santa Maria de Cubelles hi ha una escultura de ferro erigida en motiu de la diada nacional de Catalunya. A la placa commemorativa hi apareix el títol; “El geni i la força bruta”, a sota una frase; “El sentiment del poble català no es pot oprimir”.

A principis del mes d’agost, sobre el gran pedestal que aguanta l’escultura hi havia també dos anuncis de paper que utilitzaven aquesta obra d’art com a suport publicitari, el primer deia; “Transportes y mudanzas, tf, adreça….”, el segon; “Alquilo apartamento en la playa, zona paseo marítim, tf, adreça…”.

Sense voler vaig comparar aquesta curiosa composició amb la situació actual de Catalunya, concretament amb el tarannà de la seva classe política i de la gran decepció que està provocant al poble. Les gran proclames fetes per part dels dirigents dels partits en favor de la Catalunya nacional, s’han quedat en no res, precisament per les accions del mal govern i de la mala oposició d’aquells que van generar aquestes proclames.

Això ha provocat una pèrdua de credibilitat, de manca de sintonia amb els catalans i d’absència de coherència per part dels partits nacionalistes.

Que el sentiment del poble català és oprimit no és cap novetat, al cap i a la fi fa segles que això està passant, el que sí és nou, és l’oblit per part dels qui tenen el deure a nivell institucional de defensar aquest sentiment. El catalans de bona fe, senzills, treballadors, orgullosos de forma part d’una comunitat diferent i única veuen astorats com el gran projecte nacional s’esvaeix.

A Cubelles vaig ser jo qui va treure els dos anuncis i d’aquesta manera restablir la dignitat d’una escultura que per mi simbolitzava moltes coses més.

Catalunya necessita més que mai gent disposada a lluitar contra els atacs que la posen en perill com a nació, necessita gent insubornable, amb capacitat de sacrifici, necessita gent que treballi cada dia per aconseguir la seva llibertat.

Fa 78 anys que el President Macià va dir des del balcó de la Generalitat; “Catalans sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”.

A Reagrupament he trobat persones dignes que creuen veritablement que el sentiment del poble català no es pot oprimir.

Jordi Altarriba, reagrupat de l’Anoia.

No hi ha Comentaris

Es posa en marxa l’assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra

Dins l’actual marc sociopolític català, ens trobem davant un moment de renovació: ha nascut un nou moviment associatiu sota el nom de Reagrupament, degut a la desafecció de la societat catalana vers els seus polítics i a la mala gestió d’aquests.

Reagrupament és un moviment transversal, d’ampli espectre ideològic, que prioritza l’eix nacional. Creiem que la nostra supervivència com a nació, el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. El projecte, encapçalat per Joan Carretero, també té la voluntat de “desmarcar-se de les pràctiques tradicionals per regenerar la política i superar la desafecció d’una part cada cop més important de la ciutadania”. Reagrupament aposta, entre altres mesures, per “l’austeritat, la meritocràcia, l’excel·lència, la limitació de mandats, la transparència efectiva i la fi del clientelisme”.

En aquest sentit s’ha volgut crear l’assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra. L’assemblea, ja constituïda, s’ha reunit vàries vegades per escollir la gestora provisional i per fixar els objectius i l’estratègia a seguir, establint un pla de treball on es marquen les prioritats. El principal objectiu d’aquesta és donar a conèixer els dos eixos bàsics que configuren l’oferta de Reagrupament: l’articulació d’una majoria que permeti proclamar la independència unilateralment al Parlament, i la regeneració política. És necessari situar l’ independentisme a l’eix del debat polític català i crear un marc per afavorir el creixement de la base social de l’ independentisme, fomentant-ne el debat i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans. Com el seu nom indica, tenim l’objectiu de reagrupar tota la gent que cregui en el poble català i que vegi, com a únic camí de supervivència, la nostra independència.

Dins l’important creixement que Reagrupament està tenint per totes les terres catalanes, creiem que la nostre comarca, l’Alta Segarra, s’ha de sumar a una possibilitat històrica per aglutinar a totes aquelles forces que creuen en la llibertat del nostre poble, aconseguint d’aquesta manera que l’Alta Segarra ocupi el lloc que es mereix dins el mapa polític i social de Catalunya. És per això que animem a tots aquells altsegarrencs que comparteixen els mateixos objectius que nosaltres a sumar-se a Reagrupament i a col·laborar-hi activament.

Si voleu més informació podeu visitar la pàgina web www.reagrupament.cat.

Assemblea de Reagrupament de l’Alta Segarra

No hi ha Comentaris

La victòria dels veïns de la Ronda del Guinardó

CINTURÓ DE RONDA (per Josep Mª Miquel)

Us voldria parlar d’un fet molt important pel nostre barri: l’enderrocament del Cinturó de Ronda que anava des del carrer Sardenya fins al de Cartagena. Era una obra faraònica de l’alcalde Porcioles que es va construir els anys setenta. El 1974 va ser inaugurat per un dels darrers Consistoris franquistes.
Tothom el coneix. Des del primer dia va topar amb l’oposició dels veïns.
Tenia dos viaductes; el de la banda de mar passava a pocs metres de les cases. A causa de la lluita del veïnat, Pasqual Maragall va voler acontentar tothom i no va aconseguir fer-ho amb ningú. Va decidir tirar a terra un dels dos trams, precisament el més proper a les cases. Era l’any 1985.
La lluita per l’abatiment total no va cessar mai: manifestacions, talls de trànsit i reivindicacions de tota mena.
L’enderrocament total va començar a finals de febrer i acabarà a darrers d’agost. Avui, 24 de juliol, han caigut les darreres columnes que el sostenien, ja no en queda res en peu. Només falta urbanitzar la zona.
Això demostra gràficament que quan un colectiu de ciutadans s’ho proposa, s’aconsegueix allò que és just. De la mateixa manera que, quan ho vulguem, obtindrem la llibertat del nostre poble.
Tinc el goig de ser un dels primers que, des del primer moment vaig estar a primera línia, amb molts altres, en la lluita per la caiguda d’aquest monstre de ciment armat. Algun veí m’havia dit, quan ens manifestàvem pel carrer: “És que penses que això serà enderrocat mai? Tu ets boig” Avui, als 35 anys d’aquella lluita, s’ha vist que no érem bojos.
Com tampoc ho som els que ens hem REAGRUPAT per a treure’ns del damunt uns tirans que ens volen sotmetre. Veurem la Nostra NACIÓ lliure i, com va dir el President Macia: “…una vegada lliures, entrarem en el concert dels pobles lliures del món per treballar amb el nostre esforç per la llibertat de tots els homes i de tots els pobles i per la justícia”.

Horta-Guinardó, 24 de juliol del 2009

Josep Mª Miquel és veí de la Ronda del Guinardó i actiu opositor al cinturó des de la seva construcció.

No hi ha Comentaris

Espai d’opinió

Dels 10mil a Brussel·les a les autonòmiques

Opina: Gerard Rincon i Andreu (associat a Reagrupament)

 Fa cinc mesos milers de catalans ens vam unir per manifestar conjuntament a Brussel·les el ple desig d’aconseguir un estat propi per a Catalunya. La llibertat del nostre país i el conflicte que dita qüestió representa va ser exhibit el set de març amb orgull a la capital belga, i així passà a ser més conegut arreu d’Europa i del món.

 Manifestació de 10mil per l'autodeterminació

Des d’aleshores el mot transversalitat no ha parat de sonar amb força, i és que aquella manifestació va ser presentada com un acte transversal, totalment promogut des de la societat civil, i el qual va ser dut a terme gràcies a molts voluntaris i voluntàries d’arreu dels països catalans, on des del Berguedà, alguns membres actuals de Reagrupament també varem promoure la jornada com a delegats de l’organització dels Deumil en xarxa per l’Autodeterminació.

Des d’aquell dia memorable, molts catalans somiem en poder votar una força realment independentista que representi la nostre sobirana veu al Parlament de Catalunya. Anhel compartit i disposat a promoure des de l’associació de Reagrupament independentista. Promotors però, els quals al meu entendre no podem tampoc pretendre abanderar-nos com a únics impulsors de portar a les institucions la representació independentista, ja que no podem negar que altres partits i/o associacions com Força Catalunya, Partit Republicà Català o la mateixa organització dels Deumil, no pretenen pas menys. Ans aquí una qüestió aparentment fàcil de resoldre – (unitat) -, però que de ben segur portarà dures feines per acabar vestint una única candidatura transversal a les eleccions autonòmiques de l’any vinent.

  

Reagrupament significa aplegament, és clar, i de fet ja ha aconseguit aglutinar múltiples organitzacions minoritàries, entre elles UNC o RC. Ara bé, això no vol dir que la convergència hagi d’anar el cent per cent entorn a Reagrupament. Amb això vull deixar palès, que el desig de concentrar l’independentisme dins una mateixa llista, no significa que aquesta figuri dins de Reagrupament o que hagi de portar aquest nom de cara a les eleccions del 2010. Però el que és clar i evident, és que des d’aquesta associació es promourà una candidatura amb garanties plenes d’entrar al Parlament amb una clara intenció: la declaració unilateral d’independència. Per tant, seria lògic que tot hom o grup que tingui el mateix anhel, entri a formar part del projecte que alhora també té un segon objectiu ben clar i explícit: la regeneració democràtica.

 

Hem de dir, que a dia d’avui encara no se sap del cert com es vestirà aquest noble projecte, perquè les opcions són vàries. Des de partit polític, plataforma, coalició de partits o per exemple agrupació d’electors. Malgrat això, les garanties que aquesta il·lusió col·lectiva s’acabi duent a terme és cada dia més palpable i només realitzable des de la transversalitat i el treball col·lectiu.

El nostre compromís és ferm. Esperem que per una vegada la confluència d’idees independentistes arribi a bon port, i que ben aviat la senyera pugui prendre vol ben sola i gloriosa.

No hi ha Comentaris

Benvinguts

Avui estrenem el bloc de Reagrupament del Gironès. A partir del proper Setembre 2009 hi trobareu activitats, notícies  i opinions de Reagrupament, sobretot les relacionades amb la nostra comarca. Com sabeu, Reagrupament fa pocs mesos acaba de néixer com a associació, i no serà fins el proper Octubre, que es constituirà amb la seva estratègia i estatuts aprovats.  Fins al moment, com la majoria sabeu, s’han fet bastants actes de presentació arreu del país. L’acte de presentació al Gironès es va fer al Teatre Municipal de Girona, i va tenir un èxit espectacular, sobretot si tenim en compte que es va aconseguir reunir més persones que els partits polítics actuals en recintes similars. Mig miler de persones van assistir a escoltar en Joan Carretero i la Rut Carandell. També hi van fer parlaments Santi Niell i Carles Bonaventura, membres de la gestora provisional del Gironès. El dia 16 de Juliol es va fer la primera assemblea d’associats del Gironès oberta també a altres interessats. Es va remarcar la importància de fer arribar el missatge de Reagrupament (Estat propi per a Catalunya i regeneració de la política catalana) al màxim nombre de persones, fent ús de tots els mitjans possibles, els tradicionals i les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com per exemple aquest mateix espai, que avui estrenem.

Bones vacances, salut, i visca Catalunya lliure!

No hi ha Comentaris

L’espoli fiscal a Catalunya pel Cercle Català de Negocis

El Cercle Català de Negocis és una associació d’empresaris que té com a objectiu la consecució de la Independència a Catalunya Economia-Aplicada-Estadistica-y-Econometria2en un termini de cinc anys. Creiem que aquest estudi sobre l’espoli fiscal de Catalunya als darrers anys pot ser del vostre interès, i volem compartir-lo amb vosaltres.

Per a consultar-lo premeu aquí.

No hi ha Comentaris

Puigcercós: “Falta que sumem”

Joan Puigcercós ho ha deixat ben clar en una entrevista amb Salvador Sostres:

—El tripartit 3 està fet.
—No dic que no, però falta que sumem.

Ja ho sabíem, però ara en tenim constància directa de qui mana a Esquerra. No sé si per aquí hi ha algun militant o simpatitzant o votant d’Esquerra. M’agradaria que m’expliqués què li sembla aquesta posició.

L’entrevista és curta però sucosa, d’un suc enganxifós. És molt trist veure com el Puigcercós intenta justificar un acord de finançament que no compleix la llei amb excuses com “en el context de crisi econòmica, no hi podíem fer més” i “amb el desastre d’Estatut que tenim és tot un èxit”. Però el més lamentable és la cançoneta de sempre: “Quan Convergència digui que vol la independència, dóna per fet el pacte.” O sigui, com que Convergència no vol la independència, nosaltres, mentrestant, tenim altra feina: pactem amb els unionistes i espanyolitzem el país.

A Reagrupament diem que si demà CiU i Esquerra es posen a treballar seriosament i definitivament per alliberar el país, tanquem la paradeta, ens dissolem, perquè nosaltres tenim un objectiu i tant se val qui en sigui el protagonista. Però mentrestant, i a diferència d’Esquerra, Reagrupament no pactarà amb els unionistes per repartir-se el pastís, que d’això és del que es tracta a E.

Aquí arribem al punt de cinisme màxim. Diu el Puigcercós: “Estic fart d’aquest independentisme gandul que sempre et diu el que has de fer, però que no fa mai res; la independència arribarà treballant i no a través d’una tertúlia o d’un xat.”

A mi m’agradaria saber què és el que fa E per la independència, a part d’omplir-se la boca amb aquesta paraula i fer servir l’excusa de CiU per treure’s la responsabilitat de sobre. I qui dia passa, any empeny i poltrona ocupa.

Ja ho sabeu. Si voteu E, votareu Montilla, votareu més Espanya. Si voteu Reagrupament, votareu Catalunya.

 

Article de Marc Cortès Minguet, reagrupat de l’Alty Urgell

No hi ha Comentaris

Reagrupament omple de gom a gom

Sense suport mediàtic i de manera discreta, l’exconseller de Governació, Joan Carretero, ha aconseguit omplir en la gairebé quinzena de locals on ha celebrat actes de presentació del projecte polític, Reagrupament. L’exconseller ha aplegat més de 3.500 persones en els actes que ha anat celebrant pel territori.

Hospitalet de Llobregat

L’acte més multitudinari va ser el del passat 2 de maig, quan Carretero va aplegar 800 persones a les cotxeres de Sants de Barcelona, en el que va ser el tret de sortida del procés per formalitzar el projecte. A Girona, unes 500 persones es van aplegar el passat 18 de maig en el Teatre Municipal de la ciutat, en un acte en el que van intervenir Santi Niell, Carles Bonaventura, Rut Carandell i Joan Carretero.

A Tarragona, Reagrupament va concentrar gairebé 300 persones el passat 2 de juliol, en una xerrada de Carretero a la Universitat Rovira i Virgili. L’Hospitalet de Llobregat, Mataró o Igualada són d’altres localitats catalanes on el nou partit van demostrar poder de convocatòria. Reagrupament també ha aplegat gent a Constantí, Olot, Berga, Mollerussa, Figueres, Manresa, Vic i Vilafranca del Penedès.

Font:  e-notícies

No hi ha Comentaris