Arxiu setembre, 2009

En Joan Carretero a Granollers

Ha arribat l’hora del Vallès Oriental. En Joan Carretero fa la presentació oficial de Reagrupament a la nostra comarca. Us hi esperen a tots.

Joan Carretero

Dijous 8 d’octubre a les 20h30′ ens veiem tots a la sala Francesc Tarafa de Granollers. No hi faltis

No hi ha Comentaris

Emili Valdero a Montmeló

Montmelo

Us convidem a l’acte que farà l’Emili Valdero a Montmeló el proper divendres 2 d’octubre a les 20h. a la Sala la Concòrdia.

No hi ha Comentaris

Més de 130 persones assisteixen a la presentació de Reagrupament al Pallars Jussà

Al Museu de Ciències Naturals de Tremp, Reagrupament va demostrar amb Carretero al capdavant que la independència de Catalunya es possible si els catalans i catalanes volem. La intenció com va indicar Joan Carretero es acabar fent la constitució de l’Associació cultural en partit, i proclamar la independència des del Parlament per majoria absoluta dels diputats, ja que no cal un referèndum previ perquè l’Estat espanyol no ho permetria mai i perquè el referèndum són les pròpies eleccions al Parlament.

Quant a la regeneració política, Reagrupament, com ha proclamat des de l’inici, vol assegurar la transparència, l’ètica, l’austeritat i la bona gestió dels representants públics.

Algunes de les principals premisses per a dur a terme aquesta generació son les Llistes obertes, on cada ciutadà podrà votar a la persona, agafant l’exemple d’Anglaterra, on els diputats d’un territori lluiten pels seus habitants independentment del partit que formen part, amb un contacte directe amb el territori. En Joan Carretero explicava com en els països del nord els diputats tenen oficines al seu territori, i els ciutadans van a parlar, i a demanar al seu representant la defensa de les seves necessitats, qui ha de defensar els seus interessos al Parlament. Aquest fet avui en dia a Catalunya es inimaginable.

La limitació de mandats, els establiment de sous en funció del que l’individu ha sigut capaç d’obtenir a la vida civil, publicitat dels mateixos i limitació de les dietes, prohibir acumulació de càrrecs i un règim estricte d’incompatibilitats, així com claredat en les despeses públiques son altres objectius de Reagrupament.

La independència és possible i només depèn de la nostra voluntat, és per aquest motiu que us convidem a apuntar-vos.

No hi ha Comentaris

Neix Reagrupament Barcelonès Nord

estelada_2

S’ha constituït, a Badalona, l’assemblea de Reagrupament del Barcelonès Nord

L’esmentada assemblea està formada per una junta gestora que coordinarà les tasques que, a la comarca, promogui Reagrupament fins a la celebració del congrés fundacional que es celebrarà a Barcelona, el proper mes d’octubre.Comencem a treballar per fer arribar a la ciutadania de Badalona, Sta. Coloma de Gramenet, i Sant Adrià de Besòs, el missatge ferm i il∙lusionat de compromís nacional per arribar a la independència i a la regeneració política. Convidem tothom a sumar­se a aquest projecte i a treballar per a la consecució dels nostres objectius.

Carles Gispert i Cristian Valverde
Portantveus de Reagrupament­ Barcelonès NordContacte:
Carles Gispert al 679.40.70.87 o bé al correu bcnnord@reagrupament.org
Badalona, a 7 de setembre de 2009

No hi ha Comentaris

Propostes a tots els pobles.

Reagrupament al Berguedà, ha finalitzat de presentar aquest escrit a tots els ajuntaments de la nostra comarca, per tal que es facin consultes populars sobre la llibertat del nostre país.

Exposa: Que tot seguint el camí iniciat a Arenys de Munt i que ha de concloure amb la possibilitat de donar l’oportunitat a tots els i les ciutadanes del nostre país, Catalunya, d’opinar sobre un tema tan important per ells i el seu futur, com és quin país volen tenir, podent fer referèndums, el màxim exponent de la democràcia local.

El poble ha de tenir la possibilitat d’opinar sobre el que pensa, i els ajuntaments que han de ser la representació del poble, han d’ajudar a materialitzar aquesta possibilitat, implicant-se fins allà on els hi sigui possible, tot prenent les seves decisions per el poble que els va votar, per sobre dels partits polítics als que pertanyen, que no haurien de prendre decisions locals a les seves estructures de partit que sovint son alienes a la seva població.

Demana: El suport d’aquest ajuntament de manera explícita organitzant una consulta popular, o si per alguna raó creieu que no ho podeu fer, el suport implícit a que sigui organitzada la consulta per les entitats de la vostra població , amb la cessió d’espais o un lloguer simbòlic dels mateixos. Amb aquesta organització també col·laboraria l’associació Reagrupament.cat amb la seva estructura al Berguedà.

Que sigui atesa aquesta petició tan aviat com sigui possible, i que ens sigui comunicada la resposta.

No hi ha Comentaris

Una mestra d’institut viola la Llei d’educació

davidpratcarnet2Uns companys han començat 1r de batxillerat a l’Institut Pere Vives d’Igualada. El canvi i pas d’ESO a educació postobligatòria els ha comportat molts canvis, però me n’han destacat un en què tots han coincidit: entre un sentiment d’estupefacció i indignació m’han explicat que la seva professora de matemàtiques imparteix les classes totalment en castellà. La mestra, fins i tot quan és preguntada en català, respon en la llengua de Cervantes.

Obviant les qüestions legals, per si no fossin prou determinants, des de la lògica i moral educativa la postura d’aquesta professora no té ni cap ni peus: Els alumnes reben al llarg de la seva vida escolar l’educació en català. Les matemàtiques de batxillerat són una continuació de les d’ESO, apreses en llengua catalana, la qual cosa vol dir que aquest canvi d’idioma que s’inventa l’E.R. (les seves inicials) suposa un canvi brutal per tots els alumnes. Ara tot és en castellà: Apunts, explicacions, preguntes, respostes, absolutament tot. Aquest trasbals preocupa a tothom menys a la professora, que durant anys ha fet cas omís de les reclamacions i queixes que ha anat rebent i que ha ignorat, una rere l’altra.

Ignorades de la mateixa manera que ho fa amb la llei: segons la Llei d’educació de Catalunya, article 11.B: “Les activitats educatives [...] han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera [...].” Més clar, l’aigua.

Ras i curt: la professora de matemàtiques d’aquest institut (que és públic, per acabar-ho d’adobar) incompleix la llei, a més a més de dificultar les tasques d’aprenentatge de tots els que han de suportar les seves classes en una llengua que no és la seva, i que són ignorats quan demanen ésser ensenyats en català. I no només això, sinó que també m’han demanat un total anonimat per no rebre represàlies de cap tipus.

Després hem de llegir a segons quins diaris que el “castellà està perseguit a Catalunya”, que als alumnes que demanen “anar al lavabo” en castellà se’ls ha d’ignorar i que “el Govern obliga a fer-ho” (obligar a parlar en català, no anar al lavabo), que els mestres que parlen en castellà són “marginats i maltractats psicològicament”, paraules textuals de Telemadrít, i un llarg etcètera de mentides, difamacions i atacs constants. Tot això ho hem de sentir mentre la professora de matemàtiques E.R. explica que “el seno, el coseno y la tangente son las tres funciones más importantes de la trigonometría’’, i que quan és preguntada en català, ella respon en la llengua de La Patria.

I el pitjor de tot és que no és l’única… Avui encara hi ha gent que es pregunta per què cal la independència del nostre país. Potser és que no hi ha prou raons? A més a més d’econòmiques, també en trobem de socials i culturals. La nostra llengua no serà tal fins que no tingui al seu costat un estat independent que l’ajudi.
David Prat, Reagrupat de l’Anoia.

http://www.escoltamaca.blogspot.com

I el pitjor de tot és que no és l’única… Avui encara hi ha gent que es pregunta per què cal la independència del nostre país. Potser és que no hi ha prou raons? A més a més d’econòmiques, també en trobem de socials i culturals. La nostra llengua no serà tal fins que no tingui al seu costat un estat independent que l’ajudi.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó amb Joan Carretero i Emili Valdero

b222_actes_horta_30-10-09

Amics i amigues, adjuntant aquest full promocional volem informar-vos de l’acte de presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó que tindrà lloc el proper 30 d’octubre. Comptarem amb la presència de Joan Carretero i Emili Valdero i, esperem, amb la de tots i totes vosaltres.

Full promocional de l'acte de presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó

No hi ha Comentaris

Nosaltres podem decidir

parlament[1]


Per Gerard Rincon

Si d’alguna cosa va servir la consulta popular d’Arenys de Munt va ser per posar la independència sobre la taula i fer-ne difusió fins i tot a nivell internacional. Encara que, com ja sabem, no deixa de ser un simbolisme que no es pot ni titllar de referèndum, ja que no va ésser convocat per un ens públic. I és que la legalitat espanyola no empara la opinió secessionista del poble català ni de cap altre comunitat autònoma, doncs la Constitució deixa ben clar que la potestat per convocar referèndums tan sols recau a les Corts de l’Estat.

Fa certa gràcia que la justícia espanyola volgués prohibir una consulta que no tenia la més mínima transcendència ni a nivell local ni nacional; o si més no, això semblava.

És cert que alguns individus de les “castilles” profundes poden témer el pitjor, que es vulneri el ben trobat article 2 de la Constitució que defensa la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles. Però de fet, per aquest tema no han de patir, ja que l’infaust article 8 ens deixa a tots a ratlla i mostra l’encara esperit guerriller dels castellans tot dient que las Fuerzas Armadas tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. Així doncs, ho tenim clar. Si hi hagués un mínim interès separatista l’Estat ens envia els tancs al carrer i tothom a casa amb el cul ben estret. Llàstima que el Tractat Europeu no preveu l’estat de guerra a cap país comunitari ni la pena de mort en el cas que corregués la sang. Perquè val a dir que l’article 15 ens torna a mostrar altre vegada l’essència més colonitzador i violent dels espanyols dient que és clar, en temps de guerra la pena de mort seria una hipotètica solució ben viable.

Personalment sempre he pensat que els catalans tenim quelcom que ens diferencia d’Espanya, ja sigui la nostra manera de fer, democràtica, d’un tarannà més europeu, un seny que val a dir que a vegades ens fa ser massa porucs… I és que per aconseguir la desitjada llibertat no ens podem pas emparar amb la il·legal legalitat espanyola, sinó amb els tractats i lleis europees i internacionals com la resolució 637 A(VII) de l’Assemblea General de l’ONU que deixa palès que “el dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l’aplicació de tots els drets fonamentals de l’home.”

Mirem doncs cap a Europa i cap a la plena sobirania sense por, i transgredim la línia vermella que ens pretén imposar l’Estat. Crec sincerament que ser lliures o no tan sols depèn de nosaltres mateixos. Si tenim una majoria al Parlament mitjançant la declaració unilateral d’independència, Catalunya tornarà a ser rica i plena com érem ara fa prop de tres-cents anys.

Que el seny no ens imposi la por, que la rauxa no ens faci actuar sense raó. L’any vinent, nosaltres, els catalans i catalanes tindrem la paraula.

No hi ha Comentaris

Pallars 2009-09-21 18:52:05

Pallars

No hi ha Comentaris

VALORS DE CIUTAT

Article publicat el març del 2009 al setmanari l’Empordà


L’any 1917 l’Alcalde Marià Pujolà va aprofitar l’oferiment desinteressat que el Figuerenc Casades de Còndol va fer al municipi de Figueres,  35.000 ptes per realitzar la reforma de la Rambla consistent en l’enderroc de l’illa de cases, actualment placeta alta, davant de l’edifici dels Srs Cusi i a can Torrent estat. Amb aquest donatiu l’Ajuntament va realitzar l’expedient d’adquisició i enderroc, i posteriorment altres ciutadans anònims i prohoms de Figueres també donaren diners per l’ampliació de tant significativa plaça. S’organitzaren festivals a la Sala Edison, varis actes lúdics i populars amb molta participació ciutadana que contribuïren econòmicament a l’acabament de l’obra. Aquesta, fou ampliada en la part baixa amb la Torre d’en Ral i la Torre d’en Carbona  llindant amb el carrer Girona, cal dir que amb tots aquests diners no n’hi va haver prou i l’Ajuntament va demanar un crèdit al banc de 25.000 ptes a un interès especialment baix per l’ocasió. Finalment la Rambla prengué la forma que avui tots podem gaudir.

Amb la mateixa filosofia , dos anys més tard, l’Alcalde Marià Pujolà, l’il.lustre Josep Pitxot i l’empresari Joaquim Cusí portaren a terme el que avui coneixem com a Parc Bosc. El 1922 l’Ajuntament va fer l’Edifici de la Biblioteca Popular al solar de l’antiga presó, la xarxa de Clavegueres, 1919 i anys posteriors l’Unió Esportiva, l’aigua Potable Municipal, el Patronat de la Catequística, o la cobertura de la Riera, entre d’altres obres. Era l’època on Figueres floreixia com a capital potent de la demarcació de Girona.

Qui feia que la ciutat actués així, era el quatre vegades Alcalde Republicà Marià Pujolà, petit botiguer de la plaça de l’Ajuntament, conjuntament amb Puig Pujades,  polític d’ERC de renom i també botiguer d’ofici. No estaven sols en aquesta tasca, els prohoms de la ciutat i tota la ciutadania participava anònima i desinteressadament en un projecte col.lectiu que es deia Figueres.

Els valors imperants a la societat d’avui sembla que no son aquests, son la usura i l’individualisme, i per això ens trobem com ens trobem. Algun pot dir-me en que consisteix l’obra social que fan les caixes a Figueres? Perquè és la seva missió, o no? O quin prohom figuerenc es capaç d’iniciar una acció publica per la recuperació de la Sala Edison, per exemple? I Com un polític pot ser diputat i a la vegada  alcalde o candidat a ser-ho? Quants dies dediquen a cada cosa?

El missatge es clar: Sense valors no hi ha compromís,  i sense compromís no hi ha vida cultural, ni vida pública, ni vida política, i en definitiva no hi ha ciutat. Cal que entenguem que Figueres  no és  una col.lecció d’individus i un pilot d’infraestructures, cal un teixit social com a suma d’aquestes individualitats, cal el mateix compromís que  tenien els nostres dirigents republicans de primers de segle amb la ciutat , Alcaldes d’ERC als que els devem l’etapa més floreixent de Figueres. Pujolà, Deulofeu, Terrades, Puig Pujades, Doctor Martin, Sr Corones ……Aquests SI han estat els nostres referents Figuerencs, i si algú dubta sobre si encara tenim capacitat  col.lectiva de tornar a ser el que érem, més enllà de dramàtica crisi econòmica en que estem, cal que es miri el grau de compromís que té amb ell mateix, amb la seva família,  la seva feina i amb el lloc on viu, perquè aquí es on trobarem eines per recuperar la nostra ciutat.

NORBERT FONT NIERGA
Associat a Reagrupament

No hi ha Comentaris