Arxiu setembre, 2009

NOTA DE PREMSA REAGRUPAMENT CONTRA EL LOGIS PENEDÈS

En les darreres setmanes s’han publicat a la premsa opinions tan de grups polítics ( ERC ) com del Sr. Sabaté, delegat del govern a les comarques de Tarragona i també rèpliques per part del Sr. Daniel Pi d’Iniciativa per Catalunya. Totes feien referència al LOGIS.

 

No sabem si aquestes manifestacions corresponen a una estratègia política de cara ja a les properes eleccions autonòmiques o si realment és el que realment pensen. Sobta que dos partits que estan junts al govern tinguin opinions tan contraposades.

 

En tot cas des de Reagrupament.cat volem manifestar:

 

1r. La comarca ja s’ha manifestat clarament en contra del Logis.

Són moltes les associacions, partits, grups , particulars,.. que han donat la seva opinió, ben clara, en contra del Logis , de la mateixa manera que han dit que ja decidirem nosaltres com volem, de quin tipus i la quantitat de llocs de treball que ens cal a la comarca. Els tres Ajuntaments afectats han estat prou clars al respecte. No cal que vinguin a explicar-nos la beutat dels llocs de treball que ens volen imposar des del Govern.

 

2n. Defensar el LOGIS com a creador de llocs de treball per a la gent de la comarca és un argument que no s’aguanta per enlloc.  Més aviat tindrà un efecte crida per a treballadors d’altres llocs i encara agreujarà la situació de desocupació dels habitants de la comarca.

 

3r.  Ja tenim la comarca prou trinxada com per que l’acabin de destrossar. Preferim un paisatge de vinyes i l’olor del most que no pas un paisatge ple de naus industrials, ciment i del fum dels camions. El que s’hauria de fer es procurar que els pagesos es guanyin la vida i continuïn tenint cura i protegint aquest meravellós paisatge.

 

Ja entenem que ara toca dir que s’han de crear llocs de treball, etc etc. però això no és res més que vendre fum i aquest fum el poden anar a vendre a un altre lloc.

 

 

Reagrupament.cat

Baix Penedès.

 

 

 7 de setembre de 2009

No hi ha Comentaris

I ara, què hem de fer els catalans?

sergi_de_la_fuenteLa consulta sobre la independència d’Arenys de Munt ha aconseguit amb un triple èxit : primer de tot ha sigut un èxit democràtic al poder expressar lliurement, al final el poble la seva opinió sobre la consulta, el segon èxit fa referència al irrefutable resultat a favor de la independència de Catalunya, i el més important dels èxits, ha sigut l’èxit mediàtic, gràcies a l’Estat espanyol i als seus instruments de pressió (jutges, govern, la Falange, …). Ningú s’esperava el rebombori que ha causat la famosa consulta d’Arenys. Realment podem dir que el tretze de Setembre és l’inici d’una nova etapa en la vida política a Catalunya.

Hi ha confluït molts condicionants que han afavorit aquest clima que hom pot anomenar, l’esperit d’Arenys. Si a una coctelera se li posa un procés estatutari esgotador amb un resultat devaluat d’entrada, encara pendent de una decisió política (que no judicial) del màxim òrgan judicial de l’Estat espanyol, la perpetuació de l’espoli fiscal amb el vist-i-plau del govern tripartit, que encara agreuja més la crisi econòmica que està passant la nostra societat, la desafecció política i nacional promoguda per l’actual establishment polític, i ha afegim la xispa de la reacció desmesurada del més autoritari nacionalisme espanyol, això garanteix l’èxit assegurat de la consulta d’Arenys i de la majoria de consultes que es puguin promoure.

Segurament hi hauran molts pobles, viles i ciutats interessades en fer participar els seus ciutadans en aquestes consultes i probablement amb un resultat similar, que no cal recordar que només té caràcter simbòlic. Segurament hi haurà moviments cívics i associacions socials que ho promouran, ja que no ho han fet els nostres actuals polítics per una clara manca de lideratge.

Parlant dels partits polítics hi trobem de tot. Hi haurà algun partit que s’apuntarà al carro de promoure les consultes, amb l’argument de que s’autoanomenen independentistes, per penjar-se alguna medalla davant la seva decebuda clientela. Per altra banda trobarem aquells que no volen sentir de consultes independentistes amb l’excusa de que la prioritat del país és sortir de la crisis. I com podem sortir de la crisis i no podem fer política econòmica des de Catalunya i a més tenim el dèficit fiscal que ens agrava la situació social? D’altres diuen que ara no toca debats estèrils identitaris. I jo els hi preguntaria, quan els hi va bé? I uns altres que no ho promouran però que ho veuen amb simpatia, i jo a aquests els hi diria que amb simpatia políticament no es va enlloc.

Resumint, tenim actualment uns partits polítics allunyats de la població que no lideren cap projecte il·lusionant de país, i una societat civil indignada per la manca de respecte i pel menyspreu que els catalans som objecte, deixant-nos una sortida: mobilitzar-nos per recuperar la dignitat nacional i la sobirania del nostre poble.

Aquestes mobilitzacions, ja sigui en forma de manifestacions o bé en forma de consultes populars, o en qualsevol altra forma d’expressar que la nostra nació vol ser un estat europeu, no deixarà de tenir un caràcter simbòlic si aquest sentiment de sobirania no es trasllada políticament al nostre Parlament. Es podem fer consultes a tots els pobles de Catalunya, i l’opció independentista podria guanyar en tots els casos, però en termes efectius, no passaria res. Bé de fet, l’únic que passaria seria que la nostra frustració nacional encara seria més profunda.

Per tot això, la pregunta que ens hem de fer és: I ara, què hem de fer els catalans?

La resposta és un nou un moviment social que vol reagrupar aquest sentiment nacional i sumar totes les sensibilitats que participen en aquestes mobilitzacions de la societat civil, per tal de presentar una alternativa política inequívocament independentista que tingui com a prioritat la independència de Catalunya, però no com a objectiu final, sinó com a eina pera aconseguir una major progrés i benestar social. El nostre país reclama un nou partit que suposi una veritable alternativa, seriosa, madura, responsable i democràtica que defensi obertament i sense complexes la independència de Catalunya i les nostres aspiracions d’esdevenir un Estat propi en una Europa lliure. Ens han decebut masses vegades i necessitem una nova il·lusió per creure que la independència del nostre país no és una utopia i que només depèn de la voluntat de la majoria dels catalans. L’esperit d’Arenys no pot quedar en no res. Només en depèn de nosaltres.

Sergi de la Fuente, Reagrupat de l’Anoia.

http://www.fontdelferro.blogspot.com

No hi ha Comentaris

BCN-Eixample 2009-09-16 15:06:54

acces web

Clicka a l'imatge per accedir a la web

Edita



No hi ha Comentaris

Moral de victòria

Els reagrupats gironins que ahir vam ser presents a Arenys de Munt, al costat de milers de catalans i d’un sinistre ramat de falangistes arnats, vam tenir el privilegi de poder ensumar, finalment, la dolça flaira de la victòria. I és que afirmar que la jornada d’ahir va estar presidida per un esperit festiu és, com a mínim, inexacte: també s’hi va deixar sentir, i molt, un esperit de victòria, tota una injecció de moral que ens anirà d’allò més bé per encarar els mesos que vénen. I si parlem de Reagrupament en particular, no podem deixar de banda una altra constatació: l’esperit d’ahir a Arenys (igual com el del març passat a Brussel·les) és com un torrent que supera els dics que l’establishment nostrat mira d’alçar a corre-cuita per aprofitar aquesta força en benefici propi, amb el seu habitual oportunisme. Si una cosa vam poder observar, per la simpatia de la gent i per la bona acollida de la nostra proposta, és que de mica en mica, més enllà de silencis informatius i bandejaments diversos, Reagrupament es comença a percebre com la resposta, l’única resposta capaç de canalitzar aquest sentiment. O és que potser és casualitat que la marea humana es concentrés precisament ahir en una riera, la riera d’Arenys? La força d’aquesta revinguda inundarà ben aviat, n’estem segurs, el país sencer. I Reagrupament hi serà.

No hi ha Comentaris

Acte de presentació a Llança

DSCF1785


El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc la presentació de Reagrupament a Llançà, Alt Empordà. La sala d’actes de la Casa de Cultura de la vila es va omplir amb l’assistència de més de 75 persones que van voler escoltar la proposta de Reagrupament, presentada per en Pep Ortiz, regidor a l’Ajuntament de Llanç qui recentment s’ha associat a Reagrupament.


L’acte va començar amb la intervenció de l’Emili Valdero, Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, qui va fer una magnífica explicació sobre el nou acord de finançament, la situació de la fiscalitat del nostre país i l’espoli que pateix per part de l’estat espanyol. Va ser una presentació entenedora, en llenguatge planer per tal que tothom entengués allò de que tant se sent parlar a tots el s mitjans de comunicació i de que la gran majoria no hi entén. Una presentació magistral. Gràcies, professor per fer-nos veure com és la realitat i fer-nos entendre de la manera més senzilla el que sembla només per entesos quan en sentim parlar als debats i tertúlies.


Seguidament, en Joan Carretero va fer l’h abitual presentació de Reagrupament en tots els actes similars al territori, en que va destacar els principals punts de la ideologia de la nostra associació, incansablement repetits una i altra vegada: la necessitat de la n ostra independència i la regeneració política.



Finalment, hi va haver un participatiu torn obert de paraula on els assistents, entre els quals s’hi trobava Norbert Font, van poder expressar els seus dubtes i les seves inquietuds, i va allargar l’acte fins a quarts d’onze de la nit.



DSCF1786

No hi ha Comentaris

Declaració de Reagrupament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

separador

La Diada Nacional d’enguany està marcada per tres esdeveniments polítics. Dos d’aquests esdeveniments ja s’han produït. El primer: l’acceptació per part del govern català d’un acord de finançament de la Generalitat que suposa la perpetuació de l’espoli econòmic de Catalunya per part de l’estat espanyol. El segon: el rebuig de totes (totes) les forces parlamentàries a tramitar la iniciativa legislativa popular en favor de l’exercici del dret d’autodeterminació. El tercer esdeveniment és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, una sentència que encara no s’ha materialitzat però l’objectiu de la qual és explícitament reconegut: posar el punt i final, per part del poder de l’estat, al desenvolupament autonòmic de Catalunya. Amb poques i no gens substancials diferències, el conjunt de partits polítics catalans no només han assumit sinó que han arribat a liderar l’acceptació de la derrota.

El missatge que tots (tots) ells pretenen fer-nos arribar és que no hi ha res més a fer, i que cal interioritzar una vegada més el vell missatge del peix al cove, de la submissió resignada. Cal acceptar, afirmen, la dominació política i econòmica a la qual els catalans estem sotmesos. Un finançament insultant, un Estatut retallat mil vegades, cap possibilitat de resposta. Contra la claudicació permanent de la classe política, les entitats cíviques sobiranistes han mantingut oberta la reivindicació del dret de l’autodeterminació com a via per assolir un estat propi. Reagrupament ha nascut com a associació cívica justament per diferenciar-se amb nitidesa dels partits tradicionals. Però amb la voluntat manifesta de bastir un projecte polític capaç de presentar una alternativa electoral creïble, a l’alçada del moment històric que viu el país. Catalunya viu immersa en un procés lent i esgotador de submissió política, i els partits catalanistes no tenen el coratge de plantar cara i d’encapçalar una resposta vigorosa, conjunta i clara; no són capaços de lluitar perquè el poble, la gent, les persones, puguem decidir quin és el futur que volem per a nosaltres mateixos i per a les generacions futures.

Reagrupament vol revisar els conceptes ideològics que encara avui encotillen les actituds culturals i socials dels catalans. Reagrupament vol anar més enllà del conservadorisme tou i subornable, i vol anar més enllà del progressisme nacionalment inhibit i trampós. Reagrupament vol encapçalar una estratègia d’aglutinació d’una majoria social i electoral de catalans que ha de fer possible la proclamació de la independència des del Parlament de Catalunya, comptant amb totes les persones i tots els col·lectius que vulguin assumir aquest compromís a través de la regeneració de la vida pública. I fer-ho amb noves fórmules d’organització i de participació, obertes i pròpies d’una societat avançada.

Amb aquests ingredients, Reagrupament confia en l’energia i el desig de llibertat dels catalans per tornar a posar el destí del país a les nostres mans, en comptes de deixar-lo a les mans d’un estat que pretén convertir una realitat nacional, la nostra realitat, en un paisatge folklòric. Sense un estat propi, Catalunya es veurà incapacitada per afrontar els reptes econòmics, socials i culturals que es presenten no pas en el futur, sinó en el present més immediat. És ara que cal definir-se; és ara que cal avançar. Les dones i els homes de Reagrupament fem una crida a tots els catalans a reagrupar forces i actuar amb responsabilitat i generositat per un país més lliure, més democràtic, més pròsper.

Països catalans a 8 de setembre de 2009

separador

No hi ha Comentaris

La Diada de Catalunya i Arenys

El cap de setmana llarg que tot just comença és un d’aquells que fa temps que teníem marcat a l’agenda, una cita que aquests darrers dies ha anat pujant de temperatura. En el cas de Reagrupament, la Diada serà una jornada especial, ja que suposa la primera aparició pública de l’associació davant de la ciutadania, i amb un motiu central tan assenyalat com l’homenatge al general Moragues. I pel que fa a l’independentisme en general, la novetat arriba aquest any amb l’esdeveniment que el diumenge 13 tindrà lloc a Arenys de Munt, el referèndum per la independència. Un acte que l’Estat espanyol, maldestre com sempre, miop i en aliança amb el feixisme ibèric i la caverna més abjecta, ha convertit en tota una jornada de reafirmació. Un dia que ens ha de servir a tots per refermar el nostre compromís amb la democràcia, el dret a decidir i el respecte de la voluntat popular. De ben segur que serem molts els reagrupats que ens hi trobarem i que farem costat als arenyencs per començar a deslliurar-nos de falanges, advocats de l’Estat, delegats del govern i altres elements orgànics d’aquesta presó de pobles que és Espanya. El diumenge, tots a Arenys!

No hi ha Comentaris

Dos collons arenys

fotocarnetpepArenys de Munt, aquest poble està donant una lliçó a la classe política actual. Demostren que quan es vol aconseguir un objectiu, tot és possible, i no cal anar de branca en branca, com ho fan els nostres polítics sobiranistes, de caire nacional.

Tot i ser una entitat privada, que és qui promou la consulta, a aquesta li donen suport la majoria dels partits del consistori, felicitats.

Ha estat un poble del Maresme i no el parlament qui ha tingut dos collons de tirar endavant la consulta. Recordem que el mateix parlament va rebutjar la iniciativa legitima popular, no fa pas gaire, i la va titllar de anticonstitucional i antiestatutària .

I ara què senyors del parlament?! Sí! vosaltres els polítics que us dieu independentistes o sobiranistes, ara doneu suport al poble d’Arenys de Munt… la feina que havíeu de fer vosaltres, la fa el poble d’Arenys sense complexos. Ells han pensat com poder fer aquesta consultar i ho han aconseguit, cosa que el parlament n’hi s’han mogut.

Felicitats el poble d’Arenys, per posar sobre la taula el tema cabdal del nostre país, el dret a decidir. I també la gran mostra de suport per part del partits del poble, repeteixo del poble, ells estan demostrant que no es una utopia la independència sinó la gran oportunitat perquè el nostre país tiri endavant i formar un estat propi .

Faig una crida a tots els polítics del parlament, a aquells que són independentistes i als altres que diuen ser sobiranistes. A veure quan vosaltres treballeu per proclamar la independència del nostre país, colla de poltronaires.

Felicitats el poble Arenys de Munt!!! ENDAVANT!!!

Pep Bayà, Reagrupat Anoia

No hi ha Comentaris

Fem un pas endavant

sergi_de_la_fuenteHi ha dos tipus de societats: les que se senten vives i les que estan en procés de deixar de ser-ho. També n’hi ha un tercer  tipus, que són les societats mortes, però com que ja són mortes no s’hi pot fer res per revifar-les, i per tant no cal perdre el temps en aquesta tipologia. Les societats vives són les que viuen amb il·lusió el present amb el màxim progrés social possible i amb l’esperança del millor benestar per a les generacions futures.

No cal dir que aquest sentiment de societat viva es fonamenta en una identitat forta, una cultura pròpia i una llengua comuna, en autoestima social i en dignitat nacional.

A l’altra banda tenim les societats en procés de morir-se, seguint una lenta agonia que té el seriós risc de ser irreversible. Són aquelles societats que no són respectades per les altres, que no tenen identitat pròpia o bé la van perdent progressivament, diluint-se con el sucre en un “café para todos”. Són aquelles societats conformistes amb tot allò que els donen, que viuen en l’autocomplaença i en la comoditat d’un mínim benestar, submises i resignades, amb manca d’esperit crític, i que finalment acabaran morint.

I jo et pregunto, on classificaries la nostra societat catalana? Consideres sincerament que Catalunya és una societat que viu amb plenitud tota la seva potencialitat, o bé consideres que Catalunya és una societat adormida, acomodada, resignada i immobilista on és molt difícil canviar res i per aquest motiu hem d’acceptar-nos tal com som i anar fent?

Jo, personalment, no veig una il·lusió col·lectiva, no veig que el nostre país sigui respectat com es mereix, no veig que la nostra societat tingui prou autoestima i vagi amb el cap ben alt. Bona part dels responsables d’aquesta desafecció nacional han estat els nostres responsables polítics, que en són còmplices, ja que han mantingut i perpetuat la dependència de Catalunya vers Espanya, i en les seves prioritats no està la defensa dels interessos nacionals sinó els propis interessos partidaris, ni tampoc que Catalunya sigui una societat viva, realment viva. Als actuals polítics els falta coratge, valentia i un real sentit de país.

El fracàs del finançament aconseguit és un bon exemple d’aquesta ineptitud. Ens han dit que és un acord històric, el millor acord possible en les circumstàncies actuals, però el que és segur és que aquest pacte de finançament no és el que Catalunya es mereix. I ja veureu com queda l’Estatut després de la resolució del Tribunal Constitucional…Només de pensar que un òrgan espanyol judicial totalment polititzat, pugui decidir el destí del nostre país al seu criteri… Per ser honest, espero que sigui declarat inconstitucional, i quan més punts afectats millor… així tothom podrà veure que Catalunya no hi té cabuda en l’actual sistema autonomista. I si no reaccionem degudament, Catalunya estarà en un seriós risc de deixar de ser, de diluir-se com a societat viva i passar a ser una societat resignada i morta.

Algú, una vegada em va dir que viure amb por és no viure. I doncs, que hem de fer per viure? Què hem de fer perquè la nostra societat catalana se senti realment viva? Molt fàcil, no viure amb por. Però de què no hem de tenir por? El nostre màxim enemic som nosaltres mateixos. Hem de fer un pas endavant i comprometre’ns amb un nou projecte social i nacional regenerador, que torni l’esperança i la il·lusió al nostre país.

Precisament aquest és el propòsit de Reagrupament, associació promoguda per Joan Carretero, que defensa la independència de Catalunya i la regeneració política i democràtica del nostre país. L’objectiu és sumar i reagrupar totes les sensibilitats nacionals que defensin que Catalunya és una nació i que tenim a dret a  ser un Estat propi lliure amb la finalitat de promoure una candidatura transversal i unitària a les eleccions al Parlament. La independència és possible i necessària, i només depèn de la voluntat dels catalans.

Estic plenament convençut que el moviment de REAGRUPAMENT genera la il·lusió, la rauxa i l’esperança que Catalunya necessita per tornar a sentir-se un país lliure i una societat viva. T’hi apuntes? Fas un pas endavant?

Sergi de la Fuente, Reagrupat de l’Anoia.

No hi ha Comentaris

De lladres i serenos, o la pica plena.

Per Jordi Fernández

www.bastareny.net

Els de la rectoria de Gavarrós a Guardiola continuen tenint problemes, no només amb el camí que fa pena i que l’ajuntament no sap ni vol  (especialment sembla que no ha volgut) arranjar, sinó que tampoc tenen els serveis suficients, normals i europeus per part de Correus, que no li volen portar les cartes. Normal, amb el camí que tenen. I ja sabem que per a alguns els que viuen a disseminats i els pagesos, son pobletans de segona.

Segurament per a molts seria més fàcil que tota la població de la nostra comarca anés a viure a un barri de Barcelona i deixes de tocar la pera amb les mancances que tenim. Es podrien fer uns vàters al costat de la carretera, per tal que la “molèstia” de passar per la nostra terra camí de les segones residències a la Cerdanya fos més feixuga, podent parar a pixar amb tota comoditat, fent el “riuet” a un espai creat també per a ells. Evidentment no és el que els berguedans volem, però  ja estem acostumats a “gaudir” de infraestructures que tot i ser a casa nostra no son per a nosaltres, per exemple la C-16 pels que pugen a la Cerdanya o un embassament que va costar perdre el tren que teníem i que si era realment per la nostra comarca.

De totes maneres, no oblidem els fets que han portat a tot això, i que son que per demostrar que les condicions en que l’ajuntament de Guardiola va cedir un espai a Correus son dolentes, ja que permeten que un particular tingui accés al correu del poble, per demostrar-ho, l’Albert Torres (el de la rectoria de Gavarrós) va agafar unes cartes i les va portar als mossos, ja que el que volia era demostrar tal fet, no robar correu.

A l’ajuntament de Guardiola diuen que prendran mesures, i crec que a curt termini haurien de ser de dos tipus, la primera la mesura de la medalla que se li ha de posar a tot berguedà que lluita per millorar els serveis de casa nostra, el Berguedà, i la segona mesura que podien fer a l’ajuntament de Guardiola es posar-se les piles en el tema de la seguretat a l’ajuntament, ja que ara s’ha demostrat la feblesa de la seguretat  al correu, però fa temps lladres (de debò) van robar el portàtil de l’assistent social amb tot de dades confidencials de veïns de Guardiola, Bagà i La Pobla.

I es que fer les coses malament a l’ajuntament, com es veu, sempre perjudica a tot el poble.

No hi ha Comentaris