Arxiu octubre, 2009

Balaguer es reagrupa a la Sala d’Actes de l’Ajuntament

Balaguer escolta lalternativa de Reagrupament

Balaguer escolta l'alternativa de Reagrupament

Reagrupament es va presentar aquest dimarts a Balaguer, en un acte que va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament, davant poc més de 150 persones. Va presentar l’acte el periodista i escriptor de l’Hostal Nou Francesc Canosa, que va utilitzar una citació de l’epistolari que van mantenir Joan Sales i Mercè Rodoreda: “Els catalans portem 500 anys fent l’imbècil. No hem de deixar de ser catalans! Hem de deixar de fer l’imbècil”.

A continuació va intervenir Jaume Fernàndez, que va posar èmfasi a remarcar que Reagrupament és una associació amb voluntat de tenir un ampli espectre de persones que hi vulguin participar, des de dues premisses: independència i regeneració democràtica. Va remarcar que Reagrupament proposa un pla molt concret per assolir la independència: el Parlament de Catalunya, perquè necessitem la política per aconseguir tenir un estat. En relació amb la regeneració democràtica, Fernàndez va demanar a l’auditori si amb l’actual classe política tindríem la república somiada o bé una república bananera.

Emili Valdero va fer una intervenció centrada en els temes econòmics, especialment els relatius a l’espoli fiscal que pateix Catalunya. Valdero va remarcar la importància d’entendre la realitat econòmica per entendre també la necessitat de la independència. En una anàlisi didàctica, farcida d’exemples prou gràfics, va assenyalar que amb l’actual dèficit fiscal, valorat en un 10% del PIB anual de Catalunya, cada català, de cada 10 anys de feina, un el treballa de franc per a Espanya. Valdero va oferir també una anàlisi comparada de l’ofec econòmic que pateix Catalunya, situant, en comparació amb el nostre dèficit fiscal, que és del 10%, els límits de països com Alemanya (4%), els Estats Units (2,5%) o el Canadà i Austràlia (2%). “El nou sistema de finançament perpetua el dèficit fiscal, i és un gran engany perpetrat exclusivament per intentar garantir la continuïtat del tripartit”, va afegir.

Joan Carretero, Francesc Canosa i Emili Valdero a Balaguer

Joan Carretero, Francesc Canosa i Emili Valdero a Balaguer

L’últim a intervenir va ser Joan Carretero, que va iniciar el seu parlament assenyalant que els catalans només tenim dues opcions: o acceptar que som una comunitat autònoma de règim comú, o tenir un estat propi. I entremig no hi ha res.

Carretero va denunciar el que està passant amb els regants del canal Segarra-Garrigues, tot dient que és inimaginable que això pugui passar en cap estat europeu: “Ens diuen que no podem regar perquè no hi som, i perquè a qui diuen que ens ha de representar li és igual el que ens passi”. Tot seguit Joan Carretero va explicar els dos punts sobre els quals es fonamenta la proposta política de Reagrupament. En relació amb la independència, va afirmar: “Cal dir sense complexos que el catalanisme clàssic ha fracassat, que Catalunya no té cap mena d’encaix a Espanya i que ni tan sols quan aquesta ha millorat vol cap altra cosa que la nostra assimilació”. Per a Carretero, si volem continuar sent catalans des del punt de vista nacional, tenim una via per fer-ho: l’estat propi. “És l’única”, va reblar. I va encoratjar el poble català a transformar les eleccions en un fet decisiu, per aconseguir una majoria de diputats que treballin, de debò, amb aquest objectiu: l’estat propi.

Pel que fa a l’eix de la regeneració democràtica, Carretero va denunciar que Catalunya cada vegada s’assembla més al model polític espanyol, amb una baixíssima qualitat democràtica.

Finalment, Joan Carretero va assenyalar a l’auditori que si la situació del país és la que és… ho és perquè nosaltres consentim que passi: “Si no ens mobilitzem, si no fem res, tot continuarà igual”. “La paraula la tenim tots nosaltres. Fem una crida, des de Reagrupament, a intentar canviar-ho, per fer realitat aquest canvi que aquest país necessita urgentment: per poder decidir per nosaltres mateixos i per tenir una democràcia de qualitat”.

No hi ha Comentaris

Benvinguda a Josep Bober

Per Albert Torres.

Quant vaig apostar per Reagrupament el comentari que mes sentia era aquell de “va, si sou quatre gats!!” Per entendre’s, poca gent confiava en que allò de Reagrupament funcionés. Però jo no podia deixar de creure amb unes idees que compartia amb absolut. Reagrupament defensa per sobre de tots les coses dos idees simples però molt grans. La Independència i la regeneració política d’aquest país. Com va dir un dia en Joan Carretero, de res serveix buscar la Independència si el país l’ha de manar els polítics que tenim ara! I no li falta raó, els fets parlen per si sols. Només cal llegir els diaris o posar la televisió. Reagrupament, associació i no partit polític, defensa la limitació de mandats, la limitació de sou i la limitació de càrrecs per la classe política. Cada dia som més gent que s’associen voluntàriament. Ningú cobra cap sou de l’associació. Entén que es el poble qui ha de manar i no els polítics professionals. Hi ha tres paraules que per tots els Reagrupats son un icona, una forma de pensar i de viure. TRANSPARÈNCIA, AUSTERITAT I EFICÀCIA. Son tres petites paraules que es diuen ràpid, però tenen un gran pes moral i professional. Els Reagrupats sabem que la nostra tasca es servir a la gent, millorar el nostre país, el nostre poble i que un cop ho haguem fet, hem de marxar de la vida publica, hem de deixar que altres Catalans continuïn la feina, i cadascú torni l’ ofici o feina que tenia abans de entrar. Diuen que som exigents. Sí, perquè sense exigència res no millora.

Es per aquest motiu que és per a mi una gran alegria que a tot aquest moviment s’hi hagi sumat una persona amb experiència, que estima el seu poble i el seu país. Una home que estan molt lluny del polític Standard, aconseguirà unir persones, unir esforços i fer que entre tots, La Pobla de Lillet sigui un poble mes transparent, mes auster i més eficaç. I fer que Catalunya, tingui, si més no, una classe política que es mereixi el vots de tots els Catalans. Que en Josep Bober i Camprubí ja sigui un Català més de Reagrupament es un fet positiu i que ben segur, serà el principi d’una bona historia per tots els Poblatans!

Benvingut a Reagrupament Josep!


No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament al Barcelonès Nord

r.cat amb estelada

No hi ha Comentaris

L’espoli fiscal català: una faula?

Quan sento alguns polítics catalans lamentar-se que Catalunya ha deixat de ser el “motor d’Espanya” i se’n lamenten i atien una mica més el s3145162135_9a9492b1b5entiment de culpabilitat de la nació català, sempre em ve al cap la imatge d’en Boxer, el cavall de la Granja Animal d’Orwell. En Boxer es culpabilitza a sí mateix de la manca de progressos d’un sistema corrupte i creu fermament que si treballa més i més fort es podran assolir els objectius, per folls que fossin ,que els corruptes dirigents posen a la micro-societat de la Granja Animal. És per això que decideix treballar més i més fort en la construcció d’un molí que ha de servir per al desenvolupament de la Granja Animal. Es posa a fer de motor i treballa nit i dia, sentint-se responsable de la lentitud dels avenços fins que en un moment de dissort un llamp cau damunt el molí que està construint i mor aixafat per la runa

És obvi l’interès de posar a Catalunya com una colla de ploramiques, pessimistes, victimistes que hem deixat de ser motor d’una Espanya que està a la cua del progrés europeu per ser un autèntic “gra al cul” del govern espanyol de torn.

Aquest dissabte al vespre a la presentació a Olot del Centre Català de Negocis i davant del reguitzell de greuges i de proves evidents de l’espoli que sofreix Catalunya per part dels governs espanyols, tampoc he entès les rialles que se sentien. Algunes de les notes que vaig prendre (la presentació sencera es pot consultar al web del CCN):

-          L’eix ferroviari entre Lleida i Girona es pagaria amb 117 dies d’espoli.

-          El desdoblament de l’eix transversal es pagaria amb 12 dies d’espoli.

-          La nova terminal de l’aeroport, amb 21 dies.

-          Podríem fer un hospital nou cada dia. I 15 escoles també cada dia.

Cada any ens prenen 22.000 milions d’euros. Poso tots els zeros: 22.000.000.000 d’euros.

Cada any.

Cada any.

Cada any.

Cada any…fins quan?

Fins que diguem prou i amb fermesa els diem “Ja no volem ser el vostre motor; ara volem aplicar la nostra energia al nostre país: l’estat lliure de Catalunya”.

 Poc podia imaginar George Orwell que el seu Animal Farm, 66 anys després, seria un retrat prou fidedigne de Catalunya, tan allunyada de la que ell va conèixer i que va retratar a Hommage to Catalonia.

P.S.: i dins de Catalunya…qui seria el porc Napoleó?

No hi ha Comentaris

Presentació Terrassa – Torn de preguntes

Presentació Terrassa - Torn de preguntes
Cast: Ramon Bertolín

No hi ha Comentaris

Presentació Terrassa – Torn de preguntes

Presentació Terrassa - Torn de preguntes Cast: Ramon Bertolín

No hi ha Comentaris

Només ens uneix el sí

A vegades, la fragmentació independentista pot provocar a algú una certa desorientació, desànim, pessimisme. Però quan això passa cal enarborar per damunt de tot la bandera del sí.

Només ens uneix el sí, i això, tanmateix, ens fa enormement forts, gairebé invulnerables. No és un sí qualsevol, el nostre. És un sí a un anhel, a uns valors, a un somni. La claredat d’aquest sí encega. I les seves conseqüències obliguen a molt. El sí a la independència, sense condicions ni prevencions, el sí que és fruit del treball del dia a dia i de la coherència per la llibertat nacional, té una força extraordinària.

En canvi, què uneix al catalanisme unionista avui? Passant per tots els matisos possibles, el catalanisme ja no és, ja no pot ser el moviment de referència que impulsi, dinamitzi i transformi el nostre país. Ha quedat estovat, no resol res, ni anem enlloc. El moment d’urgència nacional que viu el país exigeix buscar una nova ideologia que li doni l’aire i la modernitat que necessita. Potser fins i tot sense voler-ho, la independència ha acabat per representar el projecte que ha retornat el batec al cor de la nació.

Només ens uneix el sí, i per això l´independentisme serà fraternal o no serà. En la transversalitat del moviment independentista rau l’èxit de l’operació. Per què com pot ser un adversari polític de qualsevol independentista algú que vol també la independència de la pàtria? La fraternitat independentista no és cap objectiu, és el mitjà. Però aquest camí que recorrerem junts no es pot fer amb incoherències ni renúncies: el sí és això, dues lletres i prou. I aleshores, com es pot renunciar o aparcar un tros de patriotisme? Com posar-hi condicions? Com no expressar també políticament aquest sentiment?

Som molts els que sentim arribar una nova hora, que és la de tots els que diem que sí, i que practiquem el sí. És la nova hora que lliga l’exemple de tants patriotes que ens ha precedit, amb el nostre compromís d’avui i amb el futur d’un país lliure pels nostres fills. És l’hora de tots els catalans. I no puc sinó recordar a Carrasco i Formiguera, en nom de tants que ens han senyalat el camí a seguir, que va escriure: ”si ajuntem l’esforç de tots, sense por a dificultats i amb la generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir per la nostra Pàtria, per Catalunya, l’alba resplendent de la seva independència”.

Quim Torra

Article publicat al Bloc Gran del Sobiranisme el 19/10/09

No hi ha Comentaris

Presentació a Reus

Presentació de Reagrupament a Reus - 18 de Setembre de 2009.

L'auditori del Palau Bofarull de Reus es va quedar petit per encabir la gent que hi va anar per escoltar Joan Carretero en la presentació de Reagrupament al Baix Camp
Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

SIGUEU BENVINGUTS/UDES AL NOSTRE BLOC

Aquest es el nostre Bloc, el de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, podem col-laborar, amb els suggeriments  que creieu oportuns, peró sobre tot, transmetent el missatge que ens mou

!!CATALUNYA HA DE SER A LA COMUNITAT EUROPEA¡¡.

i per aixó ens cal L’INDEPENDENCIA.

!!Som-hi ¡¡

No hi ha Comentaris

Finalitats de l’associació Reagrupament

1.  Situar l’independentisme a l’eix del debat polític català.

2. Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana.

3. Creació d’un marc favorable al creixement de la base social de l’independentisme català.

4. El foment del debat,  l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.

NzI4eDkw_147325_6464_17-300x37

No hi ha Comentaris