Arxiu novembre, 2009

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó – Intervenció Emili Valdero

Presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó celebrada als Lluïsos d'Horta el 30 d'octubre de 2009. Intervenció d'Emili Valdero. Membre de la junta directiva de Reagrupament i responsable de l’àrea organitzativa.
Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó – Intervenció Joan Carretero

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó celebrada als Lluïsos d'Horta el 30 d'octubre de 2009. Intervenció de Joan Carretero, President de Reagrupament. Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó – Intervenció Carles Móra

Presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó celebrada als Lluïsos d'Horta el 30 d'octubre de 2009. Intervenció de Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt.
Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó – Intervenció Emili Valdero

Presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó celebrada als Lluïsos d'Horta el 30 d'octubre de 2009. Intervenció d'Emili Valdero. Membre de la junta directiva de Reagrupament i responsable de l’àrea organitzativa. Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

Presentació Reagrupament a Horta-Guinardó – Intervenció Carles Móra

Presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó celebrada als Lluïsos d'Horta el 30 d'octubre de 2009. Intervenció de Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt. Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

Facebook prohibeix “no ser espanyols”

Facebook prohibeix “no ser espanyols”

Els administradors de la xarxa clausuren el grup ‘els catalans no som espanyols’

 

Imatge del grup a Facebook

 

 

El passat 9 de novembre els administradors de Facebook van clausurar el grup ‘els catalans no som espanyols’ que aplegava milers d’usuaris d’aquesta xarxa social. Un grup de ciutadans han volgut respondre “democràticament a aquest fet arbitrari i inútil en un món, internet, en què és inútil posar portes al camp o límits a la llibertat d’expressió”.

“És per això que hem decidit impulsar la primera consulta de lliure participació en una xarxa social. Mantindrem obert el referèndum virtual sobre la independència de Catalunya fins la vigília del 13 de desembre, dia en què més de 600.000 catalans estan convocats a les urnes. Els resultats s’actualitzen en temps real i el vot és completament secret”.

“Com bé sabeu, el proper 13 de desembre, els habitants de més d’un centenar de viles i ciutats catalanes tenen una cita amb la democràcia. Podran expressar, lliurement, quin volen que sigui el futur de Catalunya. Per primera vegada i de manera organitzada es portarà a terme una experiència d’aquest tipus al nostre país. S’estarà portant a la pràctica el dret de decidir. Catalunya començarà a decidir”.

“Creiem que consultar la ciutadania no és cap delicte, ben al contrari. I Internet és l’espai de la plena llibertat. És per això que volem que també facis història i participis en el primer referèndum sobre la independència de Catalunya que es fa a les xarxes socials. Sigui quin sigui el teu sentit del vot, l’important és que hi diguis la teva. Catalunya ha de ser exemple de participació, civisme i tarannà democràtic. També a la xarxa”, conclouen.

http://noves-tecnologies.e-noticies.cat/facebook-prohibeix-no-ser-espanyols-34903.html

 

 

Llistat de Comentaris Comentar Enviar Imprimir Votar Imatges Disminuir lletra Augmentar lletra

No hi ha Comentaris

Amb cinc sous què fàcil és jutjar sobre el bé i el mal

Al senyor Vicent Sanchis li ha costat quasi un mes i mig fer l’article de «fons» sobre Reagrupament Independentista d’ençà que me’l trobí a l’Assemblea d’RCat el passat 3 d’octubre. A Vicent Sanchis el conec des de les primeries dels anys vuitantes del segle passat quan, com a comercial de la revista El Temps, em [...]

No hi ha Comentaris

Crònica de la presentació de Reagrupament

El passat 11 de novembre es va celebrar a la sala La Badalonense la presentació de Reagrupament Barcelonès Nord.

L’acte, que comptava amb una presència de 250 persones davant d’una estelada gegant cedida per l’Associació Patriòtica Germans Badia, començà amb un vídeo sobre els principis de R.Cat i fou presentat per la filòloga catalana Maria Tresa Casals.

DSC00233Francesc Lleal, ex-comandant de la marina mercant ens presentà la posició de Reagrupament al Barcelonès Nord i ens donà la seva “paraula de mariner que Reagrupament impedirà la reedició del tripartit”.

Seguidament, Emili Valdero, professor en economia, va exposà el robatori que fa dia sí dia també Espanya a Catalunya i que es podria aconseguir amb la independència de Catalunya econòmicament parlant, ha desgranat de forma argumentada les dades de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i l’engany que constitueix el nou model de finançament que ha acceptat el tripartit.

Joan Carretero, metge de professió i president de Reagrupament, defensant com a mesura decisiva de regeneració democràtica, que els que s’hi dediquen no utilitzin la política per a servir-se’n sinó per a servir la ciutadania. En coherència, no pot ser que la política sigui una manera de millorar la posició econòmica d’una persona. El president de Reagrupament defensava la necessitat d’un Estat català per a qualsevol cosa, des de el dret a tenir una seleccions catalanes o que el català sigui oficial al parlament europeu fins a decidir les nostres pròpies lleis, ja que actualment la Generalitat només serveix per gestionar les lleis decidides a Madrid.

Així doncs tot i que les diferents plataformes sobiranistes serveixen per a fer consciència, només des de la Generalitat s’aconseguirà la independència i l’estat català.

L’acte va concloure amb tots els presents dempeus cantant l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Volem agrair la presència i suport de tots els presents.11-11-09_badalona_1

No hi ha Comentaris

No ens alimenten molles

No estic massa segur que la millor manera d’encarar una llei com l’electoral sigui fer-ho de manera reactiva, precipitada i com qui posa una tireta d’urgència a un trau que demana uns quants punts de sutura. Si diversos governs, en distints equilibris de força i en tota mena de circumstàncies, no han estat capaços de fer-ne cap en trenta anys, i considerant que allò que ho impedia no ha canviat gens, ¿a què estan disposats a renunciar ara en bé de l’acord? La temptació, el perill, és que acabin fent un petit retoc a allò que ja coneixem i que confiï en la possibilitat de despistar al ciutadà amb una operació de maquillatge. No voldria ser malfiat, però, políticament, ja fa temps que ens afaitem.

En aquest cas no es tracta d’una desconfiança genèrica en la política. Fins i tot accepto que, aquesta vegada, els partits s’hagin sentit veritablement amenaçats pels darrers casos de presumpta corrupció pendents de judici. La resposta és tan exagerada que fa témer que no surtin coses pitjors. Per tant, sembla que ara sí que els polítics s’han adonat que, a més d’encarregar un altre estudi sobre desafecció política, haurien de moure alguna fitxa més grossa.

Tanmateix, segueixo desconfiant dels possibles gestos per dues raons ben concretes. La primera, perquè allò que ara ha amenaçat la vida tranquil·la dels partits no té relació directa amb la llei electoral que proposen. No perdem de vista que el problema de la desconfiança envers la política és molt anterior a tots aquests casos de suposada corrupció. Ho deia la setmana passada: la corrupció, quan n’hi ha, cal relacionar-la amb la feblesa de la condició humana, amb la manca de controls eficaços i, més globalment, amb uns anys de creixement urbanístic especulatiu que han permès corrompre de manera generosa. Vull dir que, fins i tot amb la millor llei electoral imaginable, si es donen les circumstàncies adequades, tornaríem a tenir casos de corrupció, com a tot el món.

La segona raó de la meva desconfiança sobre aquests propòsits d’esmena tan precipitats que ara s’anuncien és que la raó esgrimida per canviar la llei electoral segueix essent, des del meu punt de vista, equivocada. És a dir: malament si del que es tracta és de resoldre el problema de la desafecció política dels ciutadans a cop de llei electoral, perquè llavors vol dir que es fa una diagnosi errònia. Al contrari del que suggereixen els partits, el mal a curar no és la desafecció dels ciutadans cap a la política, sinó la desafecció dels polítics pels ciutadans. És cert que molta gent desconfia dels polítics i els partits. Però aquest no és el problema, sinó la conseqüència, el símptoma, de la veritable malaltia. I ja se sap que una malaltia no es cura atacant el símptoma. Cal observar, també, que els mateixos polítics que no han reaccionat davant del desinterès de fa temps, ho han fet davant de la indignació d’ara. I la indignació és una reacció que no s’aguantaria si hi hagués desafecció, sinó que, al contrari, allò que expressa és la irritació per una confiança política traïda. Així doncs, el veritable mal no prové del fet que el ciutadà intervingui poc en la determinació de les llistes, per exemple, sinó de quines són les lògiques organitzatives dels partits, que afavoreixen candidats lleials i submisos per davant dels excel·lents i amb criteri.

Vet aquí, doncs, la veritable gangrena de la política: que els partits són unes estructures que funcionen pel nomenament a dit, decidit entre els dos o tres que controlen el partit, i que llavors emmascaren amb uns exercicis de fariseisme pseudodemocràtic. Vegeu com s’ha elegit la nova alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet: la cúpula del partit decideix un nom, que llavors és aprovat disciplinadament en l’àmbit territorial del partit, per després ser votat disciplinadament pel grup municipal, per llavors ser votada en el ple municipal, que és qui, suposadament, tenia el veritable poder de decisió perquè el componen els que realment van ser escollits pels electors de Santa Coloma. Aquí és on es produeix el frau que corromp tot el mecanisme de vinculació democràtica entre ciutadania i política. I si es vol posar remei al problema, aquest és el mecanisme que cal dinamitar i substituir.

Ja es veu que això té poc a veure amb si es permet que el vot del ciutadà faci passar el número tres de la llista al lloc cinc, i el sisè al lloc quart, que en definitiva és el que es coneix amb el nom de llistes desbloquejades. Allà on ho han provat, com a Itàlia, m’explica un expert, no ha servit de res. ¿No és sospitós que copiem Itàlia i no la Gran Bretanya o Alemanya? I no s’hi val a dir que les llistes obertes tenen problemes perquè prioritzen la notorietat per damunt de la qualitat del candidat, com ha fet ICV. ¿Hi pot haver un argument més hipòcrita que aquest, quan precisament ara, les llistes tancades, es fonamenten en l’exclusiva notorietat del primer de la llista, aconseguida a cops d’onerosa propaganda? ¿Per què si la notorietat és triada pel partit és disculpable i no ho és si l’ha aconseguida el candidat amb el contacte directe amb l’elector de la seva circumscripció? ¿Hauria estat mai alcalde de Santa Coloma per majoria absoluta un senyor que vivia al Turó Park de Barcelona? En definitiva: el canvi de model no ha de ser per mostrar-se condescendent amb el ciutadà i deixar-lo participar una mica més en un procés irrellevant, sinó per ser radical amb el valor de la representació política. I això passa per les circumscripcions petites, passa per les llistes obertes, passa per la llibertat de vot dels diputats al Parlament i passa per l’elecció directa d’alcalde.

És per aquesta raó que dic que no m’acabo de fiar de les bones intencions mostrades aquests dies. O, per ser més precís, crec que són intencions que mostren més voluntat de condescendència que no pas propòsit d’esmena a fons. Cal que els nostres polítics entenguin que no som nosaltres qui no els estimem, sinó que són ells que, amb el seu comportament, mostren un profund desafecte pel ciutadà, per l’elector. I que el remei el tenen a casa seva: són ells els que han de canviar el seu joc. Que modifiquin radicalment, doncs, els seus hàbits polítics, tancats, endogàmics, verticals, fonamentats en una lleialtat feudal i no pas en el mèrit professional o en l’excel·lència humana, com caldria.

Amb quatre engrunes no en tindrem prou. Amb un acte de contrició i sense canvis radicals, no en tindrem prou. Com cantava l’Ovidi Montllor –i es titula un magnífic blog d’anàlisi política–, “ja no ens alimenten molles”.

Salvador Cardús

Article publicat al diari Avui el dia 15/11/09

No hi ha Comentaris

Ja està tot provat. Tingues seny: fes-te independentista.

Fa un parell de dies ha sortit als diaris la filtració d’una votació prèvia del Tribunal Constitucional en la qual l’Estatut que fa 3 anys que es miren i remiren perdria aquells aspectes més diferencials: llengua, Catalunya com a nació i drets històrics.

A més sembla que faran servir l’hàbil estratagema (legal si, però legítima?) de canviar el ponent, la qual cosa els donarà uns mesos més de coll per allargar el procés fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Dues lliçons que caldria aprendre:

  1. El que diu el títol de l’entrada: ja està tot provat; Espanya no vol que marxem ni un mil·límetre de la resta d’autonomies. Ni autonomisme, ni fet diferencial, ni federalisme, ni res. Aleshores…què esperem a agafar-nos la independència?
  2. Saben l’efecte que aquesta sentència tindrà a Catalunya i no volen que això afecti a les possibilitats electorals de les opcions unionistes. Una retallada de l’Estatut portaria a milers de catalans a recuperar el seny i a declarar-se independentistes.

Aquesta sentència podria ser, si la sabem aprofitar, l’esquerda que faci trontollar el mur que empresona la consciència de molts catalans. L’oportunitat que Espanya ens donarà per fer arribar el missatge de Reagrupament més enllà dels independentistes convençuts.

No hi ha Comentaris