Arxiu desembre, 2009

Felicitació de cap d’any de Joan Carretero, president de Reagrupament

Cast: Reagrupament

No hi ha Comentaris

23 de gener: Assemblea de Reagrupament del Baix Llobregat

La Junta Gestora Comarcal de Reagrupament Baix Llobregat convoca els seus associats a l’Assemblea Electoral que se celebrarà el proper dissabte 23 de gener de 2010 a la Sala Petita del Teatre la Passió d’Esparreguera a les 10:00 hores en primera convocatòria i a les 11:00 hores en segona convocatòria.

En l’ordre del dia de l’Assemblea hi ha la determinació del nombre de membres de la Comissió Executiva, per després passar a la seva elecció entre els associats.

D’aquesta manera es donarà per tancada l’etapa de provisionalitat amb la que l’actual Comissió Gestora ha treballat des de la seva constitució en l’assemblea fundacional del 17 de juny passat.

Fem una crida a tots els associats de la comarca a participar-hi i a presentar-se com  a candidats! I a la resta a associar-se i treballar des de Reagrupament per la Independència de Catalunya!

Bon Any 2010!

NzI4eDkw_147325_6464_1

No hi ha Comentaris

TORNEM-HI! per Joan Vila (Reagrupat de Terrassa)

Decididament hi ha una gran quantitat de persones al nostre país que encara no s’ha assabentat de res!

Això per no mirar més enllà de la Franja, perquè aleshores el tema ja agafa dimensions de pandèmia!

Representa que la gent del carrer, la normal, la que es lleva a les 6 del matí cada dia feiner per anar a treballar amb el miratge d’intentar arribar a final de mes, malgrat el lladrocini constant a què està sotmesa per les administracions socials, polítiques, administratives i judicials en totes les seves diverses varietats, les grans empreses de subministraments i les entitats financeres, bàsicament és TONTA.

A fe de Déu que els nostres polítics, en especial els autonòmics i locals, malden constantment per fer-nos-ho creure, bo i creant una espècie de zombies teledirigits, retallant més i més les opcions individuals amb les seves constants prohibicions, fins i tot condicionant opcions personals, mentre ho revesteixen de progressisme: Aproven els matrimonis homosexuals que, al cap i a la fi, no els portarà massa problemes més enllà de la caverna mediàtica i fins i tot potser els reportarà vots. I mentrestant rebaixen el nivell dels coneixements a impartir. Sobretot aquells coneixements que poden crear opinió entre els joves ciutadans en edat d’estudiant, amb el fal·laç argument de l’igualtat d’oportunitats. Per exemple.

Mentrestant els responsables de la cosa pública deixen les mans lliures a les grans empreses i les entitats financeres, cada dia més grans, cada dia més allunyades del ciutadà mig, per tal que el diàleg entre ambdues parts es converteixi en el monòleg de la part més forta: heu provat mai de resoldre res relatiu a una companyia de telèfons, d’aigua o del monopoli de la llum?… us n’heu sortit, si no és “passant per l’aro”? Heu provat de saber perquè els interessos bancaris que pagueu sempre es veuen gravats amb excuses inexplicables que es basen en fórmules matemàtiques de les que ni els mateixos encarregats de donar-vos l’explicació en coneixen l’entrellat? Això mentre els interessos dels vostres estalvis sempre es veuen mermats en algun concepte… Heu provat de reclamar alguna taxa o impost que heu pagat i que no us correspon?

Tan el tracte rebut com la presumpta “solució” arriben al ciutadà des d’una postura altiva, prepotent, de perdonavides, tan de les pròpies organitzacions com de les persones que hi treballen, algunes de les quals sembla que mentre estan en horari laboral, es transformen en una necessària peça més de l’inhumà, degradant i fraudulent tracte que ens dispensen, oblidant la normal relació proveïdor-client, o l’obligació de donar un servei al ciutadà, a poder ser amb un somriure als llavis.

És tanta la seguretat que tenen els dirigents polítics, i els d’aquestes organitzacions i entitats, de que els seus objectius alienants ja estan arrelats, que queden sense paraules davant de moviments ciutadans de gran calat, com van resultar ser les consultes del 13-D, per exemple. I quan intenten argumentar, ho fan per boca d’ase, dient barbaritat rere barbaritat.

I de la justícia, què en podem dir? Bàsicament, ja se sap quina és la realitat d’aquesta part importantíssima dels poders democràtics: faltats de mitjans, faltats de coordinació, sense Nord, sense govern, ancorats en el passat en tots els sentits, especialment els comunicatius, poden dictar ordres tan dispars en situacions iguals que la justícia real queda en entredit. Mentre que hi ha jutges i jutgesses que, des de la seva simple poltroneta, actuen com veritables reietons, prenent actituds de superheroi salvador de la pàtria en contra de ciutadans que els tremolen les cames només de trepitjar el sòl de l’edifici d’un jutjat, d’altres poden demanar fiances multimilionàries a presumptes defraudadors que, precisament pel nivell de les amistats que tenen i pel volum de les seves fortunes, no hi ha cap risc de que fugin.

Ara bé, la darrera atzagaiada del Sr. Garzón ha tingut una virtut: la famosa subscripció “popular” per recollir els diners de la fiança de l’ex alcalde de Santa Coloma, íntim del clan de Madre, benefactor incombustible del partit polític que té al seu haver les pràctiques més “mafiosetes” de Catalunya… Al contrari del que es reclama jo no crec que sigui necessari ni convenient conèixer la llista dels donants, ja que tothom amb una mica de sentit comú se la pot imaginar, més enllà de noms i cognoms. I, a més a més, publicar una llista deixaria al marge del fet altra gent que en realitat és tant o més responsable que els propis presumptes culpables. O, de veritat, ha arribat a ser tan TONTA la ciutadania com per creure que els responsables dels partits i de les institucions no eren coneixedors de la situació fraudulenta que es donava i es dona a qualsevol nivell de les administracions? Compte!: que això no vol dir que es doni a totes les administracions, ni que ho practiquin totes les persones!, sinó que els responsables polítics, administratius, judicials i directius de grans empreses, de ben segur que en tenen coneixement.

Per això crec que no cal conèixer la llista dels donants per la fiança del “company” Bartu, ja que ells només seran la punta de l’iceberg i d’aquesta manera s’exculparien als veritables responsables de la situació, que són a qui cal fer fora a les properes eleccions autonòmiques, donant veu, vot i poder a opcions que s’han compromès a aconseguir la regeneració política.

Afegim aquí que l’amiguisme i el frau habitual és una pràctica importada des del país veí per Ponent, on està històricament molt més arrelada i menys perseguida (recordeu els “Albertos”, que tot i estar ja condemnats per estafa, van ser presents a la boda de la filla del President del Govern de l’Estat espanyol, amb l’assistència fins i tot del Cap de l’Estat; o l’actual President dels empresaris espanyols, amb un historial que fa caure de clatell).

Segur que serà també més fàcil regenerar la política des de la independència de Catalunya.

Som-hi, doncs, que ja falta menys!

Joan Vila
Reagrupat de Terrassa

No hi ha Comentaris

Eleccions Comissió Executiva

Benvolguts companys

Benvolgudes companyes:

Us recordem que el dia 23 de gener de 2.010 l’Assemblea General del Baix Camp es reunirà per tal de triar els membres de la Comissió Executiva.  En breu publicarem els curriculums dels candidats, si bé ja us podem avançar els noms dels qui han presentat la seva candidatura.

BAIX CAMP

  1. Andreu Rodríguez, Abel (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  2. Baxerias Triay, Manel
  3. Cros i Amigó, Marc (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  4. Domingo de Pedro, Màrius (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  5. Esporrin i Moles, Carles (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  6. Gibert i Serrano, Lluís (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  7. Gomis i Ollé, Antoni (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  8. Gort i Machado, Pau (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  9. Llauradó i Ferraté, Blai (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  10. Miralles Riqué, Joaquim
  11. Miranda Galindo, Joan
  12. Olivé i Dolcet, Pere (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  13. Pàmies Herbert, Marc (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  14. Ribé Canyellas, Òscar (Candidatura “Patriotes Catalans”)
  15. Rosich Prats, Artemi
  16. Virgili i Ortiga, Josep Maria (Candidatura “Patriotes Catalans”

En aquest context, i d’acord al apartat 5 de l’article  4 del Reglament, exhaurit el termini de presentació de candidatures s’obre un termini de 10 dies naturals, als efectes de possibles reclamacions.

Per altra banda, prèvia a la constitució de la mesa electoral, l’Assemblea decidirà el número de persones que han de configurar la Comissió Executiva.

Us hi esperem a tots

No hi ha Comentaris

La realitat sobre la inversió estatal en infraestructures a Catalunya.

Llegeixo a l’Avui la notícia sobre el traspàs de Rodalies Renfe, on s’indica que “l’Estat assumirà anualment la totalitat del dèficit que pel 2010 es calcula en uns 117 milions d’euros”. Estic segur que algú tindrà la sensació que per una vegada l’Estat té en compte les necessitats de Catalunya.

També llegeixo, aquesta vegada a ‘El Periódico’ que “la patronal afirma que hi ha inversions pendents per valor de 1.190 milions”.

Primer de tot, no hem d’oblidar el dèficit d’inversió en infraestructures per part de l’Estat en els darrers 20 anys.

A més a més, si llegim informes independents, de seguida descobrirem que res ha canviat: Catalunya no rep allò que necessitem i que ens mereixem.

Si fem números és fácil detectar que l’Estat segueix ofegant econòmicament Catalunya, any rere any. Amb les inversions no realitzades durant el 2009 es podria pagar el dèficit de Rodalies durant 10 anys.

També cal destacar que més d’una tercera part de la inversió estatal (un 36%) correspon a la línia “LAV Madrid-frontera francesa”.

Els pressupostos presentats pels diferents governs són importants, però també cal fer balanc a final d’any, i veure si realment s’ha realitzat la inversió prevista.

més informació:
Seguiment dels compromisos de les administracions en matèria d’inversió en infraestructures a Catalunya (desembre 2009)

No hi ha Comentaris

El 13D, vist des de la llunyania

A principis de setembre es va fer la primera reunió d’Osona Decideix al bar La Terra, de Vic. D’aquella reunió en vaig sortir amb dues idees clares: la primera, que ajudaria en tot el que pogués per celebrar la consulta popular, i la segona, que per poc que pogués aquell dia seria a Vic. M’explicaré: des de fa uns quants anys estic estudiant a Manchester (UK), i això m’obliga a ser fora del país més de la meitat de l’any.

Des d’allà estant, la meva implicació era nul•la, l’únic que podia fer era seguir el procés de creixement d’Osona Decideix i de les seves plataformes bessones de cada municipi, només a través del grup de Google, d’amics i familiars. Aquestes eren les úniques maneres d’assabentar-me de com anava tot, ja que la informació que donava del tema TV3 i la premsa on-line (tant la comarcal com la nacional), era escassa o inexistent.

Una de les primeres dates proposades fou el 6 de desembre, cosa que va quedar descartada immediatament, ja que coincidia amb el pont i el mercat medieval a Vic; finalment, però, es va decidir que seria el 13 de desembre. Tot i això, no es descartava l’opció del 28 de gener si no hi havia prou temps per poder-ho organitzar amb plenes garanties.

No recordo quan va ser, em van confirmar que finalment a Vic també es faria la consulta el dia 13 de desembre. Jo tenia moltes ganes de ser a Vic, però precisament feia unes setmanes que havia reservat vol de tornada a Vic per al cap de setmana posterior. No negaré que vaig dubtar de si venir,  només per votar i tornar a marxar, però tenia moltes ganes de ser-hi. Molts pensaran que és absurd fer més de 1500 Km per votar en una consulta popular no vinculant, però no ho és pas per a mi, ni, segons he sentit, tampoc per a un noi de Sant Cugat que va aconseguir ajudes per poder venir a votar des de Califòrnia.

Ser català i viure fora del teu país vol dir, segons la meva experiència, haver-te d’excusar cada vegada que dius d’on ets. Als anglesos els costa acceptar que algú renegui del seu DNI o passaport, i cada vegada que coneixes algú, li has d’explicar què significa ser català. Per a mi, ser català és tenir seny i tenir rauxa, o, tal  com ho dic jo: un 50% de cor i 50% de raó. Raó, perquè darrere del catalanisme s’hi amaga la defensa d’una cultura, d’una llengua, la reclamació d’un deute històric, d’un deute fiscal que molts no veuen o no volen veure, etc. Però ser català també té la seva part de cor, de sentiment. Ser català és, avui dia, anar pel món i explicar i repetir cada vegada que els catalans no som espanyols; vol dir aguantar una vegada i una altra els atacs a la nostra cultura i identitat, tant des de fora de Catalunya, com també des de dintre del mateix país; vol dir que quan fas una cosa ha de ser el doble de bona i el doble de gran, per aconseguir que et facin la meitat de cas.

La consulta popular, encara que molts ho neguin, ha sigut un esdeveniment històric per a Catalunya i per a la democràcia. Històric per a Catalunya, independentment dels resultats obtinguts, perquè només a la comarca d’Osona es van acreditar mes de 130 periodistes de tot el món. La notícia de la consulta popular a Catalunya ha sortit en nombrosos mitjans de comunicació, des del País Basc fins a Rússia, passant per Irlanda, Escòcia, Anglaterra, França, Bèlgica, Espanya, Holanda, Alemanya, etc.  Abraham Lincoln (1809-1865) va dir “Democracy is the government of the people, by the people, for the people”, la consulta popular duta a terme el passat 13 de desembre és la màxima expressió de democràcia segons Abraham Lincoln, perquè va ser una consulta organitzada per la gent del poble, amb la gent del poble i per a la gent del poble.

En fi, el cap de setmana escollit va arribar. Jo vaig arribar a Vic just a temps per assistir al parlament d’en Joan Laporta a la Plaça Major de Vic; l’ambient que s’hi respirava era impressionant, sobretot quan es va cantar Els Segadors. Només per això, ja va valdre la pena fer el trajecte. I diumenge vaig tenir la meva oportunitat de col•laborar físicament en la consulta, fent de vocal al col•legi electoral situat a l’Horta Vermella i votant. Va ser un cap de setmana molt català: divendres va ser un dia dedicat  al cor i el sentiment, i diumenge, a la raó i el seny.

Aristarc Claramunt

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Sant Celoni 22-12-09

Rut Carandell i Carles Móra presenten Reagrupament a Sant Celoni, una setmana després de les consultes populars sobre la independència
Cast: Marc Escarmís

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Sant Celoni 22-12-09

Rut Carandell i Carles Móra presenten Reagrupament a Sant Celoni, una setmana després de les consultes populars sobre la independència
Cast: Marc Escarmís

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Sant Celoni 22-12-09

Rut Carandell i Carles Móra presenten Reagrupament a Sant Celoni, una setmana després de les consultes populars sobre la independència
Cast: Marc Escarmís

No hi ha Comentaris

Reagrupament del Baix Empordà a la Fira de Nadal de Sant Antoni de Calonge

El dissabte 19 de desembre vam estrenar un rètol de Reagrupament-Baix Empordà, que podeu veure a les fotos amb l’eslògan Independència i Democràcia, per a la parada que els companys de Calonge i Sant Antoni van muntar a la fira de Nadal que es celebrà al polivalent de Sant Antoni de Calonge.

Com podeu veure malgrat la migradesa de recursos que tenim en aquest moment la parada feia molt de goig i patxoca. L’autèntica estrella, però, eren unes fotocòpies aportades pel company Alfred Juanals. Era un full del Financial Times de 24 de gener de 1.990. Feia 2 mesos que havia caigut ben inesperadament el mur de Berlín. Hi havia un mapa on es preveien les fronteres polítiques europees pel 2020. No encertaren en dividir Txèquia d’Eslovàquia, però sí que encertaren moltes de les divisions que en pocs anys s’esdevindrien a tot l’est d’Europa.

I, atenció, s’hi dibuixa una Escòcia separada de la Gran Bretanya. I una Catalunya i un País Basc separat d’una Federació Espanyola.

Molt, molt interessant. Com els comentaris i les xerrades que vam fer amb els veïns de Calonge. Llàstima de la fred i llàstima de la competència que ens féu el partit del Barça. Sort que no va ser en va: ni per l’esforç dels nostres associats ni per la victòria del Barça i la seva sisena copa del 2009.

Pere Ametller


No hi ha Comentaris