Arxiu febrer, 2010

Resultats a l’Urgell de la segona onada de consultes sobre la independència.

No hi ha Comentaris

28F, un dia feliç

Membres de Bages decideix a Cardona.

Avui és un dia feliç per la nació. És la tercera jornada en què una part dels catalans podran dir si volen que Catalunya sigui independent o resti sotmesa a Espanya. És un exercici de suprema participació i d’ autèntica higiene democràtica. Amb una pregunta senzilla i clara els nostres ciutadans han d’optar entre una sèrie de valors que s’han anat forjant entorn als concepte de l’Estat Espanyol i el concepte de progrés i modernitat dintre d’ Europa que suposaria una Catalunya lliure.

Com deia, un dia feliç. Pacíficament, amb naturalitat i sense complexos 300000 ciutadans de 80 poblacions podran introduir a les urnes les seves il•lusions. Mai no havia passat en tres-cents anys en aquesta unió per la força en què vivim. Per fer-ho possible molts ciutadans de totes les edats i condicions s’han arremangat i han anat de cap a la feina , si cal de porta a porta. Sense el suport dels grans mitjans , però amb intel•ligència i tenacitat , amb imaginació i sempre per sobre de les ideologies i pensaments particulars. S’ha anat a les places majors i als barris perifèrics, s’ha comptat amb la col•laboració d’artistes, d’esportistes i del món del treball, s’ha parlat amb els immigrants , amb els joves, amb les persones grans.

Avui, tercera onada d’aquest tsunami de la consulta sobre la independència, aquesta va fent-se més i més gran i va condicionant totes les actituds dels actors del nostre país. L’estat ja ha parat de d’oposar-se barroerament i els ajuntaments han hagut de donar facilitats. I els resultats comencen a notar-se. Molts consideren més factible ara la independència que fa tan sols un any. A Espanya, tal com ha aparegut en estudis ben documentats, també molts comencen a considerar que si guanyés el sí en un referèndum vinculant s’hauria d’acceptar. Ja ho veurem.

Encara resta, però, molt camí per recórrer, nosaltres, a gran part del Bages, tenim el repte principal el dia 25 A, i la feina tot just comença. Però, mentrestant, avui és un dia feliç.

Josep Lluís Gozalbo.

Reagrupament Bages

No hi ha Comentaris

Consulta sobre la Independència

Animem a votar a tots els ciutadans de les 80 poblacions on avui es realitza la Consulta sobre la Independència.

12:00  Valoració inici jornada electoral
14:00  Dades de participació
18:00  Dades de participació
20:00  Dades de participació al tancament dels col·legis electoral
             Sala de Plens, Ajuntament de Caldes de Montbui
22:30  Proclamació dels resultats
             Plaça de la Font del Lleó (Caldes de Montbui)

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Ja no ens humiliem per ser lliures, ara treballem

Ho hem provat tot per ser lliures: les guerres, les monarquies, les repúbliques. I no ens n’hem sortit.

Ara, entrat el segle XXI, el darrer intent és l’independentisme tranquil, com el nostre, com el de milers de ciutadans que aquest diumenge aniran a votar, democràticament, amb tota la coacció que és capaç de generar l’amo del món: els mitjans de comunicació, que han decidit menysprear les consultes fetes amb tranquil·litat, i amb milers d’hores de ciutadans demòcrates, elegants, amb joc net.

Sí, “elegants”. Enmig de tanta escombraria vomitiva que es llença ferotjement a les persones que públicament no només es declaren independentistes, sinó que a més, treballen per assolir la independència, i ho fan al marge de l’stablishment del poder, és un alè d’esperança per aquests mesos que ens queden per fer un altre intent d’assolir la llibertat, aquesta vegada des del Parlament de Catalunya, omplint-lo de diputats electes que estiguin disposats a fer una declaració unilateral d’independència, i iniciar així la tasca diplomàtica en el sí de la Unió Europea.

El 28 F representa moltes coses: en primer lloc, que seguim essent un poble amb desig de llibertat.  Un desig que ha deixat de ser teòric i que ha passat a la pell de molts catalans que s’han arremangat sense por enmig de l’anestèsia generalitzada d’un país que semblava tocat a mort per les derrotes, enganys i menyspreus per part dels qui havíem confiat a les urnes.

En segon lloc és la mostra que el camí que han fet altres no ha estat inútil. La història de la nostra llibertat té una gernació de ciutadans íntegres, educats, generosos i sense por capaços de seguir buscant vies per assolir-la. El 28 F posa nerviosos a molts, que -amb sort- callaran, però maleiran una cosa: ja no ens humiliem per reclamar la nostra llibertat. Treballem per assolir-la.

En tercer lloc, és una lliçó. Una lliçó de democràcia, civisme i humanitat. Una lliçó impartida per la societat civil, a la que s’acusava d’estar absent. Una lliçó davant el món, que per sort, s’ha fet més proper amb la globalització.

Un món que aviat acceptarà la nostra llibertat.

El 28 F és també una clatellada per a molts polítics que es pregonen d’esquerres i , en canvi, el que fan és gestionar el capital ideològic de la dreta. A hores d’ara quin qualificatiu atorgar d’alguns partits que es diuen d’esquerres o demòcrates quan van rebutjar al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular que demanava fer un referèndum per preguntar a la població si volia ser independent? Tan se val. El poble els ha donat una lliçó.

És evident que cal una regeneració de la classe política. És evident que avui dia als professionals del poder actual ja no el podem creure. És evident que cal una regeneració democràtica.

Gràcies a tots els que han treballat perquè el 28 F esdevingui tot això i milers de ciutadans catalans puguin, lliurement i democràtica, expressar la seva voluntat a les urnes en ser preguntats :

ESTÀ VOSTÈ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA? 

Enviat per Montserrat Tudela associada a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

“La Casta”, de polítics espanyols, que hem de mantenir

El llibre “La casta” del periodista Daniel Montero ja ha arribat a la tercera edició. Descriu els privilegis i corrupcions que, com una plaga, s’han estès a la política estatal espanyola. Montero conclou que una casta de 80.000 persones viu de forma luxosa aprofitant-se de 40 milions de súbdits. El sistema és similar al de les antigues castes guerreres, celtes, germàniques o hindús amb la diferència que la casta espanyola es notablement paràsita mentre les anteriors combatien contra enemics exteriors i defensaven la comunitat a canvi dels seus privilegis.
 
Algú dirà que els polítics són necessaris. I tindrà raó però la qüestió és doble ¿són necessàris encara que siguin notablement incompetents?. Quin límit tenen els seus privilegis?. Per exemple, ¿són necessaris encara que el seu absentisme sigui aberrant, només cal observar el parlament espanyol, i no tingui cal control?. Cal pensar que un diputat pot cobrar els 4 anys de legislatura sense posar mai els peus al parlament ni fer una sola proposta. De fet la majoria no fan cap proposició…en 4 anys.
 
Les xarxes d’interessos són admisibles?. Montero explica com el fill d’Alfonso Guerra va ser nomenat assistent d’un eurodiputat del PSOE sense cap mèrit aparent. No és un cas aïllat: hi ha fins a 1.200 assistents espanyols d’aquest tipus que suposen 140 milions d’€. El germà d’Ana Botella, José, fou nomenat funcionari de la delegació a la UE i en 2 anys es va blindar el sou. Vidal Quadras va contractar a Albert Fuertes, el seu cunyat.
L’actual president espanyol és l’únic de la UE al que se li paguen les vacances. I no va sol. Una cort de 100 persones l’acompanyen i cobren 200.000 € en dietes per menys d’un mes. Un darrer capítol: les indemnitzacions. Una gran part de polítics espanyols cobren sucoses quantitats a canvi de…no fer res. L’ex-president de la Generalitat, J. Pujol, cobra 77.000 € cada any com a ex-president. Ho farà fins el 2014 i després cobrarà 58.000 € de per vida. El seu homòleg i amic, Aznar, ha estat l’únic ex-president espanyol que ha demanat un sou vitalici de 74.000 €. Al mateix temps rebia un altre sou d’un grup comunicatiu dels EUA. El sou vitalici li van refusar però a canvi li van augmentar a 220.000 el que rep provisionalment. També l’actual ministre Chaves cobra 81.000 € per la seva feina. A aquesta xifra cal sumar-hi 46.000 com a “compensació” per haver deixat de ser president d’Andalusia. Un darrer cas és Leire Pajín qui ja ha rebut una indemnització de 85.000 € pel seu anterior càrrec institucional. Ara treballa pel PSOE i el concepte d’acomiadament hauria de ser “baixa voluntària” doncs va marxar per voluntat pròpia.
 
Com a continuació del resum de “La Casta” podem parlar dels privilegis que tenen els 80.000 càrrecs institucionals espanyols. Cal repetir que, per una feina, sense cap control i on l’absentisme és notable. Els senadors, per exemple, tenen 1.700.000 € per a despeses de mòbil a la seva disposició, els diputats que no són de Madrid 1.820 € mensuals en concepte d’allotjament lliures d’impostos: hi ha 12 milions de súbdits espanyols que cobren menys d’aquesta xifra cada mes. Les multes de tràfic els hi paga l’estat i amb recàrrec, no tenen cap límit de despesa en menjar, el congrés es va gastar en regals nadalencs la xifra de 160.000 € anant la majoria de regals a càrrecs electes, les retencions als diputats són només del 4,5 % doncs la majoria del seu sou és exempt de tributar, els diputats reben 5 milions d’€ en concepte de viatges en tren, avió o vaixell i així un llarg etcètera.
Daniel Montero afegeix que dues terceres parts dels diputats treballen, i cobren, simultàniament del sector privat. El cost global de “la casta” és de 720 milions d’€. Es gasta tres vegades més en aquesta gent que en mantenir el patrimoni estatal. No és d’estranyar, doncs, que defensin els seus càrrecs amb ungles i dents així com subvencionant una premsa addicta que reflecteixi la realitat com ells volen.

Enviat per Jordi Vàzquez associat a Reagrupament – Sant Martí.

No hi ha Comentaris

Crònica del debat entre Cardús i Nebrera sobre les consultes del 28-F

Salvador Cardús i Montserrat Nebrera es van mostrar entusiasmats amb les consultes populars que tenen lloc a Catalunya en un debat sobre la independència que van protagonitzar el dia 15 passat a Sant Quirze del Vallès. El cara a cara s’enquadrava en la presentació de la consulta que ha de tenir lloc a la població –i a una setantena més d’arreu de Catalunya- el pròxim 28 de febrer.

Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, va ressaltar que aquestes “han demostrat que el sistema polític en què vivim està caducat” i “des del punt de vista de la democràcia com l’hem viscut fins ara aquest moviment és la cosa més important que ha passat a Catalunya des de la democràcia”. Cardús, professor de Ciències Polítiques i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dir, per la seva part, que “les consultes marquen un abans i un després” i que “ara s’ha visualitzat les enormes dificultats de fer res a Espanya”.

Els dos ponents van estar bàsicament d’acord en gairebé totes les qüestions que es van plantejar, començant perquè cal una reforma democratitzadora que escombri els hàbits polítics actuals. L’únic punt de divergència, i encara amb matisos, va aparèixer en el punt que motivava el debat i que va plantejar la presentadora a l’inici de l’acte: “Vol una Catalunya independent?”. Salvador Cardús, va contestar que sí, en base a un procés de maduració d’anys que l’havia dut al convenciment que aquesta és l’única alternativa per a la nació catalana. Montserrat Nebrera, va replicar, per la seva banda, que ella és partidària d’una Catalunya integrada en una Espanya federal, perquè “la independència pot produir fractures socials que no són desitjables”.

En un to de cordialitat que va presidir tota la conversa, Cardús va ironitzar que trobava la proposta federalista de Nebrera molt més utòpica que la seva, perquè a Espanya no hi ha ningú que es vulgui federar amb Catalunya. Per a Cardús la independència és una qüestió de voluntat política “volguda i lluitada”, però l’essencial és que ha de ser “un triomf democràtic”. Nebrera va coincidir en què la decisió que es prengui, sigui quina sigui, ha de ser totalment democràtica, però que Catalunya havia de continuar dins d’Espanya “per història, conveniència i estructura”.

“Per abraçar-se cal ser dos”, va postil·lar Cardús, i va afirmar que perquè Catalunya es declari independent n’hi ha prou que hi hagi una majoria significativa al Parlament que ho voti, “la independència se la decideix un sol, si no és un contrasentit”. “Després cal convèncer Espanya i el món”, segons les seves paraules. “Aquest serà el moment de trencar amb l’ordre pacífic anterior de manera pacífica”, va assegurar el professor, i va comparar aquest fet amb el divorci d’un matrimoni.

En referència a aquest símil, Nebrera va preferir posar el d’un germà que no està d’acord amb les decisions d’una família. “El primer límit a les actuacions d’un germà és saber qui pot decidir”, en aquest sentit, Catalunya forma part d’una comunitat que és Espanya, “i això ho dic també contra aquella gent del PP que diu que sense Catalunya aquest partit guanyaria les eleccions espanyoles de manera sobrada”.

Nebrera va criticar, en una referència explícita a CiU, “els partits que diuen i no diuen, que atien el debat i després es retreuen”. “Jo respecto molt el moviment democràtic i estic contra els partits que han donat l’esquena a les consultes només perquè no han pogut instrumentalitzar-les”, va assegurar. Per a la professora de dret constitucional, si un es vol declarar independent ha de tenir clar “el volum i les conseqüències de la decisió”. “Moltes vegades només veiem la part il·lusionant i s’acaba fent la República Independent de Casa Teva”, va afirmar, i va insistir que un procés independentista podia suposar una fractura “no només a fora, sinó a casa”.

Cardús va replicar que ara ja hi ha “una certa fractura interna”, però que no és prou evident perquè fins ara no se n’ha parlat, però va estar d’acord en què “el desafiament més gran de la independència és el de la fractura”. En aquest sentit va afirmar que només que aquesta afectés a un 20 o un 25 % de la població “ja seria massa”.

Nebrera va posar èmfasi a arreglar els afers interns abans de prendre altres decisions: “Encara no hem demostrat aquí què podem fer, sí que hem demostrat, en canvi, que podem ser tan corruptes i tan immorals com el que més”. I aquí l’exdiputada del PP va fer un discurs molt nítid a favor de la regeneració política i democràtica, amb el qual Cardús es va mostrar d’acord. “Cal netejar els partits polítics del clientelisme que han fet Catalunya una de les zones més decadents d’Europa” , i va posar com a exemple el que els partits actuals hagin estat incapaços d’elaborar una llei electoral en trenta anys. “Com ens podem demanar una cosa més intangible quan hem fracassat en això?”, va dir. “Per ser independents, hauríem de demostrar que som tan bons que no ens podem quedar a Espanya”.

En aquest sentit, l’exdiputada va carregar en dues ocasions contra el l’Oficina Antifrau, a la qual va qualificar de “tocomocho”: “No serveix per a res –va dir-, només és útil per col·locar unes persones”. “Ens gastem els diners malament”, va reblar, i va posar com a exemple el model federal alemany, “que és un conjunt de germans que sumen i ningú es vol separar; hem de liderar un moviment que converteixi Espanya una estructura federal que ens faci més forts a tots”, va dir. “Els estats petits són febles, a Europa n’hi ha dos que manen i cal sumar”. “Si marxem on marxem? –es va preguntar- Amb qui marxem? Jo amb l’Oficina Antifrau no vull anar enlloc!”

Cardús va dir per la seva part que Espanya ha demostrat en trenta anys que no està disposada a reconèixer la diversitat: “Espanya s’ha tornat dramàtica i antiautonomista, hi ha una profunda reculada i el que hi havia no ha funcionat”. “No podem esperar una proposta que arregli res”, va assegurar.

  • Gràcies Eugeni!

No hi ha Comentaris

Debat sobre el 28-F: Salvador Cardús vs Montserrat Nebrera

Ambdós van debatre a Sant Quirze del Vallés, el passat 15 de febrer, exposant el seu parer sobre aquestes preguntes:

- Quin futur vols per a Catalunya?
- Podem decidir‐ho sense límits ni ingerències?
- Vols que Catalunya sigui independent?

Entre els nombrosos assistents hi eren dos reagrupats del districte que amb molta atenció van seguir el debat per informar-ne a la resta de reagrupats al districte i arreu de la nació.

No hi ha Comentaris

Acte d’Estat amb Joan Carretero i Joan Laporta: 3 de març, 20h, Sabadell

Una vegada passada la segona tongada de Consultes sobre la Independència de Catalunya, volem saber quin és el camí que ens queda fins esdevenir un nou estat.

Per tal de respondre aquesta pregunta el proper 3 de març a les 20:00h es celebrarà a Sabadell (Vallès Occidental) un acte per difondre els avantatges que disfrutaríem els catalans en un futur Estat Lliure i el camí que ens cal seguir per fer-ho realitat.

El lloc escollit per a la presentació serà el Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell -carrer Alfons XIII, 33- amb capacitat per 1100 espectadors.

Acte d’Estat oferirà el full de ruta que cal seguir per arribar a l’obtenció d’aquest objectiu plenament democràtic, la independència de Catalunya. La novetat serà la presentació d’un curtmetratge en que quedaren reflectides les millores de Catalunya en un futur Estat Català.

Acte d'estat 03/03/10

Hi participaran Joan Carretero i Joan Laporta

Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan. Comptarà amb l’aparició de Joan Laporta. Intervindràn Alfons López Tena, Oriol Junqueras, Joan Carretero i Josep Guia. El clourà l’actuació de Francesc Ribera.

Les entrades per l’acte es poden adquirir per 5€ a les següents adreces de Sabadell; el mateix dia al Teatre La Faràndula -Alfons XIII, 33-, Òmnium Cultural Sabadell -Illa, 3- així com de dimecres a dissabte de 18h a 20h i de divendres a dissabte de 11h a 13h a la guixeta del Teatre Municipal de Sabadell -Sant Pau, 6-.

No hi ha Comentaris

Laporta demana el sí a la independència per “despertar” la consciència nacional

El president del F.C. Barcelona ha subratllat la importància d’aquestes consultes a Catalunya perquè permeten “despertar la consciència nacional” i “remoure les conciencies”. “Portem molt de temps narcotitzats i ja és hora que despertem”, ha dit Laporta, alhora que ha defensat que cal fer-ho des del civisme i el respecte.

Joan Laporta

Clica-hi a sobre per veure més fotos

Durant el seu discurs, ha reivindicat un estat propi de Catalunya per poder ser reconeguts de ple dret davant la comunitat internacional i sobretot per poder prosperar amb unes polítiques pròpies que permetin gestionar els propis recursos. “És incontestable que amb un estat català que defensi els seus interessos tindrem millors hospitals, escoles, carreteres i millorarà el benestar dels catalans”. També s’ha referit a la lluita per la defensa dels drets de Catalunya com “la més romàntica a la que pot aspirar un poble”, tot dient que el poble català ja ha fet tots els mèrits per lluitar per la llibertat.

No hi ha Comentaris