Arxiu abril, 2010

Una via a la independència

L’alcalde Hereu és hereu de l’anterior alcalde Clos, com aquest fou hereu de l’anterior alcalde Maragall, i aquest va ser hereu de l’anterior alcalde Serra: només Narciso Serra (nom amb què signava lleis i decrets quan era ministre de Defensa i jo feia forçat la mili) ha estat els darrers trenta anys elegit pel poble no sent alcalde hereu; tots els altres van heretar el càrrec i des del càrrec van presentar-se per primera vegada a les eleccions. L’alcalde hereu Hereu ha convocat un referèndum sobre la Diagonal perquè els votants escullin una de tres opcions, dues consistents a fer passar un tramvia i eixamplar voreres per una banda o altra, i la tercera a no fer-ho. No consta que hagi demanat ni obtingut el permís de l’Estat que preceptua la Constitució espanyola. L’eufemisme de dir-ne consulta del que és un referèndum no l’allibera d’aquesta obligació, segons va dir el Tribunal Constitucional espanyol quan va anul·lar la convocatòria aprovada pel Parlament basc (sentència 11-setembre-2008): “El referéndum es, por tanto, una especie del género ‘consulta popular’ con la que no se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos, sino aquella consulta cuyo objeto se refiere estrictamente al parecer del cuerpo electoral conformado y exteriorizado a través de un procedimiento electoral, esto es, basado en el censo, gestionado por la Administración electoral y asegurado con garantías jurisdiccionales específicas, siempre en relación con los asuntos públicos cuya gestión, directa o indirecta, mediante el ejercicio del poder político por parte de los ciudadanos constituye el objeto del derecho fundamental reconocido por la Constitución en el art. 23. Para calificar una consulta como referéndum o, más precisamente, para determinar si una consulta popular se verifica “por vía de referéndum” (art. 149.1.32 CE) y su convocatoria requiere entonces de una autorización reservada al Estado, ha de atenderse a la identidad del sujeto consultado, de manera que siempre que éste sea el cuerpo electoral, cuya vía de manifestación propia es la de los distintos procedimientos electorales, con sus correspondientes garantías, estaremos ante una consulta referendaria”.

Si modificant el cens electoral, com ara estenent dret a vot a les persones entre 16 i 18 anys i estrangers empadronats, n’hi ha prou per obviar la necessitat de permís de l’Estat, en prendrem bona nota. Si fent-ho així no cal el permís de l’Estat per consultar sobre la Diagonal, és que no cal el seu permís per consultar cap altra cosa, com ara la independència de Catalunya. Sobta, però, perquè el PSC votà al Parlament amb ERC, IC, PP i C’s en contra d’una proposta de CiU que establia precisament que la Generalitat pot convocar consultes sense autorització de l’Estat, sempre que el cos electoral fos diferent de l’inclòs al cens electoral, i en canvi el PSC fa ara exactament el que no fa ni dos mesos va refusar perquè era, deia llavors, inconstitucional. Si el govern, els partits, els fiscals i els jutges espanyols no impedeixen la consulta sobre la Diagonal, tant la Generalitat com els Ajuntaments catalans podran convocar consultes sobre la independència, sempre que les persones amb dret a vot no siguin les mateixes que les del cens electoral: per exemple, incloent-hi estrangers o menors d’edat, o excloent-ne els residents recents. Centenars de comissions ciutadanes arreu de Catalunya hem organitzat i organitzem referèndums sobre la independència sense intervenció de les administracions públiques precisament per ser dins de la legalitat malgrat no tenir permís de l’Estat, però si l’Estat no impedeix per il·legal el referèndum de l’alcalde hereu Hereu sobre la Diagonal tindrem una nova escletxa legal espanyola per aprofitar. Ho farem.

Nosaltres, però, organitzem referèndums amb plenes garanties, a diferència de l’alcalde hereu Hereu: al nostres referèndums els votants s’han d’identificar amb documents oficials i el vot és presencial i es pot comprovar; al de l’alcalde hereu Hereu el vot és informàtic, no se sap si qui vota és el titular del document informàtic o una altra persona que el suplanta, i no es pot comprovar que el vot emès no es manipula informàticament, perquè no deixa rastre ni existeix en paper sinó només en els ordinadors del mateix alcalde hereu Hereu; en els nostres els votants han d’acreditar el seu empadronament, en el del alcalde hereu Hereu és el mateix Ajuntament qui diu que aquella persona està empadronada, fent servir les dades del padró per a una finalitat no prevista legalment i vulnerant, sembla, la llei de protecció de dades; en els nostres tots els partits tenen dret a nomenar interventors i apoderats que controlen la votació i el recompte, en el de l’alcalde hereu Hereu no; en els nostres tots els mitjans de comunicació poden ser presents a la votació i al recompte, en el de l’alcalde hereu Hereu no; en els nostres hi treballen voluntaris, en el de l’alcalde hereu Hereu hi treballen funcionaris obligats en horari laboral; els nostres es financen amb aportacions de persones que no n’obtenen cap benefici, el de l’alcalde hereu Hereu, amb diners dels impostos (confessa haver ja gastat 2 milions d’euros) i d’empreses privades beneficiàries de les obres, que paguen la publicitat de les opcions que les afavoreixen i amaguen la del que no els donarà negoci; nosaltres no promovem ni desqualifiquem cap opció perquè com a organitzadors ens mantenim neutrals, l’alcalde hereu Hereu és jutge i part perquè promou les opcions del tramvia i desqualifica i amaga la que no inclou el tramvia.

Una de dues: o aquesta consulta sense permís de l’Estat és il·legal, pel fet d’utilitzar el padró, organitzar-la i finançar-la una administració pública i treballar-hi funcionaris; o aquesta consulta és legal, perquè incloent-hi votants menors i estrangers, modificant el cens electoral, n’hi ha prou perquè no calgui permís de l’Estat. Bona cosa és aprendre’n, i si la consulta de la Diagonal es fa, també se’n faran sobre la independència sense permís de l’Estat, utilitzant el padró, treballant-hi funcionaris, i organitzant-les i pagant-les administracions públiques, com ara la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals o els ajuntaments. La llei és igual per a tothom, oi?

  • Alfons López Tena, a l’Avui

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Xerrada amb Reagrupament Eixample

Víctor Alexandre Benet (Barcelona, 1950)

és periodista i escriptor. Va debutar l’any 1972 a
Ràdio Popular d’Eivissa i l’any 1975, ja a Barcelona, a l’antena de Ràdio Joventut, es va convertir
en el primer professional que va dirigir i presentar un programa de música estrangera en català.
Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari
Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de Period
Lluís Companys 2005, Premi Francesc Ferrer i Gironès 2006
presentat un programa sobre cinema a TVE
del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. També col—labora habitualment
en els portals El Singular Digital
basc Berria. És membre del Consell Editorial del
Ha publicat Jo no sóc espanyol
(2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i el mateix any,
Semaine de Roussillon com “el millor assaig mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el
respecte universal a totes les diferències”. L’any 2004 va publicar el llibre
també ha estat traduït a l’espanyol. El 2005 va debutar en la ficció literària amb
Burt Lancaster, deu històries curtes sobre la importància de l’atzar en la vida de les persones. El
2006 va ser guardonat amb el Premi d’Assaig Frances
el mur, del qual també existeix una
Catalunya o d’Espanya?. El 2007 va publicar l’obra teatral
el llibre del mateix títol d’Èric Bertran i estrenada al Teatre Borràs de Barcelona sota la direcció
de Pere Planella, i el 2008 Nosaltres, els catalans
Trifulkes de la KatalanaTribu
(Premi Mercè Rodoreda 2008).

No hi ha Comentaris

Els exhibidors ataquen de nou amb un anunci apocalíptic sobre la llei catalana del cinema

517 pantalles de Catalunya mostraran les conseqüències que, segons ells, tindria la futura llei. Calculen que gairebé 2 milions d’espectadors poden veure l’espot cada mes

70 sales de cinema amb un total de 517 pantalles –de les 779 existents a Catalunya– projectaran a partir de demà un anunci després dels tràilers previs a cada sessió en què el Gremi d’Exhibidors diu als espectadors que “si s’aprova la llei tal com està redactada moltes pel·lícules s’hauran de deixar d’emetre”. L’anunci, de 22 segons i que porta per lema Pel futur del cinema, no explica res més: ni els motius del Gremi ni el contingut de la llei.

Malgrat el contingut buit de l’espot, el president del Gremi, Camilo Tarrazón, diu en un comunicat que és important que l’espectador tingui “tota la informació” abans de posicionar-se a favor o en contra de la futura llei. “És una qüestió que l’afecta directament no tan sols en l’idioma, sinó en la quantitat i qualitat de títols que podrà veure, i això el consumidor de cinema ho ha de saber”. Segons els càlculs dels exhibidors, el veuran 1,9 milions d’espectadors al mes.

Per fer l’anunci el Gremi ha rebut la col·laboració de les empreses de doblatge, i al final de l’espot remet a l’espectador al web www.pelfuturdelcinema.com, on s’amplia la informació i s’expliquen, per exemple, iniciatives com la Xarxa de Cinemes en Català –”l’única solució viable i de consens”– segons els exhibidors, que fins ara ha estat rebutjada per la conselleria de Cultura.

A la web, el Gremi esgrimeix des del seu punt de vista que “tot i que soni apocalíptic, no mentim quan diem que arribaran menys estrenes, que la oferta serà inferior, i que molt del cinema conegut com d’autor, independent, europeu i autòcton, tindrà una presència anecdòtica. Tot plegat, pot suposar un augment del preu de l’entrada i, en resum, la desaparició dels cines. El que està clar és que sense pel·lícules no hi haurà espectadors i sense espectadors no hi haurà cinemes”.

 

Notícia publicada el dijous, 29 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Un informe denuncia la justificació mediàtica del passat franquista de Samaranch

L’estudi del grup Ramon Barnils revela que només El 9 Esportiu, que s’encarta a l’AVUI i El Punt, i els diaris digitals han esmentat la filiació falangista i els escàndols de corrupció que van afectar el seu mandat al COI. Contrasta el silenci de la premsa escrita i de TV3

El tractament mediàtic de la mort de Juan Antonio Samaranch només ha destacat els aspectes positius de la seva trajectòria vital, n’ha justificat la militància franquista i n’ha silenciat les seves facetes més controvertides. Aquesta és la conclusió del dossier La cobertura mediàtica de la mort de Samaranch, elaborat per l’observatori crític dels mitjans Media.cat, que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc. L’informe ressalta que només El 9 Esportiu, que s’encarta a l’AVUI i El Punt, en el seu àmbit, i els diaris digitals, com AVUI.cat, han recordat els diversos vessants que conflueixen en qui va ser president del COI.

L’informe analitza el ressò que ha tingut la mort del president honorífic del COI als diaris generalistes i esportius, a la premsa digital i al Telenotícies de TV3 entre els dies 21 i 23 d’abril de 2010. Dels 123 articles sobre la figura de Samaranch publicats en la premsa generalista, segons l’informe només 39 esmentaven la seva filiació política a Falange. El document addueix que “els mitjans han justificat o matisat l’adscripció de Samaranch al règim franquista per les circumnstàncies socials i polítiques de l’època”.

Així mateix, remarca que també han silenciat els escàndols de corrupció que van afectar la trajectòria de Samaranch al capdavant del COI: només en 12 articles es fa referència a aquest tema. I encara un fet que va amputar les aspiracions catalanes en el terreny esportiu amb la reforma de la Carta Olímpica, impulsada per Samaranch. La reforma de les bases de l’olimpisme va vetar la participació als Jocs Olímpics de les nacions sense Estat –entre elles Catalunya–, en un moment de gran efervescència a favor de les seleccions esportives catalanes. “Ha estat obviat totalment per la premsa”: el tema només s’ha tocat en dues ocasions, i hi ha fet referència un únic rotatiu: El 9 Esportiu de Catalunya, que s’encarta en les edicions diàries de l’AVUI i El Punt.

Tractament acrític
L’informe també destaca que el tractament de la premsa esportiva editada a Catalunya, amb l’excepció d’El 9 Esportiu, “ha estat totalment acrític” amb la figura de Samaranch. El Mundo Deportivo i Sport, diu el document, “tracten de forma tangencial el passat franquista del personatge i ressalten sobretot la seva carrera esportiva”. El paper d’aquests mitjans “és especialment rellevant” tenint en compte la seva nombrosa audiència, i per tant, “resulta especialment greu el tractament esbiaixat que fan de la figura de Samaranch”, comenta l’estudi.

El treball d’anàlisi dels continguts informatius relacionats amb Samaranch afirma que el tractament més equànime, al marge del realitzat per El 9 Esportiu, l’han realitzat els mitjans digitals, com AVUI.cat, que no han ocultat cap de les facetes del personatge. En aquest sentit, l’informe també analitza el ressò de la mort de Samaranch en la premsa internacional i l’impacte que ha tingut en les xarxes socials, i afirma que “el cas Samaranch apunta al final de les anuències captives”.

Media.cat conclou que “la mort de Samaranch ha estat per als grans mitjans de comunicació un exercici col·lectiu de desmemòria, i en alguns casos, de manipulació directa de la història”, i que la cobertura mediàtica del fet “evidencia el poc esperit crític i el seguidisme envers les línies marcades pel poder polític i econòmic” de la majoria dels mitjans catalans.

 

Notícia publicada el dijous, 29 d’abril del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Conferència del Cercle Català de Negocis a Sarrià

Benvolguts,

Reagrupament Sarrià-Sant Gervasi, conjuntament amb el Cercle Català de Negocis, ha organitzat una conferència sobre el dèficit fiscal a Catalunya i les limitacions que provoca en el nostre desenvolupament empresarial i com a país.

L’acte serà el proper dimarts 4 de maig a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), Via Augusta 390 de Barcelona, i forma part del cicle de conferències de l’associació d’antics alumnes Business Alumni.

El CCN a l'IQS

Podeu confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a l’adreça actes@ccn.cat. Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

Salutacions cordials,
Roser C
Secretària de la comissió

No hi ha Comentaris

Gran manifestació per l’autodeterminació convocada pel 12 de juny per la PDD

Independència!

Rcat també hi serà

Sota el lema ‘Per la democràcia, la feina, la solidaritat i la independència‘, la PDD ha instat a partits, entitats, plataformes i moviments independentistes a sumar-se a la convocatòria del 12 de juny, en què volen reivindicar que l’exercici de l’autodeterminació és un ‘dret radicalment democràtic’ que és ‘indispensable per tenir eines suficients’ per abordar els principals reptes del país.

En aquest sentit, la PDD enumera entre aquests reptes i necessitats ‘aturar l’espoliació fiscal‘, perquè ’sense sobirania fiscal’ Catalunya està ‘condemnada a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat que l’espolia’. ‘Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible‘, asseveren.

També hi situen la necessitat d’un marc laboral i de benestar social propi; polítiques d’immigració per poder ser ‘autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació‘; una política energètica i d’infraestructures pròpia; la promoció ‘decidida’ d ela llengua i la cultura catalanes com a eina de cohesió, i un ‘aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes’. Per la PDD, l’assoliment d’aquests objectius passa per l’exercici ‘inajornable’ de l’autodeterminació.

No hi ha Comentaris

El PSC va amenaçar immigrants i pensionistes perquè no votessin el 25-A

El notari i exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, que aquest 25-A ha coordinat la consulta a Olot, una de les més reeixides, ha denunciat que s’ha repetit una pràctica habitual per part dels socialistes. Tena assegura que l’entorn socialista, que ha boicotejat les consultes democràtiques al costat del PP, Ciudadanos i Falange des de l’inici del procés, ha amenaçat els immigrants i la gent gran. Als immigrants se’ls ha amenaçat de retirar-los el permís de residència si votaven, mentre que a la gent gran se’ls a amenaçat de treure’ls la pensió. En els últims mesos les pràctiques polítiques vils i d’extrema baixesa moral han estat la tònica dins del PSC. Hi ha hagut diversos escàndols, com el fet de portar gent gran enganyada en un míting del president, José Montilla, o les declaracions ofensives de dirigents socialistes contra Mònica Terribas, per deixar en evidència les limitacions vergonyoses de Montilla en una entrevista. Un dels dirigents fins i tot va titllar Terribas de “mal follada”.

No hi ha Comentaris

Quim Monzó compara l’independentisme català amb el texà

(Barcelona, 29-04-2010)

L’escriptor Quim Monzó estableix un paral·lelisme entre l’independentisme català i el moviment independentista a l’estat nord-americà de Texas, en les files del qual s’adscriu l’actor nord-americà, Chuck Norris.

En un article (http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100428/53917862264/los-huracanes-del-norte-texas-estados-unidos-norris-joan-carretero-schwarzenegger-guerra-civil-joan-.html?utm_source=feedburner utm_medium=feed utm_campaign=Feed%3A+lavanguardia%2Fciudadanos+%28LV.es+-+Ciudadanos%29) publicat aquest dimecres al diari La Vanguardia, Monzó parla de les raons històriques que fonamenten l’independentisme de Texas i, en referir-se a l’independentisme català, esmenta només Joan Carretero i Joan Laporta, als quals aconsella que tinguin una trobada amb Norris

No hi ha Comentaris

El difamador de Mònica Terribas

Autor: Víctor Alexandre
Font: blogs.e-noticies.com

Tot plegat, malgrat tractar-se d’un cas de
baixesa moral, té una part positiva, i és que fa més visible el
desvergonyiment i la manca d’escrúpols amb què el PSOE de Catalunya
exerceix el poder. D’una banda, protegeix Martín. De l’altra, comparteix
el seu parer quan diu que Terribas és una mala persona,
tendenciosa, faltona, cínica i despectiva . És l’actitud pròpia
d’algú que considera TV3 casa seva i que viu com un afront tota
professionalitat no subordinada al poder. D’aquest algú, hi ha qui en
diu partit i hi ha qui en diu secta. Però és pràcticament impossible
saber on acaba l’un i comença l’altra.

No hi ha Comentaris