Arxiu maig, 2010

Carles Móra: “La independència és molt fàcil d’aconseguir”

L’alcalde d’Arenys de Munt i màxim impulsor de les consultes sobiranistes, Carles Móra, ha dit que aconseguir la independència de Catalunya és molt fàcil, “només cal que els nostres parlamentaris es plantin”. Segons Móra s’han de plantar a Madrid i dir prou i també al Parlament de Catalunya. D’aquesta manera es crearia un mecanisme de tensió important. “Si anem dient si, mai ens en sortirem. Hem de tensar la corda”.

Carles Móra també ha lamentat que tenim un país amb una administració terrible i amb massa càrrecs de confiança. “Els valors de treball i d’esforç que ens van ensenyar els nostres pares ja no hi són” i això es reflecteix en els polítics actuals que estan enganxats a la cadira i tenen uns sous i uns privilegis que s’haurien d’acabar. “Si no entra algú al Parlament i parla clar, el nostre serà el país més mediocre de la terra”. En aquest sentit l’alcalde d’Arenys ha dit que “és per això que em vaig reagrupar”, per aquesta tan necessària regeneració democràtica que proclama Reagrupament. Carles Móra ha afegit que Reagrupament és l’única opció vàlida per Catalunya i ha animat a donar-hi suport en les properes eleccions nacionals. Que la gent militi on vulgui però “hem de donar suport a una candidatura transversal que estigui disposada a declarar la independència des del Parlament i treballi per regenerar la vida política”. Per Móra “Reagrupament és una esperança pel futur d’aquest país”.

Sandra Lomas: “Els partits actuals han demostrat incapacitat per liderar el que vol el poble català”

En l’acte de presentació de Prats també hi ha intervingut la reagrupada Sandra Lomas, que s’ha fet ressò de la ineficàcia dels actuals líders polítics per tirar endavant el país. En referència al debat del Tribunal Constitucional i l’Estatut, Sandra Lomas ha afirmat que “Catalunya no reacciona a les agressions d’Espanya i aquesta ens ha perdut el respecte”. Els polítics catalans han demostrat incapacitat per liderar el que vol el poble català i les agressions que rep i, per tant, hem de ser contundents contra aquesta ofensiva ja que “sinó ni Espanya ni el món ens respectarà mai més”.

Lomas també ha parlat de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, en que cada any Catalunya “regala” a Espanya 22.000 milions d’euros, que per cada català representen 3.000 euros anuals que se’n van directament a les arques de l’Estat Espanyol.

Igual que Carles Móra, Sandra Lomas també ha fet referència a la manca dels valors de treball i esforç en els polítics actuals. “Els ciutadans han de poder confiar en els polítics i la independència ha d’anar acompanyada de la regeneració política”. La política, per Lomas “ha de tenir una condició d’excel·lència i qualitat democràtica, transparència, ètica i austeritat”. En la situació actual “tot l’esforç i el bon resultat de les consultes corre el perill de diluir-se si aquest no es representa al Parlament”.

Finalment, Sandra Lomas ha explicat que els Diputats de Reagrupament que entrin al Parlament tenen el compromís de presentar la Constitució de Catalunya, elaborada per l’associació, per tal que sigui la primera proposta de llei que s’hi debati.

A més de Sandra Lomas i Carles Móra, també ha intervingut en l’acte el membre de la Comissió Executiva de Reagrupament Osona, Carles Costa, el qual ha explicat les avantatges de tenir un estat propi. Entre altres ha parlat del respecte internacional, tenir un seient a les Nacions Unides, augmentar la qualitat de vida, l’impuls del sistema català de valors, de la llibertat de mercat, de la lliure competència o de la productivitat; la conversió en un país emergent a l’economia global, tenir una política industrial pròpia o recaptar, gestionar i distribuir els nostres impostos. Carles Costa ha fet referència a l’estudi del Cercle Català de Negocis on s’afirma que si Catalunya fos independent seria el quart estat de la Unió Europea.

Finalment també ha parlat de la necessitat de trencar els falsos tòpics sobre el fet d’independitzar-se, com per exemple que Catalunya patirà boicot de l’Estat Espanyol, la frase tan coneguda de “sortiran els tancs”, el típic “no ens la donaran” o “no és possible” i fins i tot “la independència la volen quatre que no tenen dos dits de front”.

No hi ha Comentaris

Conferència “Tenim País, Volem Futur” – Salvador Cardús

El proper dijous 3 de juny, es celebra a Calella la conferència TENIM PAIS, VOLEM FUTUR, a càrrec de Salvador Cardús, complementada amb la presentació del llibre EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA.

Calella, Casal l’Amistat, c/ Esglesia, a les 20.30.

Després de l’èxit incontestable assolit per la Plataforma Calella decideix, en promoure i realitzar la consulta per la Independència del passat 25 d’abril, ara cal fer un pas més enllà, per explicar a la societat, la necessitat i el dret inalienable que té Catalunya d’esdevenir un país lliure i sobirà, i explicar que la conjuntura actual brinda la millor oportunitat que hem tingut mai per tal que així sigui.

Des de Reagrupament Calella, volem convidar-vos a la conferència “Tenim País, Volem Futur”, a càrrec de Salvador Cardús, Doctor en Ciències Econòmiques i Professor Titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 

 No hi falteu.

No hi ha Comentaris

Àngels Morral: “Que cap tribunal ens digui el que som”.

Formo part de  Reagrupament des del moment en que vaig saber el que es pretén:

ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS I LA REGENERACIÓ POLÍTICA.

No he format part de cap partit polític, he coincidit en determinades propostes en que m’he involucrat però això que s’anomena “disciplina de partit” no va amb mi. De tota manera vist com estan molts polítics que han fet de la seva tasca política una manera de viure quedant embarrancats, enredats, com vivint dins un món paral·lel, havent perdut de vista, o no havent vist mai, per a qui ha d’anar dirigida la tasca política. És on veig la necessitat de la REGENERACIÓ política per la que Reagrupament aposta, com ara:

- Llistes obertes on el representant polític es degui als seus electors i no al partit.

- La limitació de mandats, que no es converteixi en una manera de viure sinó la dedicació d’un temps al servei.

- La declaració dels béns personals: abans, durant i al final del mandat.

Ser independentista no és una qüestió de voluntat. Tenir un estat és el natural de qualsevol país. Sóc d’un país que no té estat i és això el que és anormal.

Podria parlar de l’opressió i  espoli de l’estat espanyol, del tracte de menyspreu envers Catalunya, de com es contamina l’ambient amb calúmnies i insults; de com cultiven la fòbia contra nostre; de com es criminalitza la nostra llengua, cultura (cap estat se’l qüestiona per si parla i ensenya a les escoles una llengua o una altra).

Puc parlar i dir que no ens estimen, puc quexar-me i queixar-me, omplir-me de ràbia, encomanar-me d’una ira que no és meva, que no em pertany.

Ho hem intentat, hem inventat fórmules de convivència amb Espanya i ens han convertit en pidolaires, pidolar  que ens deixin SER. Gastem  energia vanament,  no ens porta enlloc, ens dóna mal viure, ens pren aire.

TOTS ELS QUE ENS SENTIM CATALANS NO TENIM CABUDA A ESPANYA.

Vull que els polítics del meu país deixin de fer de ploramiques, de víctimes.

Vull construir, construir un estat propi on la constitució sigui tan nostra que  ens contempli. Que cap paper de cap tribunal pugui dir-nos que no SOM  constitucionals.

Encara que volguéssim: COM ES POT DEIXAR DE SER? COM TOTA L’HERÈNCIA COM A POBLE, COM A PAÍS QUE ENS HA FET EL QUE SOM, TAMBÉ COM INDIVIDUUS ES NEGUI?.

Diuen que som dins un estat democràtic, som dins la comunitat europea que es regeix amb aquestes premisses, per tant som nosaltres qui podem decidir el que volem.

Veig Reagrupament com a palanca per assolir la Independència. Reagrupar tot el sobiranisme Català, de totes les tendències polítiques i un punt comú: LA INDEPENDÈNCIA.

Aquest és el motiu pel qual hi formo part i us hi convido; us convido a CREURE QUE ÉS A LES NOSTRES MANS.

Àngels Morral

(intervenció a Olot el dia 29 de maig de 2010)

No hi ha Comentaris

Toni Strubell destaca el ressò internacional de les consultes sobiranistes

(El Morell, 27-05-2010)El coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, va destacar el fantàstic i necessari treball de les consultes sobiranistes, que han tingut un ressò internacional molt més important del que ens han fet creure els mitjans de comunicació espanyols, i els dos models a seguir en els quals s’hauria de basar Reagrupament: el primer el partit lituà Sajüdis, partit independentista que portà Lituània a la independència i el segon el dels partits polítics espanyols que són capaços d’unir esforços en circumstàncies concretes. L’exemple clar seria el del País Basc.

No hi ha Comentaris

La Constitució de Catalunya a Gràcia

[iframe: src=http://www.youtube.com/v/d1baDKb2ifQ&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"] També, podeu veure el ressò del nostre acte al web nacional de Reagrupament!

No hi ha Comentaris

Quan no guanyen els bons

Per Carles Capdevila al diari Avui.

El pitjor de la corrupció no són els diners malaguanyats que s’embutxaquen alguns i els sobrecostos que paguem la resta, tot i que emprenya. Tampoc no és el desànim que genera a la societat, tot i que déu-n’hi-do com penetra. El pitjor és que s’abaixa el llistó d’exigència.

El pitjor dels sumaris judicials que llegim aquests dies mentre esmorzem no són unes accions delictives repugnants, és la impunitat amb què es realitzen, que demostra que no són fets aïllats, sinó un sistema.

El pitjor del fet que algunes convocatòries o requalificacions o concursos públics es guanyin fent trampa no és el frau en si, és que els tramposos dediquen tots els esforços al suborn i es despreocupen del producte final. Dit de forma una mica bèstia: si els corruptors i els corromputs, un cop repartides les comissions, almenys fossin bons professionals fent la feina, només ens haurien robat una vegada. Però a sobre fan malament les obres, perquè són conscients que el seu mèrit no és el producte, sinó com han aconseguit la llicència, i per tant roben dues vegades. I com que adjudicant-se aquests privilegis hi veten l’accés a qui havia fet mèrits per obtenir-los, roben tres vegades. I com que per culpa d’això s’instal·la l’estat d’ànim que no és important fer les coses bé, només fingir-ho i untar algú, ens roben una quarta cosa: l’esperit perfeccionista. El resultat? Que ens aboquen a la mediocritat absoluta.

El pitjor de quan guanyen els dolents no és només la injustícia moral. El pitjor és que perden els bons, els que es mereixien la victòria, i per tant farien la feina tres cops millor. I un país on els bons perden no és competitiu, no avança, no prospera, no millora. El pitjor no són les comissions milionàries embutxacades, sinó que ens roben la il·lusió i el futur.

No hi ha Comentaris

La prova de la burca

Permetin-me un exemple estrictament pràctic. Hi ha països del món on circulen per l’esquerra. Aquí circulem per la dreta. No s’hi val que una part dels nostres ciutadans, perquè provenen de països on es circula per l’esquerra, reivindiquin com a costum propi continuant-hi circulant aquí. Seria el caos.

Vicenç Villatoro, a Singular Digital

No hi ha Comentaris

El CCN per la Declaració Unilateral d’Independència

En l’Assemblea General Extraordinària del Cercle català de Negocis, celebrada a Bigues i Riells el passat 26 de maig de 2010 es va acordar dur a terme una tàctica de pressió als partits polítics davant la proximitat de les eleccions. Aquesta consisteix bàsicament en fer incloure en el nombre màxim de partits polítics un punt programàtic prioritari, per tal que en la propera legislatura es declari la independència de Catalunya des del seu Parlament. La proposta queda redactada com segueix:

DECLARACIÓ D’ESTAT PER CATALUNYA

Si la suma de la representació parlamentaria dels partits que incloguin en el seu programa electoral la Declaració d’Estat per Catalunya, és igual o superior als 68 diputats, promourem al Parlament de Catalunya dins de la propera legislatura, la declaració unilateral de la independència.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

Dita31-05-10

No hi ha Comentaris

Manresa, tres anys de davallada

En aquest mandat ja no es podia tornar a donar suport al pacte tripartit a Manresa. Els últims mesos del darrer mandat les formes s’anaven degradant i poca cosa es podia esperar ja d’un nou acord. En línies generals els 12 anys anteriors 1995-2007 varen ser positius i encara és evident la transformació que és va fer a Manresa. Aquell últim any, però, ja hi havia coses que grinyolaven. Dit en poques paraules, no era el mateix treballar amb l’alcalde Valls que fer-ho amb l’alcalde Camprubí. L’un si més no tenia criteri de gestor, l’altre, però, no en tenia cap. Això ho vaig poder comprovar de primera mà com a regidor i no descobreixo ara gran cosa. Per això l’últim any , després de plegar Valls, el vàrem passar com vam poder.

Tal com algunes vegades he anat constatant, aquests tres anys s’han escolat sense nord i sense sentit. Les forces internes de la maquinària municipal ( agrupades en gran part en urbanisme) s’han menjat la representació democràtica i han fet el que han volgut amb el patrimoni urbà de tots. La llista de malifetes és de tots sabuda (Reforma, plaça Catalunya, passera, mur de Can Font, formigó arreu),…El menyspreu amb què s’ha tractat a tothom ha indignat la ciutadania fins al punt que s’està presentant una candidatura d’associacions de veïns per les properes eleccions.

Mentrestant Manresa no ha avançat en la seva modernització. Així continuem tenint abandonada tota la zona del riu ( en contrast amb l’actuació del veí Sant Joan de Vilatorrada), continua sense urbanitzar el complex esportiu del Congost (amb un pla paralitzat des de fa tres anys), dorm el son dels justos Fàbrica Nova i d’altres equipaments també previstos s’han ajornat al mandat següent: pavelló de gimnàstica, circuit de ciclisme, noves escoles, equipament de les Bases. Només han anat avançant les obres del Cap Bages i de l’Hospital General i una part del nou pavelló de bàsquet.

I les finances municipals ? Tenim un deute municipal acumulat de 86 milions d’euros equivalent per tant a tot un pressupost anual; és a dir, més de 1100 euros per cada veí. En pocs anys hem passat respecte al pressupost de deure un 70% a deure un 100%. I tot això alegrement i sense previsió: a inicis del mandat els flamants representants es van apujar alegrement el sou públic un 20%.

Caixa de Manresa

Pel camí Manresa ha perdut la identitat de la nostra caixa, ha perdut la Pirelli i encara no acaba de desencallar el futur Parc tecnològic. Pel camí s’allarga indefinidament la millora dels eixos viaris i del ferrocarril i no es veu clar que la ciutat exerceixi de capital de la Catalunya Central. Aquest equip de govern presenta, doncs, un balanç ben magre.

Josep Lluís Gozalbo

Reagrupament Bages

No hi ha Comentaris