Arxiu juny, 2010

Brindis per aconseguir un Estat propi

La plaça de Sant Jaume de Barcelona va viure ahir la primera mobilització ciutadana després que dilluns es fes pública la sentència contra l’Estatut. L’entitat organitzadora, Acte de Sobirania, no va concebre, però, la concentració com una mostra de rebuig o de protesta. Al contrari, “és una festa”, va proclamar un dels portaveus de l’associació, Enric Fontanals, que va recordar que el procés estatutari està “mort” i ara comença el camí cap a la independència. És per aquest motiu que Acte de Sobirania va convidar el prop de mig miler de persones que van anar fins davant del Palau de la Generalitat a fer un brindis amb cava per celebrar la nova situació –la iniciativa es va repetir en altres municipis–, una clara mostra que els independentistes veuen la resolució del TC com una excel·lent oportunitat per intentar aconseguir el seu objectiu. “Hem de donar les gràcies als que ens han portat fins a aquesta cruïlla, on hi ha dos camins: ser una regió espanyola espoliada o un Estat propi”, va reblar Fontanals.


Crítiques a Montilla
Els organitzadors van criticar la decisió del president de la Generalitat, José Montilla, d’anar darrere d’una senyera en la manifestació del 10 de juliol i van assegurar que ells també hi assistiran, però encapçalant una pancarta amb el lema Independència. Segons Acte de Sobirania, “els polítics utilitzen la senyera per tapar les seves vergonyes”. Aquest anunci contrasta amb la posició d’altres sectors del sobiranisme que han fet una crida a no participar en la manifestació.

La coincidència del partit d’Espanya contra Portugal amb l’acte d’ahir va propiciar més d’una curiosa estampa quan algun aficionat guarnit amb els colors de la roja que creuava la plaça Sant Jaume es va colar sense voler enmig de les senyeres.

 

Notícia publicada el dimecres, 30 de juny del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

BCN-Les Corts 2010-06-30 13:39:50

Publicat el dimecres, 30 de juny del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Manifestació per la independència

Activitats

Notícies

No hi ha Comentaris

«La independència, remei contra la crisi»

Reagrupament presenta les seves credencials a Torelló, amb Rut Carandell i Carles Costa.

“La independència, remei contra la crisi”. Amb aquest títol tant clarificador, la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, serà aquest divendres, 2 de juliol, a Torelló per presentar l’associació i per deixar clar que l’única manera per Catalunya de sortir de la crisi és independitzar-se de l’Estat Espanyol.

En la presentació també hi intervindrà el membre de la Comissió Executiva d’Osona, Carles Costa, que donarà xifres clarificadores que demostren que Catalunya seria molt més rica i plena sense la dependència a l’estat veí.

L’acte es farà a partir de dos quarts de 9 del vespre a la Sala d’Actes de l’edifici de la Cooperativa, al número 17 del carrer Enric Prat de la Riba de Torelló.

No hi ha Comentaris

Planxats per Espanya

No hi ha Comentaris

Laporta presenta el partit ‘Democràcia Catalana’

Segons han confirmat fonts properes al president blaugrana sortint a diversos mitjans de comunicació, anirà en coalició amb Reagrupament.

L’encara president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ultima aquests dies el seu pas a la política i, si no hi ha cap contratemps de darrera hora, té previst anunciar aquest divendres que concorrerà a les eleccions de la tardor. Segons han fet saber diferents mitjans de comunicació i fonts pròximes al president blaugrana sortint, Laporta ha fundat el partit ‘Democràcia Catalana’, marca amb què vol concórrer a les eleccions amb la voluntat d’articular una coalició amb l’associació Reagrupament.

Segons les mateixes fonts, el nou partit quedarà registrat oficialment aquesta setmana. D’aquesta manera, Laporta confirmaria el seu pas a la política sense ser president del Barça, com havia compromès.

Laporta vol aglutinar les màximes voluntats possibles dins l’independentisme i està disposat a ser el candidat a la presidència de la Generalitat. Joan Laporta, en qualsevol cas, també acceptaria formar part d’una candidatura encapçalada per alguna altra personalitat de consens.

En qualsevol cas, i amb tota probabilitat, la candidatura de Joan Laporta serà proclamada en l’assemblea de Reagrupament del pròxim 10 de juliol i la fórmula serà una coalició electoral entre DC i Rcat.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Després de l’acte…(properament fotografies i video)

Després de dies de nervis i feina a la fi ha arribat el gran dia, avui dilluns 28 de juny Reagrupament s’ha presentat a Nou Barris.

Eren vora un quart de vuit quan hem començat l’acte, enrere quedaven ja les enganxades de cartells, les edicions ,reedició de cartells i els correus fluent per la xarxa, el pensar si hi vindrà ho no molta gent, tot això ja quedava endarrera doncs allà estava Reagrupament al vell mig de Nou Barris estenent la taca morada amb l’ajuda de la nostre incansable furgoneta i dels seus col·laboradors que han contribuït a fer visible el nostre logo i la nostra divisa des de l’exterior del local.

A la taula de ponents i tenim en Joan Carretero, la Rut Carandell i el nostre tresorer, avui convertit en portaveu en Ferran Margarit.

El primer a parlar ha sigut en Ferran qui ha fet una introducció presentant Reagrupament i ha donat les gràcies a l’entitat “Procat” per haver-nos deixat el local per a l’acte així com per l’interès que han mostrat , per a concloure el seu parlament recitant una poesia. Acte seguit la Rut ens ha fet una exposició sobre el dèficit fiscal, els números sempre impacten i més quan els veus en una pantalla projectats i és llavors quan et preguntes …. “com pot ser que desprès de veure com ens escanyen encara hi hagi gent que cregui en això anomenat Espanya?” Acte seguit ha sigut el torn d’en Joan qui ha exposat el nostre argumentari de perquè no podem seguir amb formant part d’Espanya, durant el seu parlament ens informen que ja hi havia sentència de l’estatut, així que hem pogut donar la notícia en exclusiva als nostres oients. Arribat el torn de preguntes, veus que la gent normalment sol ser tímida i no gosa preguntar gaire, no obstant hi han hagut 3-4 preguntes les quals han sigut debatudes a la sala per en Joan i els oients.

Per a finalitzar l’acte s’ha realitzat un pica pica, organitzat per l’entitat “Procat”, durant el transcurs del qual els assistents han pogut preguntar i xerrar d’aquelles inquietuds, amb en Joan i la Rut ,que potser per timidesa no han gosat fer-ho en públic i s’han venut material divers de Reagrupament.

Un cop finalitzat l’acte hem desmotat tot el desplegament que havíem realitzat i amb la sensació d’haver aconseguit una petita fita, arribar a la gent del barri de manera massiva i amb les piles carregades per a seguir treballant per a donar a conèixer el nostre projecte a la resta.

M’agradaria donar les gràcies a l’entitat “Procat” per tota l’ajuda que hem rebut i pel bon tracte que dia a dia ens donen, als companys que han vingut d’altes zones de Barcelona a donar-nos un cop de mà, als companys de Nou Barris ,per la feina feta i per a que en fem més, i en general a tots aquells que han intervingut de manera directa o indirecta per a fer possible aquest acte, David Palet, Isabel Farré, Nus, l’August, en Joan Carretero, Rut Carandell i els nostres companys de la furgoneta sense els quals tampoc hauríem aconseguit ser aquí.

No hi ha Comentaris

Cancel·lat l’acte amb Lopez Tena d’aquest dijous dia 1 de juliol a Tarragona

Malauradament, degut a la sentència del constitucional, l’Alfons López-Tena no podrà venir aquest dijous.

També aprofitem per anunciar-vos que el proper 8 de juliol a la Cambra de Comerç de Tarragona a les 19,45 tindrem el Cercle Català de Negocis (Empresaris per l’estat propi) amb els ponents Antoni Bertran, Alex Sanchez i Jaume Vallcorba amb la conferencia Viabilitat Econòmica de la Catalunya Estat.

No hi ha Comentaris

Sentència del TC i dignitat catalana (Antoni Segura)

Cal perseverar en la unitat per donar una resposta contundent a la sentència. Una resposta que mostri clarament que la dignitat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum no es pot trepitjar impunement.

La sentència deixa «a priori» dos únics camins: o un nou pacte entre Catalunya i Espanya o, si es tanquen totes les portes a una nova entesa, la desafecció conrearà el camí de la independència.

Ahir, finalment, el Tribunal Constitucional (TC) va dictar sentència sobre la constitucionalitat de l’Estatut i, sense cap mena de dubtes, aquesta ha suposat una altra i greu retallada a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i pel poble de Catalunya, que el va votar en referèndum.

D’una banda, la sentència declara anticonstitucionals i, per tant, nuls alguns articles (97: «El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial…») i algunes parts de 13 articles més que afecten l’ús preferent del català a les administracions públiques, a l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària del Consell de Garanties Estatutàries, a algunes de les funcions del Síndic de Greuges i de les atribucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya –que en resulta afectat també en la seva composició, organització i funcionament–, a les competències compartides, a les competències de la Generalitat sobre les caixes d’estalvis i les entitats de crèdit, als mecanismes de solidaritat (sistema de finançament) i a les competències de la Generalitat per establir i regular els tributs propis dels governs locals. De l’altra, reinterpreta –totalment o parcialment– 30 articles més. Finalment, no modifica el preàmbul de l’Estatut, tot i que s’indica que la menció de Catalunya com a nació no té rellevància normativa ni eficàcia legislativa, ja que això només és aplicable a la «nació espanyola».

Les reaccions no s’han fet esperar. El govern espanyol ha expressat la seva satisfacció i ha considerat que la sentència avala la constitucionalitat de l’Estatut en la seva pràctica totalitat, segons la vicepresidenta Fernández de la Vega. El PP difícilment pot amagar la seva clara derrota, ja que dels 124 articles que va impugnar només 14 han estat anul·lats, cosa que ha posat de manifest, un cop més, el seu allunyament de les aspiracions dels ciutadans de Catalunya i la manca de coneixement de la realitat del país i, àdhuc, de la Constitució en versió, ja de per si prou restringida, del TC.

Això no obstant, a Catalunya, les reaccions del principals partits polítics han estat contundents i d’una forta indignació. El president, José Montilla, ha titllat el TC d’irresponsable i mancat de legitimitat (ha trencat el pacte constitucional de 1978), ha manifestat la seva decepció i indignació per una sentència que acata però que no comparteix i s’ha compromès a fer respectar les aspiracions d’autogovern i la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum. CiU ha qualificat la situació de molt greu i ha fet una crida també a fer respectar la dignitat de Catalunya de manera contundent. La mateixa indignació han manifestat ICV i ERC que, a més, ha fet una crida per avançar pel camí de la independència, ja que aquesta és la segona retallada de l’Estatut, que representa un xoc de legitimitats entre els ciutadans de Catalunya i un grup de deu magistrats deslegitimats. Cal, doncs, i hi coincideixen tots, una resposta contundent i unitària més enllà de les urgències electorals.

Bé, i ara què? Sens dubte, com han indicat tots els partits catalanistes, cal perseverar en la unitat per donar una resposta contundent a la sentència. Una resposta que mostri clarament que la dignitat dels ciutadans de Catalunya expressada en referèndum no es pot trepitjar impunement, ja que, com assenyalava en la seva declaració institucional el president Montilla, Catalunya no renunciarà a res i exigirà el respecte a la seva dignitat com a poble per demostrar que és una nació i un sol poble. En suma, la sentència deixa a priori dos únics camins: o un nou pacte entre Catalunya i Espanya que sigui respectuós amb la voluntat d’autogovern dels ciutadans de Catalunya, la qual cosa, després d’aquesta sentència, suposa una entesa política, perquè el problema avui no és jurídic o constitucional sinó polític; o, si es tanquen totes les portes a una nova entesa, la desafecció conrearà el camí de la independència encara que aquest no sigui encara avui l’objectiu de la majoria dels ciutadans catalans.

 

Article d’Antoni Segura, publicat el dimarts, 29 de juny del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris