Arxiu juny, 2010

BCN-Les Corts 2010-06-29 17:38:42

Publicat el dimarts, 29 de juny del 2010, al diari Avui.

No hi ha Comentaris

Ací se separen els camins (Vicent Partal)

La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l’autonomia.

La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l’autonomia. Com a país podem optar per indignar-nos i acceptar la situació tot intentant d’arribar al mateix lloc per unes altres vies, com sembla que proposa el president Montilla. Però com a país també podem decidir que el menyspreu institucional amb què ens tracta l’estat ens deslliura de tot pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d’avui, és on es bifurquen els camins.

Es bifurquen traçant, per un costat, la via dels qui a tot preu voldran mantenir-se dins l’estat espanyol i la via dels qui pensem que avui ja és més sensat i prudent de proclamar la independència. La retallada que la justícia espanyola va fer ahir de l’estatut és un fet d’una gravetat política difícil de superar. Encara no ha estat publicada la sentència, però pel veredicte publicat, ja es pot observar que castiga greument el text estatutari i ataca sense miraments la base central del text. La introducció obsessiva de les referències a la ‘indisoluble unitat d’Espanya’ és en aquest sentit definitòria de fins a quin punt uns jutges desprestigiats pretenen esmenar la plana no solament al Parlament de Catalunya sinó fins i tot a les corts espanyoles. Sis jutges fan entrar per força en l’ordenament jurídic català un concepte diametralment contrari al que va inspirar l’estatut, ignorant que les majories polítiques votades pels ciutadans no volien incloure-l’hi i no l’hi van incloure.

El menyspreu de la voluntat popular per la màxima institució jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible. Ni es pot reduir a un detall folclòric. El president Montilla va provar ahir d’aïllar l’atac culpant-ne el tribunal i prou, però no és veritat. Si Espanya hagués volgut evitar aquest xoc de trens que es va concretar ahir en la sentència ho hauria pogut fer; això ho sabem tots. Però no ha volgut. El Tribunal Constitucional, si de cas, és la caricatura ridícula d’un estat en franca regressió. Però la caricatura no anul·la el retrat. Les institucions espanyoles no han fet res per evitar aquest esperpent. Ara no poden pretendre que se’n desentenen aprofitant que, la sentència, només l’hem de pagar nosaltres.

Així que ara ens toca de decidir. De nosaltres depèn de restar envescats durant dècades en un estatut inservible que aprofundirà la decadència social, política, econòmica i cultural del país o canviar-lo de soca-rel fent-ne un estat lliure d’Europa. Tothom té dret de triar el futur que considere millor per a Catalunya i d’enganyar-se, si vol; però al final aquesta sentència deixa clar que les opcions són únicament dues: o decidim nosaltres sols o ells ens imposen les seues decisions.

 

Article de Vicent Partal, publicat el dimarts, 29 de juny del 2010, a Vilaweb.

No hi ha Comentaris

Sentència que diu Independència!

A pesar que molts ho teníem clar des de fa mesos, hi ha molta gent que ha necessitat d’aquesta empenta anomenada sentència del Tribunal Constitucional per veure que l’única opció perquè Catalunya pugui desenvolupar-se amb plena llibertat és constituint-se com un estat propi en el marc de la Unió Europea.

Prou de defensar estatuts,

prou de perdre el temps fent discursos amb paraules buides,

prou de peix al cove,

prou de comissions parlamentàries per esgarrapar-se vots.

Exigim un referèndum pel dret a decidir i dotem a Catalunya de plena sobirania per a esdevenir un estat lliure!

Catalans el temps va en contra nostre. O ara o mai!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

No hi ha Comentaris

Dirigents del PSC consideren “acceptables” les noves retallades

pDirigents del PSC han comentat aquest matí a periodistes de Catalunya Ràdio, a peu de carrer, que les retallades efectuades pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut "són acceptables", i que per obtenir aquesta sentència el TC ja podia haver-la dictat fa tres anys. Aquestes declaracions han estat fetes al carrer de Nicaragua, minuts abans de començar la reunió de la direcció dels socialistes catalans, aquest dijous al matí./p

No hi ha Comentaris

Aquí se separan els camins (per si encara no era prou clar…)

La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l’autonomia. Com a país podem optar per indignar-nos i acceptar la situació tot intentant d’arribar al mateix lloc per unes altres vies, com sembla que proposa el president Montilla. Però com a país també podem decidir que el menyspreu institucional amb què ens tracta l’estat ens deslliura de tot pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d’avui, és on es bifurquen els camins.

Es bifurquen traçant, per un costat, la via dels qui a tot preu voldran mantenir-se dins l’estat espanyol i la via dels qui pensem que avui ja és més sensat i prudent de proclamar la independència. La retallada que la justícia espanyola va fer ahir de l’estatut és un fet d’una gravetat política difícil de superar. Encara no ha estat publicada la sentència, però pel veredicte publicat, ja es pot observar que castiga greument el text estatutari i ataca sense miraments la base central del text. La introducció obsessiva de les referències a la ‘indisoluble unitat d’Espanya’ és en aquest sentit definitòria de fins a quin punt uns jutges desprestigiats pretenen esmenar la plana no solament al Parlament de Catalunya sinó fins i tot a les corts espanyoles. Sis jutges fan entrar per força en l’ordenament jurídic català un concepte diametralment contrari al que va inspirar l’estatut, ignorant que les majories polítiques votades pels ciutadans no volien incloure-l’hi i no l’hi van incloure.

El menyspreu de la voluntat popular per la màxima institució jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible. Ni es pot reduir a un detall folclòric. El president Montilla va provar ahir d’aïllar l’atac culpant-ne el tribunal i prou, però no és veritat. Si Espanya hagués volgut evitar aquest xoc de trens que es va concretar ahir en la sentència ho hauria pogut fer; això ho sabem tots. Però no ha volgut. El Tribunal Constitucional, si de cas, és la caricatura ridícula d’un estat en franca regressió. Però la caricatura no anul·la el retrat. Les institucions espanyoles no han fet res per evitar aquest esperpent. Ara no poden pretendre que se’n desentenen aprofitant que, la sentència, només l’hem de pagar nosaltres.

Així que ara ens toca de decidir. De nosaltres depèn de restar envescats durant dècades en un estatut inservible que aprofundirà la decadència social, política, econòmica i cultural del país o canviar-lo de soca-rel fent-ne un estat lliure d’Europa. Tothom té dret de triar el futur que considere millor per a Catalunya i d’enganyar-se, si vol; però al final aquesta sentència deixa clar que les opcions són únicament dues: o decidim nosaltres sols o ells ens imposen les seues decisions.

Vicent Partal – Vilaweb 29/06/2010

No hi ha Comentaris

20 anys sense Pedrolo: desfer-nos de la nostra condició de colònia envers Espanya

p"Manuel de Pedrolo fou un polemista amb un verb contundent, brillant en la defensa radical dels nostres drets nacionals. Un intel·lectual compromés al llarg de la seva vida i obra, fins el moll de l’ós, amb la nostra llengua i cultura com ho demostren els seus nombrosos escrits a revistes i diaris des dels anys 60, i sobre tot durant els anys 70 i 80. A través dels articles i columnes, Pedrolo confessà el seu profund desencís envers els intel·lectuals contemporanis, cada cop més integrats al sistema, i manifestament contrari al procés de l’anomenada Transició política que va suposar, contràriament a les esperances dipositades durant dècades en la nit del franquisme, la continuïtat en la subjugació del nostre poble a la metròpoli espanyola. Desfer-nos-en de la nostra condició de colònia envers Espanya fou una de les seves vitals preocupacions. Amb els seus escrits no han estat pocs i poques els catalans i catalanes que han pres consciència de l’anormalitat nacional en que vivim" (de la web de la Fundació Pedrolo)/p a name="eztoc4793_0_0_0_1" id="eztoc4793_0_0_0_1"/ah4Catalanisme obert i catalanisme tancat/h4 p(Avui, 26 de maig de 1983)/p p“Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels “nostres” grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de “catalanistes” no n’hi hagi.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_2" id="eztoc4793_0_0_0_2"/ah4Quant t’alliberes d’un altre, t’alliberes/h4 p(Avui, 26 de gener de 1984)/p p“Província és el territori administrat per un altre, la metropòlis, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_3" id="eztoc4793_0_0_0_3"/ah4Moriré com un estrany a casa meva, 1978/h4 pArticle recollit en el volum iA casa amb papers falsos/i , Llibres a l’abast d’Edicions 62 1ª edició, 1981/p p“Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_4" id="eztoc4793_0_0_0_4"/ah4Sense títol/h4 p(Avui, 18 de novembre de 1988)/p p“Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres. No és democràcia l’Anglaterra, que s’obstina a retenir l’Ulster i britanitza el país; no ho és la França en aquests moments suposadament socialista que encotilla una colla de pobles diferents i encara allarga les mans fins a Nova Caledònia; no ho és l’Espanya que a les Nacions Unides vota a favor de les descolonitzacions que ja no la toquen de gaire a prop i aquí, en terres europees, s’estima més treure el fetge per la boca que fer-se bons veïns.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_5" id="eztoc4793_0_0_0_5"/ah4Sense títol/h4 p(Diario de Barcelona, 10 de desembre de 1987)/p p“Em sembla que avui ningú no pot dir amb un mínim de bona fe que, d’ensopegada en ensopegada històrica, no perdem personalitat, ja que cada cop que ens “refem” hi ha , en aquesta personalitat, menys que no hi havia abans del darrer trasbals; cada cop és més pobra de partícules i més apoderada per partícules alienes.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_6" id="eztoc4793_0_0_0_6"/ah4Cròniques d’una ocupació/h4 p(Avui, 12 d’agost 1988)/p p“Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.”/p a name="eztoc4793_0_0_0_7" id="eztoc4793_0_0_0_7"/ah4Quan els arguments no toquen fons, 1978/h4 pArticle recollit en el volum iA casa amb papers falsos/i . Llibres a l’abast 1ª edició desembre, 1981/p p“I no oblidem mai que l’alliberament de l’home passa per l’alliberament dels pobles; ningú no pot ser lliure si se l’encadena a una altra comunitat que, per si fos poc, no tolera que sigui com és i el força, amb pressions o amb prohibicions, a abjurar la seva cultura.”/p

No hi ha Comentaris

Descansi en pau

Font: e-noticies 28-06-2010

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament? (43): Dret de decidir

pMas és un perdedor: “si és per perdre, el dret de decidir no aplicaré” Calafell (Baix Penedès) 19/6/10. Per tant no “l’aplicarà” a la pròxima legislatura, ergo ja està perdut: No convocarà cap referèndum. No hi ha batalla més perduda que la comença amb rendició. Mas no té clarividència, és un perdedor. ERC tripartita va començar igualment. No lluitar pels teus ideals és de perdedors. Sense lluita, no hi ha guany. Mas és un funcionari de la política, accepta que la independència és un clam, però ell anirà darrera i es deixarà portar: gran líder, el Sr. Mas!./p pMAS i PUJOL: Últimament passem la febre de les enquestes. Moltes donen a CiU guanyadora a les properes eleccions. També evidencien un augment galopant de l’independentisme. Mai els catalans ho havien tingut tan clar. Mai ho havien manifestat tant àmpliament. L’eclosió de les dues preferències seria un èxit. Mas no té tantes llums. Troba més senzill l’insistir en reformar l’Estat. Posar el “concert” en l’horitzó nacional. Però, Què no recorda l’Estatut? En la mateixa línia (ABC 20/6/10), l’avi Pujol proposa també, endegar una via de compromís, de resistència contra l’Estat,: Fer país! (Els sona?). És el vell “peix al cove”. Fer societat i renunciar a l’Estat (només aprofitar el que es pugui, les sobres). Talment com en l’època franquista! Quina bogeria! No tenen cap pla! Només tenen por! I els catalans els hem de votar?/p pTÀCTICA: Mas i Pujol fan servir la independència com una tàctica electoral. Ara convé i després ja no convé. Gens d’estratègia, res de pla cap a la ruptura. No volen trencar res: Tot està molt parat? Es parla de desafecció? Hi ha moviment en les consultes? Aleshores pugem al moviment popular. Tenen regidors i alcaldes, amb mínimes iniciatives han quedat com uns senyors. De fet, les consultes tenien un pressupost ridícul. Al contrari de ERC, amb molt poc han aconseguit molt. Han trencat amb els tòpics i s’han tret els malnoms. Han recuperat estima. Algú s’ha pensat que anaven de debò. Un primer nivell acomplert: fer-se un lloc al sol./p pESPANYA: Quan les coses han anat de veritat, poc els ha faltat per treure’s de sobre l’estigma “independència”. Mas i Pujol no els convé cap bri de “radicalitat”. Ajeure’s i ajeure’s sempre. Els fa por Espanya. No dormen si han de somniar en trencar, tenen malsons i angoixa. Veuen la ruptura com una paret que no volen acostar-s’hi. Però no la podem assenyalar. Han de dissimular el terror. Surten, aleshores, amb “no es donen les condicions” i “no hi ha majoria per a guanyar”. Malgrat les evidències demoscòpies, no les volen estimar. Els greuges i els raonaments continuen essent els mateixos. Fins i tot més clars que mai. La independència ha obert molts ulls i ha deixat d’espantar. Però per ells, tot es tàctica. Primer havien de fer l’ona. Ara, amb la mar en dansa, no cal insistir. No ho havien dit abans que no la volien, la independència. Ho fan ara, amb la comoditat d’un paper electoral segur./p pPOLTRONES: Mas i Pujol embruten l’honra i l’estima que els tenim. Potinejant com potinegen amb aquestes qüestions, posen pals a les rodes a la sobirania plena. Per dues raons: 1) Usen el mateix llenguatge de raons i apel·len un mateix somni que els independentistes i 2) Gaudeixen d’autoritat per sentenciar. Aleshores, assenyalar els principis i usar-los de tàctica electoral és de demagogs roïns. Mas i Pujol no podem trair d’aquesta manera. Per tant, o bé tenen un pla més concret i precís per assolir la independència o bé els hem de desterrar per sempre. El joc tàctic en aquestes qüestions no es possible. L’ambigüitat, la indefinició és tàctica. La tàctica política s’usa en altres àmbits. Cap nació acceptaria jugar amb la sobirania per a recuperar el mobiliari arrabassat pel tripartit. Uns mobles sempre enyorats i considerats com a patrimoni espoliat. Vuit anys d’oposició són pocs per una cura autèntica. Els vicis canins ressorgiran quan es puguin detreure la pell humil de xai. Amb unes enquestes fantàstiques, ja se’ls nota el goig per la poltrona. /p

No hi ha Comentaris

Mort i reinterpretat

Font: Nació Digital

Politics

S’ha acabat. El viatge que va començar Pasqual Maragall ha acabat amb una dura retallada i, sobre tot, amb una reinterpretació que deixa sense cap mena d’efecte jurídic, per exemple, el terme “nació” que figura al preàmbul de l’Estatut. Al final, la sentència s’ha hagut de trossejar en quatre blocs. Tres d’ells han acabat amb una votació de 6 a 4 i un altre per 8 a 2. El cas és que el text que va votar en referèndum el poble català ha estat fortament esmenat i, a més, tindrà una interpretació molt restrictiva en els aspectes més essencials que el caracteritzaven.

Llegiu-ne més>>

No hi ha Comentaris

Ni tan sols el carnet jove

pMentre el socialista Miquel Iceta, es vanta de dir que el PSC és la barrera que impedeix la Independència de Catalunya, els seus companys de Madrid continuen fabricant partidaris de l’Estat propi en sèrie. Una notícia que ha passat desapercebuda darrerament es tracta de la negativa d’Espanya a que la Institució de la Generalitat de Catalunya que regula el Carnet Jove formi part de la Institució Europea que aglutina aquests organismes./p pDesprés vindran els nostres polítics quan comenci la campanya electoral, i alguns ens vendran que cal demanar el Concert econòmic, d’altres que el futur és el Federalisme (amb Espanya), i uns tercers, que presentaran una moció per a que Espanya admeti un referèndum per la Independència. Si no han estat capaços d’aconseguir que el Carnet Jove formi part de la Institució europea corresponent, em poden dir si us plau com pensen aconseguir tots aquest objectius?. O bé es tracta només d’enganyar-nos fins a les properes eleccions? Cal tenir la cara molt dura per actuar d’aquesta manera, amb l’únic objectiu d’allargar quatre anys més l’ statu quo./p pLa independència i la regeneració democràtica són els dos grans objectius que necessita actualment Catalunya per tenir un futur més prometedor. La nostra classe política s’ha oblidat dels interessos dels catalans, Observen amb total passivitat com l’economia catalana es esquilmada, i com cada any el govern espanyol ens espolia 22.000 milions d’euros que no ens tornaran mai més. Us podeu imaginar tot el que podríem fer amb 60 milions d’euros més diaris? Amb tota seguretat seriem capaços de sortir de la crisi en poc temps. On son Artur Mas, Montilla, Puigcercós... quan es tracta de defensar els nostres interessos?/p pÉs evident que la classe dirigent actual ha de ser substituïda per una nova fornada de gent que aposti per la construcció d’un Estat propi que estigui lliure dels vicis en els quals la Generalitat ha caigut. Per començar cal assolir poder real, i per poder-lo tenir no hi ha altra camí que assolir una majoria de diputats suficient que derogui la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya, i aprovi una nova Constitució: la Constitució de Catalunya. I només després, quan els nostres dirigents hagin dissenyat un Estat nou, i sapiguem amb quines estructures comptarem, serà quan podrem fer un referèndum. No podem demanar a la gent que voti en un plebiscit per la Independència si prèviament els nostres dirigents no ens fan veure quina mena d’Estat construirem si l’assolim./p pReagrupament és una associació, de la qual sóc membre, que treballa amb aquest únic objectiu: promoure una llista electoral amb la millor gent possible que siguin partidaris de la Independència i de la regeneració democràtica, i no seran possibles la una sense l’altra. Ja que una Generalitat sense poder, reduïda a una mera gestoria on es tramiten les nòmines de metges, mestres i altres funcionaris,... i es paguen factures de farmacèutiques, constructores, ... sense tenir cap mena de poder de decisió, no pot portar a res més que a tenir uns alts càrrecs sense capacitat de decisió política. El poder real resideix a Madrid, i el “Café para Todos”, s’ha convertit ja fa anys en “café para todos menos para los catalanes, ellos que lo paguen”./p pPer això, si penseu que a Catalunya ja no li queden moltes oportunitats, quan arribin les properes eleccions a la tardor, busqueu la llista promoguda per Reagrupament, ja que amb uns objectius molt clars i diàfans, volem conduir Catalunya cap a un Estat propi. A la nostra web hi trobareu informació de la Constitució de Catalunya que volem presentar a la seva aprovació pels diputats del Parlament, així com el nostre programa electoral: “Organitzant el nostre futur lliure”./p

No hi ha Comentaris