Arxiu juliol, 2010

“Ciudadano español vecino de Cataluña”

Reagrupament es presenta a Santa Margarida i els MonjosAmb aquesta contundent frase amb què la sentència del Tribunal Constitucional espanyol defineix el que és un català, Ignasi Planas va començar la xerrada que dijous passat omplia la sala Alguer de Santa Margarida i els Monjos. Planas, un dels redactors del projecte de Constitució de Catalunya que Reagrupament ha proposat al país, va desgranar la importància simbòlica de la sentència del TC i com demostra un cop més la migradesa del poder que fem veure que gestionem des de la Generalitat. Planas reblava el clau tot apel·lant a superar la por endèmica dels catalans que potser tenia una explicació, una raó de ser, en els anys de la transició, però que les generacions actuals haurem d’arraconar si volem ser capaços mirar a la cara els nostres fills i explicar-los perquè hem estat tan poc valents quan el país ens ho demanava.

Planas també va fer un repàs ràpid a les condicions internacionals que ens ho posen tot de cara i de com ara ja ningú no discuteix que la proposta de Reagrupament –la proclamació unilateral d’independència- és l’única via possible i ara avalada per la Cort Internacional de Justícia.

Planas, reconegut jurista, recordava també amb humor les expressions de la ministra espanyola Carme Chacón quan proclamà que mai Catalunya no havia gaudit de tant d’autogovern. Caldria recordar-li –argumentà- que la nostra és una nació mil·lenària que ha gaudir d’estatus d’estat durant molts segles però que fins i tot en època de la Mancomunitat gaudíem de més poder que ara ja que manteníem el nostre dret encara independent.

L’acte donà pas a la intervenció de l’Esther Ponsa que ens va comminà a fer el pas definitiu cap a la independència. “Què hi podem perdre?”, interrogà al públic. “En canvi, hi tenim molt a guanyar”, conclogué. Ponsa va seguir conscientciant els assistents de l’oportunitat històrica i de la senzillesa que finalment demana el procés d’independència. Només depèn de nosaltres, d’aconseguir que 68 diputats als Parlament prenguin la decisió de proclamar la nostra sobirania.

L’acte, presentat pel nostre company Pere Nin, finalitzà amb un interessant debat al voltant de les propostes de Reagrupament i dels temes d’actualitat més rabiosa: la unitat de les forces sobiranistes i la proliferació de candidatures que han acabat fent els mateixes propostes que Reagrupament fa més d’un any que proclama.

No hi ha Comentaris

Hi som, hi serem

Reagrupament saluda com a signe de vitalitat les noves candidatures que volen bastir-se assumint de forma íntegra els nostres principis bàsics d’independència, regeneració democràtica i treball.

Conscients de la força cohesionadora que estan comportant les nostres propostes en el moviment independentista català, volem compartir-les un cop més amb tots els qui les vulguin considerar pròpies, els fonaments de les quals són els següents:

  • La nació catalana ha d’esdevenir un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
  • Reagrupament no formarà part de cap Govern que no es constitueixi per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya, que haurà de ser aprovada posteriorment per referèndum.
  • La proposta de Constitució Catalana aprovada per la IIª Assemblea de Reagrupament serà la primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament per a la seva aprovació.
  • La regeneració democràtica de la política catalana és condició necessària per l’èxit del nostre futur i això vol dir els compromisos següents:
    • Sistema electoral basat en llistes obertes.
    • Limitació de mandats a dues eleccions consecutives per al mateix càrrec.
    • Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
    • Control, transparència i austeritat en la despesa pública i dels polítics.
    • Llei electoral vinculada al territori.

Reagrupament serà present a les properes eleccions i avui s’ha obert un procés de participació per tal que els associats puguin decidir el nom que identifiqui la nostra marca electoral entre els següents:

  • Reagrupament Independentista
  • Catalunya Estat
  • Pàtria i Dignitat

Per a votar (només possible per a qui sigui associat) cal clicar aquí .

Som una candidatura de gent normal en la qual Catalunya és la nostra única raó de ser. Per això, en el moment que esdevinguem un Estat, Reagrupament haurà aconseguit els seus objectius fundacionals i es dissoldrà com a organització.

Visca Catalunya lliure!

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Només us demano una cosa: UNITAT

Com a català que veu la seva terra com plora i que observa com un moment històric està a punt de deixar-se perdre per manca d’unitat, a tots us demano només un petit esforç de generositat: unitat. Per la gent que s’ha deixat la pell treballant amb Reagrupament, per la gent que es va emocionar a la manifestació, per tothom que pateix quan escolta la premsa espanyola, per tots els que tenim la dignitat per terra. Per Catalunya, ens mereixem aquesta unitat.

Per això, en nom de la junta de Reagrupament Eixample, demano que la unitat de tot el sobiranisme català sigui una realitat en breu i que en les properes eleccions hi hagi una única candidatura independentista que proclami l’estat català al nostre Parlament.

Un altre escenari que no sigui aquest no seria comprès per la malmesa autoestima de la societat catalana, i donaria aire als partits clàssics catalans i espanyols, que es burlarien de tot aquest fenomen sobiranista des de la consulta d’Arenys fins a la presentació de Solidaritat Catalana. I tot plegat ens abocaria a una via autonomista durant un munt d’anys més.

És per això que demano a tothom que enlloc de transmetre pessimisme, faci prevaldre la raó, i insti a tothom a fer que la UNITAT sigui el nostre màxim reclam.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

No hi ha Comentaris

Reagrupament Tarragona: Compromisos

pDesprés de la sentència del Tribunal Constitucional i la retallada d’inversions a Catalunya cal moure fitxa, cal dir prou. Reagrupament porta més de dos anys treballant en silenci (quin remei!) però eficientment en actes de proximitat, treballant per poder presentar una llista transversal que faci una declaració d’independència al Parlament de Catalunya. Fa un mes que van ser escollides les llistes en la III Assemblea Nacional amb la participació de més de 1.300 persones al Palau de Congressos de Barcelona./p pSom molts els que sabíem, fa molt de temps, que amb la legislació espanyola no podríem fer cap referèndum, perquè sempre ha estat condicionada a Madrid. Som molts els que hem constatat la ineficàcia (més enllà de conscienciar la gent) de recollir signatures pel català a Europa, per les Seleccions Nacionals, pel Concert Econòmic, per fer un Referèndum d’Autodeterminació. Tot això no ens caldria si fóssim Estat. /p pAvui per avui, som com Ceuta o La Rioja. No tenim dret a totes les reivindicacions que ens agradarien si no som un Estat com cal. La Comunitat Internacional té unes normes i aquestes diuen que si no ets un Estat no pots tenir tot això. Per a ser reconeguts com a poble a nivell internacional ens cal fer una declaració ferma en els àmbits que la comunitat internacional accepta com a democràtics i seriosos: això és el Parlament de Catalunya. Ningú no dubta de la legalitat del Parlament català. /p pLes eleccions catalanes són democràtiques i legals perquè es fan dins d’un estat espanyol que es reconeix com a tal. Quina expressió més demòcrata, pacífica i acurada al dret internacional que votar una força com Reagrupament per fer una declaració d’afirmació nacional, una declaració d’independència al Parlament. Allà on es fan les coses serioses en les societats serioses. /p pÉs per tot això que diem que les properes eleccions a Catalunya són un veritable referèndum, és allà on hem d’expressar la nostra voluntat de ser catalans. Alguns estem tips d’anar fent país mentre ens roben la cartera dia sí dia també. /p pTanmateix, sabem que tot això no serà possible si no hi ha una Regeneració Democràtica al Parlament i en la vida política catalana. Si Reagrupament va sorgir fa més d’un any amb aquests plantejaments és perquè cap diputat ni força política actual no ha demostrat la més mínima intenció de dur a la pràctica aquesta declaració. No ho han fet en el sentit de les seves votacions ni ho han fet quan havien de quedar-se a l’oposició i no entrar en el joc dels interessos de la gestió de l’escarni de Catalunya. /p pTampoc no ens van convèncer el mosaic de formacions i declaracions extraparlamentàries, ja que havien tingut molt de temps per unir-se i plantar cara. Després de Reagrupament algú “descobreix la sopa d’all”. Benvinguts. /p pReagrupament i, servidor com a cap visible, agafem el compromís que tots els diputats que s’obtinguin faran la declaració d’independència i, alhora, obrirem oficines on tothom serà rebut. Els nostres diputats estaran al servei de les persones, associacions, entitats i empreses que són de la circumscripció electoral de Tarragona. Copiem el model anglosaxó de participació i compromís amb el territori on es surt escollit./p pEls nostres diputats només seran diputats. No tindran més càrrecs: ni alcaldes, ni tinent d’alcaldes, ni Consells Comarcals, ni Diputacions. Considerem que una persona no pot fer bé la seva feina amb tantes responsabilitats i acumulacions. Els diputats de Reagrupament treballaran en exclusiva per la ciutadania. I a més, ho farem de manera austera./p pUn altre compromís important per nosaltres és la llibertat de vot. Els diputats de Tarragona podran i hauran de votar per defensar el sentiment majoritari de la circumscripció provincial. Quants dels diputats actuals han trencat la disciplina de vot per motiu de la defensa de Tarragona? Cap i mai. Reagrupament sí perquè això és democràcia i, fins ara, tenim partitocràcia./p pA l’Alt Camp, a la Conca de Barberà i en general a la província tenim dos grans reptes per endavant: infraestructures i promoció econòmica en els tres sectors (primari, secundari i terciari). Aquests problemes no ens els arreglaran Madrid, ja que no som prioritaris, s’ha demostrat. Aquests problemes tenen difícil solució si la Generalitat i els catalans en general no tenim concert econòmic. Aquest finançament també s’ha demostrat impossible. Per tant, l’única possibilitat que tenim és tenir un Estat Propi amb el concert econòmic que comporta i la presa de decisions corresponents./p pPer tot això, estic orgullós de l’equip que s’ha configurat a Reagrupament de Tarragona per poder oferir una opció seriosa, ètica i austera que obri les finestres de la política catalana i faci entrar nous aires al Parlament./p

No hi ha Comentaris

Menys és renúncia

Benvolguts amics, m’haureu de disculpar, he estat a muntanya completament desconnectat, amb tot he pogut saber que el borbó prega al “patró d’Espanya”, (apropiar-se de sant Jaume de manera tant mesquina, quina barra) que intercedeixi en favor de la unitat d’Espanya, i diu que “som una gran família”. Ves per on, aquests grans discursos de “la civilització” i “la llei” son els mateixos discursos que desplegarem els seus avantpassats ari-romans i gots fa 2.000anys erigint de manera espúria la “llei del imperi” com si fos “l’imperi de la llei”. Amb tot com bé deia l’amic Joan P. “la família que espolia unida roman unida”.

També m’he assabentat que en A. López Tena i en Uriel Bertran han deixat la militància a CDC i a ERC respectivament, això vol dir que hi van, endavant doncs.

Fa anys que parlo i postulo en favor de la UNITAT del independentisme extraparlamentari, per tal que s’articuli com a una força, un corrent que obri de bat a bat les portes del Parlament a la Independència de Catalunya, ara ha arribat l’hora, ara, la majoria d’independentistes postulen aquesta  mateixa necessitat, no perquè alguns ja haguéssim estat al cas, si no per què és la única via factible i per tan lògica.

SC+Rcat+CNS, “La Gran Coalició”, o com s’acabi dient, tant és, la qüestió és que menys és renuncia, i en les actuals circumstàncies renunciar a la millor possibilitat és renunciar al èxit, fer el ridícul, i a mi no em va gens bé, la veritat.

Per tant, i en conseqüència, els caps de colla independentistes han de respondre davant aquesta feliç conjuntura, que no fa gaire temps enrere tots haguéssim desitjat, i han d’articular aquesta Unitat de resposta Històrica, que ens ha d’alliberar de l’esclavatge secular.

No podem criticar l’establishment polític català, si nosaltres no som capaços de fer realitat aquesta Unitat de resposta Històrica.

Està tot dit, gairebé, i els caps de colla que no siguin capaços de donar la resposta que els temps exigeixen, quedaran “retratats”, sense excuses.

Confio en la bona fe de tots plegats, i confio en que al final el patriotisme que toca, farà de tots uns actors honorables.

Menys que UNITAT és renuncia.

F. Xavier Garcia Pujol – Vallfosca.

No hi ha Comentaris

CIU i ERC contra REAGRUPAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l’actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s’han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s’han posat d’acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l’ amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d’Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està “moralment reagrupat” i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l’opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l’Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l’independentisme desacomplexat en dos – i crispar encara més tot l’univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l’Alfons o de l’Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l’actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s’han d’unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

No hi ha Comentaris

Pallars 2010-07-30 08:35:06

29 de Juliol de 2010

Les llistes negres

Les llistes negresExisteixen les llistes negres? És cert que hi ha noms incòmodes, políticament incorrectes, que tenen tancades les portes dels principals mitjans de comunicació? És cert que hi ha persones que, independentment de la bona acollida d’allò que fan, o fins i tot malgrat aquesta bona acollida, el seu rostre o la seva veu no apareixen mai en els diaris o programes importants? Doncs, atesa la reiteració de noms, gairebé sempre els mateixos, talment com si no n’hi haguessin d’altres, es diria que sí, que hi ha llistes negres.

Deia en Pere Calders que el nostre és un país amb prestatges petits, tan petits que en el terreny simbòlic només hi ha lloc per a un representant de cadascun dels diferents àmbits de la vida: escriptor, cantant, psiquiatre, comunicador, futbolista… I no tan sols passa amb les persones, tampoc no hi ha lloc per a més d’un equip de futbol, d’un diari, d’un setmanari, d’una emissora de ràdio, d’una televisió… Tan petits són els prestatges de Catalunya, insistia Calders, que per posar-hi un nom nou cal fer fora l’anterior. No li faltava raó. Ben mirat, es diria que els catalans patim la síndrome de Noè: amb un representant masculí i un de femení de cada espècie ja ens fa l’efecte que ho tenim tot cobert. Però no és cert. Per això Catalunya transmet la sensació de ser un país força avorrit, un país meravellosament harmonitzat on mai no se sent una nota més alta que l’altra, on tothom és políticament correcte perquè el que es diu no té res a veure amb el que realment es pensa. Les seqüeles d’una dictadura de 40 anys podrien ser-ne una explicació -diuen que gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou-, però el pitjor enemic és la inèrcia.

No és gratuïta, per tant, la metàfora del formidable Calders sobre els prestatges. No ho és perquè uns prestatges petits comporten moltes limitacions, ja sigui en un comerç o en qualsevol armari de casa. Les limitacions són el germen de la monotonia i la monotonia és el germen de l’avorriment. Tots voldríem sentir coses noves, idees noves, escoltar veus desacomplexades i fortes que, amb més o menys fortuna, ens treguessin d’aquesta somnolència. Però no és possible. No ho és perquè no es poden sentir idees noves allà on, per anys que passin, tant els qui manen com els qui obeeixen, tant els qui pregunten com els qui responen, són sempre els mateixos.

Víctor Alexandre

No hi ha Comentaris

Pallars 2010-07-30 08:08:57

Pere Josep Ridao
mostra els detalls 23 / jul.
Apaga Tele 5  
La cadena de televisió Telecinco es va adherir  al “Manifiesto por la  lengua común”, que el 23 de juny passat va presentar un grup d’intel·lectualsa Madrid.
La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre
els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única “que pugui
ser utilitzada pels seus ciutadans”. Telecinco és la primera televisió que
s’ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l’informatiu del
migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO,

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris