Arxiu octubre, 2010

«A Arenys de Munt li fan el buit amb les subvencions des del referèndum»

a name="eztoc19107_0_0_0_1" id="eztoc19107_0_0_0_1"/ah4Entrevista a Carles Mora. L'alcalde d'Arenys de Munt i capdavanter de Reagrupament reconeix que la Diputació, Generalitat i l'estat central li retallen subvencions per impulsar les consultes. “La diferència de Solidaritat amb Reagrupament és la regeneració que proposem” assegura/h4 pnbsp;iCarles Móra i Tuxans (Arenys de Munt,1955) Alcalde mediàtic del primer municipi que va organitzar una consulta sobiranista. Fa 30 anys que es dedica a la docència. Ara forma part de les llistes de Reagrupament per Barcelona. Home pacient està convençut que Reagrupament ofereix alguna cosa més que independència, “la independència per dur el país a l'excel·lència” en diu. Es queixa que les administracions del PSC li fan el buit a nivells d'ajuts des del referèndum i insisteix que la unitat amb Solidaritat es va intentar fins el darrer minut./i /p pb- Bé, alcalde, vostè governa al poble que ha començat la nova dinàmica independentista/b /p pSí, perònbsp; ens adonem que de manera barroera patim una persecució màxima als companys que continuen la feina. Per exemple Tarragona Decideix, a qui els van amenaçar amb multar-los si posaven cartells o un obligat silenci als mitjans subvencionats. Estem esfereïts, perquè veus que no estan de punyetes, perquè van a atacar la mateixa gent que ells representen. Per una banda, estem molt contents, amb gran autoestima, però per altra preocupats perquè el poder està atacant aquest moviment nascut a Arenys de Munt/p pb- Què vol dir? Que Arenys de Munt és una víctima, perd subvencions per exemple de la Diputació, de l'Estat central o d'administracions dominades pel PSC?/b /p pSí, sí, hi ha força desafecció cap Arenys de Munt dels partits que ostenten el poder a la Generalitat i a l'Estat espanyol. A nivell de poble i d'alcalde devem estar entre els 3 primers llocs de la llista negra de la Generalitat i l'Estat. Et fan el buit amb força llocs i plataformes, amb algunes administracions supramunicipals, que ens posen un escull, franquejable, però un escull que és difícil de superar a nivell material, econòmic. Es nota molt en els ajuts que s'haurien de repartir d'una manera equitativa a tots els pobles, i només reparteixen exclusivament al logo de partit i pedregi. Nosaltres com a partit municipalista no en traiem cap benefici. Ens fan el buit./p p-bnbsp;Alcalde vostè és un capdavanter de Reagrupament, però va ser un defensor de la unitat amb SI, això no ha estat possible.../b /p pSí. Ho veig malament, nosaltres sempre intentem fer governs de concentració, som un partit basat en el teixit social, i és possible que el nostre partit acabi esdevenint una associació cívica. És més fàcil empènyer la gent des de les entitats socials que no pas des de la política. Hem intentat la unitat de totes les maneres possibles, ens vam reunir fins a darrera hora a Puigcerdà amb els representants de la plataforma que volia la unitat. Vam fer oferiments sense ser garrepes, i sense fisures. Fins i tot, el representant de Solidaritat, Lluís Bosch, va deixar de militar-hi perquè encara espera la resposta d'Alfons López Tena. Les coses s'han de dir clares: RCat va intentar fins l'últim minut arribar a un acord, les nostres llistes són movibles. El primer és Catalunya./p pnbsp;-bnbsp;Així a la vista de la divisió que diferencia Reagrupament de Solidaritat si el projecte finalista és el mateix?/b /p pJo demano que es voti independentisme, sigui qui sigui, però que el vot sigui independentista. Dit això, hi ha una diferència bàsica, i és la regeneració política. Aquest país, l'ha de moure el treball, els valors, el respecte, la feina ordenada, l'ordre i la capacitat de decisió. I aquest és el valor afegit de Reagrupament./p p-bnbsp;Així és indestriable la independència que la regeneració, o una abans de l'altre?/b /p pHan d'anar totes dues de bracet. Construir un país amb els mals hàbits d'ara seria una tasca deficitària, volem la Catalunya de l'excel·lència. Som persones normals, som persones del poble que vol treballar pel poble. Una Catalunya neta, culta i desvetllada com deia Salvador Espriu./p p b- Si les enquestes l'encerten hi haurà una clara majoria sobiranista al Parlament?/b br / nbsp;br / nbsp;Es refereix a CiU?br / nbsp;br / nbsp;b- Per exemple/b /p pEl projecte de CiU no el menystenim, però no podrà tirar endavant, coneixen de sobres les reaccions de l'Estat espanyol. El concert no l'acceptaran.nbsp;/p pb- Però hi donarien suport?/b /p pEstem més propers d'en Mas que d'en Montilla./p pb- I al concert?/b /p pInsisteixo que s'ha d'aconseguir però no s'assolirà. L'exemple el tenim amb l'ofensiva judicial contra el català d'aquesta setmana. És desgranar la sentència de l'Estatut que atenta contra la línia de flotació del vaixell Catalunya./p pb- Formaria grup parlamentari amb ERC i SI?/b /p pSi l'objectiu és la independència, sense figures, aniríem plegats, sí. Ara bé, a la mínima fisura ho denunciaríem. La nostra disciplina és molt autoexigent, primer és prioritzar Catalunya. Jo deixo de ser alcalde d'aquí set mesos, per deontologia, això no és un joc. Ho dic com exemple que volem un Parlament transparent per un estat independent, cosit amb bons hàbits i vertebrat a través de la bona feina./p p b- Si el 28 no obtenen representació?/b br / nbsp;br / nbsp;Seguirem lluitant pel país a través del teixit associatiu i tornarem a les nostres respectives feines/p

No hi ha Comentaris

O Mas o Independència

pJa fa molt temps que a CiU se li han acabat les idees. El Sr Mas i companyia,cada cop estant fent més el ridícul intentant estructurar un discurs que cada cop s’aguanta menys. Aquesta setmana, al reducte de les essències espanyolistes de Barcelona, anomenat “Círculo Eqüestre”, ha declarat, preguntat pel concert econòmic, que el dèficit de Catalunya amb l’estat s’hauria de reduir a la meitat./p pCom es pot voler liderar Catalunya, i al mateix temps fer aquestes declaracions que van en contra dels interessos dels catalans? No havíem quedat que volia el concert econòmic? Ara que encara no ha guanyat les eleccions, ja es conforma en reduir-lo a la meitat?. A Aquest pas es normal que en Mas, d’aquí a dos mesos es conformi en anar dinar un dia a La Moncloa, que l’amo (Zapatero) el rebi i que se’n vagi amb una llista de promeses que al cap de dos anys veure’m que no es compleixen. Realment volem que presideixi la Generalitat de Catalunya, la persona que va acceptar en una altra visita a casa de l’amo, que l’estatut del Parlament de Catalunya hagués estat passat del ribot del nacional i socialista Alfonso Guerra?/p pVist aquest ridícul que estant fent els que ens volen convèncer de que cal continuar formant part d’aquest Estat espanyol, cada cop està més clar que la Independència és la única solució. I per arribar a la Independència cal anar apartant del Parlament de Catalunya tots aquests diputats que tenen un discurs completament anacrònic, ancorat al 1975, impregnat de la por que el franquisme va deixar a Catalunya i allargat per que la classe política acomodada que ha governat Catalunya els últims 30 anys i que a la seva edat, no tenen ofici ni benefici. De fet, només cal que vagin votant el que els hi diu el portaveu del seu grup parlamentari, i ja tenen assegurat el seu lloc de treball per quatre anys més./p pCada cop queda més clar que el discurs hegemònic a Catalunya, el que s’està imposant i que cada cop anirà encara a més, és la necessitat de Catalunya per tenir un Estat propi. Els altres discursos no tenen futur, simplement perquè depenen d’una magnanimitat que els espanyols no han tingut mai amb els catalans i que evidentment, no començaran a fer-ho ara. Com a associat que sóc a Reagrupament estic convençut que els partits partidaris de la Declaració unilateral d’independència aconseguirem un gran resultat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Per això el proper mes trieu i remeneu, aneu a votar i busqueu aquelles opcions que realment proposen solucions per Catalunya, no opteu per aquelles que ens proposen un camí cap a la frustració, que és l’únic camí on ens pot dur Artur Mas amb el seu programa electoral irrealitzable./p pJordi Gomis és el número tres de la candidatura de Reagrupament per la demarcació de Tarragona/p

No hi ha Comentaris

Contra el PP i Ciudadanos els partits parlamentaris viuen molt bé

pSi segueixen els grans mitjans de comunicació i les declaracions que hi fan els que hi apareixen, dirigents dels partits parlamentaris, els de l'istablishment/i , s'enduran l'efecte que tots els retrocessos i totes les agressions a Catalunya -com la darrera a la llengua catalana- són només culpa de dos partits: PP i Ciudadanos, sobretot el primer. Aquests partits certament són antipàtics i contraris a qualsevol manifestació de catalanitat, i encara que tenen a veure amb algunes actuacions, no podem ignorar que tenen una incidència relativament menor en la política catalana i -afortunadament- no compten amb responsabilitats de govern a cap institució de per aquí (Generalitat, diputacions, ajuntaments grans...)./p pNo, senyors, si el iTribunal Superior de Justicia de Cataluña/i nbsp;(ja ho poso directament en espanyol, perquè és l'únicanbsp;llengua que, de fet, reconeix aquest òrgan judicial i la que utilitza més sovint), si el TSJC -deia-, anul·lanbsp;tímides mesures de protecció de la llengua d'aquest país és perquè aplica el marc legal espanyol que ho determinanbsp;així. Evidentment, aquest marc legal s'ha enfortit amb la recent sentència del Tribunal Constitucional, que hanbsp;tombat un ja esquàlid Estatut. Però l'arrel dels problemes és allò que empara els recursos i els fa exitosos, nonbsp;pas els recorrents.nbsp;/p pDonar la culpa al PP+Ciudadanos perquè ells (o un senyor que es diu Caja o faixa, tant li fa) presenten elsnbsp;recursos és enganyar-se a un mateix. És evident que aquests senyors enyoren la situació de Catalunya durant elnbsp;franquisme, en què, per exemple, càrrecs de rellevància pública podien dir coses -de to clarament genocida- com aranbsp;quot;me gusta Cataluña a pesar de los catalanesquot;, com un tal Santiago Bernabéu, el qual és honorat en democràcia amb elnbsp;nom d'un estadi de futbol. El problema no són ni el PP ni Ciudadanos, el problema és la Constitució espanyola./p pA aquestes alçades de la pel·lícula, pensar que la Constitució espanyola permet interpretacions de tonbsp;quot;federalitzantquot;, quot;concertsquot; o quot;referèndums vinculants per a la secessió d'una part del territori espanyolquot; és unanbsp;al·lucinació, una meselleria, o bé -simplement- mala fe. Els partits de l'actual arc parlamentari -de CiU a ICV, denbsp;PSC a ERC- prefereixen conformar-se a criticar el bloc PP+Ciudadanos. Amb això es queden ben contents i tranquils,nbsp;però no arreglen res i no avancem ni un milímitre. Així no han de treballar de debò per a superar el problema real:nbsp;la dependència, el marc espanyol. El problema del que està a la presó no és que el matalàs sigui dur, el menjarnbsp;dolent o que alguns companys de presidi siguin desagradables, sinó la manca de llibertat./p

No hi ha Comentaris

«A Arenys de Munt li fan el buit amb les subvencions des del referèndum »

Entrevista a Carles Móra. L’alcalde d’Arenys de Munt i capdavanter de Reagrupament reconeix que la Diputació, Generalitat i Estat central li retallen subvencions per impulsar les consultes sobiranistes. “La diferència de Solidaritat amb Reagrupament és la regeneració que proposem” assegura

Carles Móra i Tuxans (Arenys de Munt,1955) Alcalde mediàtic del primer municipi que va organitzar una consulta sobiranista. Fa 30 anys que es dedica a la docència. Ara forma part de les llistes de Reagrupament per Barcelona. Home pacient està convençut que Reagrupament ofereix alguna cosa més que independència, “la independència per dur el país a l’excel·lència” en diu. Es queixa que les administracions del PSC li fan el buit a nivells d’ajuts des del referèndum i insisteix que la unitat amb Solidaritat es va intentar fins el darrer minut.

-Bé, alcalde, vostè governa al poble que ha començat la nova dinàmica independentista

Sí, però  ens adonem que de manera barroera patim una persecució màxima als companys que continuen la feina. Per exemple Tarragona Decideix, a qui els van amenaçar amb multar-los si posaven cartells o un obligat silenci als mitjans subvencionats. Estem esfereïts, perquè veus que no estan de punyetes, perquè van atacar la mateixa gent que ells representen. Per una banda, estem molt contents, amb gran autoestima, però per altra preocupats perquè el poder està atacant aquest moviment nascut a Arenys de Munt

-Què vol dir? Què  Arenys de Munt és una víctima, perd subvencions per exemple de la Diputació, de l’Estat central o d’administracions dominades pel PSC?

Sí, sí, hi ha força desafecció cap Arenys de Munt dels partits que ostenten el poder a la Generalitat i a l’Estat espanyol. A nivell de poble i d’alcalde devem estar entre els 3 primers llocs de la llista negra de la Generalitat i l’Estat. Et fan el buit amb força llocs i plataformes, amb algunes administracions supramunicipals, que ens posen un escull, franquejable, però un escull que és difícil de superar a nivell material, econòmic. Es nota molt en els ajuts que s’haurien de repartir d’una manera equitativa a tots els pobles, i només reparteixen exclusivament al logo de partit i pedregi. Nosaltres com  partit municipalista no en traiem cap benefici. Ens fan el buit.

- Alcalde vostè és un capdavanter de Reagrupament, però va ser un defensor de la unitat amb SI, això no ha estat possible…

Sí. Ho veig malament, nosaltres sempre intentem fer governs de concentració, som un partit basat en el teixit social, i és possible que el nostre partit acabi esdevenint una associació cívica. És més fàcil empènyer la gent des de les entitats socials que no pas des de la política. Hem intentat la unitat de totes les maneres possibles, ens van reunir fins a darrera hora a Puigcerdà amb els representants de la plataforma que volia la unitat. Vam fer oferiments sense ser garrepes, i sense fissures. Fins i tot, el representant de Solidaritat, Lluís Bosch, va deixar de militar-hi perquè encara espera la resposta d’Alfons  López Tena. Les coses s’han de dir clares: Rcat va intentar fins l’últim minut arribar a un acord, les nostres llistes són movibles. El primer és Catalunya.
- Així a la vista de la divisió que diferencia Reagrupament de Solidaritat si el projecte finalista és el mateix?

Jo demano que es voti independentisme, sigui qui sigui, però que el vot sigui independentista. Dit això, hi ha una diferència bàsica, i és la regeneració política. Aquest país la de moure el treball, els valors, el respecte, la feina ordenada, l’ordre i la capacitat de decisió. I aquest és el valor afegit de Reagrupament.

- Així és indestriable la independència que la regeneració, o una abans de l’altre?

Han d’anar totes dues de bracet. Construir un país amb els mals hàbits d’ara seria una tasca deficitària, volem la Catalunya de l’excel·lència. Som persones normals, som persones del poble que vol treballar pel poble. Una Catalunya neta, culta i desvetllada com deia Salvador Espriu.

-Si les enquestes l’encerten hi haurà una clara majoria sobiranista al Parlament?

Es refereix a CiU?

-Per exemple

El projecte de CiU no el menystenim, però no podrà tirar endavant, coneixen de sobres les reaccions de l’Estat espanyol. El concert no l’acceptaran.

-Però hi donarien suport?

Estem més propers d’en Mas que d’en Montilla.

-I al concert?

Insisteixo que s’ha d’aconseguir però no s’assolirà. L’exemple el tenim amb l’ofensiva judicial contra el català d’aquesta setmana. És desgranar la sentència de l’Estatut que atenta contra la línia de flotació del vaixell Catalunya.

- Formaria grup parlamentari amb ERC i SI?

Si l’objectiu és la independència, sense figures, aniríem plegats, sí. Ara bé, a la mínima fissura ho denunciaríem. La nostra disciplina és molt autoexigent, primer és prioritzar Catalunya. Jo deixo de ser alcalde d’aquí set mesos, per deontologia, això no és un joc. Ho dic com exemple que  volem un Parlament transparent per un estat independent, cosit amb bons hàbits i vertebrat a través de la bona feina.

-Si el 28 no obtenen representació?

Seguirem lluitant pel país a través del teixit associatiu i tornarem a les nostres respectives feines

Carles Móra, Publicat a Nació Digital

No hi ha Comentaris

“L’esperança és que el poble, en els moments més foscos de la història, sempre ha resistit malgrat les institucions hagin capitulat o estat anorreades”

pEl passat divendres dia 29 d’octubre es va celebrar un acte a Alella a les Golfes de Can Lleonart. Hi varen participar en Francesc Albardaner, arquitecte i historiador, i la Montserrat Tudela candidata número de 3 a la circumscripció de Barcelona, l’acte va ser presentat per la Victoria Molina, associada de Reagrupament i candidata per la llista de Barcelona./p pTots dos ponents varen tenir paraules de record, a partir de les seves pròpies vivències, per a la persona d’en Joan Solà./p pEn Francesc Albardaner va desgranar en la seva intervenció els fets que, segons ell, varen conduir a la pèrdua de la sobirania de Catalunya. Realment va ser una conferència entretinguda, malgrat ser un tema dens, però que va ser explicat de forma magistral. Segons ell Catalunya perd les seves llibertats en el moment en que la inquisició castellana es autoritzada, en temps de Ferran el Catòlic, a actuar a Catalunya contravenint totes les lleis i normes establertes al país. L’arribada de la inquisició el 5 de juliol de 1487 va ser el primer pas en la pèrdua de la pròpia sobirania. Podem dir que nbsp;la Inquisició va ser el primer instrumentnbsp; d’espoli sistemàtic emprat a Catalunya. La seva actuació qual terrible màquina persecutòria va causar el terror entre la població i va foragitar a molta gent, esporuguida per la por a la delació i a la pèrdua dels seus béns i de les seves vides. La inquisició va ser una eina brutal al servei d’un sistema de domini que va destruir l’economia de Catalunya./p pLa Montserrat Tudela ens va recordar que: nbsp;“l’Institut d’Estudis Catalans és una institució que a nivell internacional funciona com si pertanyés a un estat sobirà”. També nbsp;va recordar les paraules que els adreçava Joan Solà quan ella era estudiant: “Treballeu per aconseguir la independència de Catalunya, perquè aconseguir-la només depèn de vostés” ./p pSegons la Montse Tudela una de les coses que més l’ha sobtat del tema de la sentència del Tribunal Constitucional ha estat que: nbsp;“al seu parer la bona gent d’Espanya, la gent progressista, la gent que aparentment creu en la democràcia, ha restat callada mentre des del Tribunal Constitucional es contravenia la voluntat del poble; expressada per referèndum, com així per les seves institucions, el Parlament, i , fins i tot, el Congrés de Diputats. La veu del poble no ha servit per a res i tots han estat callats.”/p pLa recent sentència sobre la utilització del català a l’ajuntament de Barcelona, és segons la Montserrat: “un tast del que ens espera a partir del dia 29 de novembre si no som capaços de ser lo suficientment forts al Parlament de Catalunya”/p p“Acabaran els nens que ara estan a l’escola, es preguntava la Montse, la seva educació en català, si no podem proclamar la independència?”/p p“El panorama no és gaire afalagador, l’actitud institucional en els darrers dies, plasmada perfectament pel que va fer el 12 d’octubre el president Montilla; que no va ser altra cosa que anar a Madrid a rendir pleitesianbsp; a la bandera espanyola, al Rei i a l’exèrcit.”/p p“L’esperança és que el poble, en els moments més foscos de la història, sempre ha resistit malgrat les institucions hagin capitulat o estat anorreades.”/p p“La gent de Reagrupament, pacífica, educada, coherent i amb rigor, està demostrant una gran professionalitat i capacitat en els moments en que la democràcia ha arribat, entre nosaltres, a les seves quotes més baixes de qualitat, la gent de Reagrupament són la darrera esperança per aquest país. Aquest país on els seus mitjans s’estimen més parlar de la CORI, nbsp;mentre es silencia a Reagrupament.”/p pnbsp;/p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/img_4881_1600x1200/19376-1-cat-ES/img_4881_1600x1200_large.jpg" width="360" height="240" style="" alt="IMG_4881 [1600x1200]" title="IMG_4881 [1600x1200]" //div /div /div /div

No hi ha Comentaris

Inauguració seu electoral Reagrupament Granollers amb Joan Carretero

No hi ha Comentaris

Parlament de la Señorita Pepis

pPerdoneu que sigui així de clar, però la noticia que avui publica els diaris respecte que a href="http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/322979-el-pp-porta-al-constitucional-la-prohibicio-dels-toros-a-catalunya.html" target="_blank"el PP portarà al Tribunal Constitucional la prohibició als toros/a nbsp;que va aprovar el Parlament de Catalunya, em referma el que Reagrupament per boca del Dr. Carretero porta dient des de fa anys: Tenim un Parlament de Fireta./p pSi el nostre Parlament no és capaç fer valer la seva sobirania per poder decidir una cosa tan banal com prohibir els toros, com podrà fer lleis que ens ajudin a fer front a la situació actual que viu Catalunya?/p pQuan el Sr. Mas promet que si guanya, reduirà a la meitat l’atur o aconseguirà el concert econòmic, sap que menteix. Quan el Sr. Puigcercós diu que el votin perquè si guanya aconseguirà fer un referèndum vinculant per la independència, sap que menteix./p pPerò el més greu, no és que aquests líders menteixin, sinó que hi hagi persones que se’ls creguin. Què necessiten més els ciutadans catalans per adonar-se de l’engany que representa el marc actual polític?/p pEl Parlament de Catalunya si vol ser considerat com un Parlament de debò, només pot fer una cosa: bbProclamar unilateralment la independència./b /b /p pPer fer-ho, cal primer una majoria de diputats disposats a fer-ho i assumir totes les conseqüències. No es tracta d’anar un grup de diputats més o menys reduït i fer un brindis al Sol. Es tracta d’aconseguir que 68 o més diputats, després d’haver promès als electors catalans que si els voten, entrin al Parlament i en un Ple solemne, davant de tot el món, proclaminbsp; que el poble català es proclama com un Estat Sobirà, lliure i social dins de la Unió Europea. Un Estat que té una Constitució pròpia, que és votada com a provisional i a partir d’aquí, comença un procés més o menys llarg, però no més de 6 mesos, on es prepara un referèndum de ratificació d’aquest nou Estat i Constitució. Aquest referèndum es fa sota l’auspici internacional i no pas sota les autoritats espanyoles. Ni el Rei, ni Zapatero, ni Aznar o Rajoy no podran venir a fer campanya contra el NO, perquè el referèndum i la seva campanya només serà per als catalans. Estic segur que el SI guanyaria de carrer./p pQuina de les opcions polítiques que és presenten a aquestes eleccions del 28N proposa aquest full de ruta des del primer dia? Només n'hi ha una: a href="/../../../.." target="_blank"Reagrupament Independentista./a /p pSi voleu que el Parlament de Catalunya deixi de ser el de la iiseñorita Pepis/i /i , ja sabeu a qui heu de votar. Si voleu que continuí com ara, voteu als de sempre i els nostres polítics podran continuar jugant com fins ara, mentre els espanyols fan al seu Parlament les seves lleis que els interessa a ells./p pEndavant les Atxes!!/p

No hi ha Comentaris

Deure d’emancipació

pLa redacció de les lleis incideix explícitament en els Drets i en els Deures dels individus envers qui van dirigides. La interpretació simplista d’aquesta característica genèrica de les lleisnbsp; vindria a dir que si per una part garanteixen els drets dels ciutadans també li suposen responsabilitats, obligacions i restriccions. En rigor, però, els Deures deriven dels Drets, és a dir que en certa manera és un Deure exercir els Drets. Si el Deure d’exercir el Dret aporta un bé indiscutible, la universalitat de la llei queda provada, altrament haurà de rebaixar pretensions i establir-se com a mera normativa per a no resultar pretensiosa./p pbExercir el Deure d’executar el Dret/b ja es fa ide facto /i amb moltes lleis, però no a totes i no des de sempre. Per exemple, les lleis que condemnen la violència masclista no han estat exercides des de sempre perquè hom no tenia assumit el Deure d’exercir tal Dret. No fa massa anys, la dona maltractada sí que sabia pregonament que no havia d’ésser violentada, però no era habitual que exercís el seu Deure d’executar el Dret inalienable d’ésser respectada malgrat el munt de conseqüències negatives que tal inobservança comportava envers ella mateixa, la resta de la societat i fins i tot envers el mateix agressor. Totes les parts en els conflictes tenen la seva parcel·la de responsabilitat./p pEn rigor, tal responsabilitat s’exerceix assumint el Deure de fer efectius els Drets que la humanitat ha anat palesant a resolucions de Dret Internacional com les de les Nacions Unides, en atenció que l’esperit de les lleis no és el de servir només per a jutjar a qui no ha respectat els Drets d’altri, sinó per aconseguir que tals Drets s’apliquin allà on no són vigents: esdevé un Deure fer respectar els Drets dels Infants per tots els mitjans possibles i en conseqüència hom haurà de fer quelcom efectiu si un nen és menyspreat (per bé que sigui poc menyspreat cal fer quelcom efectiu) en la seva dignitat, autoestima o en la consideració del seu talent. I cal impedir tal menyspreu per tots els mitjans possibles perquè, més enllà que aquest sol infant és tota la humanitat de demà, senzillament l’infantnbsp; no té la capacitat d’exercir per sí mateix el Deure d’executar el Dret d’ésser escrupolosament respectat./p pAmb el Dret d’Autodeterminació dels Pobles passa el mateix. No és que com que resulta que hi ha un Dret que empara l’aspiració a la independència dels Pobles i el meu Poble guanyaria molt o es realitzaria més bé doncs mira, potser que fem quelcom per a avançar cap a l’autodeterminació pas a pas. No, no. Es tracta del fet crucial que el Dret d’Autodeterminació és quelcom que descriu el bDeure de fer-lo efectiu/b ara i aquí, sense donar-li més voltes i immediatament i que qualsevol altra opció equival a negligir el Dret o, amb més rigor, a negar tal Dret, tal com si a una dona maltractada se li aconsella que es calmi i que miri de fer les paus amb el marit-monstre./p pMentre que un Poble identificat com a subjecte amb Dret a assolir l’Autodeterminació, tal com en fa referència el Dret internacional, no exerceix aquest Dret, els beneficis que motiven que la llei existeixi internacionalment, simplement no es generen. I no és que no es generin només els beneficis pels membres d’aquest Poble sinó que tal negligència afecta a tota la humanitat. No assumir la responsabilitat legislativa d’exercir el Dret equival a violentar no només l’esperit d’aquesta llei si no l’esperit de la resta de les lleis, així com tot l’esforç i sacrificis de tants i tants homes i dones que, molts a costa de la seva pròpia vida, les han fet possibles: una negligència criminal en tota regla./p pCatalunya és objectiva i subjectivament Objecte de Dret d’Autodeterminació i el Poble de Catalunya és objectiva i subjectivament Subjecte de Dret d’Autodeterminació. No hi ha cap raó que impedeixi que el Poble de Catalunya posi en marxa un procés constituent que serveixi de model d’emancipació per a tants Pobles allunyats de les seves millors possibilitats de reeixir; si de cas, qüestions de forma, totes subsidiàries./p pEn rigor, es tracta de donar-li forma al procés d’autodeterminació perquè l’emancipació efectiva esdevingui al més curt termini. I no al més curt termini possible, un paràmetre trampós on es barregen les mateixes creences limitadores que fixen els Pobles no emancipats a l’actual situació de dependència, sinó amb eficàcia, és a dir bamb criteri d’emergència nacional/b , amb la mateixa determinació que s’empra per detenir un atracador in fraganti./p pbEl Deure dels representants dels Pobles/b , a ulls de la humanitat sencera i envers el reeixir pendent dels Pobles no emancipats, és caminar les passes concretes que condueixen efectivament a la Declaració d’Independència del Poble que representen i al naixement de nous Estats independents en règim d’igualtat en el Dret internacional./p

No hi ha Comentaris

JOAN SOLÀ

“Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre. Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona. La llengua pròpia del país i de moltíssimes d’aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d’Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra”.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament Independentista i de la campanya electoral

pEn Lluís Naval, secretari de Reagrupament a la demarcació del Baix Penedès, a més de presentar l’acte, va fer una exposició de les diferències marcades entre els altres partits més o menys sobiranistes existents, subratllant la inviabilitat de projectes com el de demanar un referèndum a la població o reclamar un concert econòmic, ambdós, entre d’altres aspectes contraris a la llei vigent o en el millor del cas d’una complexitat que els fan, a la pràctica, del tot impossibles. /p pIgualment, reiterar un federalisme que la resta de l'estat, per activa i passiva s’ha pronunciat contrari, sembla més que res una maniobra de distracció. Per això va demanar donar el suport al plantejament de Reagrupament que com s’ha demostrat en el cas de Kosovo és l’únic possible, com ho demostra la recent sentència del Tribunal Internacional de La Haia./p pTot seguit va iniciar el seu parlament la candidata per Barcelona, Sandra Lomas, que va fer un resum de l’actual situació política del país, enquistada en costums de polítiques immobilistes que caldria regenerar pel bé del país, ja que en aquest moment l’actitud dels habitants de Catalunya és d’indiferència i incredulitat, com ho ve demostrant cada cop més la seva participació, exceptuant aquelles on ha tingut l’ocasió de demanar la independència en un nombre més que significatiu./p pVa exposar les solucions que proposa Reagrupament, però que totes elles passen per una gran participació en les properes eleccions al parlament donant suport a les propostes clarament independentistes, com la de Reagrupament, per marca una clara tendència cap a la independència, com a única solució per aconseguir dependre de nosaltres, decidir les nostres accions per afavorir el nostre progrés, social i econòmic, i a més, pot ser el més important, recuperar la nostra dignitat./p pSeguidament es va obrir un col·loqui amb els assistents que van exposar les seves inquietuds i dubtes, que van ser ateses pels ponents, acabant l’acte reafirmant que per fi, ara sí, ara toca./p

No hi ha Comentaris