Arxiu octubre, 2010

Joan Solà: De Premi d’Honor a Segador Revoltat

a name="eztoc18943_0_0_0_1" id="eztoc18943_0_0_0_1"/ah4I. De Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.../h4 p Una de les coses que em fascina més de Joan Solà és la seva plena dedicació al llenguatge. Al llenguatge que és el cim més alt de la creació de l’esperit humà. Per tant, la dedicació de Joan Solà al cim més alt de la creació de l’esperit humà. I això l’ha configurat amb una riquesa interior, impossible d’exhaurir i impossible d’escatir.br / nbsp; br / Però el llenguatge de Joan Solà no és un llenguatge qualsevol. És el llenguatge del país. És la llengua catalana. Però tampoc no és una llengua catalana qualsevol, sinó exactament la llengua de la seva terra, la llengua de la terra, la llengua del Pla d’Urgell.br / nbsp;br / No deu ser cap casualitat que en aquest Pla d’Urgell una munió de pobles portin el seu nom associat a la bellesa: Bell-lloc d’Urgell, Bellcaire d’Urgell, Bellpuig d’Urgell, Bellmunt d’Urgell...Deu ser perquè terra plana, gran extensió, ilimitat horitzó, creen una bellesa singular: la bellesa de la terra com a suport a la bellesa de l’ésser humà.br / nbsp;br / Joan Solà ha tingut la sort de nèixer a Bell-lloc d’Urgell. I per això deu ser una persona tan bella. Una bellesa que ha magnificat amb la seva exclusiva dedicació al llenguatge, el cim de la creació humana.br / nbsp;br / La dedicació de Joan Solà al llenguatge, l’ha exercit en dues direccions: cap endins del llenguatge, i cap a l’entorn del llenguatge. Cap endins del llenguatge, estudiant-lo fins a profunditats inaudites: molts i molts títols, però jo en vull destacar dos: Sintaxi generativa catalana, el 1986, i Gramàtica del català contemporani, 3 volums, 2002. Destaco sintaxi perquè és la clau de volta d’una llengua. Jo copso si una persona té un cap ben estructurat, si construeix correctament les frases del discurs oral o escrit, amb una bona sintaxi... I destaco Gramàtica del català contemporani, perquè la llengua sempre és una realitat en evolució i Joan Solà s’emociona amb Pompeu Fabra i Joan Coromines –els seus mestres!- però enten que permanentment hem d’anar més enllà d’ells.br / nbsp;br / Si tots aquests savis estudis de lingüística el condueixen cap endins del llenguatge, cap l’entorn del llenguatge també té una munió de realitzacions, ja que es desficia perquè tothom conegui bé el català i tothom el parli amb la dignitat que és mereix: classes com a catedratic de la llengua a la UB, textos inquiets sobre iEl futur del català/i nbsp;(un llibre de 2005); però sobretot, sobretot, mitjançant una impressionant tasca de divulgació periodística, principalment amb la publicació periòdica d’articles a la premsa, sobretot a l’Avui, amb petites però encertades suggerències sobre la llengua, a partir de coses insignificants, de coses de cada dia, de nimietats que, tanmateix, menen la bellesa de la llengua al llindar de la perfecció. Precisament aquesta immensa, molt escaient i molt oportuna tasca periodística acaba de ser recollida en un llibre antològic, que ja porta un títol que és tota una divisa: Joan Solà. iPlantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra/i , publicat aquest any 2009 i que ja es troba a la 4a edició. S’hi recullen 153 articles, gairebé tots publicats a l’Avui, i que tots tenen la llargada d’una pàgina i mitja. Quan llegim el diari el llegim amb pressa, i no sempre ens trobem amb l’ànim adequat per a assaborir i assimilar aquests petits articles. En canvi, ara, recollits en un llibre, es poden llegir, per exemple, un per dia, amb tota la calma, amb tota la delectança i amb tot el cervell. Aquest plaer és únic. I per això, tot just acabat de sortir, ja es troba a la quinta edició.br / nbsp;br / Per totes aquestes raons, per aquest amor a la llengua cap endins, en l’estudi, i cap a l’entorn, envers la gent, per això Omnium Cultural li ha volgut donar aquest any, el 6 de juny, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Però això no és tot, perquè un mes abans, el 7 de maig, la seva universitat, la universitat on va estudiar, la Universitat de Lleida li va lliurar el Doctorat Honoris Causa, que és la màxima distinció que pot concedir una universitat./p a name="eztoc18943_0_0_0_2" id="eztoc18943_0_0_0_2"/ah4II. ... a Segador Revoltat/h4 p I ara ve la segona part: “de Premi d’Honor a Segador Revoltat”. Vet aquí, que nosaltres, Reagrupament Independentista de Sant Andreu, li volem donar un nou premi, un premi que qui sap si no és més simbòlic i més carregat de passat i de futur que els dos anteriors: el premi Segador de l’Any. Perquè, tal com ens ha explicat en Xavier Miralles, els segadors, el 1640, venint de tot Catalunya, es van reagrupar a Sant Andreu –talment com nosaltres ara estem reagrupats- abans de portar la revolta a tot Barcelona, per alliberar els presos i donar mort al Virrei del Principat, Comte de Santa Coloma, quan fugia per Monjuïc. Ara no es tracta de matar ningú, però si de revoltar-nos per alliberar-nos, primer de la por que paralitza, i després, per endreçar una estratègia, que ens deslliuri de la subordinació política i ens meni a la plenitud sobirana. br / nbsp;br / I aquí també juga un paper en Joan Solà: realment es mereix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però també el del Segador de l’Any, Perquè llegint els seus tres darrers parlaments, el que va fer a la Universitat de Lleida en rebre el doctorat Honoris Causa, el que va fer al Palau de la Música Catalana en rebre el Premi d’Honor de les Lletre Catalanes, i el que va fer davant del Parlament de Catalunya, com a cloenda dels dos premis anteriors, en tots tres parlaments – que són d’una diversitat i d’un riquesa conceptual i emocional esbalaïdores, malgrat només portar-se un mes de diferència l’un de l’altre- hom hi pot descobrir que en aquests tres discursos, el Dr. Joan Solà i Cortassa, nat a Bell-lloc d’Urgell el 1940, llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica, i amb un títol de màster en lingüística per la universitat de Reading, Anglaterra, hom hi pot descobrir que aquest home bo, docte i bell, s’angoixa per la precària situació de la llengua catalana i en tots tres discuros deixa anar unes analisi de les causes i un pronunciament sobre les solucions, que realment no solament el fan mereixedor del premi Segador de l’Any, sinó també de l’apel·latiu de Segador Revoltat, de segador revoltat contra l’actual situacio de subordinació política i disposat a donar, en el moment escaient, el bon cop de falç. br / nbsp;br / Així en el discurs al Palau de la Música per agrair el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 9 de juny, tot parlant del lligam indissoluble que hi ha d’haver entre la nostra llengua i la nostra societat, va sintetitzar: /p ul liiLa qüestió és fàcil de verbalitzar: si volem ser un poble normal ens cal aspirar a una situació global comparable a la dels Estats reconeguts; amb una llengua referencial ben fixada, potent i autònoma, i amb una literatura, una història, un poder civil i un espai geogràfic visibles i diferenciats. Els tres darrers segles de la nostra història ens ho mostren palesament i de múltiples maneres. Diguem-ho d'una altra manera: nosaltres hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. La nostra vida en tots els sentits econòmic, científic, lingüístic, artístic, literari, tecnològic no pot conformar-se a ser un apèndix, un subordinat de cap altra./i /li /ul ul liiA mi em sembla que, ras i curt, no hem sabut o pogut aspirar a l'ideal que deia de màxima sobirania política, econòmica i cultural./i /li /ul pnbsp;I com a cloenda:/p ul liiDeixin-me fer un vot, des d'aquesta tribuna solemne, perquè la nostra comunitat aspiri d'una vegada a aquest grau de dignitat imprescindible, que implica un tracte d'igual a igual amb l'Estat, d'una banda, i amb les llengües del nostre entorn, de l'altra. /i /li /ul pnbsp;També, més sibil·linament pel públic que tenia al davant, però igualment clar i contundent, en el discurs al Parlament de Catalunya, el 1r de juliol, va pronunciar – i pronunciar-se-: /p ul liiI sembla innegable que una comunitat no pot tenir una vida normal, plena, tranquil.la i optimista mentre se senti subordinada, mentre visqui amb la sensació que hem dit d'inseguretat, de dependència./i /li /ul ul liiLa primera condició, la bàsica i imprescindible, per arribar a alguna solució és que ens creguem plenament que ens cal preservar la nostra personalitat, i per tant, que estiguem disposats a arribar fins allà on calgui per aconseguir-ho./i /li /ul p Finalment, en el primer dels discursos, el que va fer el 7 de maig, a la seva Universitat de Lleida en rebre el doctorat Honoris Causa, potser perquè era a casa seva, fou més clar i explícit que mai. I així, tot parlant de l’intent de genocidi cultural a què ha estat sotmesa la nostra llengua durant segles i tot analitzant-ne les causes, en ple discurs i entre parèntesi, com qui no diu res, deixava caure: br / nbsp;br / (Encara hi hauríem d’afegir un altre factor: ¿què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre’t sinó que et defensi a ultrança? Aquest aspecte és de plena actualitat aquests dies i des de fa mesos i anys i segles. Un greu problema que hem de resoldre si volem continuar subsistint com a persones i com a pobles lliures, sobirans i productius). br / nbsp;br / Moltes gràcies, doctor Joan Solà, sou realment un Segador Revoltat, us mereixeu sense cap mena de dubte el primer premi Segador de l’Any, que donem Reagrupament - Sant Andreu.br / nbsp;br / Per això ara demanem a la vice-presienta de la nostra, de moment, associació Reagrupament Independentista de Catalunya, Rut Carandell, que vulgui lliurar el premi a Joan Solà i dedicar-nos prèviament unes paraules.nbsp; nbsp; nbsp; /p p Moltes gràcies, estimat Reagrupament de Sant Andreu.nbsp; br / nbsp;br / Ignasi Pujadesbr / nbsp;br / Casal Catòlic de Sant Andreu, 2 de desembre de 2009/p

No hi ha Comentaris

Sintonia de Reagrupament

Reagrupament

Aquí la teniu. Jutgeu per vosaltres mateixos.

No hi ha Comentaris

Rut Carandell: “Els problemes de Catalunya no són ni jurídics ni econòmics, sinó polítics”

pLa cap de llista de Reagrupament per Barcelona, Rut Carandell, va manifestar aquest dimecres que quot;la principal conclusió que extraiem de les diverses ponències d'aquesta jornada és que els problemes de Catalunya no són ni jurídics ni econòmics sinó polítics i, per tant, requereixen una solució políticaquot;. Carandell va efectuar aquestes manifestacions en l'acte iTreballadors i empresaris per la independència/i , que va comptar amb la participació denbsp; Miquel Àngel Gràcia (CCN), Jaume Vallcorba (CCN) i Carles Sastre (Acció Sindical de la Intersindical)./p pL'acte es va iniciar amb un minut de silenci en record del professor Joan Solà, lingüista i patriota, al qual Reagrupament va guardonar amb la primera edició del Premi Segador de l'any, premi que, en la seva segona edició, ha rebut a href="http://www.reagrupament.cat/noticies/ramon_carner_2n_premi_segador_de_l_any_dona_suport_a_reagrupament" target="_self"Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis./a /p pMiquel Àngel Gràcia: /p ul liquot;Les lleis d'Espanya sempre aniran en contra nostrequot;/li liquot;Com a advocat amb trobo sovint amb jutges que em diuen 'Puede hacerlo en castellano?' És indecent que un jutge no conegui la llengua del país on imparteix justíciaquot;/li liquot;Qualsevol llei que fa el Parlament de Catalunya és només perquè ho permet Espanya. Les lleis claus les fa l'Estat, que té el poder polític autènticquot;/li liquot;No hi ha cap altra solució que fer nosaltres les lleis en el nostre propi Estatquot;/li /ul pJaume Vallcorba:/p ul liquot;Som l'última colònia d'Espanyaquot;/li liquot;De la crisi, en sortiríem amb la independènciaquot;/li liquot;Una línia de ferrocarril separada dels ports és una cosa que no fa ningú a Europa. L'AVE és ruïnós. Les inversions que fa Espanya són polítiques no econòmiques.quot;/li /ul pCarles Sastre:/p ul liquot;El retrocés de la demanda interna més el dèficit fiscal porten a una situació molt greu. Tenim la societat estressadaquot;/li liquot;A Catalunya tenim un 8% de treballadors públics, en canvi a Extremadura és un 24%. És evident que algú ha de fer més deures que nosaltresquot;/li liquot;Tenim un sistema educatiu i de formació professional penós, lamentable, que no ens permet competirquot;/li liquot;A l'aeroport de Reus arriben desenes d'anglesos per anar al metge i no es fa una adequada compensació de la balança sanitàriaquot;/li liquot;Quan la gent marxa fora de Catalunya s'adona de la situació perquè veu que a Espanya no hi ha peatges o que els dentistes són gratuïtsquot;/li /ul div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/la_sala_d_actes_de_la_seu_nacional_d_rcat_es_va_omplir_amb_unes_80_persones/18923-1-cat-ES/la_sala_d_actes_de_la_seu_nacional_d_rcat_es_va_omplir_amb_unes_80_persones_large.jpg" width="360" height="189" style="" alt="La sala d'actes de la seu nacional d'RCat es va omplir amb unes 80 persones.JPG" title="La sala d'actes de la seu nacional d'RCat es va omplir amb unes 80 persones.JPG" //div /div /div /div div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/abans_de_comencar_l_acte_es_va_fer_un_minut_de_silenci_en_memoria_del_professor_joan_sola/18927-1-cat-ES/abans_de_comencar_l_acte_es_va_fer_un_minut_de_silenci_en_memoria_del_professor_joan_sola_large.jpg" width="360" height="190" style="" alt="Abans de començar l'acte es va fer un minut de silenci en memòria del professor Joan Solà.JPG" title="Abans de començar l'acte es va fer un minut de silenci en memòria del professor Joan Solà.JPG" //div /div /div /div

No hi ha Comentaris

Entrevista a Sandra Lomas

piSandra Lomas és nascuda a Tarragona l’any 1983, veïna de L’Hospitalet de Llobregat, va viure a Reus fins iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat de Barcelona. És Llicenciada en Història per aquesta universitat, Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya i ha cursat un màster MBA en Empreses i Institucions Culturals per la Universidad de Salamanca./i /p pb“Els partits polítics actuals amb representació parlamentaria han conduit la viabilitat econòmica de les empreses i ciutadans de Catalunya a una ratera mortal”/b /p pb“És una absoluta irresponsabilitat creure que donar un salari als joves que no estudien i no treballen és una proposta que beneficiarà algú”/b /p pb“Han de ser les institucions democràticament representades les que facin l’acte de sobirania, i si s’escau, el tornin a avalar la ciutadania”/b /p pb“Reagrupament Independentista proposem/b bnbsp;un gir absolut en la manera de /b bconcebre la Democràcia en el nostre país”/b /p pb“Els ciutadans desconeixem absolutament d’on provenen els diners que tenen els partits, i quan ho sabem és perquè hi ha hagut mala praxi”/b /p pb“En cap cas deixarem deute. Recollirem tant com podrem i gastarem tant com tindrem”/b /p pb“La resta d’opcions polítiques no hauríem d’existir per l’estatus quo polític establert”/b /p pbEquip de premsa. Per què vas decidir llicenciar-te en Història?/b /p pbSandra Lomas./b nbsp;Per vocació. De ben petita vaig sentir un fort interès per conèixer el nostre passat com a eina per poder entendre el nostre present i encarar amb més maduresa el futur./p pSaber què ens ha fet com som i què ens ha portat a la situació actual, especialment per un poble com el català, era per mi un sentiment que vaig voler resoldre estudiant de valent la nostra Història./p pDurant els anys d’universitat vaig entendre que Catalunya és un poble ambiciós, treballador i intel·ligent, i malgrat alguns personatges de la nostra Història no hagin estat del tot justos amb el nostre país, hem tingut i tenim les millors persones per donar un gir a l’actual situació d’atzucac i esdevenir, altra vegada, un model al món com per nosaltres avui ho és Anglaterra o Suècia./p pbEdP. També ets Llicenciada en Comunicació Audiovisual i mestratge MBA en Empreses i Institucions Culturals. Què et va portar a fer-ho?/b /p pbS.L. /b Una de les formes d’expressió més evidents d’un poble és la seva Cultura. Una manera pròpia d’entendre i fer les coses per a una societat. Catalunya té una identitat genuïna i la seva cultura n’és un fet evident./p pLa producció i gestió cultural ha estat sempre l’àmbit professional que més m’ha apassionat. Des de la museologia o l’arxivística fins a la viabilitat de les empreses i institucions culturals sense haver de dependre exclusivament de subvencions públiques per a sobreviure són competències a les quals m’hi he dedicat professionalment. Això, òbviament, m’ha demanat una àmplia preparació que vaig vincular al fet, avui per avui, evident que les noves tecnologies aplicades a l’àmbit de la comunicació són el mitjà de coneixement i relació sobre el qual fonamental sobre el qual es desenvoluparan les generacions futures./p pbEdP. Professionalment, doncs, has pogut dedicar-te a allò pel qual t’has preparat acadèmicament?/b /p pbS.L. /b Sempre. He estat molt afortunada de poder tenir feina i fer un treball que m’ha enriquit des de tots els punts de vista./p pEls registres actuals d’atur fan esfereir en pensar com empitjora per moments la situació del nostre país. Cal que els catalans ens plantegem seriosament participar activament en la política catalana, atès els partits polítics actuals amb representació parlamentaria han conduit la viabilitat econòmica de les empreses i ciutadans de Catalunya a una ratera mortal./p pAquest passat mes de setembre les xifres d’aturats a Catalunya van tornar a pujar. Avui és quasi impossible que no coneguem una persona, un amic, un familiar que es troba sense feina./p pEls catalans ens hem d’esforçar. El veïnatge amb Espanya ens ha portat a adquirir certs tics que hem d’evitar si no volem ser per sempre més una comunitat autònoma d’ínfima qualitat política i econòmica./p pDes de que la llei m’ho va permetre, als 16 anys, vaig començar a aprendre a saber que era guanyar-me la vida, a treballar per col·laborar en les meves despeses. Durant la meva etapa d’estudiant universitària havia de pagar-me el pis on vivia a Barcelona, comprar llibres, pagar les còpies dels apunts, per tant, tota feina m’ensenyava que a les persones ningú ens regala res i que si volem assolir alguna fita hem de treballar./p pVaig treballar de dependenta, en el sector de la restauració, de caixera en un supermercat, feines tant imprescindibles com qualsevol altre. Per això m’indigna veure el tipus de futur que ens plantegen els partits polítics que avui ens representen i que pretenen assalariar el no fer res./p pÉs una absoluta irresponsabilitat creure que donar un salari als joves que no estudien i no treballen és una proposta que beneficiarà a algú. El nostre país no s’ho pot permetre i els joves catalans ens mereixem respecte per part d’una classe política que, en molts casos, no ha treballat mai en altre lloc que no sigui de designació política./p div class="object-right"div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/dsc_0777/18961-1-cat-ES/dsc_0777_large.jpg" width="346" height="440" style="" alt="DSC_0777" title="DSC_0777" //div /div /div /div pbEdP. Què et va portar a implicar-te per canviar la política que es fa a Catalunya?/b /p pbS.L. /b Ser éssers racionals implica que les persones som conscients dels nostres sentiments, en ocasions, sense ni demanar-nos sobre la seva procedència. Jo sempre m’he sentit catalana, el meu raonament es fa des del d’una persona que pensa, parla i viu en català./p pAquest sentiment compartit entra d’immediat en contradicció amb la realitat que ens envolta. Els catalans, des del meu punt de vista, no som espanyols veïns de Catalunya, tal i com diu el Tribunal Constitucional en la seva sentència envers l’estatut d’autonomia. Jo sóc veïna de L’Hospitalet de Llobregat i això no té res a veure en ser catalana, en tot cas sóc una catalana veïna de la ciutat on visc./p pAquesta situació tant extrema ha esdevingut perquè en els darrers 30 anys la classe política catalana no ha fet cap pas decidit pel nostre país, per fer-lo caminar cap a una llibertat amb plens drets reconeguts. Ja n’hi ha prou de voler fer creure possible un encaix Espanya amb Catalunya. Som dues coses diferents amb maneres de fer que no s’assemblen en res./p pNo seria just per part meva denunciar aquesta realitat i no intentar fer res per canviar-la. Entenc que quan hom no està d’acord amb alguna cosa ha de fer quelcom més que queixar-se, ha de fer allò que fan els adults: reflexionar, decidir i actuar./p pQuan vaig venir a viure a Barcelona per iniciar els meus estudis universitaris vaig decidir comprometre’m amb el meu país. Ara fa gairebé 10 anys vaig iniciar la meva militància a ERC, aleshores estava convençuda que aquesta era l’eina des de la qual ajudar per alliberar el meu país./p pJa fa uns anys, però, ha quedat pal·les que els dirigents d’aquest partit tenen d’altres prioritats que l’estat propi, que les majories socials que reclamen no vindran si de la política de misèries autonòmiques del tripartit depenen./p pbEdP. Mentre vas viure a Madrid, vas treballar al grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats. Què ens pots dir d’aquesta experiència?/b /p pbS.L. /b Que Espanya és un estat fort i cohesionat. Ha estat, i en alguns casos encara és, un error menystenir l’estructura estatal espanyola. A Madrid les decisions que es prenen són sempre amb òptica d’estat. Quan hi ets i has de relacionar-t’hi te n’adones de la importància de ser un estat, no hi ha cap pas entremig possible. És ser una regió autonòmica espanyola o un estat propi, tenir estatut d’autonomia o una constitució catalana./p pLa meva experiència com a tècnica parlamentària em va portar al convenciment que a Madrid els partits catalans actuals només hi són per allargar l’agonia del nostre país ferit de mort mentre continuï depenent nbsp;políticament d’Espanya./p pUn fet tan evident com que els pressupostos generals de l’estat perpetuen i augmenten l’espoli fiscal, no hauria de portar tant debat fictici en el si dels partits catalans sobre si votar-los a favor o abstenir-se’n. Les polítiques d’Espanya envers Catalunya mai han significat comptar amb els beneficis, ajuts o infraestructures que paguem en escreix o més reconeixement nacional. A Espanya si s’hi va, es vota en contra./p pbEdP. Quan decideixes incorporar-te a Reagrupament Independentista?/b /p pbS.L. /b Precisament ésser al grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats em va permetre veure amb lucidesa que els dirigents d’aquest partit havien caigut de quatre potes a les perversions de la política tal i com s’està practicant actualment per part dels partits autonomistes./p pEn el si de la militància feia un temps que Joan Carretero encapçalava un moviment que buscava redreçar les tesis republicanes que els dirigents d’ERC havien deixat de banda, així com dignificar l’exercici de la política a partir de la regeneració democràtica. Vaig fer-li confiança i començar a treballar activament a Reagrupament./p pAvui la candidatura de Reagrupament Independentista representa un trencament clar i diàfan amb la política catalana tal i com l’estem patim els darrers anys./p pbEdP. Ets la número 4 en la candidatura de Reagrupament per Barcelona i participes activament en el projecte. Quines impressions has pogut extreure dels actes que vas fent arreu del territori?/b /p pbS.L. /b En els darrers temps s’ha consolidat entre els catalans la idea que si volem ser lliures només podem fer-ho nosaltres mateixos. És impossible creure que Espanya ens autoritzarà a fer una consulta vinculant per la independència de Catalunya. Aquells que ho defensen són els mateixos que pensen que el programa electoral no té més valor que ser la propaganda de la campanya electoral./p pEls independentistes, en la seva majoria, avui estan convençuts que l'única via per la llibertat de Catalunya és la declaració unilateral d’independència des del nostre Parlament. Han de ser les institucions democràticament representades les que facin l’acte de sobirania, i si s’escau, el torni a avalar la ciutadania./p pA la vegada també s’observa un profund sentiment d’esgotament entre els assistents als nostres actes. Els catalans ens mostrem cansats d’una classe política que ha demostrat clarament ser ineficient./p pHi ha una situació d’emprenyada general derivada del fet que els partits polítics no han tingut en compte els interessos del territori i de les persones, sinó que han pensat sempre en fer allò que més els hi convenia tot fent ús partidista dels nostres diners en impostos./p pPer això Reagrupament Independentista proposem un gir absolut en la manera de concebre la Democràcia en el nostre país./p pCap de les persones que conformem la candidatura de Reagrupament Independentista volem entrar a formar part d’un govern que gestioni el dia a dia de les misèries autonòmiques de Catalunya. Els nostres diputats faran allò que es fa en els parlaments: normes./p pbEdP. Quines normes ens calen?/b /p pUrgeix que Catalunya tingui Llei Electoral pròpia. La proposta que plantejarem en el Parlament estarà basada en districtes petits, uninominals, on hi prevalgui la proximitat del diputat amb l’electorat./p pCal també, una nova Llei d’Incompatibilitat i de Transparència amb les retribucions, hi ha una manca intencionada per regular amb severitat aquestes qüestions./p pUna Llei de Limitació de Mandats que obligui als nostres representants públics a guanyar-se la vida en el món professional. Si volem que els nostres polítics siguin els nostres representants, aquests han de ser persones com nosaltres. Han de ser persones capaces de representar els nostres interessos, dedicant-se un temps amb data de caducitat al servei públic./p pAixí com és bàsic posar fi al sistema poc transparent de finançament dels partits polítics. Els ciutadans desconeixem absolutament d’on provenen els diners que tenen els partits, i quan ho sabem és perquè hi ha hagut mala praxi./p pFa vergonya, en un país com el nostre, veure com en són de nombrosos els casos de corrupció i cobrament de comissions per part dels partits que han governat la nostra Generalitat./p pAl final, aquests diners els acabem pagant els ciutadans, que som a qui ens costa més cara l’obra pública, entre d’altres./p pbEdP. Com finança Reagrupament la seva campanya electoral?/b /p pbS.L. /b Amb molta imaginació, i sobretot, austeritat i rigor. Reagrupament no té cap altra aportació que la dels patriotes que li donem suport, alguns amb 6.- euros al mes, d’altres amb una mica més./p pTambé rebem donacions altruistes per fer coses concretes. Per exemple, fins que va ser prohibit pels partits polítics amb representació parlamentaria, fèiem anuncis a la ràdio pels quals recollíem donacions mitjançant la nostra web; o per exemple, a Girona s’ha fet una aportació per finançar tantes pancartes com siguin possibles durant la campanya./p pEn cap cas deixarem deute. Recollirem tant com podrem i gastarem tant com tindrem./p pA més a més, hi ha tot de productes de marxandatge que ajuden a sufragar les petites despeses, i s’han posat en venda la “Carretenina©” i els talonaris de sorteig./p div class="object-left"div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/modificat/18957-1-cat-ES/modificat_large.jpg" width="360" height="401" style="" alt="modificat" title="modificat" //div /div /div /div pAquests últims consisteixen en unes butlletes per un valor de 10.- euros que tenen associat un sorteig per sopar o telefonar-se amb els candidats. Òbviament, aquest premi no té altre valor que l’agraïment cap a totes aquelles persones que confien en la solidesa del projecte de Reagrupament i volen col·laborar perquè ens conegui tanta gent com sigui possible./p pLes lleis en matèria electoral en el nostre país són, entre d’altres coses, força endogàmiques. Això vol dir que només els partits amb representació parlamentaria tenen espais electorals en horaris de màxima audiència als mitjans de comunicació, o bé, en són els únics amb dret a espais d’informació electoral./p pTambé només els partits amb representació parlamentaria tenen assegurat el reemborsament del cost de la tramesa electoral./p pLa resta d’opcions polítiques no hauríem d’existir per l’estatus quo polític establert. El propi sistema polític pervers del nostre país es retroalimenta per impedir que Catalunya avanci cap a una democràcia de qualitat./p pNosaltres treballem perquè això deixi de ser la manera habitual com es fan les coses, inbsp; en tot cas, esdevingui una excepció./p pReagrupament no té i no tindrà espais d’informació a les televisions, ràdios i diaris, tampoc podrà tenir espais per banderoles al carrer, però Reagrupament hi és, els catalans ho sabem i cap llei perversa creada pels polítics actuals podrà impedir que siguem al Parlament. Ha arribat l’hora que siguem els ciutadans de Catalunya qui prenguem la iniciativa i participem per decidir sobre el nostre destí. No podem fer veure que això no va amb nosaltres, aquesta vegada és massa important./p pbEdP. Queda poc per a les eleccions, algun missatge a la gent de Reagrupament.../b /p pbSL./b nbsp;Reagrupament és l’opció política valenta, compromesa i rigorosa per tots els qui volem apostar de manera clara i decidida per Catalunya i les seves potencialitats./p pEls catalans hem d’estimar Catalunya, no ens ha d’avergonyir voler el millor per la nostra terra, hem d’estar-ne orgullosos i sobretot, ens hi hem de comprometre. Si els ciutadans ens comprometem amb el nostre país, la nostra classe política en serà un reflex. Catalunya es mereix tornar a ser un mirall per a d’altres països al món./p

No hi ha Comentaris

Rut Carandell: “Votar Reagrupament és començar el procés cap a la independència”

La cap de llista per Barcelona de Reagrupament Independentista, Rut Carandell, ha dit aquest dimarts a Manlleu que si volem ser grans com a país, només tenim una opció,  que és l’estat propi i “votar Reagrupament és iniciar aquest procés cap a la independència”. Carandell ha recordat l’espoli fiscal que pateix Catalunya, amb 22.000 milions d’euros que anualment se’n van cap a les arques de l’Estat Espanyol, i ha dit que només podem retenir-los separant-nos d’Espanya. La cap de llista ha explicat que, tal i com proposa Reagrupament,  l’única manera d’arribar a la independència és a través d’una majoria al Parlament i ha dit que per això ja “tenim una proposta de Constitució Catalana, que serà la primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran perquè s’aprovi”.

Carandell ha insistit que la independència és l’única sortida per Catalunya i que altres opcions, com el concert econòmic, són inviables perquè “l’Estat Espanyol mai ens ho permetrà. Com tampoc ens deixarà fer mai un referèndum per l’autodeterminació. L’única manera és declarar unilateralment la independència des del Parlament, com ja han fet altres estats europeus en els darrers anys”. Carandell ha insistit també que la independència és urgent si no volem anar enrere com a país. “Ara és un moment d’urgència històrica”, ha afegit, perquè la situació econòmica del país i de la llengua cada vegada està pitjor. La candidata ha fet referència al nou atac que ha patit el català en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha sentenciat que el català ja no és llengua preferent ni a l’ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida. “Això ho han fet emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional de l’Estatut i ho seguiran fent”. No ens podem permetre anar encara més enrere com a país i per això necessitem créixer i tenir el nostre propi estat, ha afegit. 

Rut Carandell també ha parlat de la regeneració democràtica, que és el segon puntal de Reagrupament Independentista. Per ella és bàsic pel país la creació d’una nova llei electoral per acostar els representants polítics als ciutadans. Cal que hi hagi llistes obertes per tal que la gent sàpiga a qui està votant i alhora s’han de crear oficines parlamentàries al territori per tenir un contacte directe amb el ciutadà. També és important fer una llei de transparència, que tothom sàpiga què cobra un diputat o quins càrrecs té. La gent això ara no ho sap, ha afegit, i no pot ser que pel fet de ser polític una persona es pugui enriquir amb diners que són públics.

 “Reagrupament té un contracte amb els seus votants i mai el trencarà”

 Pel que fa a possibles pactes electorals al Parlament, Carandell ha volgut deixar clar que “Reagrupament no entrarà en cap govern perquè no volem perdre el temps en gestió que no porta enlloc. Només estarem a un govern després de votar la Constitució Catalana”. En aquest sentit, “mai trairem els nostres electors. Reagrupament té un contracte amb els seus votants i mai el trencarà”.

En l’acte de Manlleu també hi ha intervingut el número 2 de la llista per Barcelona i alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, que també ha apel·lat a la urgència per Catalunya d’esdevenir un nou estat independent. Móra ha dit que “ser català és difícil i mes en un estat que contínuament ens roba”. També ha lamentat que a Catalunya s’ha arribat a un 20% d’atur, han tancat 60.000 empreses i cada dia hi ha més persones en situació de pobresa. “Si disposéssim dels 22.000 euros anuals, 666 euros per segon, que ens roben, podríem fer escoles bressol, hospitals, geriàtrics i tota una sèrie d’equipaments que ara no podem fer-los i que, a més, ara la gent no pot ni pagar-ne els seus serveis”.

Móra també ha dit que “a Reagrupament som gent seriosa i volem acabar amb la desafecció política solucionant els problemes a la gent”. Això es fa estant en contacte amb el poble, ha afegit, i treballant molt.

No hi ha Comentaris

El 28-N, tu tries: o autonomia o independència

p bEn el moment històric en què som ara/b nbsp;ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si el que volem per al nostre país és ser espanyols; és a dir, ser ja per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.br / bEls catalans hem viscut alegrement d’il·lusions/b nbsp;des de fa molts anys, però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar-nos clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…-nbsp; no seran mai possibles dins d’una Espanya cada dia més reforçada. En aquest sentit, el 28 de novembre serà un moment clau, en el qual els ciutadans d’aquest país podrem dir amb tota llibertat el que volem per a la nostra nació. Si aquell vespre el Parlament és ple de diputats autonomistes, això voldrà dir que ja ens està bé la situació d’espoli i humiliació a què ens tenen sotmesos. Si, en canvi, els independentistes som majoria, estarem en condicions d’esdevenir un poble lliure, un nou estat de la Unió Europea, en qüestió de poc temps.br / bDe vegades sembla que els catalans estiguem afectats/b nbsp;per una mena d’amnèsia col·lectiva. No fa gaire, el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport ens volien convèncer que s’havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, quan tan sols han passat uns mesos, la Generalitat ha d’emetre bons perquè està tècnicament en una situació de fallida. I tot això mentre es va generant un dèficit cada vegada més gran que, a la llarga, provocarà que els pocs recursos econòmics que som capaços de gestionar es destinin, gairebé exclusivament, a pagar aquest deute.br / bUn altre aspecte que demostra aquest nivellnbsp;/b d’il·lusió en què hem viscut i que ara sembla que no vulguem reconèixer és el nombre rècord de tancament de fàbriques de “baix valor afegit”. Des de la Generalitat se’ns deia que això responia a un millor nivell de la nostra economia que no admetia ja treballs de baixa qualificació i sous reduïts; que nosaltres ja havíem entrat en l’etapa del R+D i que les fàbriques que necessitaven mà d’obra “poc qualificada” havien de marxar a països amb economies que nosaltres ja havíem superat. No fa gaire, però, el president de la Generalitat va haver d’anar a la Xina a suplicar que fàbriques d’aquesta menanbsp; –una cadena de muntatge de vehicles- tornessin a instal·lar-se a Catalunya en una demostració clara que el nostre nivell com a país està caient en picat.br / bDavant d’això, Reagrupament proposa/b nbsp;un pla basat ennbsp;tres receptes bàsiques que s’han resumit en l’eslògan “Independència, democràcia i treball”. D’una banda, la necessitat de la independència, ja que només amb un estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. És vital, també, afrontar un procés de regeneració democràtica, amb accions legislatives que afavoreixin la transparència i el control de la gestió pública, la limitació de mandats, una llei electoral basada en circumscripcions petites, un règim dur d’incompatibilitats, una simplificació i racionalització de l’administració, una austeritat pressupostària i un llarg etcètera de mesures que ens donaran aquest plus de seriositat que ens permetrà anar pel món amb orgull. Finalment, cal recuperar l’exigència màxima en la feina ben feta, en els valors de l’esforç, l’excel·lència i la justa recompensa. Hem de treballar més i més bé, per poder ser un país millor i amb més qualitat de vida.br / bAra per ara, però, el primer repte/b nbsp;és entrar amb força al Parlament el 28 de novembre. O un Parlament autonomista o un d’independentista, o més Espanya o la llibertat, tu tries./p

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament? (66): El concert

pEl programa electoral de CiU calca les velles fórmules dels antics governs Pujol. Les tres emes: Escola, Mossos i Sanitat recuperaran les velles directrius de fa deu anys. Una novetat per no canviar res de res. La gestió pràcticament es reduirà al control de la comptabilitat. Qualsevol hauria de fer el mateix. Ho imposa Europa i Espanya i els recursos s’han esgotat ja fa molt de temps. La Generalitat no té política econòmica i no pot aplicar cap altra mesura que la contenció pressupostària i molt rigor comptable, com fa avui qualsevol família catalana. Avui l’èxit de CiU és únicament el de “la credibilitat”. Són el relleu “creïble” a vuit anys de grans perspectives econòmiques i nacionals. Un període exhaurit per la crisi i el Tribunal Constitucional./p pCATALANITAT: Pel que fa a l’equació de “fer com si” fóssim independents, CiU la reformularà. El tripartit es gastava els cabals públics. Ara el capital privat executarà les polítiques més nostrades. Decidirem “les nostres” polítiques d’infraestructures, medioambientals, culturals, socials, etc. endeutant-nos amb les empreses i les butxaques dels catalans faran la devolució d’aquest endeutament, a través de peatges i amb el pagament a suportar quan comprem les mercaderies. És una combinació ben vista. El PP exigeix a les autonomies contenció radical. També el PSOE n'està encantat. Les empreses hi veuen un negoci rodó, una concessió a llarg termini té una alta rendibilitat i molt poc risc. El relleu “creïble” és molt creïble per a iThe Establishment/i ./p pEL CONCERT: CiU té també una mesura d’aparador. És bona perquè és ambigua, plena de condicionals, dúctil i mal·leable. És el concert. El concert és una enganyifa. És inconstitucional, no es rendible per als espanyols i abasta només el 40% de l’espoli, però té també to d’enlluernador i cobreix el flanc més patriòtic i independentista. A més a més, el concert idealitza el “peix al cove”, li dóna una profunditat que mai no ha tingut. El famós traspàs dels mossos era només el traspàs d’una competència i el concert s’emmarca dins una mentalitat diferent. Exigeix una disposició de l’Estat a una relació bilateral, pròpia d’un ens descentralitzador. El “peix al cove” amb aires de concert reviu un falç idil·li, el d’un Estat amb simpatia per la singularitat de Catalunya i procliu al blindatge competencial. Un idil·li estúpid perquè oblida al TC. El qual ha considerat que no són constitucionals ni la relació bilateral, ni unes finances especials, ni la vinculació de l’Estat a una visió federal. Tanmateix el 2012, utilitzant el “peix al cove” l’aconseguiran, diuen./p pL’ESQUER: El programa de CiU és doncs, el combinat de sempre. El prudent realisme en la gestió i un il·luminat concert impossible, causa de futurs planys i plors. El concert però, té més maldat. Ens lliga al discurs espanyol. Recula de posicions ja avançades. Abandona la ruptura, l’Adéu a Espanya i proposa altre cop un pacte. El concert és un esquer pels independentistes de bona fe. Un engany ben trobat que torna a donar ales a la via espanyola./p pL’independentisme i el TC coincideixen en l’anàlisi. El TC ha mostrat que no hi ha pacte possible, ni encaix constitucional. És allò que pensa també l’independentisme. Tanmateix CiU insisteix sense cap voluntat pedagògica, ni cap llarga travessa a caminar.nbsp; Només per allò de sempre, imbuït de regionalisme catalanista del XIX.nbsp; CiU aposta pel que aposta, quan sap que la independència comporta el concert econòmic i molt més: El reconeixement internacional i la representació a totes les institucions (ONU, CEE, etc.). Comporta la presència de Catalunya al món, amb les seves pròpies polítiques, la seva Constitució i el seu Parlament sobirà, un poder judicial propi i un Tribunal Suprem. I tantes altres coses que, sabent que ens suposa el mateix esforç, és absurd defensar només el concert econòmic i entossudir-se amb l’encaix impossible. Però iThe Establishment /i en té prou amb la proposta actual de CiU. Sense soroll ni riscos innecessaris obtindrà el que ja té: anar tirant. La resta són galanteries./p

No hi ha Comentaris

Joan Carretero visita els mercats de Girona. 26 d’octubre del 2010.

Joan Carretero ha fet una visita aquest matí els mercats de Girona acompanyat d’associats a Reagrupament de la ciutat. El president de Reagrupament ha pogut comprovar com els comerciants estan francament preocupats per la crisi, i en molts casos han reconegut que és imprescindible que una força amb les característiques de Reagrupament obtingui una bona representació al parlament català. Només una proposta coherent i amb la força de les bases i la gent del carrer pot portar a terme, a curt i a mitja termini, la important tasca canviar les polítiques, fer-les realment a favor del nostre país, tenir un estat Català, i poder sortir d’aquesta complicada etapa econòmica. Han estat bastants els visitants del mercat que s’han volgut adreçar al president per saludar-lo, encoratjar-lo i sobretot desitjar-li sort per a aquestes properes eleccions al parlament català.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero ho posa molt clar en tots i cada punt a OlotTV

Pensions de jubilació?
Unitat independentista impossible?
Concert econòmic?
Llei electoral?
Referèndum per la independència?
2011? 2017? mai? …

… i molts més punts aclarits del tot, respecte al que pensa, proposa i vol fer Reagrupament Independentiste (RI Cat) pel seu líder, candidat, i cap de llista a Girona: Joan Carretero (i ‘per què no a Barcelona?’ també) … i metge a Puigcerdà ;-)

… en aquesta entrevista a OlotTV.
Qui no vol saber-ne res, segur estant que ja ho sap, que no la miri!
Et pregunes sincerament i legitima, com molts altres? Ja saps que has de fer!

(A vegades no funciona a la primera, i cal reintentar; però funciona)

A OlotTV:

http://olottv.xiptv.cat/video/32147/entrevista-a-joan-carretero?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

No hi ha Comentaris

Exitós Homenatge a Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú (Part II)

vista de la platea

L’acte d’homenatge a Francesc Macià es va celebrar al Círcol Catòlic, que és un preciós i acollidor teatre que està al bell mig de Vilanova. Vam estar unes hores muntant-ho tot sota la direcció , sempre encertada, del company Agustí Pujadas. En acabar vam fer un sopar al restaurant Més Parròquia on hi van acabar anant 21 persones més de les que s’esperaven!!!

L’acte va començar amb el Cant de la Senyera, a continuació va venir un encès discurs de presentació d’En Josep Perera, seguidament va parlar En Xavier Hernàndez Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials i gran historiador, que va fer una conferència magistral, posteriorment va parlar el President de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, que va fer un discurs breu , clar i contundent i la cloenda va anar a càrrec del company Quim Llamusí. Per tancar l’acte van sonar Els Segadors.  Des d’aquí volem agraïr especialment el detall que van tenir els companys del Baix Camp, del Baix Penedès i de l’Alt Penedès, que van venir a l’acte i ens van donar un gran suport.

En el teatre hi caben 234 persones i erem exactament 192 persones. Tot seguit podeu llegir el discurs senser d’En Josep Perera i un resum extens del discurs del Xavier Hernàndez Cardona. El discurs d’En Carretero i del Quim Llamusí no els hem pogut aconseguir. També hi han fotos de l’acte. Del sopar no posem fotos perquè més d’un va acabar perjudicat amb tant de cava i millor que no el vegin a casa seva.

Josep Perera

DISCURS D’EN JOSEP PERERA

Francesc Macià és el vilanoví més il·lustre que hem tingut mai i el polític més important de la història de Catalunya. Macià és un símbol, un mite, un heroi nacional.

Durant els anys 20 Macià va lluitar amb les armes a la mà per l’alliberament del nostre poble. Va arriscar la seva vida per Catalunya i va invertir tot el patrimoni de la seva família per la creació d’un exèrcit català que ens alliberés del jou espanyol.

Macià simbolitza l’orgull, l’orgull de ser català i la dignitat, la dignitat d’un poble que no accepta ser esclau d’un altre. Macià segueix sent avui en dia un exemple a seguir, per la seva rectitud, per la seva honestedat, per la seva noblesa, per la seva bonhomia i per la seva senzillesa. Sí, les grans persones són gent senzilla, els fatxendes , en canvi, sempre han estat gent mediocre.

Macià somiava en el mateix que somiem tots els catalans que ens estimem aquesta terra, una Catalunya políticament lliure, una Catalunya socialment justa, una Catalunya econòmicament pròspera i una Catalunya espiritualment gloriosa… o dit d’una altra manera, una Catalunya catalana.

El millor homenatge que li podem fer els catalans d’avui en dia a Macià , a l’AVI, és lluitar per les seves idees i alliberar Catalunya dels seus opressors. Reagrupament lluitarà ara i sempre per les idees de Macià i si ens fan caure ens aixecarem i si ens tornen a fer caure ens tornarem a aixecar i seguirem lluitant i lluitant perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona.

Xavier Hernàndez Cardona

DISCURS D’EN XAVIER HERNÀNDEZ CARDONA

A continuació us transcrivim un extracte de la conferència del Dr. Xavier Hernàndez Cardona, amb les seves frases més destacades en primer terme.

  • “Per a mi és un honor anar a l’últim lloc de la llista de Reagrupament per Barcelona. La llista és un vaixell i és igual anar a la proa o a la popa”.

  • “La restauració borbònica actual pretén, bàsicament, establir una constitució, per perpetuar els valors polítics del franquisme, amb la figura del monarca”.

  • “Macià destaca perquè és una persona que té un projecte clar. Aquesta és una de les mancances que hi ha avui en dia”.
  • “Macià opta per impulsar una nova classe política i agafa, sense sectarismes, gent preparada i lleial i la posa a treballar.”
  • “La nostra classe política actual és un subproducte del fracàs escolar, gent que no té ni ofici ni benefici i que no han treballat mai fora de la política”.
  • “La solució a la crisi econòmica de les dretes ha estat omplir el país de ciment i les esquerres refer tres vegades la mateixa vorera”.
  • “L’enemic més gran no és a Madrid, és més important la nostra covardia política i la nostra ineficàcia”.

En primer lloc cal parlar del tema de la ruptura democràtica. Macià al llarg de tota la seva trajectòria és troba en el marc del que va ser la primera restauració borbònica, que sorgeix al 1874 quan la I República és derrotada per causes endògenes i exògenes. S’instaura la monarquia de nou en la persona d’Alfons XII i posteriorment d’Alfons XIII. Aquest serà un règim que te una democràcia formal, però no real. Al llarg de tot el seu desenvolupament és un règim profundament corrupte. Els valors de la democràcia són falsejats i despreciats per les més diverses vies: la del caciquisme, comprant els vots, limitant la llibertat dels partits, etc. A partir de 1921, després de la vaga de la Canadenca, la primera restauració borbònica acaba amb la monstruosa dictadura de Primo de Rivera. Això és el que es troba Macià, un règim que en determinats moments te una democràcia formal, però que en cap cas és una democràcia real. Macià opta per la ruptura democràtica. El 14 d’abril no es planteja refer aquest règim, maquillar-lo, donar-li sortida, aprofitar-lo, sinó que és planteja la ruptura radical i instaurar unes noves regles de joc. Aquesta problemàtica que és troba Francesc Macià al 1931 no és una problemàtica molt diferent de la d’ara. La Guerra Civil es perd. Catalunya la perd en un doble sentit, polític i nacional i ve una de les dictadures més sanguinàries que hagin existit mai a Europa, la dictadura del general Franco, estricte aliat de Mussolini i de Hitler. El general mor al llit el 1975 i comença un operació que és la segona restauració borbònica. Així com la primera s’havia produït al 1874, la segona comença amb la mort del dictador i en molts aspectes també és una democràcia formal, però no real. La restauració borbònica pretén, bàsicament, establir una constitució, per perpetuar els valors polítics del franquisme, amb la figura del monarca. Els dos aspectes són substanciosos. El monarca és responsable del manteniment de la dictadura del general Franco. Al 1947 don Juan havia pactat al Azor amb Franco la successió en la figura del seu fill. Hagués tingut la possibilitat de negociar amb els anglesos una autèntica restauració democràtica, però no ho va fer. Va optar, clarament, per donar suport a Franco. Avui en dia te un passeig a Barcelona, al meu barri precisament, fet que considero lesiu per a molta gent. Aquest home no va ser neutral, sinó que va donar suport a Franco i l’actual cap de l’Estat va ser l’íntim col·laborador. Mentre la policia reprimia a la gent, es feien les execucions, s’esclafaven les llibertats i es perpetuava el genocidi contra el nostre país, qui hi havia al costat del dictador era el Sr. Juan Carlos de Borbón. El que hi hagi aquesta figura representa un element de continuïtat. Després tenim la constitució, que és planteja a la segona meitat de la dècada dels anys 70, en plena guerra freda. Els que dissenyen aquesta constitució són els estalinistes, per una banda, Santiago Carrillo, que necessita tenir un cert protagonisme i els feixistes per l’altra, com per exemple Martín Villa. Aquesta és una constitució dissenyada per perpetuar els valors del franquisme i la dominació sobre el nostre poble, com molt bé s’ha demostrat. La constitució espanyola va ser dissenyada per evitar que la gent sigui lliure. Tal com Macià és va trobar en el primer règim de la restauració borbònica, aquest règim de la segona restauració engendra una cultura política absolutament irrecuperable. Cal una ruptura democràtica, que en el nostre cas passa per créixer i anar sols, anar cap a la independència. Continuar utilitzant les regles de joc de la constitució espanyola no dóna més de sí. Crec que ho sabem tots.

En segon lloc voldria comentar-vos sobre el pensament de Macià, el que seria el nacionalisme cultural i polític. Catalunya des del segle XVI, XVII i XVIII estava vinculada a les seves constitucions, amb els seus drets i deures. La resistència catalana de la guerra de Successió és basa en la defensa d’unes constitucions i de l’Estat català, que és el marc on es desenvolupa tot això. A la segona meitat del segle XIX s’imposa el nacionalisme cultural, que comença a sorgir a Alemanya i a Itàlia. En aquest nacionalisme el que és important és la llengua i la cultura. Macià és una persona intuïtiva en aquest aspecte i ajunta les dues tradicions. És important que Catalunya conservi i potenciï les seves manifestacions culturals i Macià recull tota la feina que havia fet en el seu moment la Mancomunitat de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, el desenvolupar les xarxes escolars, el museu d’arqueologia, etc. Continua la tasca que en el seu moment s’havia fet des del nacionalisme cultural i hi afegeix el nacionalisme polític. Ell dissenya un nou país en el que els catalans s’han de reconèixer en les lleis de la Generalitat. Són lleis que busquen la justícia social, la igualtat entre homes i dones, etc. Crec que nosaltres hem d’avançar cap aquí. En un país que te una taxa migratòria entre les més importants del món, la cultura és un tema que preocupa, però en el que hem d’excel·lir més és en fer lleis justes i que es puguin aplicar. Si féssim un balanç sobre el que pot fer el parlament de Catalunya, caldria dir que les possibilitats han estat realment limitades. No tenim cap possibilitat de buscar el model de, posem per cas, els Estats Units, on la gent és reconeix en els drets. Aquesta possibilitat no l’hem tingut. Macià ho va veure de seguida i cal que la nova Catalunya ha d’optar per tenir una cultura brillant i però també per tenir una constitució pròpia en la que els catalans s’hi puguin reconèixer plenament, tal i com havia passat en l’època medieval. Macià dona un gran impuls a la política cultural, fins i tot portant a figures mundials com Le Corbusier, que col.laboren en aquesta nova aventura que commociona a tot Europa, que és la Catalunya republicana, la Catalunya de la Generalitat.

En tercer lloc Macià destaca perquè és una persona que te un projecte clar. Aquesta és una de les mancances que hi ha avui en dia. Macià vol fer de Catalunya un país modern i emprèn totes les mesures per fer que això sigui possible. Macià posa tot el seu interès en fer de Barcelona la capital política d’un Estat. Utilitza tots els recursos al seu abast de disseny urbanístic, infraestructures, sanejament, etc. Ell te molt clar com s’ha de comportar perquè aquest país tingui una gran capital. El que ha passat els darrers decennis ha estat justament el contrari. Moltes vegades el que en diuen el territori ha anat per una banda i la gent que ha governat, per una altra. Barcelona sense el territori no és res i el territori sense Barcelona no pot anar molt lluny. Actualment la nostra classe política està preocupada per si cal posar un tramvia a la Diagonal, quan la preocupació màxima hauria de ser saber quan podrem connectar-nos via tren de gran velocitat amb València i amb Europa, que és la autèntica necessitat, per posar un exemple.

En quart lloc un aspecte de rabiosa actualitat. L’any 1931 Macià és troba amb una classe política en descomposició, profundament corrupta, amb aspectes tant obscurs com el pistolerisme, amb assassinats d’obrers i patrons, etc. Ell opta per impulsar una nova classe política i ho fa sense sectarisme. Agafa gent preparada i col.loca, independentment del seu tarannà, gent de les més diverses tendències i procedències, però lleials al país, a treballar. La gent que accedeix a la política en aquell moment ho fa des de posicions d’èxit a dins de les seves professions. Són gent amb ofici i amb una activitat reconeguda clara. I fa una classe política activa, eficaç i ben preparada. Pensem que quan parlem de la Generalitat republicana, tractem d’un parèntesi que va des del 1931 a l’any 1939, però que va ser suficient per a que el nostre imaginari encara recordi a aquesta persona com una autèntica personalitat que va remoure totes les palanques. En certa manera, encara vivim d’algunes de les seves aportacions. La renovació de la classe política, avui, és un dels temes cabdals. La nostra classe política, com la que és va trobar Macià, subproducte de la primera restauració borbònica, és en el nostre cas, subproducte de la segona restauració borbònica, que des del començament va impulsar un model polític espuri. Tenim gent molt ben preparada i gent honrada a dins de la política catalana i s’ha fet moltes coses, però el percentatge de classe política de poca qualitat és excessivament elevat. Només caldria repassar dirigent de determinats partits, per veure que molts no han treballat mai fora de la política i molts tampoc tenen estudis universitaris. I no vull posar-hi noms, però n’hi ha molts i a tot arreu. La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar, gent que no te ni ofici ni benefici i que no han treballat mai, que s’apunten a fer de polítics com una sortida laboral. Això a Europa no passa i si passa no és ni molt menys amb el percentatge que es dona aquí. S’accedeix a la política des d’una posició professional establerta. Que passa quan una classe política està capturada per un sou, està lligada de mans i peus del càrrec per sobreviure, perquè si es queden a l’atur no saben que fer… Jo els he vist perquè vaig tenir l’honor d’estar al primer govern del tripartit i alguns mesos del segon i vaig veure que la gent està poc preparada i no te criteri i te por de decidir qualsevol cosa. Com que no te criteri i te por de decidir no es mou res. Els veus als despatxos amagats i acollonits. I així ha anat. El balanç del darrer tripartit és lamentable en el sentit de la immobilitat. La solució no és altra que la que va fer en Francesc Macià, és a dir, regenerar la política amb gent en base a la seva competència. També, vinculat amb aquest aspecte, Macià es va trobar que no tenia una administració i va haver de crear-la. Va trobar una administració de diverses procedències i la va convertir en una màquina ben greixada i amb un entusiasme absolut. Es va fer un treball excepcional. La gent de la nostra administració, en general, és bona gent. No és tant el problema dels funcionaris que tenim, sinó dels quadres intermedis, que són polítics i que en molts casos no saben com treure profit de la gent que tenen al seu càrrec. Tenim bona gent però està mal manada. En molts aspectes el país està caient en picat, s’està desplomant. El sistema educatiu està en una situació complicada, a l’igual que el sistema sanitari, la gent gran està en una situació fins i tot vergonyosa, etc. És una situació provocada per una manca de competències, però també perquè tenim una administració  que en molts aspectes és lenta, burocràtica al màxim, amb comandaments que no la saben fer rutllar.

Quim Llamusí

xerrada al final de l’acte

No hi ha Comentaris