Arxiu novembre, 2010

Entenent les eleccions catalanes: Carretero tenia raó

pEl segon ensenyament en aquestes eleccions, més enllà de les tendències a nivell europeu, és que Carretero (líder de Reagrupament), tot i fracassar electoralment, paradoxalment, tenia raó.nbsp;Si bé els seus resultats són molt inferiors a les seves expectatives reals (quedar per sobre del 3% per Barcelona i aconseguir un diputat -Carretero- per Girona, on Solidaritat va presentar els quot;secundarisquot; d'RCat com a candidats), la seva capacitat d'influència no es pot mesurarnbsp;sobre la base d'aquestes dades. /p pCarretero va fundar Reagrupament després de la reedició del Tripartit, encapçalat per Montilla.nbsp;Plantejava dues qüestions bàsiques.nbsp;En primer lloc, que l'independentisme d'esquerra no estava aconseguint els seus objectius pactant amb el PSC (que havia escapçat la seva ala sobiranista), sinó, al contrari, que estava perdent força social sense aconseguir contraprestacions significatives a canvi.nbsp;Per això, defensava la sortida del Tripartit i els acords sobiranistes amb CiU.nbsp;Puigcercós opinava que mostrar les contradiccions del PSC en matèria sobiranista provocaria un transvasament de vots cap a Esquerra.nbsp;Doncs bé, Carretero tenia raó en això: el Tripartit ha debilitat l'independentisme d'esquerres electoralment sense aconseguir gairebé avanços destacables en l'àmbit nacional (almenys percebuts per la ciutadania).nbsp;De fet, Esquerra va renegar en campanya electoral del Tripartit, en la línia de Carretero.nbsp;Aquesta tardana nova falta de coherència, lluny de beneficiar-la, va augmentar la severitat del càstig electoral.nbsp;Tot i això, Esquerra ha estat capaç d'alterar la política catalana d'una manera inimaginable, un èxit clau.nbsp;Tots s'han hagut de reposicionar i el moviment sobiranista a nivell social és, sens dubte, més actiu que fa 7 anys.nbsp;/p pEn segon lloc, Carretero i RCat defensaven que la independència de Catalunya no es pot aconseguir per la via dels referèndums d'autodeterminació, limitats per la legalitat de l'Estat, sinó per una declaració unilateral del Parlament de Catalunya. Així, amb tot just 4 mesos d'avançament a les eleccions, Laporta, Bertran i López Tena van fundar Solidaritat Catalana per la Independència, justament sobre la base de l'aposta estratègica de Carretero.nbsp;Encara que no podem dir en aquest cas (no pas a curt termini) si aquesta nova aposta és o no viable, sí que ha quedat clar que l'independentisme més ideològic, que es trobava a Esquerra o a les CUP, prioritza aquesta nova estratègia per davant de supeditar-la a un potencial Referèndum d'autodeterminació, com Esquerra pretenia./p pD'aquesta manera, tant l'ascens de Solidaritat com la caiguda d'Esquerra han estat marcades pel triomf de les apostes estratègiques de Reagrupament i Carretero.nbsp;No obstant això, el seu partit, una força amb més de 3.000 militants, ha fracassat electoralment.nbsp;El seu triomf en el terreny ideològic ve seguit d'una derrota en el terreny electoral./p

No hi ha Comentaris

Gràcies Joan, gràcies companys!

pEscric en aquest moment dur, durísssim per a tots nosaltres, que hi hem posat tot el que hem pogut, i més./p pEl primer que em ve al cap, però, no és sinó un agraïment. Un profund agraïment a tu, Joan, per la possibilitat que m’has brindat de participar i ser actor en un moviment que treballa de veritat per al país, a partir de l’esforç i de l’entrega personal a allò que creus. I aquest agraïment s’estén de manera natural a tots els companys i companyes d’arreu del país amb els quals ens hem sentit units en el més profund nostre: servir el nostre país, fent-hi aflorar tot allò de bo que té, ajudant a despertar la seva gent, els nostres compatriotes, i denunciant tots els vicis que hem anat assumint en els darrers anys de cofoisme col·lectiu. De veritat, moltes gràcies a tots!/p pÉs cert. Ens hem equivocat./p pPerò això no treu que tots hi hem actuat tan bé com hem pogut. Recordem que hem estat actuant sota pressió, i quina pressió!, durant molt de temps. Hem d’assumir les decisions preses. Hem d’analitzar el que hem fet, trobar els errors que hem comès, però això només ens ha de servir per enfocar el nostre futur./p pVoldria, doncs, acabar aquesta nota precipitada fent esment de tres elements que trobo importants per aquest enfocament./p pEn primer lloc, cal que tots reconeguem la dedicació i esforç, de vegades sobrehumà, dels membres de la junta nacional, dels coordinadors territorials i dels responsables de la campanya. Uns i altres han viscut situacions difícils, en les que no han mancat desenganys i frustracions. Ha estat una feina titànica, aconseguir una presència digna en una campanya que, de fet, hem fet molt per sobre de les nostres possibilitats. I això ha estat possible gràcies a la seva entrega a Reagrupament./p pEn segon lloc, no podem veure només el que hem fet malament, hem de valorar el que hem aconseguit. Hem posat a l’agenda pública del país la declaració unilateral de la independència; hem recol·locat l’independentisme a la nostra societat, ajudant a què no sigui vist com un moviment ‘alternatiu’ ni com un modus vivendi dins l’establishment polític. Ens ha costat més de posar sobre la taula els temes de la regeneració democràtica i de l’excel·lència en el treball; però ho hem començat a fer./p pFinalment, ens cal pensar amb calma com orientem el futur de l’associació. De feina per fer n’hi ha un munt: l’independentisme ha de conquerir l’accés als mitjans; s’han d’explicitar les concrecions de l’independentisme en un munt d’àrees; cal un treball intel·lectual per repensar el paper de Catalunya a Europa i al món globalitzat actual; cal estendre i consolidar la xarxa territorial que tenim, especialment cap a les zones metropolitanes; cal treballar l’accés a la joventut... En definitiva, veig que tenim tres àrees bàsiques d’actuació: construcció d’un espai intel·lectual favorable a la nostra visió del país (independència, democràcia de qualitat i excel·lència), extensió de la base social de l’independentisme, i capacitat de donar resposta als problemes percebuts com a immediats pels catalans. En això hi podem treballar, en això hi hem de treballar./p pToni Badia/p pAssociat de Barcelona, Ciutat Vella/p

No hi ha Comentaris

29 de novembre del 2010

pAmics i amigues,/p pAvui, 29 de novembre, cal recordar allò que deia en Tagore:/p pnbsp; iSi plores perquè s’ha post el sol,/i /p pinbsp; les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles./i /p pEn canvi, sabem que el sol hi és i sabem que tornarà a brillar alt i clar./p pFa pocs mesos en Joan Solà deia que el sol fet de presentar batalla ja és una conquesta, perquè ens fa viure. I que la batalla passa per il·lusionar els joves, que són els dipositaris del futur./p pNo deixem debades l’empremta decidida de tants patriotes que durant segles d’opressió i tirania han treballat i patit per Catalunya./p pI sobretot, no caiguem en la trampa de la síndrome del vençut, que busca tots els culpables entre els seus, quan els culpables reals són el servidors de la tirania, els capatassos que menystenen la seva pròpia gent./p pÀnims, companys i companyes. Verdi canta a la seva òpera Aïda: “Si l’amor a la Pàtria és delicte, tots nosaltres estem disposats a rebre’n el càstig”. Prou càstig és veure la pàtria amb la meselleria servil encimbellada ben amunt i l’arrogància buida, la baixesa, la mediocritat i la traïció cavalcant al seu redós./p pI és que ja ho deia Francesco Cossiga, recentment desaparegut, en el seu últim llibre (2010): “el problema gros no és que els polítics menteixin, sinó que no saben què dir, i això no pas perquè hagin perdut el sentit de la pròpia missió (que només és retòrica), sinó perquè han perdut el sentit de la seva pròpia grandesa i més encara, han perdut el sentit del seu propi poder”./p pDoncs endavant, Reagrupament. L’objectiu és noble i la seva mateixa dignitat ens ha de fer forts i ens ha de fer mirar endavant. Que el sol tornarà a sortir, i ens ha de trobar altra vegada a punt, amb llum als ulls i força al braç.../p pJosep Vendrell/p

No hi ha Comentaris

“Segurament no ho he sabut fer més bé”

pEls 40.000 vots que ha tingut Reagrupament.cat no han estat suficients per obtenir representació al Parlament. Joan Carretero analitza en aquesta entrevista el perquè de tot plegat i reflexiona sobre com hi ha influït la seva marxa d'ERC, sobre el vot independentista i sobre el resultats del seu partit i els generals./p pbCom està?/b /p pTrist pels qui han fet campanya per Reagrupament. Hi ha molta gent que hi ha deixat hores, estar amb la família i ha fet molts quilòmetres. Hem fet una campanya molt digna, tot i que hem estat vetats en molts mitjans./p pbQuè creu que ha passat a les eleccions de diumenge?/b /p pQue la nostra oferta no ha convençut als electors. Suposo que no ho hem fet prou bé. Segurament, jo no ho he sabut fer més bé./p pbQuin resultat s'esperaven?/b /p pAspiràvem a fer molt més./p pbQuina valoració global fa de les eleccions i com creu que aquest context ha influït en els resultats del seu partit?/b /p pHi ha hagut una àmplia majoria que han volgut liquidar el tripartit, que no volia sorpreses. Per això hi ha hagut un vot massiu cap a CiU i aquest context no ens ha ajudat./p pbCreu que Solidaritat Catalana per la Independència ha sabut treure rèdit del moviment de les consultes ?/b /p pNo. Crec que se l'ha capitalitzat Convergència i Unió./p pbA què atribueix els bons resultats de Solidaritat?/b /p pSuposo que ho han sabut fer més bé que nosaltres./p pbAbans de la campanya electoral Solidaritat i Reagrupament parlaven d'anar junts. Què va passar?/b /p pVam tenir algunes converses amb Joan Laporta, però ell va escollir un nou moviment. Els de Reagrupament no som polítics professionals. Són molt diferents les visions amb els que sí que ho són./p pbQuin paper creu que han tingut els corrents interns discrepants i escindits d'ERC als resultats d'aquest partit?/b /p pCrec que ha equivocat greument l'estratègia i ara ho ha pagat. I no ho penso ara després de saber els resultats./p pbA Puigcerdà, han estat la segona força més votada i a la Cerdanya els resultats són bons. Apostaran per les municipals?/b /p pSempre queda el consol que la gent de casa ens valora. A unes municipals, jo no m'hi tornaré a presentar. Ja he estat alcalde./p pbQuin és, doncs, el futur de Reagrupament?/b /p pEl decidiran els associats. El dissabte a Vic es reuneix la junta directiva i els coordinadors territorials i obrirem un espai de reflexió./p pbVostè què en pensa, però?/b /p pNo ens hem plantejat res. Ens vam constituir no per fer un nou partit, sinó per avançar cap altres models de país. L'actual està en un cul de sac. CiU ha enganyat amb això del concert econòmic. Per tant, estem més en un cul de sac./p pbCom ha estat el seu dia després?/b /p pFossin quins fossin els resultats, ja vaig dir que tornava a treballar al CAP de Puigcerdà després de les vacances en què he fet la campanya./p

No hi ha Comentaris

Agraïment a la gent de Reagrupament – Urgell

Amics,

Els resultats electorals han estat negatius. Sense pal·liatius. I malgrat tot estic satisfet. No pel resultat, és clar, sinó per la feinada feta.

A l’Urgell s’ha treballat molt i s’ha notat en els resultats, que ens col·loquen com la quarta comarca catalana amb millor percentatge de vot per a Reagrupament, després de dues comarques (Cerdanya i Pallars Jussà) on el Carretero hi té un fort ascendent, i del Pla de l’Estany. Altra cosa és que, malgrat tot, aquest suport hagi estat tant clarament insuficient.

Alguns de vosaltres, durant el dia de les votacions, i dies abans també, em preguntàveu amb quin resultat estaria content. I la meva resposta sempre va ser la mateixa: procuro, en la mesura del possible, que la meva satisfacció no depengui tant dels altres com de mi mateix. Per això he treballat tant com he pogut. I al meu darrera, i sovint al meu davant, tots vosaltres. I per això estic tranquil: ho podíem haver fet millor, segur, però hem donat tot el que teníem.

Ara és moment de recuperar els ànims més que no pas de llargs discursos. Sempre s’ha dit que s’aprèn més de les ensopegades que dels encerts, així que ara haurem aprés que el camí serà més difícil encara del que ja ens pensàvem.

Gràcies a tots per les hores, pels diners, pels esforços de tot tipus que hi heu posat. Però sobretot per la il·lusió amb que m’heu acompanyat en tot moment.

Una afectuosa abraçada per tots,


Salvador Bori
Coordinador
Reagrupament Independentista – l’Urgell

No hi ha Comentaris

Comunicat de Reagrupament Segrià

Des de Reagrupament Segrià volem agrair a les 1428 persones de la comarca del Segrià que aquestes passades eleccions autonòmiques ens heu atorgat el vostre suport a les urnes.

L’opció majoritària a les urnes ha estat seguir en la via autonomista i ho respectem, ara bé nosaltres continuarem treballant per aconseguir la independència i la dignitat del nostre país des de la basant extraparlamentària.

Un agraïment especial a tots aquells associats que durant els últims mesos han dedicat temps i esforç a la campanya electoral de la nostre formació i així donar a conèixer el nostre full de ruta.

No hi ha Comentaris

I ara una ambulància per a aquesta Comunidad Autónoma. Per Ricard Biel.

Hi ha dues menes de presoners: els que tenen l’ànima lliure i els que la tenen d’ocell engabiat. Els primers no tenen altre pensament que planejar la fuga. En canvi els segons estan preocupats simplement per millorar les seves condicions a la presó. La llibertat només la contemplen com una il•lusió, una quimera que comenten durant els àpats de diumenge, quan reben un llonguet extra per celebrar-ho. La sola idea de fugar-se de debò els neguiteja, segurs com se senten de viure entre barrots, talment un ocell a qui malgrat tenir la porta oberta no gosa, aterrit davant la llibertat, sortir de la gàbia. Bé, doncs el poble català, malgrat l’enfonsament evident a tots els nivells del país, ha decidit continuar sent menor d’edat amagant un cop més el cap sota l’ala. I ho fa en nom del seny, de la maduresa. És a dir, del contrari que demostra ser. “La prioritat és fer fora el tripartit”, deia pretextant l’espavilat votant de CiU. Assenyat, oi? Qui no es justifica és perquè no vol. Al capdavall, els infants en són experts.

Pel que fa a les dues alternatives independentistes extraparlamentàries, SI ha guanyat la partida a Reagrupament i, com que diuen que el poble és savi, cal creure que és perquè les seves sofisticades propostes deuen haver convençut més que les del Doctor. I és que no hi ha dubte que, com que el poble és savi, prefereix un Ferrari que surt per la tele a un tractor de la Cerdanya que coneixem quatre, tu diràs. Felicitats al torpede perquè ha fet diana, doncs. Però per a què serveix un torpede un cop ha tocat l’objectiu? Ho veurem de seguida, a partir de demà.

Fa uns dies el Doctor deia que “els altres partits estan fent una campanya per a cretins”. Naturalment, no li faltava raó. Però en allò amb què ha demostrat no tenir-ne és en no haver pres nota d’aquest estil de campanya que denunciava. Perquè, efectivament, la campanya dels altres partits ha estat per a cretins, i tenint en compte que les campanyes es fan per captar el vot de la màxima gent possible, queda clar que si han optat pel cretinisme és perquè consideren cretí el populatxo al qual s’han adreçat i que, efectivament, els ha votat. Punt final.

Comprenc que és políticament incorrecte afirmar que el poble és cretí, i que la hipocresia tan nostrada mana silenciar aquesta evidència o disfressar-la amb imaginatius i divertits eufemismes que sí m’he cansat de sentir aquests dies a tot de gent que practica l’esgotador i absurd eslàlom de no dir les coses pel seu nom. Ja s’ho faran. I és que per descomptat que el populatxo és cretí, ho ha estat sempre i sempre ho serà, això no és mai cap sorpresa i un cop més ha quedat meridianament clar per les raons exposades. Però val a dir que la raó de la victòria de CiU i l’èxit relatiu de SI només té a veure d’una banda amb la por a la llibertat, i de l’altra amb la tele, el futbol i el Ferrari. Res a veure, doncs, amb cap campanya, ja sigui cretina o intel•ligent. De tot se n’aprèn, i aquestes eleccions han deixat clar, entre altres coses, que la militància no decanta les eleccions. Por, tele, futbol i Ferrari és la fórmula triomfadora. En això es resumeix aquest país, Espanya —perquè així ho ha continuat volent la gent amb més autonomisme. Ja ho deia Einstein: “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de l’univers, no n’estic segur”. Clavat, eh? Doncs això.

No hi ha Comentaris

Els resultats electorals, primera fita pel futur

Com a reagrupament no podem negar la nostra decepció en no assolir representació al parlament català, decepció directament proporcional als sosteniments rebuts, tan dels nostres socis (amb una feina enorme de feta al terreny) com d’una molt gran i molt esperançadora quantitat de simpatitzants i la gent del carrer.
Continuem evidentment com anunciat, és més necessari que mai, i deixem un moment la paraula al que ha escrit ahir a la nit poc abans de les 23.00, directament a cada soci, el president de la nostra associació i partit, i candidat a Girona, expressant el seu:

“… més sincer agraïment junt amb tots els qui formeu part d’aquest extraordinari projecte que és Reagrupament.
El compromís amb la llibertat de Catalunya i amb la nostra dignitat com a poble ens ha portat, amb una força insospitada, a ser presents en aquesta campanya electoral.
 
Els resultats electorals, però, no ens permetran ser al Parlament en aquesta propera legislatura, però hem de mantenir intacte el nostre compromís amb la llibertat de Catalunya i amb un futur que entre tots haurem d’escriure.
És per això que ara toca assumir la decisió del nostre poble, respectar-la i recomençar la nostra feina al servei de la independència, la democràcia i el futur de Catalunya.
 
Puigcerdà, 28 de novembre de 2010,
 
Joan Carretero
President de Reagrupament Independentista”

I ara ens esperen el futur immediat, i també la independència, sense malgastar cap dels esforços fets i, com diu en Lluís Llach ’somniem’: ‘Clar que sí’… i ens toca ‘tornar començar’. Perquè amb les eleccions el món no s’acaba, i tampoc el DRET a poder ser plenament el que sem: cultura, esport, llengua, història, economia, país, nació… i futur estat independent.
El país pot continuar comptar amb nosaltres!

Teo Vidal i Sol per a
Reagrupament, Vegueria C N

No hi ha Comentaris

Comunicat de Reagrupament

Comunicat de Reagrupament 28 novembre 2010 El poble de Catalunya ha decidit que vol seguir la via autonomista i la seva decisió ha de ser respectada. Agraïm el suport que hem rebut, desitgem encert als que han de dirigir el Govern de la Generalitat de Catalunya els propers anys i reiterem el nostre compromís ara i sempre amb la independència i la dignitat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Reagrupament Independentista

No hi ha Comentaris

Comunicat de Reagrupament

pEl poble de Catalunya ha decidit que vol seguir la via autonomista i la seva decisió ha de ser respectada./p pAgraïm el suport que hem rebut, desitgem encert als que han de dirigir el Govern de la Generalitat de Catalunya els propers anys i reiterem el nostre compromís ara i sempre amb la independència i la dignitat del nostre poble./p pVisca Catalunya lliure!/p pReagrupament Independentista/p

No hi ha Comentaris