Arxiu desembre, 2010

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Rodríguez Zapatero no defensa la llengua catalana després de les sentències del Suprem

pEl president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no ha volgut defensar la llengua catalana, com a llengua vehicular, davant d'una pregunta sobre les tres sentències del Tribunal Suprem que promouen la utilització del castellà a l'escola. Zapatero ha demanat temps perquè -segons ell- el govern encara les està estudiant i valorant. Aquesta actitud, constitueix un canvi en el seu posicionament, ja que a l'estiu va afirmar que la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional avalava el model d'immersió lingüística de Catalunya./p pHa defensat que l'executiu necessita temps per formar-se una opinió sobre la sentència. En aquest sentit, ha recordat les paraules del vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, que la setmana passada es va comprometre a elaborar un estudi i una valoració del text. Per això ha anunciat que el proper dia 7 de gener, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, el govern espanyol quot;tindrà resposta a la matèriaquot; i en farà una valoració quot;amb totes les conseqüènciesquot;./p

No hi ha Comentaris

Les quatre columnes de Puig i Cadafalch

pL’any que els catalans hauríem pogut escollir lliurement obrir la porta al rescabalament de la nostra dignitat sobirana acaba amb un símbol nacional: la restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a la muntanya de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya./p pJosep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l’art i polític, va dissenyar i erigir aquest monument a la nostra nació mil·lenària l’any 1918 essent president de la Mancomunitat de Catalunya. Les quatre columnes havien de ser el símbol de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Es van aixecar abans que cap altra construcció de la muntanya que acolliria aquest esdeveniment. I, tanmateix, els visitants vinguts d’arreu no les van poder veure, perquè el dictador Primo de Rivera les va fer enderrocar el 1928 mentre es construïa el recinte firal de l’Exposició, en la seva incansable tasca d’aniquilar tot allò que representés Catalunya./p pI aquesta és una història que va repetint una i altra vegada el nostre poble: construir i desconstruir per tornar a construir... i tanmateix, sempre tornem a intentar-ho./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/l_enderrocament_de_les_columnes_de_puig_i_cadafalch/25403-1-cat-ES/l_enderrocament_de_les_columnes_de_puig_i_cadafalch_imagelarge.jpg" width="448" height="224" style="" alt="L'enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch" title="L'enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch" //div /div /div /div pConeixem Puig i Cadafalch sobretot com a arquitecte, i no tant com a un dels grans constructors de la Catalunya contemporània. Un dels membres d’aquella generació de noucentistes que va fer de la cultura el seu compromís i del seu compromís, la construcció d’un país, el nostre, dotant-lo de les institucions i infrastructures necessàries per esdevenir un estat europeu./p pEl disseny original de la columnata consistia en quatre columnes jòniques, a sobre de les quals s’havien de situar quatre victòries alades, en record de la deesa Niké (Victòria) que simbolitzaven la catalanitat com hereva també d’una civilització i un pensament universals. Mai, però, les columnes van ser encimbellades per les victòries alades./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/les_columnes_de_puig_i_cadafalch_originals/25407-1-cat-ES/les_columnes_de_puig_i_cadafalch_originals_imagelarge.jpg" width="448" height="292" style="" alt="Les columnes de Puig i Cadafalch originals" title="Les columnes de Puig i Cadafalch originals" //div /div /div /div pLa restitució d’aquest símbol nacional ha estat gràcies treball incansable de la societat civil, la iXarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals/i , representant a més de 60 associacions, fa deu anys va iniciar la campanya per la restitució d’aquest monument a la catalanitat acudint no només a l’Ajuntament de Barcelona sinó també al Parlament de Catalunya. Finalment, a les acaballes d’aquest any, que donarà molta feina als historiadors futurs, les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch tornen a ser a Montjuïc./p pLa victòria alada, però, no encimbella les quatre barres. Encara./p

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Transició o Traïció…

pFinalment ja hem passat tota la febrada del traspàs de la Presidència i de la formació del nou govern autonòmic. Només queda els actes simbòlics que es faran demà a les respectives conselleries. Els sortints donaran les carteres als entrants. Elles tindran flors, etc. i tota la comèdia... Això permetrà omplir moltes pàgines de diaris i molts minuts dels telenotícies./p pMentre totes aquestes comèdies s'allarguen, però, els espanyols van per feina: s'han carregat la immersió lingüística a les escoles, ara apunten a la ridícula llei de consultes populars impulsades pel ridícul conseller Ausàs, també la Ministra de Cultura torna a apunyalar per l'esquena la conselleria del ram i es queda amb el fons bibliogràfic d'una de les principals editores del país, com ja abans havia fet amb un fons fotogràfic, de qui no vull ni esmentar el nom. Però això no és tot, ara sembla que també apunten a la llengua de TV3. I fot-li que és de Reus, tu.../p pI bé, que n'hem de dir del govern dels millors? Ja se n'ha dit tantes coses a aquestes alçades que poc puc afegir. L'únic personatge que em mereix un respecte reverencial és naturalment l'Andreu Mas-Colell. La veritat veure'l assegut al Consell de Política Fiscal i Financera, amb tots els garrulos d'Extremadura, La Rioja o Cantàbria, farà mal d'ulls, molt. Ell hauria de seure a les cadires del Consell de Ministres d'Economia de la Unió Europea, a l'Ecofin, o a les reunions del G-20, de l'OCDE, potser el G8 perquè Catalunya és el que és... Més que viatjar a Càceres, Palència, Santander o Jaén, en Mas-Colell hauria d'anar a Frankfurt o Berlin, a Nova York i Tòkio, a Singapur o Beijing, tot el que no sigui això, és malbaratar una ment privilegiada, una persona que hauria pogut ser, perfectament, un conseller econòmic del president dels Estats Units... Veure'l amb tota la patuleia autonòmica no farà més que refermar-me en la meva opinió que la submissió de Catalunya a Espanya al llarg d'aquests tres-cents anys no ha fet més que tirar per la borda tantes i tantes vocacions que en una situació diferent, haurien aportat molt més del que finalment van fer, perquè mai van comptar amb un Estat propi, que és el que ells haurien volgut.../p pHe de reconèixer que, malgrat ser Catedràtic de la Universitat on treballo, no conec el Dr. Mena, per la qual cosa poc puc posicionar-me al seu respecte. A la resta els conec o els sé, i en tinc una opinió. En general a la baixa i en alguns casos molt a la baixa./p pDe la flamant nova consellera de Justícia, sembla que fa tot justs uns mesos, havia ordenat als seus subordinats a l'Advocacia de l'Estat, que s'opossessin a la consulta d'Arenys de Munt.... Al.lucinant, no? Jo la veritat, us he de dir que planyo als qui vau anar a la Manifestació del 10J, perquè se us deu haver quedat una cara d'idiotes amb aquesta notícia que déu n'hi do. I planyo doblement aquells que després d'anar-hi, en ple ús de les vostres facultats mentals, vau optar per fer un retrocès biològic i intel.lectual, i tornant a la infantesa, vau decidir votar en les eleccions de fa un mes, un partit dependentista... A aquests, que vistos els resultats, deveu ser uns quants centenars de milers, deveu tenir la cara no ja d'idiotes, sinó directament de dats. Avui, tot caminant per centre de Barcelona, m'ha semblat veure uns quants, d'aquests. Tenien una cara de pomes agres que els arribava a terra. (Per altra banda, no m'explico com, existint com existeix un cos d'advocats de la Generalitat, impulsat en el seu moment, si no vaig errat, per en Ramon M. Llevadot, persona de bon record, el sr. Mas, hagi optat per una advocadessa de l'Estat... misteris inexorables de la moral dependentista)./p pPerò si la tria de la tal Fernàndez ja es per engegar-ho tot a dida, quan hem sabut que la Joana Ortega, autèntica dona de palla d'en Duran, ostentarà el càrrec de vice-presidenta, i doncs número 2 del govern, l'explosió d'ira ha estat incontenible. Però que algú m'expliqui com una tia que amb la cara de pija que té ja paga, que no se li coneix cap altra declaració que la de dir per activa i per passiva, i com si fos un robot, que quot;CiU no és independentistaquot; que quot;CiU no és independentistaquot; que quot;Ciu no és independentistaquot; i aixínbsp;ad nauseam, pot arribar a ser una cosa en algun lloc... Què ha fet de millor, la senyora Ortega, per formar part del govern dels millors? Algú m'ho pot explicar? Deuen ser virtuts privades, perquè de públiques no se'n coneix ni una. I mira que hi ha dones que haurien pogut ser molts millors, que ella... per exemple, dues que han sortit, i demano disculpes per portar l'aigua al meu molí, haurien estat dues rectores, l'Esther Giménez-Salinas i Colomer, la rectora de la Ramon Llull (lanbsp;mevanbsp;rectora, doncs) o la pròpia Imma Tubella (rectora de la UOC). Aquestes sí que són exemples dels millors, però l'Ortega? Mare de déu senyor... Magnum! (que deien els clàssics)./p pEn definitiva, tal i com ja es va veure en l'speech indoor del dia de les eleccions, quan Mas i senyora van aparèixer envoltats de gent d'Unió, mentre que els de CDC s'ho miraven de lluny, sembla confirmar-se el guió que ja sospitar fa unes setmanes. En menys d'un mes, la gent d'Unió: a) controla la presidència del Parlament, b) controla la vice-presidència del govern de la CAC, c) En Duran i Lleida es reserva la interlocució amb Madrid, via Congrés i Comissió Mixta amb els espanyols, i la interlocució internacional, a través d'algun càrrecnbsp;ad hocnbsp;dins de l'Insitut d'Estudis de la Mediterrània (IEM), segons sembla. En Duran ha jugat molt bé les cartes: sense ser al govern, remenarà les cireres via Ortega. Un 10 xaval. I l'Artur, o a aquest ritme, Arturet, jugarà a fer inauguracions, discursets, fotografies dutxant-se o tirant-se a la piscina per no sé quina causa solidària el més peregrina possible, etc./p pAra començo a entendre, la gran, l'enorme ensarronada on els convergents han caigut, després d'emprar en Madí per implementar l'operació ALT, amb un èxit més que constatable, li foten la patada, i en Duran es converteix, de fet en elnbsp;mandamàsnbsp;(collons mai millor dit) del pati./p pAmb aquest escenari, la pregunta és obligada... sí, sí, molta lleialtat al poble de Catalunya, sí, però serà un govern de transició o denbsp;traïciónbsp;nacional, eh, sr. Duran?/p

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

El País de la magnèsia

Per als espanyols, la seva constitució és intocable, no es pot modificar ni una coma, però quan els convé en fan una interpretació ben restrictiva, si cal.

El “decreto de nueva planta” sempre és susceptible de “millora” i si convé el desenvolupen i el fan més i més restrictiu, o potser no, tant sols apliquen allò que diu i que nosaltres hem oblidat i ara ens ve de nou.

Tenen clara un cosa, les restriccions a la constitució, ho són per als altres, les del “decreto” també. I si no poden fer més modificacions, sempre poden aplicar l’article 26 (con deien els de la Trinca)

Aquestes modificacions o no modificacions, van dirigides única i exclusivament als catalans, i nosaltres cofois, desprès de la última modificació via sentència, farem una nova manifestació, sortirem al carrer, serà una festa, i els direm: “ara si. ara si, que estic emprenyat i ja n’hi ha prou! i cridarem allò tant bonic d’inde, inde, inde pendèn cia (fins i tot ens posem tartamuts)” però el dia següent els nostres representants faran una demostració de seny tot dient-nos: “home! no n’hi ha per tant! Ara anirem a Madrid i ens sentiran, deixeu-nos a nosaltres”” i ja està, s’haurà acabat la bullida i un cop més aquí no passa res, tots contents, i tots a treballar que els espanyols ens necessiten.

Això sí els espanyols intel·ligents com son, sempre ens deixaran votar els gestors de l’autonomia i nosaltres mesells, els tornarem a votar, i si surt algú que els pot fer nosa i els qüestiona, els d’ací ja els faran la feina, per això els paguen i força bé

El desenvolupament final del “decreto” el tenim a tocar, d’ací poc diran sense cap mena de vergonya: “queda prohibido ser catalán” i els nostres gestors en privat picaran de mans, alguns d’amagat, (cal mantenir les formes), però en públic faran veure que ploren desconsolats i diran “es que no ens estimen” i nosaltres com sempre, emprenyats però contents, perquè som els millors la llàstima és que no ens entenen, mira si som bons que tornarem a sortir al carrer per manifestar-nos i tornarem a ser molts i molts, que dic molts! milions!, però compte! Amb seny no sigui cas que els espanyols s’emprenyin amb nosaltres, i encara en sortiríem escaldats..

Som el país de la efervescència, fem com la magnèsia, els espanyols ho saben, es fan un fart de riure “como son estos catalanes!” i fan veure que ens admiren, saben que ens necessiten però mai ho reconeixeran, per això són els amos.

Jo prefereixo el bicarbonat és més amargant i no fa la bullida.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris