Arxiu febrer, 2011

«¡Hombre, un abrazo!»

p bVista la solemnitat dels actes convocats i l'actitud cerimoniosa /b dels representants institucionals al llarg del trentè aniversari del cop del 23-F, crec que és inevitable considerar aquella data del 1981 com el moment fundacional de l'actual règim espanyol. De fet, la transició del franquisme a la democràcia no té cap escena equivalent a uns clavells a la boca del fusell, una imatge -contemporània- portuguesa, o un suïcidi contra la indignitat, com ha passat ara a Tunísia. Simplement, els jerarques franquistes van entendre que havien de fer lloc a una nova classe dirigent, si no volien córrer el risc de ser desplaçats.br / nbsp;br / bPerò, esclar, tot això es va fer als reservats/b nbsp;dels restaurants madrilenys, amb molta eficàcia però poca glòria. Així que l'únic acte amb un mínim de risc personal el va protagonitzar la mateixa classe política del moment, aquella que es va ajupir quan els guàrdies civils van disparar a l'aire. Per això, cada aniversari rodó ens ensenyen els forats que van fer aquells trets, els únics políticament correctes d'un periode que Amnistia Internacional descrivia, any rere any, com a ple de tortures i maltractaments a les comissaries. Hi va haver gent que va patir, i molt, però no van ser ells.br / nbsp;br / bEl cas és que el 23-F ha permès conferir una mica d'èpica/b nbsp;a la democràcia espanyola. Ràpidament, el successor de Franco es va poder canviar aquest títol pel de salvador de la democràcia i aquells polítics, satisfets, van passar de conspiradors de Casa Lucio a lluitadors per les llibertats.br / nbsp;br / bI aquest dimecres, trenta anys després,/b nbsp;tots plegats van quedar per fer un dinarot. Se'ls veia més grassos, més vells, però encantats de la vida./p

No hi ha Comentaris

Principi d’acord entre la Candidatura d’Unitat Popular i Reagrupament Independentista per concórrer plegats a les municipals a Girona

pL’assemblea d’associats de Reagrupament Independentista va donar suport ahir, per gairebé un 70% de vots a favor, a la proposta d’aliança amb la CUP per concórrer en una sola llista a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del 22 de maig. Ara per ara, aquesta decisió significa que existeix un principi d’acord entre la CUP i Reagrupament que, en els propers dies, s’ha d’acabar de definir, i que probablement podrà ser presentat en una roda de premsa conjunta a principis de la setmana vinent./p pDes de Reagrupament volem posar de manifest que des del primer moment la nostra organització ha nbsp;tingut com a prioritat que, a Girona, l’independentisme és pogués presentar en una sola candidatura que fos el màxim d’unitària possible, i que ja vam descartar, d’entrada, la presentació d’una llista en solitari de RCat que pogués contribuir a dividir i fragmentar encara més l’independentisme a la nostra ciutat./p pDesprés de parlar amb la CUP, ERC i Solidaritat vam arribar a la conclusió que la candidatura unitària era impossible de fer i que un pacte a tres bandes era també pràcticament irrealitzable. A partir de constatar aquesta realitat, des de Reagrupament vam valorar les diferents propostes que teníem damunt la taula i al final hem optat per aquella que ens sembla que defensa un model de ciutat i d’ajuntament més compatible amb els notres principis d’independència, regeneració nbsp;democràtica i treball./p pEl principi d’acord amb la CUP prioritza, per sobre de les quotes polítiques i d’un acord estrictament de caràcter electoral, un projecte municipal bo per a la ciutat, arrelat als moviments cívics i associatius gironins, participatiu i obert. El fet que l’esquerra independentista i l’independentisme transversal s’entenguin a Girona suma dos electorats que creiem que són totalment complementaris, amplia l’independentisme a diferents capes socials i obre unes molt bones perspectives electorals que poden fer que aquesta proposta política sigui decisiva en el futur ajuntament gironí./p pEl pacte amb la CUP va molt més enllà, també, d’un simple acord electoral, dóna continuïtat a una entesa que ja es va evidenciar la passada Diada Nacional de Catalunya a Girona, quan Reagrupament va participar en la manifestació de l’esquerra independentista i va decidir no prendre part en la que van impulsar les forces autonomistes, i obre unes expectatives de col·laboració a la ciutat entre totes dues forces amb vista al futur./p pFinalment, des de Reagrupament s’ha valorat la feina que ha fet la CUP a Girona els últims anys a diferents barris, la seva col·laboració amb associacions veïnals i col·lectius diversos, la seva presència en diferents campanyes i mobilitzacions, etc., la qual cosa fa possible que l’acord entre la CUP i Reagrupament vagi molt més enllà d’un simple pacte entre independentistes i esdevingui una proposta de ciutat i de país que creiem que pot ser molt ben valorada pels ciutadans de Girona i que pot obtenir uns molt bons resultats el 22 de maig./p

No hi ha Comentaris

Principi d’acord entre la Candidatura d’Unitat Popular i Reagrupament Independentista per concórrer plegats a Girona en les eleccions municipals del 22 de maig

L’assemblea d’associats de Reagrupament Independentista va donar suport ahir, per gairebé un 70% de vots a favor, a la proposta d’aliança amb la CUP per concórrer en una sola llista a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del 22 de maig. Ara per ara, aquesta decisió significa que existeix un principi d’acord entre la CUP i Reagrupament que, en els propers dies, s’ha d’acabar de definir, i que probablement podrà ser presentat en una roda de premsa conjunta a principis de la setmana vinent.

Des de Reagrupament volem posar de manifest que des del primer moment la nostra organització ha  tingut com a prioritat que, a Girona, l’independentisme és pogués presentar en una sola candidatura que fos el màxim d’unitària possible, i que ja vam descartar, d’entrada, la presentació d’una llista en solitari de RCat que pogués contribuir a dividir i fragmentar encara més l’independentisme a la nostra ciutat.

Després de parlar amb la CUP, ERC i Solidaritat vam arribar a la conclusió que la candidatura unitària era impossible de fer i que un pacte a tres bandes era també pràcticament irrealitzable. A partir de constatar aquesta realitat, des de Reagrupament vam valorar les diferents propostes que teníem damunt la taula i al final hem optat per aquella que ens sembla que defensa un model de ciutat i d’ajuntament més compatible amb els notres principis d’independència, regeneració  democràtica i treball.

El principi d’acord amb la CUP prioritza, per sobre de les quotes polítiques i d’un acord estrictament de caràcter electoral, un projecte municipal bo per a la ciutat, arrelat als moviments cívics i associatius gironins, participatiu i obert. El fet que l’esquerra independentista i l’independentisme transversal s’entenguin a Girona suma dos electorats que creiem que són totalment complementaris, amplia l’independentisme a diferents capes socials i obre unes molt bones perspectives electorals que poden fer que aquesta proposta política sigui decisiva en el futur ajuntament gironí.

El pacte amb la CUP va molt més enllà, també, d’un simple acord electoral, dóna continuïtat a una entesa que ja es va evidenciar la passada Diada Nacional de Catalunya a Girona, quan Reagrupament va participar en la manifestació de l’esquerra independentista i va decidir no prendre part en la que van impulsar les forces autonomistes, i obre unes expectatives de col·laboració a la ciutat entre totes dues forces amb vista al futur.

Finalment, des de Reagrupament s’ha valorat la feina que ha fet la CUP a Girona els últims anys a diferents barris, la seva col·laboració amb associacions veïnals i col·lectius diversos, la seva presència en diferents campanyes i mobilitzacions, etc., la qual cosa fa possible que l’acord entre la CUP i Reagrupament vagi molt més enllà d’un simple pacte entre independentistes i esdevingui una proposta de ciutat i de país que creiem que pot ser molt ben valorada pels ciutadans de Girona i que pot obtenir uns molt bons resultats el 22 de maig.

Girona, 25 de febrer del 2011

Comissió executiva Reagrupament Gironès

No hi ha Comentaris

ERC i RCat acorden anar junts a les municipals a Granollers

pLa secció local d’Esquerra Republicana i Reagrupament Independentista a Granollers van signar ahir a la tarda un acord amb per concórrer en una candidatura comuna a les properes eleccions municipals de 22 de maig./p pPep Mur, que continua com cap de llista, i Marc Escarmís, membre de l’executiva de RCat al Vallès Oriental, van presentar ahir el manifest conjunt i el document de bases programàtiques. També van llençar una crida a quot;tots aquells partits, associacions, entitats i ciutadans de Granollers perquè ens apleguem sota el paraigües d'una gran entesa municipal”, tal com va explicar Marc Escamís. Pep Mur, per la seva banda, va assegurar que “acollirem a totes les persones, organitzacions i grups que creguin que cal canviar la ciutat per avançar junts, per fer més gran aquesta coalició”./p pEn Pep Mur va afirmar que “l’independentisme forma part del nostre ADN, de la nostra manera de ser i el nostre projecte col·lectiu, i per tant ningú l’ha de posar en dubte, però a Granollers ara també hi ha més de 5.000 aturats, zones urbanístiques en estat deplorable i moltes coses a canviar. Granollers té molts problemes i hem vist que amb RCat podem compartir la sensibilitat vers aquests problemes”./p pEn Marc Escarmís es va felicitar per l’acord i va afirmar que “Granollers després de 30 anys necessita aire nou al nostre Ajuntament. Cal nova gent, noves formes i noves polítiques que permetin una veritable participació de la ciutadana en la política municipal”. “Reagrupament no serà l'obstacle per aconseguir la millor entesa possible i estem totalment oberts a escoltar i donar suport a les reivindicacions que la ciutadania cregui oportunes”./p pEn Pep Mur també va assegurar que “volem fer política escoltant la gent, però sobretot amb il·lusió. Volem portar aquesta il·lusió a la ciutat, perquè creiem que Granollers ja no té ànsies per res, veu que res evoluciona positivament. Practicarem política apropant-nos a la gent, a les organitzacions, per entendre i buscar solucions als seus problemes i necessitats./p

No hi ha Comentaris

Inauguració de la restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch

pEl proper diumenge 27 de febrer del 2011 a dos quarts de dotze del migdia es farà la inauguració de la restitució de les ba href="http://www.reagrupament.cat/opinio/les_quatre_columnes_de_puig_i_cadafalch" target="_self"Quatre Columnes de Puig i Cadafalch /a /b a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, que es van erigir com a monument a la nostra Nació l’any 1918./p pÉs un acte de restitució d’un símbol nacional, i és per això que fem la crida als associats de Reagrupament a ser-hi presents./p a name="eztoc27426_0_0_0_1" id="eztoc27426_0_0_0_1"/ah4El PSC veta que la placa commemorativa de les columnes es dediqui als quot;patriotes catalans de tots els tempsquot;/h4 p Després de nombrosos retards en les obres -el procés de restitució va començar ara fa vuit anys i mig- les columnes de Puig i Cadafalch formen part del paisatge de Montjuïc des del passat 7 de desembre, dia que van retirar-se les bastides i va donar-se la construcció per finalitzada. A més, la data per la inauguració formal del monument patriòtic també s'ha endarrerit diverses vegades, i s'havia parlat de finals de desembre o del 12 de febrer abans de fixar el diumenge 27 de febrer com a data definitiva.br / nbsp;br / Segons que informa el bdirecte!cat/b , les pressions de la a href="http://www.laxarxa.cat/principal.asp" target="_self"Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals/a nbsp;han permès que l'Ajuntament de Barcelona traslladés la inauguració d'un dia feiner a una jornada festiva, el diumenge 27 de febrer, i s'està organitzant un programa d'actes que comptarà amb la presència de la banda municipal i amb l'actuació de colles castelleres que aixecaran construccions al voltant de les columnes. Els organitzadors de l'acte també han fet extensives les invitacions a tots els 947 municipis del Principat, en considerar que no es tracta d'un monument barceloní sinó que representa tot Catalunya. /p a name="eztoc27426_0_0_0_2" id="eztoc27426_0_0_0_2"/ah4bTrencat el consens de la placa commemorativa/b /h4 p Durant aquest vuit anys i mig de restitució de les columnes, els impulsors del procés han treballat sempre amb el lema 'Monument nacional d'homenatge als homes i dones patriotes catalans de tots els temps', un frase que és vista amb bons ulls pels grups de CiU i ERC a l'Ajuntament de Barcelona, però a darrera hora el grup del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, i en concret el 4t tinent d'alcalde i responsable d'urbanisme i infraestructures, Ramon García-Bragado, ha forçat un lema alternatiu que només defensen els socialistes, 'Restitució com a acte de justícia històrica de les 4 columnes enderrocades per la dictadura l'any 1928 pel seu caràcter de símbol de Catalunya'.br / nbsp;br / Segons han explicat les entitats promotores a bdirecte!cat/b , Bragado els ha promès que la placa ja està feta i rotulada amb el lema del consistori, però es podria 'refer'. Els responsables de la restitució es plantegen ara dues alternatives: promoure una votació al ple de l'Ajuntament per tal de decidir quin dels dos textos hauria d'anar a la placa, o bé acceptar que el lema inicial s'inclogui com un complement a la placa confeccionada per l'Ajuntament. Sigui com sigui, les reunions amb l'Ajuntament els han fet entendre que la part que no agrada als socialistes és la que fa referència als 'patriotes catalans de tots els temps', un lema que per les entitats promotores és innegociable./p

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Noves dades asseguren una victòria rotunda del sí en el referèndum

pSegons a href="http://www.ara.cat/politica/INDEPENDENCIA-ENQUESTA-AUTONOMISME-ESADE_0_432557566.html" target="_self"un darrer estudi/a nbsp;acabat de publicar fet per Esade i la Fundació Carulla sobre els valors actuals dels ciutadans de Catalunya, l'opció sobiranista s'ha triplicat i un 45% dels catalans votarien que sí en un referèndum. Això em confirma a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/189542" target="_self"la projecció que vaig fer extrapolant els resultats del 28N a un referèndum per la independència/a . De fet, encara són millors les perspectives que surti majoritàriament un sí en el referèndum./p pSi fem quatre càlculs i partim, cosa ben lògica, que els votants a favor del sí segur que es mobilitzarien quasi en la seva totalitat, tenim la següent projecció: Cens de Catalunya: 5.363.688 - El 45% de vot per al sí: 2.413.660. /p pSi apliquem les abstencions que hi han hagut al llarg de la història obtenim la següent taula:/p table class="renderedtable" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0"trtd width="366" valign="top" align="left" Referèndum /tdtd width="110" valign="top" align="left" Participació /tdtd width="51" valign="top" align="left" % SI /tdtd width="54" valign="top" align="left" % No /td/tr tr class="bglight"td width="366" valign="top" align="left" Llei per la Reforma Política, convocat pel president del govern Adolfo Suárez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l'estat. /tdtd width="110" valign="top" align="left" p77,72%/p pVots 4.168.658/p /tdtd width="51" valign="top" align="left" 57,9% /tdtd width="54" valign="top" align="left" 42,1% /td/tr tr class="bgdark"td width="366" valign="top" align="left" Aprovació de la Constitució espanyola (6 de desembre de 1978) /tdtd width="110" valign="top" align="left" p67,11%/p pVots 3.599.571/p /tdtd width="51" valign="top" align="left" 67,1% /tdtd width="54" valign="top" align="left" 32,9% /td/tr tr class="bglight"td width="366" valign="top" align="left" Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979) /tdtd width="110" valign="top" align="left" p59,57%/p pVots 3.195.149/p /tdtd width="51" valign="top" align="left" 75,5% /tdtd width="54" valign="top" align="left" 24,5% /td/tr tr class="bgdark"td width="366" valign="top" align="left" Permanència a l'OTAN (12 de març de 1986) /tdtd width="110" valign="top" align="left" p59,42%/p pVots 3.187.103/p /tdtd width="51" valign="top" align="left" 75,7% /tdtd width="54" valign="top" align="left" 24,3% /td/tr tr class="bglight"td width="366" valign="top" align="left" Estatut d'Autonomia de Catalunya (18 de juny de 2006) /tdtd width="110" valign="top" align="left" p48,85%/p pVots 2.620.162/p /tdtd width="51" valign="top" align="left" 92,1% /tdtd width="54" valign="top" align="left" 7,9% /td/tr /table pNota: La participació en els referèndums estatals és global de tot Espanya. Com podem veure, el sí guanya sense problemes si el vot pel sí es mobilitza plenament. Està clar que així serà. Els catalans més independentistesnbsp; no deixaran mai passar aquesta oportunitat, mentre està demostrat que els immigrants en tots els llocs del món tenen un índex d’abstenció molt més alt que el vot del qui hi ha nascut. Com més poc temps portin a Catalunya les possibilitats d’abstenció augmenten ja que no estan segurs que és el millor: No tenen prous coneixements per decidir el vot i això fa que s’abstinguin. /p pPerò també s’ha de comptar que en tots els referèndums sempre hi ha una abstenció residual. Com podem veure a la taula anterior, la màxima participació fou la de la primera llei que va permetre passar de la dictadura franquista a la democràcia i fou del 77,72%. Això representa un 57,9% de vots pel sí. Per arribar que el no superés el sí, caldria arribar al 90% de participació, cosa molt improbable. També cal remarcar que aquest estudi és fet abans de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut, cosa que fa pensar que el percentatge favorable a votar sí en el referèndum augmentaria. La qüestió és davant d’aquestes evidències: A què espera el Parlament de Catalunya per proclamar unilateralment la Iidependència per després fer el referèndum de ratificació? Nota: Cal que el proper referèndum popular de Barcelona, hi hagi molt bona participació per així fer pressió als diputats a que votin favorablement a la independència Endavant les atxes!!/p

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Reagrupament participa en la Consulta sobre la Independència a Gràcia

Aquest cap de setmana es van celebrar les 24 hores de Gràcia Decideix que van arrencar dissabte, 19, a les 9 del matí, amb l’obertura de 30 punts de recollida de vot anticipat. Reagrupament, que s’ha afegit recentment a l’organització de la Consulta sobre la Independència que ha de tenir lloc el proper 10 d’abril a tot Barcelona, s’hi va sumar de manera entusiasta amb la presència de Joan Carretero, Rut Carandell, membres de la junta nacional i la junta executiva comarcal i associats de Gràcia i d’altres barris de Barcelona. La votació, que va transcòrrer en la més absoluta normalitat, va ser tot un èxit, donat que va votar un  33,57 % del cens, el que representa la participació més alta dels actes de recollida de vot anticipat fets fins ara.

No hi ha Comentaris

Telemadrid va mentir quan va vetar Guardiola per no parlar espanyol

div class=""div class="view-embed" div class="content-media" iframe title="YouTube video player" width="288" height="246" src="http://www.youtube.com/embed/rOREl39jk2E" frameborder="0" allowfullscreen/iframe /div /div/div pDesprés de l'incident amb l'entrenador del Girona quan va intentar expressar-se en la seva llengua, li ha tocat el torn al del Barça. Ara ha transcendit que la cadena Telemadrid va vetar, durant el transcurs del seu programa Zona Champions, la roda de premsa de Pep Guardiola corresponent al dia de l’Arsenal-Barça, suposadament perquè l'entrenador català no va parlar en castellà amb els mitjans de comunicació. Com es demostra a la segona part del vídeo, Pep Guardiola respon en la llengua en què se li fan les preguntes i aquestes són català, castellà i anglès./p pA més,Telemadrid va voler fer-ho més gros i, per tal de “provar” la mentida que estaven dient, va connectar en directe amb la roda de premsa en el moment que Guardiola contestava en català una pregunta dels mitjans informatius. En veure que Guardiola feia ús del català el presentador de Telemadrid va concloure: “Tiene para todos los idiomas, excepto el castellano: una auténtica pena”./p

No hi ha Comentaris