Arxiu febrer, 2011

Duran i Lleida menysprea l’independentisme

pL’actualitat m’ha fet canviar el que volia escriure. Començo per un tema del que no volia parlar. Diumenge, en unes declaracions al diari AVUI, li preguntaven a Artur Mas:/p pia href="http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/372835-el-mes-probable-es-que-el-10-dabril-vagi-a-votar.html" target="_self"Ha resolt el seu dilema del referèndum del 10 d’abril?/a /i /p pI ell contestava:/p piEl meu dilema és si he d’exercir com a ciutadà o com a president de la Generalitat. Com a president de la Generalitat, no hauria d’anar a votar perquè represento tot un país. La meva posició hauria de ser neutra. Però en la mesura que jo també, òbviament, em considero un ciutadà, tinc dret a exercir com a tal. He de resoldre aquest interrogant, però el més probable és que vagi a votar./i /p pArtur Mas, honradament, admetia que podria no votar, donava les seves raons, que podem no compartir, però deia que probablement votaria. Ho farà./p pLa posició d’Artur Mas contrasta amb la de Josep Antoni Duran i Lleida. Duran i Lleida, referent a aquest tema, podria haver dit moltes coses, però ha decidir prendre’ns a tots per imbècils. a href="http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/373492-duran-no-votara-en-la-consulta-del-10-dabril.html" target="_self"Ha dit que /a ino votarà en la consulta independentista del 10 d’abril a Barcelona perquè serà a Berlín per motius de feina. “Com que no hi seré no cal que em plantegi què faré”/i ./p pMés encara, ha ironitzat dient: “iI no m’he inventat jo les dates/i ”, fent referència a què té unes reunions a les que ha d’assistir. Podríem enviar-li cada dia un voluntari acreditat a casa seva a recollir el seu vot./p pÉs evident que Duran i Lleida no vol votar. Punt i final. És ben lliure de no fer-ho, però com a polític em penso que molt menys, menysprea al poble. Que no creu en la independència ja ho sabem, doncs que voti no./p pEl seu plantejament és explícit, només cal recordar que a href="http://www.abc.es/20101109/espana/cataluna-puede-independiente-porque-20101109.html" target="_self"en unes declaracions al diari ABC l’11 de novembre deia/a :/p piMire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa/i ./p pEm sap greu pels molts patriotes d’Unió Democràtica, per culpa de Duran i Lleida se’ls tracta injustament. Fixeu-vosa href="http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1922" target="_self"nbsp;que diu Just Cabot Jr el mateix dia a El Matí/a : iSento una decepció profunda cada vegada que algun representant d’Unió Democràtica nega el que Carrasco i Formiguera no hauria renunciat mai, i que li va costar la vida. I em sap molt de greu perquè no em sembla just per a la història d’aquest partit/i ./p pCatalunya té un problema, el dit nacionalisme està castrat per una aliança entre CDC i UDC. Aquesta aliança no seria un problema si no fos perquè UDC està segrestrada pel president del seu Comitè de Govern./p pSer el polític més ben valorat d’Espanya obliga a molt, s’ha de suar la samarreta. I ho fa molt bé, fins i tot surt destacat en un article amb un títol tan eloqüent com: a href="http://www.ideal.es/granada/v/20110215/sociedad/andreu-buenafuente-sandro-rosell-20110215.html" target="_self"Andreu Buenafuente, Sandro Rosell o Isidre Fainé: El triunfo del ‘seny’/a . Naturalment també citen a Joan Rosell./p pFins que el nacionalisme català no es tregui la “crosta”, i això si que és una crosta, i assumeixi el principi del nacionalisme: només els estats – nacions fundats en el principi de determinació nacional són legítims. Catalunya és una nació i no s’ha determinat. Molts diran que ho va fer amb la Constitució. No, el referèndum de la Constitució no ens demanava això. Ens demanava si volíem sortir de les catacumbes franquistes i viure en un marc constitucional diferent. Amb els poders fàctics ben vius, l’elecció era òbvia./p pSuposo que ens toca a nosaltres forçar les coses per tal que tothom es defineixi, però els militants de CDC i els d’UDC són els que han de moure fitxa. Esperem que aviat estiguin farts i facin net./p

No hi ha Comentaris

Roda de premsa de l’acord amb ERC per a les municipals de Barcelona


No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

“El nostre mal vol molt soroll”

pquot;El nostre mal vol molt sorollquot;, ha dit avui l'advocat Jordi Cortada que, juntament amb l'editor Quim Torra, han explicat públicament a href="http://www.reagrupament.cat/noticies/porten_al_tribunal_de_drets_humans_d_estrasburg_la_sentencia_del_constitucional_sobre_l_estatut" target="_self"la demanda que tots dos han presentat contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut /a davant del Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg. Cortada i Torra han exposat aquest dilluns les raons que els han empès a plantejar aquesta agosrada iniciativa i han criticat aquells que a href="http://www.reagrupament.cat/noticies/duran_menysprea_la_iniciativa_ciutadana_de_portar_la_sentencia_del_tc_a_estrasburg" target="_self"-com Duran i Lleida-/a nbsp;consideren quenbsp; la seva iniciativa no servirà de res. Per a Torra, no fer res i deixar prescriure el termini per presentar la demanda sí que no serveix de res./p pLa demanda, que ha estat signada per quot;Jordi Cortada i Quim Torra contra el Regne d'Espanyaquot;, ha rebut ja més de a href="http://www.elmati.cat/estrasburg/" target="_self"7.000 adhesions/a i per això, els seus promotors han volgut presentar-ne el contingut públicament aquest dilluns al vespre a l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià, adscrita a la UAB. Com han explicat el seus promotors, quot;sentim que no som pas només dos que hem presentat la demandaquot;./p pPer a Torra,quot;l'única possibilitat per al nostre país es troba fora del Regne d'Espanya en tots els sentitsquot;, fent referència a la necessitat d'internacionalització del fet nacional català. L'editor d'A Contravent considera que la seva iniciativa és un acte de responsabilitat individual, atès que quot;la separació col·lectiva arribarà quan hagi d'arribarquot;, però mentre no arribi cadascú ha d'emprendre els actes inidividuals de què es vegi capaç./p pL'advocat Cortada ha expressat que la situació de Catalunya lingüísticament, cultural i econòmica és molt pitjor ara que no pas fa 20 anys i ha explicat els arguments principals de la fonamentació jurídica de la demanda. En síntesi, l'advocat afirma que el procediment seguit pel Tribunal Constitucional sobre la sentència de l'Estatut ha violat l'article 6 de la Convenció Europea sobre Drets Humans (Roma, 1950), segons el qual quot;tota persona té dret que la seva causa sigui oïda equitativament, públicament i dins d'un termini raonable per un tribunal independent i imparcial, establert per la lleiquot;. Per a Cortada, el Tribunal Constitucional no va actuar amb imparcialitat ni tampoc no va dictar la resolució dins d'un termini raonable, atès que la sentència es va demorar 4 anys. /p pL'acte ha finalitzat amb un viu torn de preguntes en què molts dels assistents han felicitat els promotors per llur iniciativa i s'han fet crides a augmentar el nombre d'adhesions que podeu formalitzar a href="http://www.elmati.cat/estrasburg/" target="_self"aquí/a ./p

No hi ha Comentaris

Un quadre de comandament per Catalunya

pL'altre dia vaig a href="http://www.upf.edu/pra/3324/20827.html" target="_self"explicar als meus alumnes/a nbsp;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Balanced_scorecard" target="_self"què és un quadre de comandament/a : una eina per mesurar les activitats i els resultats d'una empresa. Quan està ben feta és una eina molt útil per identificar què fem bé i què hem de millorar, quines són les nostres fortaleses i debilitats, què hem de prioritzar, etc./p pUna proposta: un quadre de comandament de Catalunya, per saber com estem i com evolucionem.La idea m'ha vingut després de llegir l'interessant article de Charles M. Blow al a href="http://www.nyt.com/" target="_self"New York Times/a nbsp;(quot;a href="http://www.nytimes.com/2011/02/19/opinion/19blow.html?_r=2amp;src=meamp;ref=general" target="_self"Empire at the End of Decadence/a quot;).En aquest article Blow compara la situació dels Estats Units amb altres països desenvolupats en algunes variables clau, com el seu grau de desigualtat, la qualitat de la seva democràcia, l'atur o els resultats acadèmics dels seus alumnes, per concloure que estan a la cua del món desenvolupat.Espanya, com no, també està entre els pitjors (només millor que Grècia, Portugal i els Estats Units)./p pI m'ha sortit la pregunta: com estem a Catalunya? Doncs segurament una mica millor que Espanya, però no gaire més. Doncs això, la idea seria crear aquest quadre de comandament, amb variables clau (aquestes i moltes més) que mesurin com està i evoluciona el país, tant en termes absoluts com en comparació amb altres països. I sí, amb altres països i no amb altres autonomies, el nostre món és el món.També seria una forma de mesurar com ho fa el Govern. Qui s'anima a impulsar-ho?/p

No hi ha Comentaris

Apadrineu un diputat convergent…

pEm sembla que és una iniciativa del Facebook. Me la va fer saber la bNúria/b , un dels més de 2.300 amics que ja tinc a l'esmentada xarxa social (iand counting). /i Es tracta d'apadrinar un diputat o diputada de Convergència, per tal que, quan arribi el dia, voti a favor de la moció sobre bla Independència/b nbsp;que s'ha presentat al Parlament. Per aconseguir-ho, aquest cap de setmana he estat rumiant. Es tractaria d'amanyagar-lo, de dir-li coses boniques, que inflés el seu ego. Que es cregués el centre del món mundial. Que interioritzés que el seu vot és imprescindible, i que té a les seves mans el destí de la nació./p pNaturalment, per aconseguir-ho, caldria desconnectar-lo mentalment de tot l'espai comunicacional ecspanyol, que és el veritable cavall de Troia que tenim els catalans. Començant pel futbol, i l'esport en general. Fins i tot he traçat un cert paral·lelisme amb els processos de desintoxicació dels drogaaddictes. Així el pacient, és a dir, el diputat o diputada, patiria sense cap mena de dubte, una sindrome d'abstinència, o de imono/i , durant el qual desvariejaria i demanaria a crits la presència d'un col.lega ipepero/i nbsp;o d'un de isociata/i , amb els quals, sempre es pot arribar a fer bons negocis. En el moment més crític del procés, no tinc cap dubte que exigiria que li lliuréssim un exemplar de iLa Vanguardia/i , i llegir articles d'en bBarbeta/b bnbsp;/b o de l'inefable bJuliana/b , que naturalment li produiria un efecte narcotitzant i apaivagador. De retorn a la casa del pare. De seguretat i bons aliments. Naturalment jo m'hi negaria absolutament. quot;iAvui/i quot;, li diria, quot;ino toca/i quot;./p pUn cop superat el mono, el procés ja faria baixada. Llavors li explicaria els beneficis de la Independència... per a ell o ella, naturalment. Penso que això ho entendria ràpidament. De fet, suposo que no li descobriria res de nou, però el treball seria sobretot psicològic. Caldria que interioritzés que la Independència és més negoci que la dependència: que caldrien ambaixadors, generals, etc. Que hi hauria oportunitats de negoci que ara, sotmesos a Ecspanya són impensables...Fins i tot, als més lletraferits, o als científics, els faria veure que amb la Independència, el bPremi Nobel/b nbsp;seria molt més proper, i no un quimera, com ho és amb la dependència. (Penso que aquest seria un argument força contundent). Optimista de mena com sóc, penso que me'n sortiria, i finalment el diputat o diputada que apadrinés acabaria votant per la Independència. N'estic convençut, vaja. Ara només quedaria triar-lo, o més aviat triar-la, perquè n'hi ha una que seu a l'extrem de la Mesa del Parlament, que em fa morbo...O és que penseu que escolliria en bFelip Puig/b ?/p

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

La consulta per la independència a Gràcia triplica la participació de la d’Hereu sobre la Diagonal

div class=""div class="view-embed" div class="content-media" embed type="application/x-shockwave-flash" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" width="288" height="192" flashvars="host=picasaweb.google.comhl=cafeat=flashalbumRGB=0x000000feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Freagrupament.cat%2Falbumid%2F5575858069088427601%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"/embed /div /div/div ul libMés d'1 de cada 3 graciencs ja han votat en la consulta per la independència/b /li libGràcia Decideix es basa en el treball voluntari, mentre que l'Ajuntament de Barcelona es va gastar més de 3 milions d'euros /b /li libJoan Carretero i Rut Carandell donen suport amb la seva presència al procés de la consulta de Gràcia, que ha comptat amb la implicació de nombrosos reagrupats/b /li /ul pLa consulta sobre la independència que aquest cap de setmana s'ha centrat al barri de Gràcia ha aconseguit unes importants xifres de participació que superen el 33 %. Amb tots els vots que ja s'han recollit fins ara amb caràcter anticipat a la jornada del 25 d'abril, aquesta consulta ja triplica la que va organitzar, amb caràcter oficial, l'actual flamant candidat dels socialistes i encara alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va obtenir una participació d'un 11,88% i va estar plagada d'irregularitats i dificultats tècniques. Alguns observadors ja creien aquest matí que a Gràcia es podria triplicar la xifra de participació de la consulta organitzada per Hereu, cosa que s'ha confirmat aquest vespre./p pCom és sabut l'Ajuntament de Barcelona es va gastar més de 3 milions d'euros per a organitzar una consulta sobre la remodelació de l'avinguda Diagonal que va constituir un dels fracassos més sonats de la gestió d'Hereu, que entre altres conseqüències polítiques va comportar la dimissió del tinent d'alcalde i home fort de l'aparell dels socialistes a Barcelona, Carles Martí, que ara ha donat suport a la nominació de Jordi Hereu en el procés de primàries. Durant la consulta sobre la Diagonal -que va durar una setmana-, es va demostrar que l'alcalde de Barcelona va mentir davant les càmeres de la televisió quan va declarar haver votat quan en realitat no havia aconseguit fer-ho a causa de les dificultats tècniques. L'Ajuntament va acabar sancionant l'empresa INDRA, responsable del sistema informàtic. A més, els ciutadans que van votar ho van fer en un 79,84% per l'opció C, que rebutjava les dues alternatives que proposava l'alcalde Hereu./p pEn canvi, la consulta sobre la independència, organitzada a partir de la participació de voluntaris i associacions i entitats cíviques,nbsp; entre les quals Reagrupament, no ha tingut cap de les dificultats tècniques que va tenir la que va muntar Hereu. Encara falta tota la tarda, i les 24 h de Gràcia baten rècords. Sobre el cens d’electors (35.931), els 12.062 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 33,57% del total, segons que informa iGràcia decideix/i ./p pAquest dissabte al matí, el president i la vicepresidenta de Reagrupament Independentista, Joan Carretero i Rut Carandell, entre altres destacats membres de Reagrupament, van acompanyar els nombrosos reagrupats que s'han implicat en el procés de la consulta a Gràcia./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/176573_103718326374785_100002098544018_30874_2756305_o/27252-1-cat-ES/176573_103718326374785_100002098544018_30874_2756305_o_imagelarge.jpg" width="448" height="300" style="" alt="Joan Carretero, amb Viñolas. Vinyals, Planas, Tudela..." title="Joan Carretero, amb Viñolas. Vinyals, Planas, Tudela..." //div /div /div /div div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/175248_103717916374826_100002098544018_30867_7015168_o/27256-1-cat-ES/175248_103717916374826_100002098544018_30867_7015168_o_imagelarge.jpg" width="448" height="252" style="" alt="Rut Carandell amb Alfred Bosch" title="Rut Carandell amb Alfred Bosch" //div /div /div /div pAquest diumenge al llarg del matí s’han anat formant cues llargues als principals punts de vot, com ara la plaça Joanic, la plaça de la Vila, al carrer Gran i a unes altres 12 urnes que avui són repartides per tota la geografia de la vila./p p A la prova pilot del barri de la Barceloneta, que es va celebrar el 12 de desembre i que va inaugurar el vot anticipat a la consulta de Barcelona, es va assolir un 20,2% de participació. Aquesta xifra ja ha quedat clarament superada per la prova de Gràcia.br / nbsp;/p

No hi ha Comentaris

La consulta per la independència a Gràcia ja dobla la participació de la d’Hereu sobre la Diagonal

ul libMés d'1 de cada 4 graciencs ja han votat en la consulta per la independència/b /li libGràcia Decideix es basa en el treball voluntari, mentre que l'Ajuntament de Barcelona es va gastar més de 3 milions d'euros /b /li libJoan Carretero i Rut Carandell donen suport amb la seva presència al procés de la consulta de Gràcia, que ha comptat amb la implicació de nombrosos reagrupats/b /li /ul pLa consulta sobre la independència que aquest cap de setmana s'ha centrat al barri de Gràcia ha aconseguit unes importants xifres de participació que ja superen el 25 %, a l'espera dels vots que es puguin emetre aquesta tarda. Amb tots els vots que ja s'han recollit fins ara amb caràcter anticipat a la jornada del 25 d'abril, aquesta consulta ja dobla la que va organitzar, amb caràcter oficial, l'actual flamant candidat dels socialistes i encara alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que va obtenir una participació d'un 11,88% i va estar plagada d'irregularitats i dificultats tècniques. Alguns observadors creuen que a Gràcia es podria triplicar la xifra de participació de la consulta organitzada per Hereu./p pCom és sabut l'Ajuntament de Barcelona es va gastar més de 3 milions d'euros per a organitzar una consulta sobre la remodelació de l'avinguda Diagonal que va constituir un dels fracassos més sonats de la gestió d'Hereu, que entre altres conseqüències polítiques va comportar la dimissió del tinent d'alcalde i home fort de l'aparell dels socialistes a Barcelona, Carles Martí, que ara ha donat suport a la nominació de Jordi Hereu en el procés de primàries. Durant la consulta sobre la Diagonal -que va durar una setmana-, es va demostrar que l'alcalde de Barcelona va mentir davant les càmeres de la televisió quan va declarar haver votat quan en realitat no havia aconseguit fer-ho a causa de les dificultats tècniques. L'Ajuntament va acabar sancionant l'empresa INDRA, responsable del sistema informàtic. A més, els ciutadans que van votar ho van fer en un 79,84% per l'opció C, que rebutjava les dues alternatives que proposava l'alcalde Hereu./p pEn canvi, la consulta sobre la independència, organitzada a partir de la participació de voluntaris i associacions i entitats cíviques,nbsp; entre les quals Reagrupament Independentista, no ha tingut cap de les dificultats tècniques que va tenir la que va muntar Hereu. Encara falta tota la tarda, i les 24 h de Gràcia baten rècords. A les 13 h havien votat 9.522 ciutadans, dels quals 432 no estan censats a Gràcia. Sobre el cens d’electors (35.931), els 9.090 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 25,3% del total, segons que informa Gràcia decideix./p pAquest dissabte al matí, el president i la vicepresidenta de Reagrupament Independentista, Joan Carretero i Rut Carandell, entre altres destacats membres de Reagrupament, van acompanyar els nombrosos reagrupats que s'han implicat en el procés de la consulta a Gràcia./p div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/176573_103718326374785_100002098544018_30874_2756305_o/27252-1-cat-ES/176573_103718326374785_100002098544018_30874_2756305_o_imagelarge.jpg" width="448" height="300" style="" alt="Joan Carretero, amb Viñolas. Vinyals, Planas, Tudela..." title="Joan Carretero, amb Viñolas. Vinyals, Planas, Tudela..." //div /div /div /div div class=""div class="content-view-embed" div class="class-image" div class="attribute-image" img src="/var/storage/images/media/images/175248_103717916374826_100002098544018_30867_7015168_o/27256-1-cat-ES/175248_103717916374826_100002098544018_30867_7015168_o_imagelarge.jpg" width="448" height="252" style="" alt="Rut" title="Rut" //div /div /div /div pAquest diumenge al llarg del matí s’han anat formant cues llargues als principals punts de vot, com ara la plaça Joanic, la plaça de la Vila, al carrer Gran i a unes altres 12 urnes que avui són repartides per tota la geografia de la vila./p p A la prova pilot del barri de la Barceloneta, que es va celebrar el 12 de desembre i que va inaugurar el vot anticipat a la consulta de Barcelona, es va assolir un 20,2% de participació. Aquesta xifra ja ha quedat clarament superada per la prova de Gràcia.br / nbsp;/p

No hi ha Comentaris

Les trampes del debat de la independència

p Arran del debat que haurà de produir-se al Parlament sobre la independència, sorprèn que una de les opinions que més se senten aquests dies en moltes tribunes d'opinió del país sigui la dels xantatges, manipulacions i trampes que, diuen, suposa la proposició de llei que ha presentant Solidaritat Independentista. Anem camí de convertir el debat sobre la independència, un cop més, en un debat sobre les anècdotes i la conjuntura, i no pas sobre la categoria i els continguts. És una llàstima. br / nbsp;br / Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta intel·lectual d'un certa alçada. És hora que encara hàgim escoltar un sol argument per seguir un dia més a Espanya. Per exemple, la senyora Cullell s'ha despatxat aquesta setmana amb una cadena d'impertinències insultants sobre el senyor Laporta i l'independentisme en general, com si fóssim tots plegats una tribu de l'Àfrica profunda, sense raonar un sol punt que ens permetés prestar-li una mínima atenció. L'expresident Montilla, per la seva banda, ha alertat de “frivolitats” i “il.legalitats”, sense entrar tampoc, només faltaria, en el fons del debat. Tindrem pel costat dels dependentistes uns oponents que lluitin honorablement per les seves tesis? Més enllà de paraules com “irresponsabilitat”, “falses expectatives”, “anticonstitucionalitat”, precioses i buides paraules, algú exposarà algun argument que ens permeti posar en dubte que la independència és una solució no només plausible, sinó justa, convenient i necessària per a Catalunya?br / nbsp;br / Naturalment, tothom espera amb ansietat què farà el grup nacionalista majoritari a la cambra. De moment, ha permès que es debati, cosa que cal agrair-li. CiU, que no pot votar que sí senzillament perquè la independència no entra en el seu programa electoral, i això ho saben tant els que van votar-los com els que no, pot, en canvi, sense excusar-se en aquest fet, abstenir-se i conduir el debat cap el rigor i la seriositat. Això és, debatre sobre les xifres, els valors i les idees, i evitar tirar, com socialistes i populars, d'arguments tan pobres i intel•lectualment retrògrads i decimonònics com “'oportunitats, trampes i xantatges”.br / nbsp;br / “En pura lògica, només dues posicions són legítimes a Catalunya: la de voler garantir el lliure desplegament dels catalans intervenint, dominant el govern d'Espanya, o la de voler garantir-lo separant-lo d'Espanya. Les dues posicions són vàlides. Ara bé, qui en prengui una o altra ha d'acceptar-ne totes les conseqüències i esmerçar-hi una conducta activa. El que no és lícit, el que és pertorbador i immoral és la posició intermèdia: dels qui volen la separació sense disposar-se a lluitar, dels qui volen la intervenció sense disposar-se a intervenir, dels qui volen la separació i practiquen la intervenció,i sobretot la dels més nombrosos, que volen la separació però exigeixen que la portin els intervencionistes..Cal decidir-se per una cosa o l'altra. I un cop decidit, seguir el camí; el qui vulgui desbaratar, o és un traïdor o és un imbècil”. Qui m'hauria dit a mi que citaria un dia a Joan Estelrich, però resumeix molt bé el que pretenc explicar.br / nbsp;br / Cal que ens decidim. Que el PSC, el PP i Ciudadanos vulguin intervenir a Espanya em sembla una opció molt legítima i respectable. Per exemple, el coordinador del PSC a Madrid, senyor Vallès, vol integrar-se encara més amb el grup del PSOE. Francament, potser la paraula “més” sobrava, però endavant, que s'integrin fins a la fusió nuclear. És la seva opció i fan bé de combatre per ella. Però també és imprescindible que els nacionalistes catalans esmercin una conducta activa en la causa que defensen. La catàstrofe electoral d'ERC ve, precisament, perquè els seus votants van començar a pensar que més aviat havien deixat de practicar-la, aquesta conducta activa. Si hi ha un camí, el dret a decidir, cal seguir-lo. Amb totes les estacions que es vulguin, però coherents amb un plantejament nacional. Puc acceptar que no es voti que sí, com desitjaria, però el dret a decidir implica debat, arguments i xifres. br / nbsp;br / L'única trampa del debat sobre la independència és que no hi hagi debat./p

No hi ha Comentaris