Arxiu març, 2011

Campanya per a posar fi a la monarquia britànica

Un petit però decidit grup d'antimonàrquics del Regne Unit treballen amb l'objectiu de posar fi a una institució de mil anys d'antiguitat com la monarquia britànica. Segons informa el Wall Street Journal, aquest grup, conegut com a Republic , pretén utilitzar el pròxim casament del príncep Guillem i Kate Middleton per a cridar l'atenció sobre la seva causa. Així mateix, fa uns dies Republic  va enviar activistes a Estocolm perquè a Suècia hi ha un grup similar que va experimentar un gran creixement en nombre d'afiliats arran d'un recent casament reial que hi va haver.
 
La família Windsor, amb la seva llarga llista de ficades de pota, sembla un blanc madur. No obstant això, les enquestes mostren consistentment que aproximadament el 70% dels britànics dóna suport a la monarquia, i Republic  només compta amb uns 2.000 membres que abonin quotes, és a dir, 0.003% de la població britànica.
 
Tot i que el públic britànic és menys deferent amb la família reial que en les últimes dècades, encara hi ha molta lleialtat a la reina, que ha ocupat el tron ​​durant gairebé 60 anys. La cantant galesa, Charlotte Church, recentment es va haver de disculpar després d'haver dit en una entrevista que la reina era "una vella [que] no té ni idea del que està passant."
 
Això planteja un problema difícil per a Graham Smith, cap de campanya de Republic , a l'hora d'utilitzar el casament com un fòrum per a plantejar una estructura constitucional alternativa. "Serem acusats d'esgarriacries," va dir recentment el Sr. Smith, de 36 anys, al seu apartament prop de la Torre de Londres, on en els segles passats els condemnats per traïció a la pàtria eren decapitats. Ell rebutja la idea que els republicans són antipatriotes: "Volem el millor per a Gran Bretanya".
 
El Sr. Smith i els seus companys republicans aprofiten per fer créixer l'enuig del públic a costa del casament, el qual està sent finançat en part pels contribuents, en un moment en què el govern del Regne Unit està fent retallades radicals al pressupost. Un portaveu de la reina es va negar a comentar res sobre Republic  i les seves activitats. Una portaveu del príncep Carles es va negar a discutir els costos, però va dir que el príncep Guillem i la seva promesa "són molt conscients de la situació econòmica actual."
 
Fundada el 1983, la meta de Republic  és reemplaçar la monarquia britànica amb un cap d'Estat no executiu,  amb una funció que seria en gran part cerimonial, igual que el president d'Irlanda. Entre els partidaris del grup figuren advocats, periodistes i alguns polítics.
 
Mantenir el suport pot ser difícil. Entre els membres més prominents de Republic  hi ha Norman Baker, membre del Partit Liberal Demòcrata del Parlament, que va esdevenir el portaveu de les crítiques a la monarquia, però quan el seu partit es va unir amb el Partit Conservador per formar un govern de coalició l'any passat, el Sr Baker es va convertir en sots-secretari d'Estat en el departament de transport del Regne Unit i les seves crítiques a la monarquia van ser silenciades. "Els meus punts de vista i preferències... han d'anar a la nevera, mentre sóc un alt càrrec del Govern", diu el Sr. Baker.
 
Sense immutar-se, el Sr. Smith i companyia van passar a l'acció el novembre passat, quan es va anunciar el compromís reial. Es van convocar reunions de la junta per elaborar l'estratègia, van incorporar més personal i van llançar  el seu propi merchandising . Al gener, el Sr. Smith i un voluntari van fer el viatge de dos dies a Estocolm per recollir suggeriments dels seus homòlegs de l'associació sueca republicana. El grup havia vist com incrementaven els seus membres més del doble, arribant a prop de 7.300 persones, al voltant de les noces del juny passat de la princesa hereva Victòria amb el seu ex entrenador personal. Els suecs van compartir les seves tàctiques, incloent atrevits anuncis als diaris i una festa el mateix dia del casament, amb música en viu, discursos i un actor que es feia passar pel rei.

Molt animat després de la seva visita d'Estocolm, el Sr. Smith es va reunir amb els directors del grup republicà del Regne Unit en un centre comunitari al nord de Londres per discutir les noces i altres qüestions. "Som una nova generació de republicans amb grans ambicions", va dir el Sr. Smith del grup. Les núpcies pendents han generat ja diversos milers de lliures en donacions, uns 600 nous membres que paguen una quota i han captat l'interès de milers de persones, va dir.
 
A principis de març, Republic  va posar a prova el seu nou impuls amb una protesta davant les portes del Palau de Buckingham. La revolució no sembla imminent: L'esdeveniment va atreure només uns 20 manifestants. Uns pocs turistes i transeünts miraven com una dona amb un vestit i una tiara liderava el grup fent una versió alternativa i antimonàrquica del "God Save the Queen", l'himne nacional britànic.
 
"Estic sorpresa", va dir Catherine Groom, una antiquària jubilada que viu fora de Londres. La Sra. Groom va elogiar la reina i té previst ser al carrer per a veure el casament reial, com ho va fer quan el príncep Carles es va casar amb Diana el 1981. La monarquia és el que fa el Regne Unit "un país meravellós", va dir Groom.
 
"Un dels obstacles més grans que tenim és la mateixa reina", va reconèixer el Sr Smith. "Hi ha una reticència a desfer-se de la monarquia mentre ella sigui viva." No obstant això, a mesura que Isabel II s'acosta als 85 anys, el Sr. Smith veu esperança en l'horitzó. El fill i hereu d'Isabel, el príncep Carles, ha estat motiu de controvèrsia de vegades i podria ser molt menys popular com a rei. Si el príncep Carles es fa càrrec del tron, diu el Sr. Smith, ajudaria el moviment republicà "enormement".

No hi ha Comentaris

ARA Viladecavalls – Reagrupament

Qui som ARA Viladecavalls – Reagrupament?

Som un grup de veïns que es presenta a les properes eleccions municipals a Viladecavalls portats només per la voluntat de treballar pel nostre poble i col·laborar en quelcom que creiem absolutament necessari, “la regeneració política municipal”. Aquest darrer aspecte en concret, i molts d’altres del seu ideari, els compartim plenament amb “Reagrupament”, que no només ens dóna el suport jurídic, sinó que ens aporta la seva experiència i una forma de fer política que realment ens agrada.

Veure més informació a l’enllaç Ara-Viladecavalls-Reagrupament

RCAT VOO / Comunicació

No hi ha Comentaris

Josep Ferrés:”Calen mesures que assegurin una absoluta tansparència en la gestió dels ajuntaments”

  • "Calen mesures que assegurin una absoluta tansparència en la gestió dels ajuntaments"
  • "Convergència va assumir de seguida les nostres propostes de regeneració democràtica"

No hi ha Comentaris

Presentació de la candidatura en directe a través d’Internet

El proper dia 4 d’abril a les 20:00, al teatre del Círcol Catòlic de Badalona, tindrà lloc la presentació de la candidatura independentista unitària de Badalona. L’acte podrà ser seguit en directe a través de la web http://www.femhoplegats.cat

Patriotisme i dignitat. Compromís i determinació. Sumem voluntats i fem-ho plegats!

Us hi esperem!

No hi ha Comentaris

Entre Esquerra i ERC. Per Carles Bonaventura i Cabanes.

El futur d’Esquerra és complicat i complex. La direcció d’aquest històric partit ha dilapidat el capital que fa uns anys havia atresorat, la confiança que la gent havia dipositat en aquesta formació que temps enrere estava cridada a ser el pal de paller de l’independentisme. Ara, després de passar en vuit anys de 23 diputats a 10 al Parlament de Catalunya i de perdre centenars de milers de votants pel camí, crec que encara no està tot perdut i en aquestes eleccions municipals s’ha observat en alguns sectors d’Esquerra la voluntat d’esmenar errors passats, la voluntat d’obrir el partit a persones i formacions que, tot i compartir l’objectiu final de la independència, discrepen de les maneres de fer d’alguns dels actuals líders d’aquesta formació. I això és bo, és enormement positiu que l’independentisme, amb tots els seus matisos, sàpiga plantejar als electors opcions que sumin i que evitin una fragmentació més gran del panorama independentista. Però amb això no n’hi ha prou. No és suficient que les ganes d’aturar la davallada, de no repetir una ensulsiada electoral en les pròximes municipals facin que aquest partit s’obri ara a d’altres sectors però que això no vagi acompanyat d’un reconeixement de totes les coses que s’han fet malament. Perquè si Esquerra no fa els deures, no fa neteja interna, no admet quina és la causa principal de la seva clatellada electoral i s’empara en subterfugis que ja ningú no es creu, no tornarà a aixecar el cap. I seria una llàstima, perquè jo encara crec que ERC pot tenir i ha de tenir un paper fonamenal en el futur de l’independentisme d’aquest país.
Sincerament, veure ara com el senyor Carod atribueix els mals resultats d’Esquerra a l’actual direcció com si ell aquests últims anys simplement hagués passat per allà d’espectador i no fos un dels directes responsables de l’estratègia política i de pactes que ha portat aquest partit al pedregar fa sentir vegonya aliena. Escoltar com el senyor Ridao va fent declaracions en què fonamenta la davallada d’Esquerra en ximpleries que ningú no es creu i que fan caure la cara de vergona fins i tot als que no som d’ERC és del tot impresentable. I a sobre aquest il·lustre diputat a Madrid és un dels que no s’amaga i que es promociona com a possible “relleu” de Joan Puigcercós en el pròxim congrés d’aquest partit. N’hi ha per marxar corrents, francament.
Qualsevol ciutadà normal d’aquest país, qualsevol persona sobiranista o independentista, qualsevol exvotant d’ERC, no cal que es tracti de cap analista polític, sap que la pèrdua de suport d’Esquerra no és deguda ni al fet que no s’hagin sabut explicar bé, ni a la crisi econòmica (a Ridao només li ha faltat parlar de raons climàtiques…), ni a unes certes convulsions internes, etc. La causa principal és més senzilla i tothom la sap i suposo que fins i tot els actuals dirigents d’aquesta formació, encara que no la diguin públicament, també: Esquerra va començar a perdre vots quan va deixar de ser vista com una organització independentista, com una organització rupturista i va començar a actuar com un partit més del sistema, com un partit de l’esquerra autonomista, quan va regalar les institucions i fins i tot la Generalitat a un partit que ni tan sols està a favor del dret a decidir dels catalans i quan tot això va comportar que Esquerra prioritzés els seus càrrecs, els seus sous, els beneficis que aquest festeig amb els socialistes li suposava abans que la lluita per la sobirania i per la llibertat d’aquest país.
Com poden confiar els independentistes amb un partit que comparteix grup parlamentari al Congrés dels Diputats amb Iniciativa i Izquierda Unida (i al Senat amb el PSC i ICV) i que hi actua com un simple partit espanyol d’esquerres i que encara fa quatre dies, com un partit espanyol més, va votar si l’exèrcit espanyol havia d’intervenir a Líbia o no? Què ens importa als independentistes catalans si l’exèrcit espanyol és a Líbia o a l’Afganistan? L’únic que ens interessa és que aquest exèrcit se’n vagi de Catalunya i sobre aquest tema encara no hem sentit dir res al senyor Ridao, que s’entreté a Madrid com un nen jugant a soldadets que no són seus.
Per tant, vull dir amb això que als companys d’Esquerra encara els queda molta feina a fer perquè aquesta col·laboració que han iniciat amb Reagrupament i altres forces polítiques independentistes en aquestes eleccions locals en alguns municipis, i en alguns d’especialment significatius com el de la ciutat de Barcelona, tingui continuïtat. Tant de bo, perquè voldria dir que les coses van per bon camí. En el congrés nacional que tenen a la cantonada hauran de decidir si volen continuar sent aquesta Esquerra a la qual ja li va bé el marc constitucional espanyol, aquesta Esquerra respectuosa amb les regles del joc que es deriven de l’actament d’aquest marc juridicopolític i deixar això de l’independentisme com un referent testimonial, com aquell que guarda una estelada al despatx però que ja no es creu el seu significat, o apostar per tornar a ser ERC, una organització desacomplexadament independentista, que sàpiga sumar amb altres forces amb qui comparteixi l’objectiu de l’assoliment d’un estat propi per a Catalunya a mitjà termini, no per l’any 2150, i que es plantegi la presència a les institucions no com un “modus vivendi” per als seus càrrecs electes i per jugar a la política de saló, sinó com una manera de fer avançar decididament el país cap a la sobirania i cap a la seva llibertat.
Si aquest és el cas, ens trobarem en el camí i segur que el podrem fer junts. Si no, si la que surt triomfadora del seu congrés és l’Esquerra dels Ridao i companyia, els defensors de l’“esquerra nacional” subordinada al PSC, els que entenen el partit com una agència de col·locació o de recol·locació de càrrecs electes, els que s’entretenen a Madrid discutint pressupostos espanyols, reformes laborals espanyoles o de militars espanyols, malament rai. En aquest cas, ja s’ho faran. A veure si ho entenen: no es tracta que al Congrés dels Diputats espanyols es pugui parlar de tant en tant en català, no es tracta que Espanya ens robi menys, no es tracta d’acomodar l’Estat espanyol perquè els catalans ens hi sentim menys malament. Es tracta d’apostar decididament per l’estat propi i per fer que el català sigui l’única llengua oficial de Catalunya i sigui present a les institucions europees, es tracta d’administrar tots els nostres recursos, es tracta de la llibertat no de tenir uns centímetres més de cadena.

Carles Bonaventura i Cabanes
Reagrupament Independentista

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Esquerra Republicana – Reagrupament es presenten com a coalició a Igualada

L’aliança respon a la voluntat política i social de sumar esforços per Igualada

Esquerra Republicana i Reagrupament concorreran junts a les properes eleccions municipals d’Igualada. Després de diverses trobades entre ambdues formacions independentistes, s’ha arribat a l’acord de participar de forma coalitzada als comicis electorals. L’acord entre els dos partits es feu públic en roda de premsa el passat dilluns. Daniel Roig per Reagrupament i Joan Torras per Esquerra Republicana van escenificar el pacte.

L‘alcaldable de la coalició per Igualada, Joan Torras, va definir l’acord com un ‘exemple de suma de voluntats, que ha sabut correspondre per Igualada, les demandes de la ciutadania i de la militància’. Així, destacant la generositat d’ambdues formacions amb el pacte, Torras va afirmar que ‘el projecte de ciutat i el programa que volem desenvolupar conjuntament és un model de suma d’esforços per Igualada, d’aportacions de dues formes equivalents de pensar i veure la ciutat’. ‘Separats perdrem; si anem junts podrem guanyar’ va reivindicar l’alcaldable Joan Torras. Pel que fa a la candidatura, Torras va emfatitzar que la llista s’ha confeccionat, per damunt de sigles i de partits, per perfils. ‘Tenim un equip potent i una candidatura  transversal’.

Per la seva banda Daniel Roig, portaveu de Reagrupament, va declarar la satisfacció de la seva formació amb l’acord perquè ‘amb la unió de les dues forces es corregeix l’error de les passades eleccions al Parlament, on les forces independentistes es van presentar per separat’. En aquests sentit, Roig també va manifestar que ‘l’eix nacional també és construeix des dels pobles i ciutats del país’. Pel portaveu reagrupat aquest pacte no s’ha dut a terme únicament per la coincidència ideològica nacional, sinó que es deu a una gran concordança programàtica i de projecte de ciutat. ‘Amb el coneixement, l’experiència i la feina feta els darrers anys per Esquerra a l’oposició, i els valors municipalistes de Reagrupament, creiem que aquesta candidatura pot canviar Igualada’ va ressaltar.

No hi ha Comentaris

Reagrupament i les municipals

A Reagrupament, els associats, coordinadors i d’altres responsables, no tenim directrius, com manen els cànons clàssics dels partits. Tenim observacions, declaracions d’intencions i articles d’opinió que de tant en tant, ens poden “indicar” el full de ruta del dia a dia, hem de reconèixer  ue poques vegades una organització permet un marge de maniobra tan gran als seus membres. La IV Assemblea de Reagrupament, que és més que probable que es faci cap el final de la primavera, marcarà el que hem de fer.

Motivar, il·lusionar, engrescar, tenir compromís al voltant d’una idea no és senzill, els ingredients per tal que tot això sigui possible han de ser clars.

Per a Reagrupament, o millor dit, per a alguns associats, les eleccions municipals del 22 de maig s’han convertit en si mateixes en l’objectiu immediat i factible de tenir èxit, i tot i que la reunió de Junta i Coordinadors posterior a les eleccions del 28 N va obrir el camí a participar-hi, ningú, però, no garanteix que la participació en si mateixa, serà en termes electorals un èxit.

Si el que volem és només l’èxit electoral, ja hem perdut, nosaltres no podem redimir ERC, ni tampoc no ho hem de pretendre, als de les CUP difícilment els modificarem el seu ideari, ni tampoc no ho hem de pretendre, i amb el convergents serà difícil convertir-los o apropar-los a les nostres tesis.

Ara bé si el que volem és donar el salt qualitatiu a la nostra base teòrica de la transversalitat, tenim al davant una molt bona oportunitat, però, per fer això ha de quedar clar que l’èxit ha de ser polític, capficar-nos i pensar en termes de gestió exclusivament pot ser la nostra “mort” política.

És una obvietat, però ho tornarem a dir, Reagrupament nasqué per conscienciar, debatre i finalment assolir la independència de Catalunya “avui”, no demà, i fer-ho amb dignitat, que vol dir regenerant la vida política i social d’aquest país, que ningú no ho oblidi.

Les eleccions municipals difícilment seran l’antídot a res que tingui Reagrupament, qui pretengui substituir el nostre objectiu polític d’alliberament nacional, pel de la gestió només, va errat. No cal fer un decalatge sobre la impossibilitat de gestionar les engrunes que l’Estat espanyol ens permet.

Explicitar de forma clara i pedagògica perquè i com participem en aquestes eleccions, és fonamental, els associats i la ciutadania ho han de percebre com un fet de demostració que  treballar per anar units és possible, i ha de quedar clar que l’objectiu nostre i fundacional no ha canviat, transversalitat i unitat per la independència. Si no és així, podríem tenir un daltabaix, uns resultats electorals a la baixa, marcarien sens dubte el futur de Reagrupament.

Sóc dels que penso que Reagrupament hores d’ara és l’eina, eina per fomentar la unitat transversal, l’eina per construir l’alternativa política que ara li cal a Catalunya, l’eina que pot  desaparèixer per una altra, l’eina que té una reputació digna i de treball, l’eina que s’ha guanyat el dret ha incidir en la vida política de Catalunya, en definitiva l’eina que la majoria  dels associats estem disposats a utilitzar per Catalunya.

No hi ha Comentaris

El Lax’n'Busto Jimmy Piñol encapçalarà la coalició independentista ‘Junts pel Vendrell’

Es signa el pacte entre ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana, en el qual el bateria de la formació de rock vendrellenca serà el candidat a l'alcaldia. Solidaritat Catalana concorrerà en solitari als comicis, amb Jaume Alonso al capdavant. ICV-EUiA presenta a Alfredo Valdivielso com a cap de llista

Jimmy Piñol i els signants de la coalició 'Junts per Vendrell' M.Guitart Alfredo Valdivielso repeteix com a cap de llista d'ICV-EUiA M.Guitart 

A mesura que s'apropa la data límit per a presentar les llistes de cara a les eleccions municipals del mes de maig es van clarificant les coses al Vendrell. Ahir a la nit es va confirmar que el bateria del grup de rock Lax'n'Busto, Jimmy Piñol, serà el cap de llista de la coalició independentista 'Junts per Vendrell' que conformen Esquerra Republicana (ERC), Reagrupament i Democràcia Catalana.

Les tres formacions van signar ahir l'acord a la seu d'Esquerra i es preveu que en breu es faci un acte de presentació en societat. Tot i això, els tres partits encara volen apurar les opcions d'incorporar algun altre partit a la coalició com la CUP, tot i que aquests ja han dit que no es sumaran al pacte. Jimmy Piñol va fer ahir una crida a "deixar de banda els colors i sumar per la ciutat", per així aconseguir "aglutinar a la gent amb la mateixa sensibilitat".

De moment només es sap que Piñol serà l'alcaldable i en els propers dies s'haurà d'acabar de confeccionar la llista. Els que segur no formaran part de la coalició seran Solidaritat Catalana, que aquesta tarda anunciaran que es presenten en solitari a la capital del Baix Penedès. El seu cap de llista serà Jaume Alonso, seguit de Joan Català i Núria Coral. La seva serà la única candidatura al Baix Penedès.

Alfredo Valdivielso repeteix al davant d'ICV-EUiA

Qui també es va presentar ahir com a candidat a l'alcaldia del Vendrell va ser Alfredo Valdivielso, com a cap de llista de la coalició ICV-EUiA. Valdivielso, que ja va ser candidat el 2007, estarà acompanyat per Enric Carbonell com a número 2 i Xavier Vives com a número 3. El candidat d'ICV-EUiA es va mostrar distant de la confrontació PSC-CiU, que per ell "són el mateix", i es va erigir com "la veu dels que pateixen la crisi".

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris