Arxiu març, 2011

Dita del dia

No hi ha Comentaris

ERC i Reagrupament presenten la seva llista conjunta per les municipals de Sitges

Aquest diumenge ha tingut lloc als jardins del casino El Prado de Sitges la presentació de la candidatura conjunta d’ERC i REAGRUPAMENT per les eleccions municipals de Sitges. La llista està liderada pels republicans Aurora Carbonell i Carles Arola i pel reagrupat Enric Sànchez Duxans, les negociacions han durat vàries setmanes i en tot moment hi ha hagut una gran sintonia. En paraules del reagrupat Manuel Pascual Rovirosa, un dels principals negociadors, el fet de que ERC a Sitges els darrers anys no hagi volgut compartir govern municipal amb el PSC a Sitges ha sigut clau. La candidata republicana a l’alcaldia, Aurora Carbonell, ha expressat el seu goig de poder liderar una candidatura independentista unitària amb Reagrupament Independentista, que compta amb importants suports i una militància molt activa a la comarca del Garraf.

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament?(76): La clau de volta

Ara sabem que a Cimera Econòmica del dia 25/3/11 convocada pel president Mas amb tota la pompa i esplendor no era per a descobrir un revolucionari elixir salvífic, ni tampoc per a divulgar el secret mètode camuflat en les ments del “consell de savis”. Perquè assenyalar que per a crear ocupació convé modernitzar la formació professional, flexibilitzar les relacions entre empresaris i treballadors, fomentar plans de sector, bonificar la reinversió, la inversió en R+D+I i la capitalització de les empreses, reindustrialitzar les comarques, ajudar i donar noves línies de crèdit a les pimes, als autònoms i als emprenedors, crear nous clústers industrials i racionalitzar sobretot, l’actual estructura d’ocupació és, tot plegat, de sentit comú.

COMUNICACIONS: Que per sortir de la crisi convé que les institucions europees apostin pel corredor del mediterrani per tal de connectar els ports de Barcelona i Tarragona amb la frontera francesa i anar a la reforma ferroviària d’ample internacional, reorganitzar les rodalies, ampliar carreteres i fer noves autovies intercomarcals, potenciar els aeroports (Prat, Girona, Reus, Lleida, Sabadell), crear noves àrees logístiques,  impulsar les telecomunicacions i modernitzar la xarxa i les fonts d’energia són tasques que tothom veu urgents i necessàries.

CONSUM: Que per incentivar el consum de manera racional convé la simplificació i reducció de càrregues administratives per a comerciants, pimes i autònoms. Estimular el turisme i el lleure, els productes d’origen, les festes i costums, la cultura i l’art. I convé racionalitzar la distribució i els serveis (des de la sanitat i l’escola fins als bancs, les agències i els administratius) és quelcom de regla de tres.

ADMINISTRACIÓ: Finalment que convé la simplificació administrativa i la racionalització del marc fiscal per tal de recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els impostos i fer que el diner públic pugui sostenir la complexa xarxa de disposicions i lleis que s’han de dictar i legislar perquè aquestes mesures funcionin, també és d’una evidència ben visible.

OBJECTIU: La Cimera Econòmica no volia fixar cap objectiu excepcional, ni descobrir una fórmula insòlita. De fet, pretenia només, aconseguir el consens de tothom al voltant “de la realitat”. Això és, fer pinya i ajuntar en una mateixa direcció, amb la finalitat última de crear una complicitat nacional que emmarqués la política i l’economia dels pròxims quatre anys. Una tasca insòlita perquè ens semblava que CiU era independentista i amb ganes de solucionar d’una vegada per totes els mals del país. Però el bombolleig i el glamur de la Cimera escenificava només “el retorn” a l’autonomisme. Catalunya, venia dir Mas, té la fita central de sortir de la crisi (cosa que avui tothom ja sap) aleshores posem-nos-hi, enfebrem-nos a treballar. L’escenificació era per subratllar el “Val?, Tots d’acord?”

D’acord, en què? Creu Mas que podem prescindir dels marcs polítics espanyols? Allò que únicament podria influir en la reactivació econòmica catalana seria resoldre l’espoli dels 20.000 milions d’€. El mateix dia de la Cimera tres notícies més omplien els informatius: El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy presentava el fons de 700.000milons € per rescatar els països en bancarrota (i el deute sobirà Català té ja la qualificació d’A3 (un 5 d’una escala de 10) i amb perspectives a baixar). Brussel·les prioritzarà les xarxes de tren que uneixen capitals d’estat i Blanco recordava que l'executiu espanyol ha apostat clarament per la Travessia Central aragonesa. Finalment Zapatero anunciava que controlarà “d'obligat compliment” la Generalitat (i li dictarà l’agenda diària). Qui hi pot estar d’acord?  És possible “sortir” amb les cotilles estatals? CiU tot i que en tindrà l’oportunitat, no farà cap pas per a declarar unilateralment la independència i tanmateix, ens condueix a espanyolitzar-nos “sin que se note el cuidado”.

No hi ha Comentaris

No votis

«Això és un botifarrèndum». «Passo d’aquest tema». «És il·legal». Són algunes de les frases amb què engega un vídeo que 15 actrius i actors han fet per a Barcelona Decideix. A poc a poc, però, els mateixos personatges es comencen a fer preguntes i acaben dubtant del que deien abans. «Antidemocràtic? Un moment, com pot ser antidemocràtica una votació?». Al final, acaben demanant el vot,  o no  , per dignitat i pel dret a decidir el propi futur.

Entre els artistes que han col·laborat en el vídeo hi figuren dels més destacats del panorama català en teatre o televisió: Quim Masferrer, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Joan Carreras, Roger Coma, Bibiana Ballbé, Joel Joan, Òscar Dalmau, Toni Albà, Agnès Busquets, Beth Rodergas, Sílvia Bel, Mercè Pons i Lloll Bertran. També hi col·labora l'escriptor Màrius Serra.

Reagrupament Independentista, entitat adherida a la plataforma, a més de demanar a tothom que participi a la votació, demana també que voteu que sí a la independència, que és l'única opció per a sortir-nos-en com a país.

No hi ha Comentaris

Govern, ARA i realitat econòmica

L'ARA fa un exercici molt interessant de comparar les principals promeses de CiU i el seu compliment. La primera nota sembla baixa: 14 sobre 100 . La metodologia és molt interessant però un pèl complexa i per això David Miró explica que 14 potser no és una mala nota . El Govern té 4 anys per arribar al 100.

El titular de l'ARA però m'incomoda: "El programa de govern de CiU topa amb la realitat econòmica ", és a dir, ve a dir que algunes promeses no s'han complert ni previsiblement es compliran en el curt termini degut a la situació financera de la Generalitat.

Si això és cert implicaria o que CiU no coneixia com estava la Generalitat, o que tot i saber-ho va fer promeses que sabia que no podia complir. I no sé què és pitjor.P odia saber CiU com estava la Generalitat? Sí, sens dubte: abans de les eleccions es podia saber, utilitzant només dades públiques de la Generalitat i el Banc d'Espanya, les greus xifres dramàtiques del deute català (i que podia arribar als 40.000€ milions a tancament del 2010) , el fet d'estar en el punt de mira internacional i l'amenaça de LOAPA financera , i els problemes de refinançament que hi ha aquest 2011 .

És a dir, espero que aquest Govern no utilitzi com excusa per no complir les seves promeses electorals que s'han trobat una situació financera que desconexien. Sí que podrien dir, en canvi, que alguna promesa no s'hauria d'haver fet, que es van equivocar, i que rectificar és de savis.

I també podrien reconèixer que la Catalunya autonòmica és inviable ja que mai aconseguirem el concert econòmic ni disminuir el dèficit fiscal a uns nivells raonables, i que per això és impossible evitar tenir més impostos, menys serveis i menys infraestructures que la resta de l'estat. I que per això moltes promeses electorals o propostes de cimeres de recuperació econòmica depenen d'unes competències i uns recursos que només té l'estat. O en positiu, són un tast del que podrem fer si som estat, quan siguem un estat.

No hi ha Comentaris

El món està agitat

Josep Lluís Gozalbo Reagrupament Bages

El món està agitat. En aquests principis de segle XXI, immersos en un món globalitzat i d’alta tecnologia comunicativa, cinc crisis passen simultàniament.

Crisi energètica: després de Fukushima cada cop es fa més evident que no ens podem refiar de l’energia nuclear. I, per altra banda cada cop és més clar que només ens resten 10-15 anys més de petroli abundant. Les energies alternatives, doncs, han de créixer exponencialment si volem que el futur sigui viable.

Crisi econòmica : els països PIG del sud d’Europa i Irlanda tenen un gran deute al qual no poden fer front. Ha hagut de ser Alemanya qui els rescati aplicant-los uns forts ajustaments. Altres països d’Europa com Anglaterra també estan subjectes a fortes retallades . O el sistema econòmic es reformula amb eficàcia i amb repartiment equilibrat de les càrregues de la sortida de la crisi o l’enfrontament entre els diferents grups socials serà cada cop més dramàtic.

Crisi de les dictadures tradicionals: les cultures àrabs , al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà, es troben en plena convulsió per aconseguir una mica més de llibertat i de respecte dels drets humans. També comença a qüestionar-se el sistema xinès a causa de l’ enriquiment de desorbitat de molts nous milionaris i amb l’enclaustrament d’un sistema basat en baixos sous i fortes limitacions de la comunicació.

Crisi dels estats plurinacionals no sols als països poc desenvolupats sinó a diverses parts del món occidental. És evident el moviment cap a la independència a Escòcia , a Bèlgica (Flamencs i valons) i el fracàs de l’estat espanyol a Euskadi i a Catalunya. Només l’exercici del dret d’autodeterminació, concretat arreu del món, pot reconduir aquesta problemàtica.

I tot plegat dintre d’una crisi de valors. Cal replantejar els valors de la seguretat i el treball que determinades esquerres mai no han volgut fer seus si volen ser creïbles . O els valors de la llibertat que de la mà de les noves tecnologies tot just ara arriba allà on no havia cap precedent perquè aquestes obren camins de construcció de pensament diferent als instal•lats. En aquest món industrial i de consum caldrà reinstal•lar els valors de l’austeritat i la reutilització si es vol mantenir el medi ambient i fer viable la vida al planeta. I si ens en volem sortir tots plegats cal recuperar i potenciar els valors de la solidaritat i la vida en cooperació.

Som, doncs, dintre d’una gran crisi global. Però no per això estem marcats de sortides. I en molts aspectes el debat se situa en el com i el quan, en quins valors ens hem de fer forts. Si predominen els valors de la por als altres la sortida serà en fals. 

Nuclear

No hi ha Comentaris

Talamanca o la memòria de la darrera batalla guanyada

Aquest dissabte, 26 de març, es va inaugurar a Talamanca (Bages) el monument que recorda castell el monument que commemora la batalla que l'exèrcit català va guanyar, contra Felip V, el darrer triomf militar dels catalans, el dia 13 d’agost un mes abans de perdre definitivament la nostra sobirania el dia 11 de setembre de 1714.

El monument forma part de la incansable tasca de la recuperació de la memòria històrica de la guerra de Successió, que des de fa anys duu a terme el Dr. Francesc Xavier Hernàndez i Cardona, cap del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, present a l’acte i que va adreçar unes paraules als assistents “Talamanca hauria d’esdevenir punt de referència nacional i de reivindicació de la sobirania de Catalunya”.

És molt recomanable visitar la seva pàgina web o museu virtual de la guerra de Successió .

A l’acte d’inauguració, hi va assistir també l’alcalde de Talamanca, Josep Tarín, que ja va anunciar que s’està treballant per a fer centre d'interpretació del 1714 que ha d'anar a la sala d'armes del castell.

La sorpresa d’ahir va ser el discurs del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, que va presidir l’acte d’inauguració:  "No en tindrem prou amb el concert econòmic, el nostre futur passa per la sobirania plena".  És clar que una cosa és dir-ho en un acte amb públic fonamentalment independentista, i l’altre, defensar-ho al Govern o al Parlament.

Un bon nombre de reagrupats vam voler ser presents en aquest acte de reafirmació de la nostra voluntat de rescatar la dignitat sobirana dels catalans.

Talamanca 2
Talamanca 4
Talamanca 3

No hi ha Comentaris

La gent de Sarrià-St.Gervasi-Vallvidrera assisteix a la inauguració del monument de la batalla de Talamanca

No hi ha Comentaris

Un Hereu desheretat

Mai hauria pensat que l'alcalde de Barcelona tingués tan poc calat democràtic amb l'afer de les consultes populars. Malgrat que alguna regidora –de districte– del PSC ja va significar-se en la negativa de cedir locals per a la consulta del 10-A, i que algunes alcaldesses com la de Malgrat i bastants alcaldes com el de Tarragona s'hi mostraren bel·ligerantment en contra, la fiscal general de Catalunya i el ministre de Justícia i més de 1.400 electes argumentaren que és un dret que no es pot vetar. Més de cinc-cents pobles l'han concretat en unes votacions “no vinculants”, organitzades pel teixit social i sovint decantades de polítiques de partit. “Quin luxe!”, exclamaren els observadors internacionals, els periodistes vinguts d'arreu del món en quedaren admirats i tothom amb una mínima sensibilitat democràtica hi donà suport o, si més no, ho respectà.

Aquestes votacions populars s'han embolcallat tothora de festa, d'activitats ludicofestives, de rues de gegants, d'encimbellades castelleres, de balls de bastoners i cercles sardanístics, de cantades de corals i cantautors, de recitacions d'actrius, d'actors, de poetes, d'artistes, d'historiadors, de professors/ores, científics, periodistes..., la columna vertebral de la nostra societat, el moll de l'os de la genuïnitat del nostre poble. La veu del poble recollida pel poble, transparentment, generosament, qualitativament. Els principals mitjans d'informació estrangers se n'han fet ressò mundialment. Ho han fet possible les persones amb o sense l'ajut dels polítics professionals clàssics, a voltes immobilistes i fins i tot reaccionaris.

Què provoca tanta urticària al senyor Jordi Hereu? Què motiva aquest procés d'al·lèrgia, aquest reflex incondicionat a tot el que sigui el dret a decidir? Per què ho va intentar en la consulta per la Diagonal esmerçant-hi més de tres milions d'euros? Fou una obra de teatre o un acte conscient i responsable? Per què  a la Diagonal i per què no  a Barcelona Decideix? Com es pot prohibir que el poble hi digui la seva? (no és una qüestió que estiguem en període electoral: això fa més de divuit mesos que dura! El president José Montilla ja s'hi va oposar i va explicitar en diversos fòrums que aquesta consulta era un acte d'irresponsabilitat, un carreró que no menava enlloc.

Ara més que mai, davant la desafecció política imperant i el descrèdit que pateix el món dels polítics, un alcalde ha de cercar, potenciar i motivar precisament espais i moments perquè la ciutadania s'expressi lliurement, sobretot per temes que tinguin a veure amb el seu present i amb el seu futur. I la independència o dependència de Catalunya és un tema molt seriós perquè ens hi juguem molt tots plegats. Plantes d'hospitals tancades i sales d'operacions dosificades, prova de valoració de la qualitat d'ensenyament anul·lada i centres tancats, cobrament de jubilació congelat o restringit, pressió fiscal mantinguda, grau d'atur elevat, magra supervivència d'indústries, empreses, treballadors i autònoms, xarxa vial i de comunicacions insuficient i antiquada..., mentre les infraestructures es disparen provocativament i obscena a Espanya, i Catalunya només rosega l'os; no rescabalament del dèficit, ni corredor mediterrani, ni respecte lingüístic cultural. Més d'un milió i mig ens vàrem manifestar, 600.000 vàrem votar i 60.000 vàrem fer-ho possible. El vot anticipat a Barcelona ha obtingut uns resultats molt respectables. Així, doncs, per què tanta prohibició? Per què tants obstacles?

Em costa d'acceptar que es tanquin emissores de ràdio, editores, llibreries; que es coartin llibertats d'expressió –com la del 10-A– i que els temes “oficialment tabús” no s'hi puguin tractar; que certes tertúlies siguin per pentinar el gat i despistar. No hi ha tants enzes com els pugui semblar als qui estan tancats a la formatgera de cristall; als qui gaudeixen d'honorabilitat protocol·lària; als que es delecten instal·lats en el privilegi envoltats de llepoladors interessats. No bevem tant a galet, senyors! Si Jordi Hereu vol prohibir, té feina a dojo: tenim un país i una capital per endreçar, i una nació per defensar de la decrepitud i del vassallatge. Per què tenalla precisament els que volen millorar aquest sistema decadent? Per què no lluita pels drets dels catalans?

Entenc que estimar el poble és dedicar-s'hi de ple, implicar-te en els seus problemes i cercar-hi solucions. Pensar en xip de poble i no tant en xip de partit o en la promoció individual d'un mateix. Ara mateix, en diverses parts del món hi ha pobles que es revolten perquè entre altres frustracions que els afligeixen hi ha la de no ser escoltats, la de no tenir-los en compte. Hem de revoltar-nos potser? Hem de tornar a ocupar Barcelona, la plaça de Sant Jaume, el parc de la Ciutadella, l'ajuntament i el Parlament perquè es respecti el dret dels barcelonins/ines a parlar i a explicar-se?

La reacció reprovable del senyor Jordi Hereu davant de Barcelona Decideix, el deshereta, l'exclou, el priva moralment de poder esdevenir l'alcalde de la ciutat comtal. Un batlle no pot tenir por ni recels de la veu del seu poble, sinó que ha d'estimular la participació ciutadana i donar les facilitats que tingui a l'abast perquè això sigui possible. Demano un canvi d'actitud i una mínima implicació institucional en una de les iniciatives ciutadanes més celebrades d'Europa d'ençà molts anys. Per la dignitat de la nostra gent i pel respecte que tothora ens ha de merèixer.

No hi ha Comentaris

CiU i Reagrupament acorden anar junts a les municipals a Vilanova

Convergència i Unió de Vilanova i la Geltrú i Reagrupament aniran junts a les pròximes eleccions municipals del maig. L'acord es va signar dimecres a la tarda davant el monument a Francesc Macià, al capdavall de la rambla de la Pau. Segons els responsables dels dos partits, la cap de llista de CiU, Neus Lloveras, i el coordinador de Reagrupament a la comarca del Garraf, Carles Serra, entre les dues formacions hi ha diversos punts en comú pel que fa a la política municipal.

El coordinador comarcal de Reagrupament al Garraf, Carles Serra, va agrair a Neus Lloveras i el seu equip que "sempre ens han tractat molt bé i com a iguals, malgrat la diferència de pes al Parlament".  Així mateix, Serra, va declarar: "creiem que la visualització de la catalanitat a Vilanova es farà present amb l'equip de Neus Lloveras. D'altra banda, veiem amb bons ulls una millor gestió de la despesa pública".

Després de formalitzar l'acord, la cap de llista de CiU a Vilanova i la Geltrú el va raonar d'aquesta manera: “Arribar a aquest acord ha estat una feina que hem fet dialogant les darreres setmanes, ja des del principi vam veure que teníem les mateixes idees en molts aspectes, però sobretot en el més important: dedicar-nos a la política municipal. És a dir, l'objectiu dels dos grups és, clarament, treballar per la ciutat amb esperit de servei.”

CiU+RCat a Vilanova

No hi ha Comentaris