Arxiu maig, 2011

Notes del pressupost 2011 de la Generalitat

Acabo de llegir la proposta de pressupostos presentat pel Govern de la Generalitat i no per menys esperable estic menys preocupat: retallada draconiana i necessària de les despeses que potser seran insuficients per evitar la intervenció d'Espanya (recomano aquest document explicatiu del pressupost ).

Les CCAA han de complir amb un objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB o l'estat actuarà, i la Generalitat ha presentat un dèficit objectiu del 2,66%, és a dir, el doble. El Govern explica clarament que si l'estat pagués el Fons de Competitivitat i fos "lleial" el dèficit seria del 1,26% (pàgina 28 ), però de cara a l'estat, la Unió Europea i els inversors, Catalunya tornarà a aparèixer una altra vegada com el gran incomplidor . És a dir, situació prenyada: si no es retalla molt la despesa, Espanya ens intervé, i si la reduïm... potser també (de fet Salgado ja ha amenaçat ). I si s'aprova i es compleix el nou pressupost (camí dolorós) d'aquí un any ens recordaran que vam incomplir l'objectiu de dèficit de l'estat del 1,3%.

Algunes dades del pressupost són esfereïdores:

  • El punt de partida que mostra el brutal increment de despeses del 2004 al 2010 (un 60%!) o l'increment del dèficit o el deute dels darrers anys (pàgina 6 )
  • L'increment del 32% en la partida de pagament d'interessos (pàgina 10 )
  • Les grans diferències entre pressupostos i liquidacions en interessos del deute (pàgina 11 ) o en els ingressos tributaris (pàgina 16 )
  • Els compromisos de pagament per inversions efectuades amb pagament diferit (pàgina 34 ). I en especial la Línia 9, que si no es fa res (és a dir, si s'atura l'obra) caldrà pagar igualment 278€ milions, 472€ milions i 510€ milions els anys 2011, 2012 i 2013 (i anar pujant els anys posteriors)
  • 12.152€ milions de necessitats d'emisió i refinançament del deute (pàgina 43, línia "Variació de passius financers" - per cert, no gaire lluny dels 12.800€ milions que jo preveia al desembre )

A més, a pesar del que diu la pàgina 14 , aquests pressupostos no serveixen per lluitar contra la crisi econòmica, entre altres raons perquè la Generalitat no té recursos ni competències per fer-ho.

El Conseller Mas-Colell ha afirmat que "només amb unes finances sanejades es podrà garantir l'estat del benestar", ja que, si no, "tot explotarà i pagaran justos per pecadors" . Quedem-nos amb la segona part de la frase: aquests pressupostos no van només de preservar l'estat del benestar sinó d'evitar el col·lapse financer de la Generalitat. I insisteixo, són uns pressupostos molt durs però potser insuficients, perquè apart de l’autorització de l’estat per emetre deute cal que algú compri aquest deute (12.000€ milions el 2011, uns 1.000€ milions de mitjana al mes). La intervenció d'Espanya és una amenaça, però la no-intervenció si no s'aconsegueixen aquests 12.000€ milions, també ("I si Espanya no intervé? ").

Què fer? Recolzar i exigir:

Ni greix ni espoli .

P.D. I totalment legítim que algú s’oposi al pressupost. Però si ho fa ha d’explicar (com a mínim) dues coses: la seva proposta de pressupost (que inclogui complir amb el 1,3% o 2,6% del dèficit) i explicar com s’aconseguiran els +12.000€ milions que necessita la Generalitat.

No hi ha Comentaris

Notes del pressupost 2011 de la Generalitat

Acabo de llegir la proposta de pressupostos presentat pel Govern de la Generalitat i no per menys esperable estic menys preocupat: retallada draconiana i necessària de les despeses que potser seran insuficients per evitar la intervenció d'Espanya (recomano aquest document explicatiu del pressupost ).

Les CCAA han de complir amb un objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB o l'estat actuarà, i la Generalitat ha presentat un dèficit objectiu del 2,66%, és a dir, el doble. El Govern explica clarament que si l'estat pagués el Fons de Competitivitat i fos "lleial" el dèficit seria del 1,26% (pàgina 28 ), però de cara a l'estat, la Unió Europea i els inversors, Catalunya tornarà a aparèixer una altra vegada com el gran incomplidor . És a dir, situació prenyada: si no es retalla molt la despesa, Espanya ens intervé, i si la reduïm... potser també (de fet Salgado ja ha amenaçat ). I si s'aprova i es compleix el nou pressupost (camí dolorós) d'aquí un any ens recordaran que vam incomplir l'objectiu de dèficit de l'estat del 1,3%.

Algunes dades del pressupost són esfereïdores:

  • El punt de partida que mostra el brutal increment de despeses del 2004 al 2010 (un 60%!) o l'increment del dèficit o el deute dels darrers anys (pàgina 6 )
  • L'increment del 32% en la partida de pagament d'interessos (pàgina 10 )
  • Les grans diferències entre pressupostos i liquidacions en interessos del deute (pàgina 11 ) o en els ingressos tributaris (pàgina 16 )
  • Els compromisos de pagament per inversions efectuades amb pagament diferit (pàgina 34 ). I en especial la Línia 9, que si no es fa res (és a dir, si s'atura l'obra) caldrà pagar igualment 278€ milions, 472€ milions i 510€ milions els anys 2011, 2012 i 2013 (i anar pujant els anys posteriors)
  • 12.152€ milions de necessitats d'emisió i refinançament del deute (pàgina 43, línia "Variació de passius financers" - per cert, no gaire lluny dels 12.800€ milions que jo preveia al desembre )

A més, a pesar del que diu la pàgina 14 , aquests pressupostos no serveixen per lluitar contra la crisi econòmica, entre altres raons perquè la Generalitat no té recursos ni competències per fer-ho.

El Conseller Mas-Colell ha afirmat que "només amb unes finances sanejades es podrà garantir l'estat del benestar", ja que, si no, "tot explotarà i pagaran justos per pecadors" . Quedem-nos amb la segona part de la frase: aquests pressupostos no van només de preservar l'estat del benestar sinó d'evitar el col·lapse financer de la Generalitat. I insisteixo, són uns pressupostos molt durs però potser insuficients, perquè apart de l’autorització de l’estat per emetre deute cal que algú compri aquest deute (12.000€ milions el 2011, uns 1.000€ milions de mitjana al mes). La intervenció d'Espanya és una amenaça, però la no-intervenció si no s'aconsegueixen aquests 12.000€ milions, també ("I si Espanya no intervé? ").

Què fer? Recolzar i exigir:

Ni greix ni espoli .

P.D. I totalment legítim que algú s’oposi al pressupost. Però si ho fa ha d’explicar (com a mínim) dues coses: la seva proposta de pressupost (que inclogui complir amb el 1,3% o 2,6% del dèficit) i explicar com s’aconseguiran els +12.000€ milions que necessita la Generalitat.

No hi ha Comentaris

Modest Guinjoan i Xavier Cuadras: “Les empreses superarien el boicot”

Un dels llocs comuns sobre la independència de Catalunya és que no és viable econòmicament. A Sense Espanya  (Pòrtic, 2011), Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató han fet un exercici de simulació, amb les dades econòmiques a la mà, per demostrar que, tot i que es produís un dur boicot per part dels consumidors espanyols als productes catalans, Catalunya hi sortiria guanyant gràcies a la desaparició del dèficit fiscal.

Per què han decidit fer un balanç econòmic de la independència?

Modest Guinjoan: El debat de la independència cada vegada és més viu, però la reacció dels empresaris és bàsicament de por, amb tres arguments: a la Unió Europea no ens hi voldran, trauran els tancs i a més no vendrem a Espanya. Hem centrat l'atenció en aquest últim temor, per veure quins fonaments té i quin abast podria tenir. Les altres dues incògnites les hem donat per resoltes, dient que seríem membres de la UE i que seria pacífic.

Hi sortiríem guanyant, amb la independència?

M.G.: Si posem en una balança la dimensió fiscal i la comercial, és força evident que sí. Perquè fos que no, hauries d'agafar uns escenaris de boicot molt extrems.

Xavier Cuadras: Hi ha moltes circumstàncies que no prenem en consideració. És un procés que tindria moltes incerteses, sobretot derivades del tipus de transició que hi hagués, que tindria repercussions econòmiques. Aquests escenaris són pràcticament impossibles d'estimar d'una manera mínimament rigorosa. En canvi, el dèficit fiscal és conegut, i hem mirat la repercussió comercial que pot tenir si hi ha un boicot, que és una amenaça de la independència, i l'hem intentat quantificar.

Donen per fet que Catalunya seria acceptada a la UE, però si no fos així, quines conseqüències podria tenir, per a l'economia catalana?

 X.C.: Això dificultaria les exportacions a la resta d'Europa, sense cap mena de dubte, però no d'una manera enorme. Hi ha molts països tercers que tenen avantatges comercials que fan que siguin competitius a Europa, però evidentment és un escenari indesitjable. El nostre principal mercat, després d'Espanya, és Europa.

M.G.: Catalunya no hauria de ser acceptada a la UE perquè ja hi és.

Han quantificat el boicot i s'han centrat en una hipòtesi: 40% en vendes al consumidor i 20% a empreses.

X.C.: Ningú sap el possible abast del boicot. Nosaltres agafem aquest com a exemple i sí que justifiquem, amb els casos que posem del que ha passat en altres països, que ens sembla que això és tirar llarg; difícilment s'arribaria a aquest nivell.

L'impacte d'un boicot així faria caure un 6% el PIB.  Les empreses catalanes depenen massa del mercat espanyol?

M.G.: Les empreses competeixen en els mercats que poden i en aquells en què tenen capacitat per implantar-se. El mercat espanyol és un mercat tradicionalment molt important, però també és cert que està perdent pes relatiu en la cistella de clients de les empreses catalanes, i això és normal en un procés de globalització i d'integració europea com el que estem vivint.

X.C.: En lloc de dir que estan massa exposades al mercat espanyol, jo diria que estan massa poc exposades a la resta dels mercats. Exportar a Espanya no és dolent, el que és dolent és exportar massa poc a altres mercats, que són molt més grans i que tenen més potencial de creixement.

No estan preparades per substituir el mercat espanyol per l'internacional?

M.G.: Prescindir d'un mercat sempre costa. T'has d'adaptar i buscar sortides. Les empreses catalanes, històricament, han demostrat que tenen capacitat d'adaptació a les circumstàncies adverses. No hi ha motiu per pensar que no s'adaptarien a un boicot i el superarien. Una altra cosa és si dintre del teixit productiu hi ha empreses més dependents al mercat espanyol que d'altres; depèn de la posició relativa de l'empresa dins del seu mercat, si té molta competència o si té la posició de domini. En tot cas, el boicot seria un accelerador d'internacionalització.

X.C.: Els mateixos sectors que exporten a Espanya són més o menys els mateixos que exporten a la resta de mercats. Això vol dir que són sectors competitius, que no estan venent a Espanya només perquè és el mercat interior.

Diuen que no afectaria les multinacionals que produeixen a Catalunya, però què passaria si els espanyols deixessin de comprar una marca, com ara Seat, que fabrica només aquí i que depèn molt del seu mercat

X.C.: No. Creiem que no afectaria les multinacionals. A Martorell es podrien passar a fabricar Volkswagen, per exemple, i els espanyols no deixaran de comprar-los. Quan parlem d'empreses d'aquest abast, amb unes estratègies tan globals, aquest tipus de consideracions perden una mica de sentit.

M.G.: La Sony va tancar fa poc temps a Viladecavalls, i la imatge de Sony no ha quedat malmesa En les multinacionals, el pes de la imatge de marca en la decisió de compra és el més important. El criteri de decisió bàsic de les multinacionals és racional, les emocions hi tenen poc espai. Una localització és competitiva per una sèrie de factors, com els logístics o el cost del sòl, de l'energia, de la mà d'obra, etc. De factors polítics, no n'hi ha cap que hagi de tenir una incidència sobre el cost d'aquests factors. Les decisions de les empreses estan per sobre dels localismes polítics.

Calculen que el boicot afectaria menys les vendes a empreses, la meitat que les vendes als consumidors. Per què?

 M.G.: Entre empreses, s'aplica un criteri de racionalitat, i la identitat de l'origen en el producte queda amagada.

Com afectaria el turisme si vénen menys espanyols de vacances?

X.C.: El que hem vist és que la balança turística és deficitària. Si hi hagués alguna mena de boicot, seria simètric i no afectaria Catalunya perquè precisament, si els espanyols es quedessin a casa, els catalans també es quedarien a casa i encara es perjudicaria més el turisme espanyol que el català.

És el que anomenen el contraboicot.

 X.C.: Fem el supòsit que si hi hagués un boicot seria en les dues direccions i la reacció seria simètrica. Una part del que consumies d'Espanya ara ho substitueixes en part per importacions d'altres països i en part per productes del país propi. I, per tant, això té un efecte positiu, encara que molt menor que l'efecte del boicot.

Els seus càlculs són que, a causa del boicot, es podrien perdre entre 100.000 i 200.000 llocs de treball. Això afectaria la demana interna.

X.C.: Sí, però després hi hauria l'efecte de l'augment de la renda, que suposaria que no hi hauria dèficit fiscal. Això augmenta la capacitat de despesa del govern i de les famílies i empreses si s'abaixen els impostos, per exemple. Aquest increment de la despesa també provocaria més demanda i creació de llocs de treball.

M.G.: I després d'un procés d'independència cal crear una estructura d'estat, i hi hauria una generació directa de llocs de treball que s'alimentaria d'aquest augment de renda. Hi ha una sèrie de serveis centrals que tenen totes les administracions estatals que caldria posar en marxa i que actuaria en sentit contrari.

Però també tenen un cost.

X.C.: El problema del dèficit fiscal és que suposa una transferència neta de diners a l'exterior. Seria com si tinguessis un ingrés extra del 9% del PIB, i aniria directament a la teva capacitat de despesa. Com ho paguem Doncs ja ho tenim pagat, en certa manera. Si només hi hagués el boicot, tot serien pèrdues, però la variable clau és el dèficit fiscal.

Què ha de fer una empresa que es trobi amb un boicot?

M.G.: Hauria de saber quin és el seu nivell d'exposició al boicot a partir de paràmetres com ara el volum d'exportació a Espanya, la posició dins aquest mercat, els competidors, etc. Seria un repte important per a algunes empreses, que les obligaria a fer tres actuacions: fer un ajustament temporal de la capacitat productiva, mirar de capturar mercats que compensin les pèrdues i recuperar el mercat espanyol. Perquè el consumidor és una persona racional, les emocions tenen incidència, però sense una base racional són difícilment sostenibles en el temps. Si algú es comporta racionalment i compra un producte català perquè el troba bo i a un preu competitiu, és difícil pensar que l'empipada li duri molt de temps si el producte continua sent bo i a un preu competitiu. No diem que no hi hagi un pòsit de ressentiment, d'animositat, però no pot afectar el 100% de les persones durant tota la vida.

X.C.: Hi ha maneres d'evitar-lo. Si tens un producte, el pots vendre a través d'un intermediari, o canviar la marca. Hi ha moltes maneres de camuflar l'origen d'un producte si tens dificultats per vendre'l per aquest motiu.

Quant de temps duraria el boicot?

X.C.: És difícil de preveure. Se centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials.

Malgrat aquests arguments, no creuen que ni les grans empreses ni els lobbies empresarials donaran mai suport a la independència

M.G.: Hi pot haver una reacció, però la independència és una qüestió política, no de les empreses.

X.C.: És natural que hi hagi empreses amb interessos al mercat espanyol que s'hi posicionin en contra. Hi ha moltes decisions polítiques que són contràries als interessos de les empreses, i fan el que poden per aturar-les, però moltes vegades no poden i, per tant, s'adapten.

Si Catalunya fos un estat, tindria més multinacionals

 X.C.: Amb una política d'infraestructures més centrada en les necessitats de Catalunya i que no depengués de les decisions de Madrid, s'afavoriria la implantació de multinacionals. I tindria els diners per fer-ho.

M.G.: L'aposta logística de Catalunya, si fos un estat, seria evident. Podria ser una porta d'entrada, amb els ports, que podria competir internacionalment amb els complexos d'Hamburg, Rotterdam i Anvers. I el corredor del Mediterrani seria també una aposta claríssima.

Arguments. Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató tenen en comú, a més que són professors de la UPF, els seus estudis de l'economia i l'empresa catalana. Guinjoan, doctor en economia per la UAB, ha publicat diversos treballs sobre l'empresa familiar i les pimes, en les quals està implicat com a director d'Economia i Empresa de Pimec. Cuadras, doctor en economia per la Universitat de York, s'ha especialitzat en l'estudi de la balança comercial catalana. Coneixedors del món de l'empresa catalana i les seves relacions comercials, la seva visió sobre cacions econòmiques de la independència. Tranquils i moderats, argumenten que, sense el dèficit fiscal, i amb una política d'infraestructures pròpia, Catalunya hi sortiria guanyant ¿ robert ramos

No hi ha Comentaris

Enquesta: “Com valoreu els pressupostos que ha presentat el Govern de CiU?”

Aquest dimarts el Govern ha aprovat  projecte de Pressupostos per a l'any 2011. Per primera vegada, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són inferiors als de l'any anterior, a causa tant de la crisi econòmica com dels objectius de reducció del dèficit, reducció que el conseller Mas-Colell ja ha advertit que és impossible aconseguir en la mesura que ho exigeix el Govern espanyol. Aquests pressupostos no comptabilitzen cap ingrés pel Fons de Competitivitat ni tampoc els 22.000 milions d'euros en què es xifra el dèficit fiscal. Us demanem: Com valoreu els pressupostos que ha presentat el Govern de CiU?

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Reagrupament entra per primera vegada a les institucions amb 48 regidors

Nova actualització de les dades

En les eleccions municipals celebrades, Reagrupament ha obtingut representació en 6 capitals de comarca i 19 municipis més amb un total de 48 regidors electes . Aquests han estat els resultats en aquestes eleccions:

Capitals de Comarca

  • Girona: 1 regidor d’RCat integrat a la llista de la CUP que en treu 3 i entra per primera vegada al consistori gironí.
  • Olot : 1 regidor d’RCat integrat a la llista de CiU que ha guanyat les eleccions a Olot.
  • Banyoles: 1 regidor d’RCat en coalició amb ERC.
  • Tàrrega: 2 regidors d’RCat en coalició amb SI, la qual ha obtingut 3 regidors amb el cap de llista de Reagrupament.
  • Tremp: 1 regidor de Reagrupament.
  • Puigcerdà: 3 regidors de la candidatura associada Endavant Cerdanya.

Municipis

  • Arenys de Mar: 1 regidor d’RCat de la coalició VIA (Veïns independents d’Arenys de Mar+SI+RCAT)
  • Bellver de Cerdanya: 7 regidors, majoria absoluta de la candidatura associada Endavant Cerdanya.
  • Bolvir: 5 regidors, majoria absoluta de la candidatura associada Endavant Cerdanya.
  • Breda: 1 regidor en coalició.
  • Capolat: 1 regidor amb majoria absoluta com a cap de llista integrat a la llista de CIU.
  • Cubelles: 4 regidors de Reagrupament. Segona força empatats en regidors amb ICV.
  • Esparreguera: 2 regidors de Reagrupament a la candidatura Gent d’Esparreguera.
  • Espinelves: 1 regidor d’RCat integrat a la candidatura Espinelves VIU
  • Flaçà: 1 regidor d’RCat en coalició amb ERC.
  • Fontanals de Cerdanya: 3 regidors de la candidatura associada Endavant Cerdanya.
  • Isòvol: 4 regidors de la candidatura associada Endavant Cerdanya.
  • Riu de Cerdanya: 1 regidors de la candidatura associada Endavant Cerdanya.
  • Rosselló: 2 regidors de la candidatura associada Endavant Rosselló.
  • Sant Antoni de Vilamajor: 1 regidor d’RCat en coalició amb ERC
  • Sant Pere de Vilamajor: 1 regidor d’RCat en coalició amb ERC.
  • Senterada: 1 regidor de Reagrupament en la coalició Reagrupament-AM, empatada en regidors amb PM.
  • Talarn: 1 regidor de Reagrupament en la coalició Gent de Talarn-Reagrupament, empatada en regidors amb CIU.
  • Viladecavalls: 1 regidor de la candidatura de Reagrupament Ara Viladecavalls.
  • Vilallonga de Ter: 1 regidor de la candidatura Independents per Vilallonga de Ter-AM.

La Junta Directiva Nacional vol fer arribar un profund agraïment, especialment a tots els associats que han estat treballant en aquesta campanya electoral i que han fet possible que, per primer cop, Reagrupament sigui present a les institucions del nostre país. Visca Catalunya Lliure!

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Els efectes de la divisió independentista

La ciutat de Lleida on ERC ha obtingut un 4,2% dels vots, i la CUP un 3,3%, cap dels dos ha entrat al consistori. Entre els dos quasi un 7,5% de vots, haurien obtingut 2-3 regidors.

A Tarragona ciutat ERC 4,0%, la CUP 2,3%, SI un 1.76. Els tres també sense representació. Si haguessin sumat haurien obtingut de 2 a 3 regidors, i serien decisius en la elecció del nou alcalde, que ara està en mans del PP.

A Barcelona ciutat, també es podrien haver guanyat regidors, la CUP ha obtingut 11.805 vots i SI 6.802, afegits als 33.953 d`Unitat per Barcelona sumarien 52.600, un 8,67% dels vots prop d` ICV ( 10.4%), 4 regidors i això hauria reduït la representació del PP.

Girona capital: Un gran èxit de la CUP que ha aconseguit 2.981 i un 9.28% dels vots i 3 regidors, però és que ERC-AM ha aconseguit 1.604 i un 5% de vots i cap regidor, i SI 786 vots i un 2,45% i cap regidor
Sumats 5.371 vots i un 16.73% dels vots, serien de llarg la tercera forca municipal, que ara es el PP amb 3 regidors i només 3.749 vots.

Sabadell. ERC-Rcat 2.378 vots i un 3,18% la CUP 2.288 vots i un 3,06%, SI 622 vots i un 0,85%.
Resultat cap regidor. Junts de 2 a 3 regidors.

Terrassa. ERC- Rcat. 3.619 vots i un 4,45%, SI 976 vots i un 1.37%, la CUP 868 vots i un 1,23%. Cap regidor.Junts 2-3 regidors.

Badalona. ERC- Rcat- Accent 2.976 vots i un 3,70%, la CUP 1.465 vots i un 1,82%. SI 762 vots i un 0,95%. Cap regidor, junts un 5.6%, de 1 a 2 regidors i potser evitar que el PP fos el guanyador.

Berga. La CUP amb el 15.50% de vots ha obtingut 3 regidors. ERC-AMP amb el 6.53% dels vots cap regidor. SI amb el 3.63% de vots cap regidor. Junts 25.68% dels vots, de 5 a 7 regidors i segona força municipal guanyant al PSC (4 regidors i un 17% de vots).

Sant Cugat del Vallès
. La CUP ha aconseguit el 7.76% dels vots i 2 regidors. ERC-RCat- AM amb el 4.88% dels vots i SI amb el 1,54% no han aconseguit representació. Tots tres junts sumen un 14.18% dels vots, serien la segona força municipal amb 5 regidors. El PP amb un 12.44% i 4 regidors serà ara la segona força.

Mataró. La CUP-PA un regidor amb 2.498 vots i un 5.59% dels vots .ERC-RCat-Junts 1.768 vots, un 3.95% dels vots i cap regidor. SI 428 vots i un 0.96% i cap regidor. Junts 4.724 vots un 10.51% del total, serien la tercera força amb 3-4 regidors. Ara la 3a. forca serà PxC amb menys vots – 4.684 – i menys percentatge, 10.48%, ha aconseguit 3 regidors.

Molins de Rei. La CUP 1.797 vots un 17, 52% dels vots i 4 regidors. ERC-ERMR-AM, 800 vots 7.80% dels vots i 2 regidors, SI 277 vots i un 2,70% de vot, cap regidor. Junts 2.867 vots I un 28.02% del total, serien la primera força municipal, amb 6-7 regidors, que ara es CiU amb 2.358 vots, un 22,98 % de vots i 5 regidors.

Manresa. Esquerra-AM 3.089 vots, 11,56% del vot i 3 regidors. La CUP-PA 1.981vots, 7,41% del vot i 2 regidors. SI 544 vots, 2,04% del vot i cap regidor. Junts 5.614 vots un 21.01% del total, segona força política amb 6-8 regidors. La primera és CiU amb 9.356 vots, un 35% i 11 regidors
Això es va repetint a moltes altres ciutats i pobles.

La força de l`independentisme es molt més gran en la realitat, amb el nombre de votants i amb la representació que obté, del que ens estan dient, però es que potencialment, si el projecte que es presenta és sòlid i atractiu, podria arribar a ser la segona força del país a dia d`avui.

Pensem en Bildu, que té molts menys vots que en conjunt nosaltres.

Font:
Josep Maria Bellmunt

No hi ha Comentaris

Quarta Assemblea Nacional de Reagrupament. El 19-06-11 a Vic.

L’Assemblea Nacional se celebrarà diumenge
19 de juny del 2011, a la ciutat de Vic, al Cinema Vigatà (C/Jacint Verdaguer, 22) de 9 a 15 hores
.
Veieu el mapa d’ubicació

. L’inici de la sessió plenària serà a les 10 hores.

Poden assistir a l’Assemblea Nacional, amb plenitud de drets, els associats fins a la data de convocatòria de la 4a Assemblea i que estiguin al corrent de pagament omplint la butlleta d’inscripció
 abans del dia 15 de juny del 2011. El preu d’inscripció és de 10€ que s’abonaran el dia de l’Assemblea.

Les acreditacions per participar a l’Assemblea Nacional es poden formalitzar a partir de les 9 hores i fins a les 11.30 h, al mateix lloc de la celebració de l’Assemblea.

La comissió organitzadora posa a disposició de tots els associats l’adreça voluntaris@reagrupament.cat
 per a prestar serveis de col·laboració dels associats en el procés assembleari


Ponència Política

Els associats, les assemblees comarcals i les comissions sectorials poden presentar esmenes a la ponència política
. Les esmenes són de quatre tipus: addició, supressió, modificació i a la totalitat. Les esmenes al document s’han de presentar fins el 27 de maig de 2011,
 seguint el model de full d’esmena de l’apartat Documents i han de ser lliurades a la comissió organitzadora a l’adreça 
ponenciapolitica@reagrupament.cat
.


Proposta de millora del Reglament d’Organització i funcionament

Els associats, les assemblees comarcals i les comissions sectorials poden presentar esmenes a la proposta de millora  del reglament d’organització

. Les esmenes al document s’han de presentar fins el 7 de juny de 2011,
 i han de ser lliurades a la comissió organitzadora a l’adreça 
ponenciaorganitzacio@reagrupament.cat
.

S’enviarà una única esmena de millora per correu electrònic, indicant si és d’addició, supressió o modificació. Cal indicar clarament la pàgina i l’apartat afectat i, si s’escau, el text alternatiu. Cal indicar també nom, cognoms, correu electrònic i telèfon de la persona que presenta l’esmena de millora. Cas que l’esmena de millora sigui d’una assemblea comarcal o de districte, indiqueu les dades de la persona que representa l’esmena de millora.

A partir del 7 de juny, el comitè de millora del reglament d’organització negociarà amb cadascun dels esmenants, la incorporació, transacció retirada o refús de les esmenes presentades.

A partir del dia 15 de juny els associats tindran a la seva disposició els documents i les esmenes que quedin vives per a debatre a l’assemblea i que els seran facilitats també el dia de la seva celebració.

No hi ha Comentaris

Publicació de les candidatures regionals

Dissabte vinent dia 4 de juny  tindran lloc les assembles per a l'elecció de coordinadors regionals de forma simultània arreu del país. Les assemblees seran de 10 a 14 hores  del matí als municipis següents:

                                                                 

ALT PIRINEU I L’ARAN: 

  • Tremp: Centre Cívic El Terraquet, C/ Alcalde Josep Rossell n. 8-10
  • Puigcerdà: Local d'Entitats, C/ Major n. 50

BARCELONA COMARQUES:

  • Sabadell: Casal Pere IV, Rambla n. 69 (prop de l'estació Sabadell Centre de FCG i de la Sabadell Centre de RENFE)

BARCELONA CIUTAT:

  • Barcelona: C/ Malgrat n. 93 

EL CAMP DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE:

  • Tarragona: C/ Sant Magí n. 2

LA CATALUNYA CENTRAL:

  • Vic: Casa Galadies, C/ de la Riera n. 22

GIRONA:

  • Fornells de la Selva: Centre Cultural La Sitja, C/ Narcís Monturiol n. 31

LLEIDA:

  • Mollerussa: Centre Cultural, C/ Ferran Puig n. 15

CANDIDATURES COORDINADORS REGIONALS

Alt Pirineu i l’Aran:

  • Pere Real i Balaguer (Puigcerdà)

Barcelona comarques:

  • Ramon Ruiz Navarro  (Viladecavalls)
  • Joan Vila Planas  (Terrassa)

Barcelona ciutat:

  • Marc Viñolas Prat (Barcelona)

El Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre:

  • Gerard S.V.  (La Pobla de Mafumet)

La Catalunya Central:

  • Ramon Payàs Capell  (Manresa)

Girona:

  • Carles Bonaventura i Cabanes   (Girona)

Lleida:

  • Francesc Morreres i Sisó  (Soses)

El Penedès:

  • Ricard Cabré Rigat  (Calafell)
  • Josep Perera Papiol  (Vilanova i la Geltrú)

No hi ha Comentaris