Arxiu maig, 2011

Chacón o Rubalcaba: cap canvi per a Catalunya

La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha anunciat que no es presentarà a les primàries del PSOE per a ser candidata a les eleccions espanyoles del 2012. Chacón afirma que ha decidit "fer un pas enrere perquè el PSOE faci un pas endavant", després de reconèixer que la seva intenció inicial era presentar-se com a candidata. A més, considera que ho ha de fer per no posar en risc "la unitat del PSOE", "l'autoritat del president" i "l'estabilitat del Govern". Alfredo Pérez Rubalcaba es perfila ara com a possible candidat socialista.

La desfeta electoral del 22 de maig ha estat tan considerable que, combinada amb la mala imatge actual de Rodríguez Zapatero, ha desencadenat un atac de pànic col·lectiu entre les files socialistes a tot Espanya. Situant Pérez Rubalcaba de candidat, els socialistes espanyols esperen salvar els mobles davant d'una segura victòria del PP, perquè l'actual vicepresident no és català i té molta més experiència política que Chacón.

En qualsevol cas, pel que fa a Catalunya, a l'hora de la veritat, ni Rubalcaba ni Chacón no representen cap diferència. Tots dos han defensat la sentència del Tribunal Constitucional sobre Catalunya i no tenen cap intenció que es mogui un milímetre del seu estatuts de comunitat autònoma de règim comú, amb l'espoli fiscal i el maltracte a la llengua i la cultura catalanes que això comporta contínuament, com les dues recents sentències del Tribunal Suprem en contra de l'ús de la llengua catalana a l'escola.

No hi ha Comentaris

Chacón prefereix que es cremi Rubalcaba a les properes eleccions

La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha anunciat que no es presentarà a les primàries del PSOE per a ser candidata a les eleccions espanyoles del 2012. Chacón afirma que ha decidit "fer un pas enrere perquè el PSOE faci un pas endavant", després de reconèixer que la seva intenció inicial era presentar-se com a candidata. A més, considera que ho ha de fer per no posar en risc "la unitat del PSOE", "l'autoritat del president" i "l'estabilitat del Govern". Alfredo Pérez Rubalcaba es perfila ara com a possible candidat socialista.

La desfeta electoral del 22 de maig ha estat tan considerable que, combinada amb la mala imatge actual de Rodríguez Zapatero, ha desencadenat un atac de pànic col·lectiu entre les files socialistes a tot Espanya. Situant Pérez Rubalcaba de candidat, els socialistes espanyols esperen salvar els mobles davant d'una segura victòria del PP, perquè l'actual vicepresident no és català i té molta més experiència política que Chacón. En qualsevol cas, pel que fa a Catalunya, a l'hora de la veritat, ni Rubalcaba ni Chacón no representen cap diferència. Tots dos han defensat la sentència del Tribunal Constitucional sobre Catalunya i no tenen cap intenció que es mogui un milímetre del seu estatuts de comunitat autònoma de règim comú, amb l'espoli fiscal i el maltracte a la llengua i la cultura catalanes que això comporta contínuament, com les dues recents sentències del Tribunal Suprem en contra de l'ús de la llengua catalana a l'escola.

No hi ha Comentaris

Shakira empra la llengua catalana

La cantant colombiana, Shakira, ha emprat la llengua catalana per a anunciar el seu concert a Barcelona del 29 de maig, en el marc de la gira The sun comes out  ("Surt el sol"). Donem la benviguda a la cantant a la nostra comunitat lingüística i la felicitem perquè, tot fent servir un català molt correcte, contribueix a la promoció de la nostra llengua. L'encoratgem a incorporar la llengua catalana al repertori de les seves cançons.

No hi ha Comentaris

Jordi Pujol: “La independència té dificultats, però és evident que no podem acceptar l’Espanya que ens volen imposar”

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha declarat aquest dimarts que "la independència té dificultats (no pas de viabilitat econòmica sinó de tirar-la endavant), però és evident que no podem acceptar l'Espanya que ens volen imposar i que està descrita a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut". Pujol va fer aquestes manifestacions durant la presentació del llibre Honorables. Cartes a la pàtria perduda , de Quim Torra, que va tenir lloc a l'Auditori Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Pujol: "Per a ser confederals, s'ha de tenir un Estat i ser independent"

No va ser l'única manifestació de to independentista que va fer Pujol, ja que, després d'esmentar Manuel Carrasco i Formiguera -un dels "Honorables" de Torra- Pujol va recordar que els estatuts d'Unió Democràtica de Catalunya proposen un model de confederació i -en una clara referència al rebuig a la sobirania que fa Duran i Lleida- el president Pujol va recordar que  "per a ser confederals, s'ha de tenir un Estat i ser independent", afirmació que va arrencar els aplaudiments de l'auditori.

Pujol va sorprendre l'auditori perquè, després de l'evocació de la gran generació "republicana" que va fer l'escriptor Quim Torra, va citar uns referents poc habituals en l'expresident: des d'escriptors com Joan Sales, Josep Pla o Mercè Rodoreda, passant per historiadors com Ferran Soldevila o Rovira i Virgili sense excloure el seu admirat Vicens Vives, fins arribar als sindicalistes catalans com Francesc Layret, Salvador Seguí o Peiró.

Honorable per Quim Torra

Pujol: "La sort és que a Espanya ja no hi manen els espanyols"

Així mateix, va haver-hi temps per a la crítica política actual i Pujol va expressar de forma contundent que "la sort és que a Espanya ja no hi manen els espanyols", fent referència a les mesures econòmiques que ha adoptat el govern espanyol, després de la insistència de diversos dirigents mundials, com la cancellera Angela Merkel, el Fons Monetari Internacional o el president Barack Obama. Per a Pujol, els darrers governs espanyols, tant el de José María Aznar com el de José Luis Rodríguez Zapatero van actuar amb la síndrome del nou ric.

Torra: "La generació 'republicana' enarborava quatres banderes: modernitat, esforç, compromís i llibertat"

L'acte va començar amb la lectura d'unes paraules de l'honorable Agustí Bassols (exconseller de Justcía), que no va poder estar present per defunció d'una familiar. Bassols va fer una referència molt especial a Carrasco i Formiguera. A continuació va intervenir l'autor del llibre, l'escriptor i editor Quim Torra, el qual va fer emocionar l'audiència llegint una carta de Trias i Peitx i també citant Carrasco. Per a Torra, la generació "republicana" a la qual dedica el llibre enarborava quatres banderes, que eren modernitat, esforç, compromís i llibertat. L'escriptor va justificar la tria per l'adscripció de totes aquestes personalitats a aquests principis, però va dmetre que era subjectiva i que n'hi hauria molts altres que hi podrien figurar, "precisament, si una cosa caracteritza aquesta generació, no són tan sols les personalitats genials, sinó el gruix, el conjunt", va dir.

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament?(86): Sobre les municipals i…

Les municipals han estat l’oportunitat d’un diàleg distès i sortós amb els d’ERC. M’ha desconcertat que els nois estiguin tant “instal·lats”. M’explico: respiren i s’envolten d’un “aire o positura” de tècnic, d’especialista polític, talment com l’havia notat als del PSC i CiU, ja fa anys. S’ho creuen. Fins i tot et miren amb condescendència. I et sents una mica atabalat. Entre sofrent i burleta. No saps si patir-hi o fotre-te’n. Perquè la positura és el símptoma d’un síndrome víric. El virus dels tècnics “instal·lats” en el sistema espanyol. No faré aquí l’anàlisi del seu daltabaix. Era anunciat i perdoneu-me la immodèstia de remetre'm a anteriors escrits, per a justificar-ho.

ÀNIMA BELLA: Clar que els de RCat també ens hem lluït. Com diu en Xavier Borràs el 15/5/11 “Reagrupament (reloaded)” els de RCat, en aquestes municipals, hem fet “gala del (nostre) esperit transversal”. Confesso que l’he provat, l’esperit d’en Xavier. No m’ha agradat ni personalment, ni per RCat. Em sentia un turista del meu poble, viatjant en un cotxe que pertanyia i conduïen altres. Notava endemés com aquests, que ho pagaven tot, tocaven fort el clàxon per a mostrar-me i, per si algú en dubtava, unes lletres clares ho deixaven ben certificat. Tanta deferència m’incomoda i reconec que no puc treure’m del cap el neguit “d’ànima bella exposada” cobrint la poltrona d’altres.

TRANSVERSALITAT: Aquest mot a la moda, tant suau i lleuger, és el mot d’odre de les Consultes, dels acampats a la Plaça Catalunya, de les llistes municipals, dels qui s’enrolen a l’Assemblea de Catalunya, etc. Però no pesa, ni compromet. És sense contingut. Abans tenia una referència política: La transversalitat s’esgrimia contra la fórmula “esquerres o dretes” independentistes i marcava un “espai” entre els partits. També s’usava per indicar la gent, per estalviar l’origen o el status, en una referència social: Hom era transversal contra qui volia dividir (políticament, socialment, per la llengua, etc). Ara ha perdut el sentit d’oposició. Ha pres un caràcter positiu, equivalent a anar amb tots, al junts. Així, el fet d’anar junts, ja equival a ser transversals. No importa què s’hi fa plegats. Anar a la romeria, ja dóna dret a dir-se’n, de transversal. Transversal o regeneració han deixat de ser mots contundents i testimonials. I em sap greu.

DIRECCIÓ: M’inquieta també, Reagrupament: Continuarà una direcció genèrica? Tindrem un cap que dirigeixi i parli amb l’associat? I l’estat major, continuarà sense tropa (ni amb voluntat de tenir-ne)? Serà una direcció circumstancial, plumífera, que flota al vent i segueix l’onada? Potser ara no piula, perquè va caducar, però m’inquieta. Perquè no sento els ritmes i els càntics de combat, propis dels grans congressos. “La Caixa” fa plans d’expansió de 3.000M€ pel 2014 i prem fort el temps que s’escola: I Reagrupament?

RUPTURA: La “crisi” de l’independentisme té una qüestió principal: Què hi fem, a les institucions? Els d’ERC han provat tots els papers: Gestió, acompanyament, benestar, socialdemocràcia, pluja fina, combat directe amb l’Estatut, etc. Reagrupament era l’alternativa a tot això i anàvem bé. Però, no ens hem adonat de la clau. La Declaració Unilateral permet NOMÉS la Ruptura. L’objectiu ens indica l’estratègia. I la Ruptura es contraposa a la institució, perquè és l’estació terminal, la fi del viatge i l’Estat espanyol ho digereix tot. La Ruptura ens porta a organitzar una via paral·lela, fora de les institucions i lligada estretament a la política de la Generalitat: Una Taula de Partits amb l’objectiu de rompre amb Espanya i en defensa dels nostres drets, a partir de la mobilització. La Ruptura deixa fer alguna gestió institucional, però subordinada a la Taula de Partits i la Declaració Unilateral. Aquesta és l’estratègia fins el 2014.

CiU ha guanyat a ERC la via institucional. Una via autonòmica, limitada per la Constitució. El repte és vèncer-los i imposar-se, precipitar-los a la contradicció, mostrant els seus límits. I no hi ha temps a perdre: 2014 és demà!

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Una Catalunya abstencionista?

¿És Catalunya una comunitat abstencionista? Més aviat sí, però la resposta depèn del tipus d'elecció. Si prenem les eleccions municipals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més grau d'abstenció en totes les eleccions municipals celebrades des del 1999. Si considerem les eleccions autonòmiques, la resposta també és afirmativa, i si bé algunes altres comunitats autònomes presenten uns nivells semblants, i a vegades fins i tot superiors, en conjunt l'abstenció en aquest tipus d'eleccions a Catalunya és sempre notablement superior a la mitjana espanyola. A més a més, en l'últim període Catalunya sembla clarament com la més abstencionista en eleccions autonòmiques. En canvi, en les eleccions generals Catalu-nya ha presentat sempre un nivell d'abstenció molt semblant a la mitjana espanyola, i si bé és cert que en les últimes eleccions generals va ser una mica superior a la mitjana, va ser inferior al d'algunes altres autonomies. Per tant, Catalunya és una comunitat abstencionista en les eleccions autonòmiques i municipals, però no es pot dir el mateix en relació amb les generals. Així, a Catalunya el grau mitjà d'abstenció passa del 27% en les generals a gairebé el 40% en les autonòmiques i municipals.

Algunes especificitats

En perspectiva evolutiva, el nivell a Catalunya segueix el ritme general de la mitjana en el conjunt d'Espanya, amb petites matisacions. En realitat, es tracta d'un mateix ritme de fluctuacions en la pràctica totalitat de les comunitats autònomes. En aquest marc, l'abstenció a Catalunya, com en altres autonomies, presenta algunes especificitats quantitatives, però qualitativament segueix el ritme general d'oscil·lació, en el marc de l'evident influència de factors conjunturals d'àmbit general.

Certament, en totes les comunitats autònomes l'abstenció en les municipals i autonòmiques és superior a la que es produeix en les generals (excepte últimament a Andalusia al coincidir autonòmiques i generals). En totes elles l'abstenció en les municipals i autonòmiques se situa en una mitjana d'entre 4 i 8 punts per sobre de la de les generals, mentre que a Catalunya i Madrid aquesta diferència arriba als 12 punts.

Si bé l'abstenció a Madrid és més baixa que no pas a Catalunya en tot tipus d'eleccions, l'increment de l'abstenció més acusat a les dues comunitats suggereix buscar explicacions en factors comuns a les dues comunitats i que a més les diferenciïn de la resta.

Es tracta de les comunitats autònomes més urbanometropolitanes d'Espanya. La major desmobilització que es produeix en les eleccions locals i regionals a les ciutats ubicades en aquest tipus d'àrees és un fenomen que també es produeix a escala europea. A Catalunya, igualment, als municipis més urbanoindustrials es produeix més desmobilització en eleccions municipals (i autonòmiques), i en canvi és molt inferior als petits municipis, en què fins i tot es produeix més mobilització en les eleccions municipals.

Així, la província de Barcelona, la més urbanometropolitana a Catalunya, és la que, amb diferencia, presenta uns índexs d'abstenció més elevats en les eleccions municipals, i els graus d'abstenció als municipis metropolitans mantenen una estructura estable malgrat les fluctuacions i presenten una certa similitud de nivell dins d'un ventall de variació relativament reduït. També a la ciutat de Barcelona s'observa una evolució paral·lela de l'increment de l'abstenció en tots els districtes, amb més incidència a Ciutat Vella. En les eleccions autonòmiques, no obstant, una abstenció més baixa a Barcelona redueix les diferències respecte a les altres províncies.

En aquest marc, els efectes en la relació entre ciutadans i política derivats del tipus d'estructura i de relacions socials que defineixen el context urbanoindustrial són factors sens dubte influents en aquesta pauta de comportament, encara que això no ha d'excloure un altre tipus de factors relacionats amb les característiques de l'oferta partidista i/o el nivell de competitivitat de l'elecció, entre altres.

No hi ha Comentaris

Reagrupament entra per primera vegada a les institucions amb 41 regidors

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Esquerra intenta guanyar als despatxos de la junta electoral el que ha perdut a les urnes

Arran dels intents desesperats d’ERC de Girona de remoure cel i terra a la recerca d’uns vots que li permetin continuar sent present a l’Ajuntament de la nostra ciutat, malgrat la sentència clara que les urnes van dictar el passat 22 de maig, l’executiva del Gironès de Reagrupament Independentista considera que:

La candidatura de la CUP+Reagrupament es mereix el resultat obtingut, ja que ha ocupat espais d’altres partits que ara reclamen vots per les meses. A vegades arribar a acceptar la realitat costa molt. Els que ara reclamen hauran de pair durant una temporada llarga que la gent, que no és ximple, sap el que vol i que ha votat a consciència. Els gironins i les gironines volen canvis a l’Ajuntament i això s’ha demostrat en el resultat que hi ha hagut.

Independentment de quin sigui el repartiment d’escons final, el resultat de la candidatura de la CUP+Reagrupament ha estat excel·lent i això ERC no ho podrà emmascarar encara que pugui salvar un regidor dels quatre que tenien.

El fet que Reagrupament apostés per l’acord amb la CUP i no pas amb ERC ha estat determinant en el resultat que hi ha hagut, i això és el que dol més a Esquerra, que, malgrat haver tingut l’oportunitat de pactar amb Reagrupament, per la seva actitud prepotent, la seva manca de compromís amb la regeneració democràtica, el seu vet a determinats candidats de Reagrupament, la seva obstinació a re-col·locar càrrecs del tripartit… al final facilités que Reagrupament i la CUP s’entenguessin i que ERC es quedés sola, la qual cosa ha portat als resultats que hi ha hagut: CUP+Reagrupament, 3 (0); Esquerra, 0 (4).

Mantingui el regidor o no, Reagrupament Independentista continuarà treballant a la ciutat de Girona en col·laboració amb la CUP, a favor dels interessos dels gironins i les gironines i a favor de les llibertats nacionals de Catalunya, cosa que massa sovint Esquerra no ha fet des del nostre ajuntament, com per exemple quan aquest partit es va negar a promoure la declaració de Girona com a municipi exclòs de la Constitució Espanyola; amb la seva posició favorable a la construcció del pavelló de la Devesa; amb el seu silenci en el tema del TAV, amb el seu total seguidisme a les polítiques del PSC i en tantes altres qüestions que ara no val la pena recordar.

No hi ha Comentaris