Arxiu juny, 2011

Indignation connection

Si fa unes setmanes ja vaig afaitar Quico el Borde , avui toca a un altre llumenera, de la mateixa factoria per cert.

El Roger acaba de dictaminar sobre la dreta independentista . Ei, potser es va inspirar en un post  meu, de fa uns pocs dies. O no. Però si ho va fer, no va entendre res.

Segons el nostre personatge en l'independentisme actual hi ha una hegemonia ideològica del nou sobiranisme de tall neoliberal .Aquesta hegemonia neoliberal, continua, impedeix que l'independentisme transversal "connecti de forma nítida amb una protesta com la dels indignats" la qual rep el suport del 80% dels ciutadans de l'estat espanyol.Anem a pams. Abans d'entrar en matèria, una qüestió prèvia:A veure Palà, a tu et sona d'alguna cosa el concepte d'autocentrament ?Si vols te l'explico, no és gens difícil. Però és que sembla increïble que per justificar un argument, el (suposat) independentista d'esquerres  Palà, agafi com a referent el 80% dels ciutadans de l'estat ecspanyol . És a dir, si fa no fa els mateixos que voten o bé al PSOE o bé al PP. Això sí que és independentisme d'esquerres, tu! De manera que si el 80% de ciutadans de l'estat ecspanyol diuen una cosa, doncs aquesta cosa va a missa, oi? S'ha d'estar com una cabra per utilitzar arguments legitimadors d'aquesta mena des d'una posició (suposada) independentista d'esquerra . Vols que et digui en què més estan d'acord en un 80% els ciutadans de l'estat ecspanyol? Vols que realment t'ho digui?Aquesta actitud em recorda aquella altra d'un representant d'una formació que es declara de l'independentisme revolucionari que en una taula rodona sobre les consultes per la Independència, va etzibar que la situació econòmica era molt fotuda perquè ja "som 5 milions d'aturats" . Un cop recuperat de l'ensurt, de seguida vaig replicar que jo tenia comptats al voltant d'un milió d'aturats a Catalunya, però que 5 milions era una mica exagerat.... Com podeu veure, un altre exemple fefaent d'autocentrament que fa por...Bufa, quin (suposat) independentisme d'esquerres que tenim, no us sembla?Però com us podeu imaginar, no escric aquest post per al.lusions, naturalment. Si més no, per aquesta. Sí que em dono per al.ludit quan blasma aquells que hem afirmat que això dels indignats ho ha orquestrat el CNI. I no només ho refermo, sinó que cada cop ho tinc més clar.Però també em dono per al.ludit, pel fet que, a ningú se li escapa que determinats sectors políticomediatics, titllen l'Associació a la qual pertanyo de representar l'independentisme de dretes.Aquí és quan se'm creuen els cables. A veure, quina és l'associació i la candidatura que porta des del mes d'octubre del 2009, pel cap baix, parlant de la necessitat de la regeneració de la democràcia catalana? Quina?

Però és clar, no mola  que una associació seriosa digui les veritats. El (suposat) independentisme d'esquerres , ha d'esperar a que els ecspanyols ho diguin, per tal que ells moguin el cul. Oi?Dos. Si realment, aquests indignats volen una democràcia real ja! , què van fer durant tots els mesos que es van celebrar les consultes per la independència? Hi van participar? Jo penso que no.És més, què va fer el senyor Martín Varsavsky  (foto) , el gran gurú digital de la hispanoesfera? On eren tots els ideòlegs de l'spanishrevolution  -a banda és clar dels agents del CNI-? On eren els senyors Enrique Dans , Ignacio Escolar, David Bravo o Eduardo Arcos , durant les consultes per la Independència?

I el pinyol DRY ? No em refereixo, és clar a un dry-martini , si no als ideòlegs del moviment 15M, els qui porten la batuta política, mentre, els de províncies , es dediquen a fer rutes a peu de la perifèria cap al Km. O.... Palà, hi aniràs tu, caminant? Els independentistes d'esquerres , com que han de connectar  amb el sentiment del 80% dels ciutadans ecspanyols, ja els veig calçant les xiruques i la motxilla i cap a Madrit falta gent, tu.I què deia la nova mussa de l'esquerra més guai, la periodista Ana Pastor  de TVE, de les consultes? I els bufons Andreu Buenafuente  i Berto Romero?

I la Sexta? La quintaessència de la progressia ecspanyola... què deia de les consultes? I El País, i El Mundo , i Intereconomía , perquè això és el que consumeixen els vostres indignats, Palà, amb els quals tant vols connectar... I me n'oblidava del 20m.

Mira Palà, maco, si vols no em costa gens fer-te unes quantes lliçons de marxisme seriós, no el de manual. Una nació no és una classe social, i no hi ha nacions de dretes ni nacions d'esquerres. L'avi Karl això t'ho pot confirmar. Una altra cosa, és que si una classe social, vol triomfar, ha de ser nacional. Però, bé, t'ho puc explicar amb més detall. Tornar a caure en el parany dels demagogs ecspanyolistes , com ERC va caure amb la Llei de la Dependència , demostraria no només falta de maduresa, sinó una profunda irresponsabilitat. Ja va sent hora, per responsabilitat, que ens deixem de maximalismes  ideologistes tant d'esquerra com de dreta, i lluitem tots cap a un mateix objectiu que ens uneix.No et sembla, Palà?

No hi ha Comentaris

La Comissió de la Dignitat denuncia la paràlisi en la devolució dels documents confiscats per la dictadura franquista custodiats a Salamanca

La Comissió de la Dignitat està preparant un manifest -amb el títol Cinc anys d'escarni: Ja n'hi ha prou! - per a denunciar l'incompliment per part del govern de l'Estat del retorn dels documents catalans confiscats per la dictadura que es troben al sinistre arxiu de la ciutat de Salamanca, malgrat que una llei l'obliga a fer-ho des de ja fa més de 5 anys. La Comissió farà públics el manifest i les adhesions el dia 14 de juliol en el marc de la Nit de la Memòria. Precisament, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, esperava que els documents de l'Arxiu de Salamanca que ja han estat adjudicats a Catalunya fossin traslladats "immediatament" després del 22 de maig, segons va manifestar el 16 de maig al final d'una reunió amb la ministra del ram, Ángeles González-Sinde, a Madrid. Ha passat més d'un mes i els documents continuen confiscats.

Mascarell va qualificar la reunió de "francament positiva" i va destacar que va mantenir amb la ministra "un diàleg obert i franc". Alhora, es va declarar "feliç amb els passos que es donaran" respecte als assumptes que ha posat sobre la taula: els 'papers' de l'Arxiu de Salamanca, així com els de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i el Museu Arqueològic de Tarragona.
 
 Pel que fa al trasllat dels documents de l'Arxiu de Salamanca confiscats a institucions i particulars catalans durant la Guerra Civil, el conseller s'ha queixat a la ministra dels retards que s'estan produint, de manera que, segons ha denunciat, no s'està complint la llei.
 
 En concret, ha considerat que "no té raó de ser" que no s'hagi produït el trasllat del material que ja ha estat adjudicat a Catalunya, i que ascendeix al 30% dels documents que reclamava la Generalitat.
 
 En aquest sentit, segons ell, ha convingut amb González-Sinde que "les eleccions autonòmiques eren un impediment, perquè determinats partits han jugat que això no es produís", i ha confiat que el trasllat es produeixi immediatament després del 22 de maig.
 
 "Anem a veure si la síndrome eleccions passa aviat i aconseguim que aquestes coses que estan en les lleis es compleixin, perquè les lleis estan per complir-les", ha declarat Mascarell. "La ministra m'ha fet notar la seva convicció que ha de ser així i a partir d'aquí espero que no es produeixin més dilacions", ha afegit.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Reagrupament abandona “Junts per Sant Just” per la seva integració al Govern municipal amb el PSC i ICV

En relació a les eleccions municipals del 22 de maig i la posterior constitució del nostre Ajuntament, el posicionament de l'agrupació local de Reagrupament Independentista de Sant Just Desvern és la següent:

Els associats de Reagrupament Independentista de Sant Just Desvern comuniquem als nostres conciutadans en general i als nostres votants en particular que respectem la decisió presa per Esquerra Republicana de Catalunya i els independents integrats en la coalició Junts per Sant Just  de formar part del Govern municipal amb el PSC i ICV.

Tanmateix no ens és possible compartir aquesta decisió, i per coherència política creiem que l'actitud més correcta és l'abandonament de la coalició alhora que continuarem treballant per la regeneració democràtica, per l'excel·lència en les decisions municipals i per la independència nacional des de fora de l'Ajuntament.
 

RCat Sant Just Desvern, 27 de juny de 2011

No hi ha Comentaris

El Financial Times debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya

El diari Financial Times  ha publicat una resposta breu (Too bleak vision of Catalan secession ) dels professors de la UPF, Xavier Cuadras-Morató i Modest Guinjoan, autors del llibre Sense Espanya. Balanç Econòmic de la independència , a l'article del professor de l'IESE Pankaj Ghemawat (The ties that bind Catalonia ), on aquest últim donava arguments econòmics més que discutibles sobre la independència de Catalunya. Us oferim la traducció de la resposta extensa dels professors catalans que publica el blog del Col·lectiu Emma .

__________________________________________________

El professor Pankaj Ghemawat presenta una visió bastant pessimista del que podria passar amb l'economia catalana després d'una secessió d'Espanya (Els llaços que lliguen Catalunya , 17 de juny de 2011). Al capdavall, una reducció del 7 per cent del PIB no és una patacada de menor importància. No obstant això, no n'està donant tot el panorama complet, ja que, encara que esmenta les transferències fiscals netes de Catalunya a la resta d'Espanya, no en proporciona el detall més rellevant: se situen entre el 8,7 i el 9,8 per cent del PIB català (aquestes són les últimes estimacions per a l'any 2005, procedents dels governs espanyol i català, respectivament). A banda d'aquesta consideració, en primer lloc, ens agradaria assenyalar tres aspectes addicionals que podrien mostrar un quadre bastant menys pessimista de l'economia d'una Catalunya independent.
 
En primer lloc, el professor Ghemawat formula la hipòtesi que la separació podria causar una caiguda de dos terços de la intensitat dels intercanvis comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya. Aquesta xifra es basa, pel que sabem, en els resultats procedents d'investigacions sobre els efectes de la independència en el comerç post-colonial. No obstant això, les dades utilitzades en aquesta investigació provenen principalment del desmantellament dels imperis colonials europeus durant el segle XX i la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. És difícil establir paral·lelismes entre el paisatge econòmic, polític i social a la Catalunya d'avui i el de les colònies africanes i asiàtiques cinquanta o seixanta anys enrere, o les exrepúbliques soviètiques en els anys 90, per tant aquesta xifra comporta el risc d'una tergiversació de la veritable reducció en la intensitat del comerç i s'ha de prendre amb molta cautela.
 
En segon lloc, la nostra pròpia investigació sobre les conseqüències econòmiques de la secessió se centra en l'impacte d'un hipotètic boicot comercial als mercats espanyols enfront dels productes catalans (i viceversa). S'argumenta que aquesta seria la principal causa potencial d'una reducció del comerç entre Catalunya i la resta d'Espanya. Les nostres conclusions indiquen que el nivell de boicot necessari per causar una caiguda del PIB propera al 7 per cent és molt superior al que es podria esperar raonablement, tenint en compte anteriors episodis similars de boicots per motius polítics, tant a Catalunya com en altres llocs.
 
En tercer lloc, i més important, les possibles conseqüències negatives de la reducció del comerç de Catalunya amb Espanya haurien de ser considerades, en el pitjor dels casos, com a límit superior del que passaria si l'economia catalana fos tan inflexible que no permetés cap grau de desviació del comerç després de la secessió (per cert, aquest punt també és aplicable a la nostra pròpia investigació). Qualsevol model macroeconòmic raonable ha de dir que la producció es determina a mig termini per factors com ara, la disponibilitat de capital de treball, físic i humà i les infraestructures públiques, el potencial d'innovació de les empreses, l'esperit emprenedor, etc. Per tant, sembla molt més important per a un país secessionista assegurar-se que aquests factors de creixement es mantindran al seu lloc, que no pas mantenir els llaços comercials amb els seus antics socis. Atesa la relació entre alguns d'aquests factors i el nivell de despesa pública (per exemple, les infraestructures públiques i el capital humà), no hi ha dubte que l'eliminació d'una transferència fiscal neta a la resta d'Espanya de més o menys el 9% del PIB augmentarà no només els ingressos de Catalunya a curt termini, sinó també les seves perspectives de creixement a mig termini.
 
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan són professors de la Universitat Pompeu Fabra i autors del llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència , 2011 (Ed. Pòrtic).

No hi ha Comentaris

El Financial Times debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya

El diari Financial Times  ha publicat una resposta breu (Too bleak vision of Catalan secession ) dels professors de la UPF, Xavier Cuadras-Morató i Modest Guinjoan, autors del llibre Sense Espanya. Balanç Econòmic de la independència , a l'article del professor de l'IESE Pankaj Ghemawat (The ties that bind Catalonia ), on aquest últim donava arguments econòmics més que discutibles sobre la independència de Catalunya. Us oferim la traducció de la resposta extensa dels professors catalans que publica el blog del Col·lectiu Emma .

__________________________________________________

El professor Pankaj Ghemawat presenta una visió bastant pessimista del que podria passar amb l'economia catalana després d'una secessió d'Espanya (Els llaços que lliguen Catalunya , 17 de juny de 2011). Al capdavall, una reducció del 7 per cent del PIB no és una patacada de menor importància. No obstant això, no n'està donant tot el panorama complet, ja que, encara que esmenta les transferències fiscals netes de Catalunya a la resta d'Espanya, no en proporciona el detall més rellevant: se situen entre el 8,7 i el 9,8 per cent del PIB català (aquestes són les últimes estimacions per a l'any 2005, procedents dels governs espanyol i català, respectivament). A banda d'aquesta consideració, en primer lloc, ens agradaria assenyalar tres aspectes addicionals que podrien mostrar un quadre bastant menys pessimista de l'economia d'una Catalunya independent.
 
En primer lloc, el professor Ghemawat formula la hipòtesi que la separació podria causar una caiguda de dos terços de la intensitat dels intercanvis comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya. Aquesta xifra es basa, pel que sabem, en els resultats procedents d'investigacions sobre els efectes de la independència en el comerç post-colonial. No obstant això, les dades utilitzades en aquesta investigació provenen principalment del desmantellament dels imperis colonials europeus durant el segle XX i la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. És difícil establir paral·lelismes entre el paisatge econòmic, polític i social a la Catalunya d'avui i el de les colònies africanes i asiàtiques cinquanta o seixanta anys enrere, o les exrepúbliques soviètiques en els anys 90, per tant aquesta xifra comporta el risc d'una tergiversació de la veritable reducció en la intensitat del comerç i s'ha de prendre amb molta cautela.
 
En segon lloc, la nostra pròpia investigació sobre les conseqüències econòmiques de la secessió se centra en l'impacte d'un hipotètic boicot comercial als mercats espanyols enfront dels productes catalans (i viceversa). S'argumenta que aquesta seria la principal causa potencial d'una reducció del comerç entre Catalunya i la resta d'Espanya. Les nostres conclusions indiquen que el nivell de boicot necessari per causar una caiguda del PIB propera al 7 per cent és molt superior al que es podria esperar raonablement, tenint en compte anteriors episodis similars de boicots per motius polítics, tant a Catalunya com en altres llocs.
 
En tercer lloc, i més important, les possibles conseqüències negatives de la reducció del comerç de Catalunya amb Espanya haurien de ser considerades, en el pitjor dels casos, com a límit superior del que passaria si l'economia catalana fos tan inflexible que no permetés cap grau de desviació del comerç després de la secessió (per cert, aquest punt també és aplicable a la nostra pròpia investigació). Qualsevol model macroeconòmic raonable ha de dir que la producció es determina a mig termini per factors com ara, la disponibilitat de capital de treball, físic i humà i les infraestructures públiques, el potencial d'innovació de les empreses, l'esperit emprenedor, etc. Per tant, sembla molt més important per a un país secessionista assegurar-se que aquests factors de creixement es mantindran al seu lloc, que no pas mantenir els llaços comercials amb els seus antics socis. Atesa la relació entre alguns d'aquests factors i el nivell de despesa pública (per exemple, les infraestructures públiques i el capital humà), no hi ha dubte que l'eliminació d'una transferència fiscal neta a la resta d'Espanya de més o menys el 9% del PIB augmentarà no només els ingressos de Catalunya a curt termini, sinó també les seves perspectives de creixement a mig termini.
 
Xavier Cuadras Morató i Modest Guinjoan són professors de la Universitat Pompeu Fabra i autors del llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència , 2011 (Ed. Pòrtic).

No hi ha Comentaris

La Comissió de la Dignitat denuncia que el govern espanyol no torna els documents catalans

La Comissió de la Dignitat està preparant un manifest -amb el títol Cinc anys d'escarni: Ja n'hi ha prou! - per a denunciar l'incompliment per part del govern de l'Estat del retorn dels documents catalans confiscats per la dictadura que es troben al sinistre arxiu de la ciutat de Salamanca, malgrat que una llei l'obliga a fer-ho des de ja fa més de 5 anys. La Comissió farà públics el manifest i les adhesions el dia 14 de juliol en el marc de la Nit de la Memòria. Precisament, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, esperava que els documents de l'Arxiu de Salamanca que ja han estat adjudicats a Catalunya fossin traslladats "immediatament" després del 22 de maig, segons va manifestar el 16 de maig al final d'una reunió amb la ministra del ram, Ángeles González-Sinde, a Madrid. Ha passat més d'un mes i els documents continuen confiscats.

Mascarell va qualificar la reunió de "francament positiva" i va destacar que va mantenir amb la ministra "un diàleg obert i franc". Alhora, es va declarar "feliç amb els passos que es donaran" respecte als assumptes que ha posat sobre la taula: els 'papers' de l'Arxiu de Salamanca, així com els de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i el Museu Arqueològic de Tarragona.
 
 Pel que fa al trasllat dels documents de l'Arxiu de Salamanca confiscats a institucions i particulars catalans durant la Guerra Civil, el conseller s'ha queixat a la ministra dels retards que s'estan produint, de manera que, segons ha denunciat, no s'està complint la llei.
 
 En concret, ha considerat que "no té raó de ser" que no s'hagi produït el trasllat del material que ja ha estat adjudicat a Catalunya, i que ascendeix al 30% dels documents que reclamava la Generalitat.
 
 En aquest sentit, segons ell, ha convingut amb González-Sinde que "les eleccions autonòmiques eren un impediment, perquè determinats partits han jugat que això no es produís", i ha confiat que el trasllat es produeixi immediatament després del 22 de maig.
 
 "Anem a veure si la síndrome eleccions passa aviat i aconseguim que aquestes coses que estan en les lleis es compleixin, perquè les lleis estan per complir-les", ha declarat Mascarell. "La ministra m'ha fet notar la seva convicció que ha de ser així i a partir d'aquí espero que no es produeixin més dilacions", ha afegit.

No hi ha Comentaris

Quan tots els mals vénen de Madrid

Publicat a  25/06/11 02:00 - Secretari general del Cercle Català de Negocis (CCN) - JOAN CANADELL

madrid

Foto: PEP DUIXANS.

Com pot ser que una societat com la catalana, que sempre ha estat capdavantera a l’Estat espanyol en creixement econòmic, cultural i social, es trobi avui en un cul-de-sac sense sortida?

La resposta és a Madrid, a la capital del regne, a la metròpoli que ens ha utilitzat i seguirà fent-ho mentre no ens despertem per dir prou.

Un atur del 18% en una regió econòmica líder en molts sectors com el químic, agroalimentari, turístic, i molt dinàmica en tants d’altres, només s’explica si hom és conscient que comparteix viatge amb un Estat que té el 20% d’atur, però que té regions amb xifres molt superiors.

En la convergència europea, sobre un índex 100 de la UE-15, els catalans estem al 111,8%, mentre que Madrid està al 131,3%. Fa no gaires anys, Catalunya liderava aquest tipus d’índex dins l’Estat espanyol. Què hem fet tan malament, perquè ja Castella i Lleó estigui a 110,7%, a punt de superar-nos? Recordin per exemple tots els anys que ens hem estat queixant que Madrid s’enduia les seus de multinacionals, o que determinades fires es traslladaven a la capital, o que les infraestructures viàries i ferroviàries han estat en letargia durant més d’una dècada aquí, quan allà no han parat de fer feina, o quan invertien 4.500 milions d’euros en una terminal T4 amb tot el que això comporta, mentre que per aquí només n’hi havia 1.250 milions.

Ara ens ha calgut allargar l’edat de jubilació i tothom ho compara amb altres països d’Europa per assumir que és normal. Doncs no, no ho és pels catalans. Els catalans hem contribuït al fons de reserva de pensions en un 74% entre 2004 i 2007, quan la resta dels 38 milions d’espanyols només han contribuït al 26%. Fixin-se si teníem coll per aguantar en els 65 anys.

Ara patim per poder pagar les nòmines dels funcionaris perquè la caixa de la Generalitat és buida, i la solució és endeutament i encara, segons la ministra Salgado, ni amb això n’hi ha prou, i ens suggereix tornar a apujar impostos quan som, de lluny, la comunitat que té els índexs més alts en IRPF, cèntim sanitari, impost de successions, etc. I tot això en un entorn en el qual cada any cedim a la resta de l’Estat un 10% del nostre PIB, és a dir, uns 20.000 milions d’euros, quan hem d’endeutar-nos en vora 10.000 milions. Algú pot entendre això? Què més ens han de fer per dir prou? Si a sobre aquests diners servissin per invertir-los en quelcom que ens garantís el futur. Doncs no, serveixen, entre altres, per finançar un AVE deficitari que ha costat 50.000 milions d’euros, o unes xarxes d’autovies fantàstiques i majoritàriament buides que han costat 35.000 milions, o un aeroport com el de Ciudad Real que no té cap utilitat i ha costat tant com la T1 del Prat, i tantes altres malaguanyades inversions que no ens aporten res de bo.

En l’educació tenim una altra bena als ulls. Pensem que l’educació l’arreglarem posant pedaços, setmanes blanques, més hores lectives d’això o d’allò, quan el problema amb el model educatiu es diu Espanya. És un problema de valors, una societat que ens ha anat transformant socialment cap a la desídia, la manca d’iniciativa, l’exigència cap als altres no cap a nosaltres mateixos, tot acompanyat d’una televisió nacional que ens ha segrestat hores i hores de pensaments per fer-nos cada cop més espanyols sense ni adonar-nos-en. Per molt que celebrem que TV3 sigui periòdicament la televisió líder a casa nostra, recordin que hi ha un altre 75% de televisió feta a Espanya, i amb visió espanyola, i ens l’empassem com si també fos nostra.

Quan tot el mal ve d’allà mateix, quan estem a punt de la ruïna, de la misèria, i del col·lapse intel·lectual, només hi ha una via: l’Estat propi per construir de nou una societat nostra, formada pels que som aquí, aprofitant el que ens han ensenyat els que ja no hi són, però que han deixat molta petjada encara arreu. Cal recuperar els valors propis i intrínsecs dels catalans, i tots junts construir un nou Estat, que torni a ser capdavanter al sud d’Europa. Hi som cridats tots els que ara som aquí, no ho deixem per als que vénen darrere nostre perquè ho tindran molt més difícil.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Enquesta: “Creieu que Artur Mas està diposat a convocar eleccions anticipades?”

El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar aquest dijous que si no troben els suports necessaris per aprovar els Pressupostos de 2011 es veurà obligat a convocar eleccions anticipades perquè no està per "escalfar la cadira". Us demanem si de debó creieu que Artur Mas està diposat a convocar eleccions anticipades?

"Si hi hagués bloqueig total sobre aquesta qüestió, no em quedaré mesos i mesos contemplant les musaranyes. No vull aquestes eleccions. Les evitaré tant com pugui, però cal governar el país", va remarcar en una entrevista de Catalunya Ràdio.

Per aquesta raó, va apel·lar a la responsabilitat dels partits perquè els comptes es puguin aprovar, i en especial al PSC en considerar-lo el responsable de la situació econòmica heretada. Tot i això, va recordar que els socialistes i ERC els van donar l'esquena a l'entrada dels Pressupostos al Parlament, i que l'únic que "va entendre" la situació va ser el PP, que es va abstenir i va permetre la seva tramitació. A més d'advertir que hi ha poc marge per canviar el seu contingut, va afegir que el Govern no pot treballar sense un Pressupost que, segons la seva opinió, busca aixecar econòmicament Catalunya.

"Si no hi ha pressupostos, la Generalitat no pot funcionar i s'haurien de prendre mesures dràstiques, cosa que estic disposat a fer", va avisar Mas, qui va admetre que fa només set mesos que es van celebrar les eleccions catalanes que el van catapultar a la Presidència de la Generalitat. Així, va insistir que la seva voluntat és complir amb la seva feina comptant amb la col·laboració de la societat, i va avisar que l'alternativa de no actuar correctament és Grècia, "que és un caos total i són les classes populars les que pateixen de manera brutal no haver fet els deures".

També va constatar la seva falta de majoria al Parlament per parlar de la llei òmnibus, i va admetre que estudien "trossejar-la" en dos o tres normatives diferents donada la seva complexitat, i que ho decidiran la setmana que ve.

No hi ha Comentaris