Arxiu juliol, 2011

Retallades sanitàries: la circumcisió espanyola

Fa uns dies a Igualada hi va haver una manifestació molt reeixida -va col·lapsar la Plaça de l’Ajuntament- a raó de les retallades en sanitat aplicades per la Generalitat que, òbviament, també afecten als serveis sanitaris de la capital de l’Anoia. Una de les queixes més punyents era el fet que només hi hagi a partir d’ara una única ambulància durant tota la nit a Igualada (35mil habitants).

Però com aquest cas, un pèl anecdòtic, en podem trobar milers arreu del nostre país: Llistes d’esperes interminables, ancians que no viuran prou per ser operats, infermers que hauran de cobrir els companys de baixa i continuar la seva feina, menys serveis mòbils, atenció menys exhaustiva, plantes d’hospital tancades, eliminació de llits, etcètera.

Les retallades a nivell sanitari són sagnants. Com passa en situacions d’aquestes, tothom es queixa, reivindicant uns drets que creu fonamentals i inapel·lables (sanitat, educació, serveis socials…) i que efectivament ho són. Però m’agradaria saber què aporten per resoldre aquest problema. Un problema que, en aquestes ratlles, no pretenc negar ja que seria absurd, ni tampoc frivolitzar o desmerèixer. Sens dubte, és un tema cabdal i importantíssim que esquitxa a tots els ciutadans del país. Però, repeteixo, què proposa la gent que surt a manifestar-se? Què proposen els que, tot i no sortir al carrer a queixar-se, estan en desacord amb aquestes retallades? És innegable que Catalunya passa per un temps de penúries econòmiques flagrants i que no hi ha ni cinc de calaix. Tenim un dèficit (a més a més del fiscal amb Espanya) de més de 10mil milions d’euros. És evident que s’ha d’aturar el forat que tenim a la butxaca. Però la pregunta és com. Com es pot fer sinó retallant?

Els 1000 milions d’euros que s’han estalviat en tema de sanitat equivalen a una ridícula part del dèficit fiscal català, que oscil·la els 22mil milions d’euros. Per 1000 milions d’euros s’ha hagut de prescindir d’un munt de serveis sanitaris importantíssims i milers de persones surten al carrer a reivindicar-los. Estem tocant temes tant bàsics d’un país com la sanitat, estem jugant amb la salut de totes i tots els catalans (que no tenen mútua privada clar) perquè aquí no ens queda ni un ral, és clar, hem de ser solidaris i regalar cada any 22mil milions d’euros a Espanya. Quina és, doncs, la solució? Sortir al carrer i enfadar-se molt, o aconseguir retenir aquests 22mil milions d’euros que marxen cap a les espanyes i no tornen? No vaig veure a ningú reclamant això l’altre dia a la plaça de l’Ajuntament…

David Prat.
Associat de Reagrupament.

http://www.lletresferides.cat/davidprat
http://www.twitter.com/DavidPrat

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament?(97): El ‘hedge fund’ Duran

En el llenguatge econòmic, la paraula anglesa fund  fa referència a un fons (de capital). Fun d és, de fet, un capital, uns diners. El mot hedge  es podria traduir com cercar, tancar, obstruir, cobrir, etc. Així tenim que el hedge fund  és un fons de protecció, un fons de cobertura. Als Estats Units els hedge funds  varen sorgir per a protegir les inversions contra la volatilitat dels mercats, a mode de protecció contra els canvis desfavorables de preus. Avui els hedge funds , aprofitant el coneixement acumulat sobre la cobertura i les inclemències del mercat, s’han convertit en estratègies d’inversió. Els hedge funds  cerquen el risc i aposten per obtenir un benefici absolut.

POLÍTICA: Duran és el hedge fund  de la política catalana. De fet, acumula una alta rendibilitat. Postrat a Madrid, silenciós i desaparegut, ha esperat que les eleccions autonòmiques, i de retruc les municipals, cobrissin l’expectativa i guanyessin els dividends esperats. Ara, passat el xarampió independentista que sostenia aquestes campanyes, torna pels seus furs. Mas viu l’embogiment de l’administració. Obsessionat per la política de pactes i col·laboracions que li permetin obtenir resultats, necessita els diners i el poder immediatament. És el moment esperat per Duran. Posats a administrar, aquestes qüestions es resolen a Madrid. La política amb l’Estat torna als vells costums i Duran és “el tècnic”, el “valor” millor posicionat.

DILEMA: Mas ha creat una lògica basada en un dilema: O bé CiU és decisiva per la política espanyola, o bé el caos.  L’alternativa gira al voltant de Duran. En el primer supòsit, Duran s’emportarà el benefici del treball tècnic, de saló, apoltronat i que Madrid imposarà als nous Majestics. El pacte fiscal serà obra de Duran. Els contrapactes (com en l’anterior Majestic, els quatre anys de silenci i renúncia a la construcció nacional) els administrarà la Generalitat. Sense majoria a la Generalitat, Duran anava a la jubilació. Ara està a l’albada del triomf.

EL CAOS: Els avatars poden repartir unes altres cartes i CiU no ser decisiva a Espanya. Aleshores apareix el caos. Mas no té un pla B. La trinxera independentista no és real. Contradiu l’actual política d’embogiment de gestió i exigiria un canvi radical, una remodelació del Govern. Què fer, doncs? L’alfil Duran, en aquest escenari, tornarà a ser decisiu. Perquè davant el precipici, la Generalitat optarà pel “que em quedi igual” i per la simpatia i el “bon rotllo”.  

Quedant-se quiet a les autonòmiques i confiant amb la psicologia de Mas, Duran ha cobert les inclemències del mercat i ha obtingut el màxim benefici. Perquè, de fet, com Duran, la política de CiU tampoc no s’ha mogut. Continua girant al voltant d’Espanya. Malgrat el Constitucional, CiU no ha fet cap canvi. La política de la Generalitat  continua submisa al “peix al cove”. Una estratègia que cada dia més, comprenem. No és un “invent” dels catalans, sinó els serrells que Madrid ens vol donar. És Madrid i no Barcelona, qui talla el bacallà. De tant anar a Madrid, Duran ha comprès Espanya. Al voltant de Catalunya, Duran insisteix com Ortega i Gasset en les "Meditaciones del Quijote":  “Yo soy yo y mi circunstancia y si no la salvo a ella no me salvo yo”. Els hedge funds  o estratègies d’inversió han donat a Duran una alta rendibilitat. Catalunya és el calador dels vots, però Espanya decideix.

No hi ha Comentaris

Els millors actuen com els pitjors

Darrera notícia del Govern de la Generalitat (a partir d’ara i en tots els meus escrits “de la colònia”): es posen a la venda 28 edificis propietat de Catalunya per obtenir, segons la darrera taxació, l’import de 550 milions d’euros.

Tothom hores d’ara sap que és el moment pitjor per a vendre actius immobiliaris, així ho indica la crisi del totxo i, tot i així, aquest govern continua entestat en fer la feina bruta de l’Estat espanyol, ara, a més de l’espoli que patim, ens volen empobrir indirectament venent-se el patrimoni de tots els catalans.

Un ho podria entendre si fóssim un Estat confederal, on tothom hi posés el coll per sortir de la crisi, però que potser els de Madrid es venen els grans edificis on hi ha els ministeris que a dia d’avui no tenen competències? O sense anar més lluny, per què Catalunya retalla una mitjana del 10 % dels pressupostos i la resta no?  

Però tenim encara una noticia més esfereïdora, publicada a Nació Digital; Benestar Social paga cada mes 435.810 euros de lloguer per la seu, que multiplicat per dotze fan 5.229720 euros anyalment, i ho paguen des del 1993. Els que cobren són una empresa, “Portico del Mar S.A.”, a la qual per decisió del Port de Barcelona, controlat per l’Estat espanyol, se li atorga a l’any 1989 la seva rehabilitació i el seu ús per un període de 30 anys, negoci rodó, caldrà esbrinar per a qui.

La pregunta que escau és per què aquesta ubicació, més pròpia d’un hotel que no pas d’uns serveis sense serveis? Això sí amb una vista excel·lent al port. L’altra pregunta que molt ens temem que no tindrà resposta és la següent; cap edifici dels que volen vendre reuneix les condicions per posar-hi uns arxius, una administració, i fins i tot la conselleria?

Senyors de CiU, vostès parlen d’un govern dels millors, però tot apunta que sereu els millors a retallar i desmuntar el patrimoni de Catalunya, això sí, mentrestant els espanyols contents, poden continuar fent trens mai rendibles i aeroports sense avions.

No hi ha Comentaris

Reagrupament reclama un 11 de setembre unitari

Carles Bonaventura, regidor de RCat a l’Ajuntament de Girona en el grup de la CUP, afirma que “la unitat ha de consistir a fer possible que tots els partidaris de la independència surtin al carrer darrere de la mateixa pancarta, no pas a rebaixar el plantejament independentista com erròniament alguns van intentar fer l’any passat”

La junta comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista, en la seva última reunió abans de les vacances d’estiu, va decidir sumar-se, com ja va fer l’any passat, a la manifestació independentista que se celebra a Girona cada Onze de Setembre a la tarda, i que surt de la plaça Catalunya, i a la resta d’actes que s’organitzin a la nostra comarca a favor de la independència.

Així mateix, RCat demanarà als organitzadors de la mobilització de Girona que es reprodueixi el mateix esquema que ja hi va haver l’any passat: que la marxa l’encapçali una pancarta unitària només amb la paraula “Independència”, que sigui portada per diversos representants de les formacions polítiques, plataformes, associacions i entitats que s’afegeixin a la manifestació.

En aquest sentit, Reagrupament vol fer una crida, des d’ara mateix, quan encara queda temps suficient per fer-ho possible, perquè aquest any sí que s’aconsegueixi fer una mobilització unitària a la qual s’afegeixin totes les forces polítiques, socials, cíviques i culturals que estiguin a favor de la independència i de l’Estat propi.

En aquesta línia, Carles Bonaventura, portaveu de Reagupament, ha dit que “quan hi ha enquestes que posen de manifest que un 43% de les catalanes i els catalans votarien avui mateix a favor de la independència i que només un 28% s’hi oposarien, els que treballem per fer avançar aquest procés independentista no podem donar una imatge de desunió, com massa sovint hem fet, i desmobilitzar aquest munt de gent que està disposada a fer un pas endavant en el camí de la sobirania”.

El regidor de Reagrupament a l’Ajuntament de Girona en el grup municipal de la CUP també hi ha afegit que “l’any passat a la nostra ciutat alguns es van pensar, des del meu punt de vista d’una manera absolutament errònia tot i que segurament sense mala intenció, que aquesta voluntat unitària s’havia d’aconseguir rebaixant el discurs, per fer així possible que els que no volen la independència i que es conformen amb una Catalunya amb una mica més d’autogovern també sortissin al carrer. Per mi, això va ser un error; la manifestació de Girona, que cada Onze de Setembre aplega milers de persones, fa anys i anys que es convoca a favor de la independència i ara, quan el suport a la independència ha crescut més que mai, és francament ridícul que es proposi rebaixar aquest plantejament”.

Finalment, Bonaventura fa una crida “a girar full al que va passar l’any passat i fer possible que milers de persones es tornin a mobilitzar juntes als carrers de Girona a favor de la independència i de l’Estat propi. Aquesta crida l’hem de fer especialment als organitzadors de la manifestació de la tarda, perquè repeteixin la seva voluntat d’unitat que ja van expressar l’any passat; al conjunt de forces polítiques partidàries de la independència, i, també, a la societat gironina en el seu conjunt: associacions, entitats, col·lectius… perquè aquesta diada a Girona hi hagi un sol clam al carrer: ‘independència!’”

No hi ha Comentaris

L’Espanya de pandereta

De vegades Espanya fa riure , admetem-ho. Sovint no és així; en el passat, hi ha hagut baionetes i tancs espanyols que han esclafat llibertats, hi ha hagut escamots d’afusellament, hi ha hagut conquistadors i dictadors i genocides, i no ha fet riure gens. Però de vegades, s’imposa la sarsuela i la pandereta, el funcionari de torn dóna deu mil voltes a Kafka, i els escrits i sentències i interlocutòries que no serveixen per altra cosa que no sigui generar episodis d’humor. Com a mostra, un botó; el procés judicial contra la consulta sobre la independència de setembre del 2009 a Arenys de Munt.
 
Fa prop de dos anys, quan Arenys  va donar el tret de sortida, la fiscalia de l’estat va actuar amb contundència contra l’Ajuntament de la localitat, presentant un recurs i forçant la suspensió cautelar del suport prestat pel consistori. Els organitzadors d’Arenys van esquivar el problema fent el referèndum de forma independent i sense involucrar l’Ajuntament de manera oficial. Una associació independent organitzava la cita, i ni tan sols es va fer a la casa de la vila com s’havia pensat en un principi. Va tenir un èxit impressionant i la taca d’oli es va estendre a tot el Principat.
 
Les ments més lúcides de l’estat, que també n’hi ha, van entendre que com més arremetessin contra les consultes, més publicitat en farien. I per tant, van decidir ignorar-les tant com fos possible, oblidant qualsevol acció de força judicial i esperant que la cosa s’anés desinflant. L’estratègia no els va anar malament, tot i que la traca final de Barcelona, amb un balanç del tot inesperat, els va deixar perplexos. Tant és; el cas és que en conjunt van aconseguir operar amb certa intel·ligència, cal admetre-ho, amb una estratègia de pretesa indiferència, adequada als seus interessos. Semblava que punt i final.
 
Doncs no. Fa poc, l’Espanya que fa riure  ha sortit de l’armari per obsequiar-nos amb una autèntica perla. Resulta que després de quasi dos anys votant per la independència, de prop d’un milió de vots recollits, la immensa majoria a favor de l’estat propi; després de la sorpresa de Barcelona, que semblava que havia de ser un fracàs i que va superar la mitjana nacional; després de la lamentable sentència de l’Estatut i la manifestació del milió cridant independència; després de tot això, es reviscola un jutjat i dicta en contra d’Arenys.
 
El més graciós de tot plegat  és que la màxima impulsora d’aquella primera acció de l’estat era la Pilar Fernàndez Bozal, aleshores advocada en cap de Catalunya. Va fer la feina que li van encarregar, hi va posar l’entusiasme que pertocava, i va deixar que el procés seguis el seu curs. Però els temps són gamberros, i aquesta mateixa dama va acabar essent nomenada consellera de Justícia al govern dels millors d’Artur Mas, i aleshores es va voler treure l’espina del seu expedient, votant a la consulta de Barcelona. La inversió era genial; la centuriona en cap que ordenava l’atac al poble gal, passava a festejar amb Astèrix i Obèlix. Bé, no passa res, la casa és gran i encara creixerà més.
 
Però el recurs seguia el seu camí , i els papers d’Arenys van passar de taula en taula. El magistrat de torn, ben assessorat, podia haver dictat una resolució lleugera i confusa, o passar-li el mort a una altra instància judicial, o declarar-se incompetent. I no. La jutgessa Emilia Giménez Yuste, del contenciós-administratiu 14 de Barcelona, finalment decideix anul·lar l’acord de l’Ajuntament d’Arenys donant suport a la consulta. Dos anys més tard, amb tot el que ha plogut, després que es fes la consulta d’Arenys i 554 poblacions més, etcètera, els tribunals del regne d’Espanya ens informen que no es podia oferir suport a la iniciativa.
 
Arribats a aquest punt no ens queda altre remei  que donar les gràcies al sistema judicial pel seu ritme i la seva sagacitat. I si no volem riure, podem somriure. I apa, a tirar endavant, que com deia el Càndid de Voltaire, tenim feina a l’hortet.

No hi ha Comentaris

La llengua catalana es troba en vies de desaparició a l’Administració de Justícia

L'ús escrit del català per part de jutges i magistrats a Catalunya continua baixant any rere any, segons que informa El Punt Avui . La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que, com a advocada de l'Estat, utilitzava sempre el castellà, mira cap a una altra banda i, des que ha entrat en el càrrec, ha rebutjat posar en marxa cap programa -similar el que hi havia el 2004, abans que arribés el tripartit- que afavoreixi l'ús de la llengua catalana a la Justícia. La política de Bozal -segons diversos professionals del sector- és totalment continuista de la del tripartit, amb l'agreujant de la reducció pressupostària.

Els pocs professionals del dret que utilitzen la llengua catalana estan desmoralitzats i lamenten la manca de suport per part de la Generalitat de Catalunya, tant el Departament de Justícia com la mateixa Direcció General de Política Lingüística. Diverses associacions, com l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, han demanat  reiteradament accions constructives a l'Administració catalana, com ara que tots els advocats de la Generalitat actuïn en llengua catalana i incloguin en les seves demandes la petició que el procediment se substanciï en llengua catalana -per mitjà de l'atressí. Recentment, aquesta Associació ha efectuat la campanya "No canviem de llengua" per a impulsar l'ús del català a la Justícia, campanya que no ha rebut cap suport de la Generalitat.

El desinterès dels responsables de la Generalitat ha resultat decebedor per a aquests professionals, que confiaven que el nou Govern impulsaria polítiques més efectives sobre la llengua, sobretot després que la Sentència del TC sobre l'Estatut anul·lés totes les disposicions que promovien l'ús de la llengua catalana als Tribunals.

El nombre de sentències redactades en català a Catalunya durant el 2010 va ser inferior a les que es van emetre el 2007, en total 350 menys. En percentatge, les 37.645 sentències escrites en la llengua del país durant l'any passat representen només el 14,5 per cent del total, i en relació al 2009 suposa la pèrdua de més d'un punt. En canvi, les sentències escrites en castellà van arribar fins a les 221.359.

El percentatge de sentències fetes en català va arribar als seus nivells més alts l'any 2004, amb un 20,6 per cent sobre el total. L'explicació -segons El Punt Avui- és que aleshores hi havia un programa de la Generalitat en marxa que incentivava econòmicament l'ús de la llengua del país entre les magistrats. Quan el tripartit va eliminar la mesura, l'ús de la llengua va començar a decaure, i fins ara.



No hi ha Comentaris

Dita del Dia

No hi ha Comentaris

Enquesta: “Com creieu que ha d’actuar l’independentisme davant la convocatòria d’eleccions espanyoles?”

El president espanyol Rodríguez Zapatero no ha pogut exhaurir la legislatura i ha anunciat un avançament de les eleccions espanyoles per al proper 20 de novembre. Darrerarment hi ha hagut nombroses veus que han plantejat la inutilitat que l'independentisme es presenti per a unes eleccions que són de concepció espanyola. Altres consideren que cal aprofitar totes les ocasions per a guanyar parcel·les des d'on fer avançar el projecte de construcció d'un Estat català propi perquè és evident que ni el PSC ni Duran i Lleida no ens conduiran cap a la llibertat. Hi ha un corrent que planteja la necessitat que tots els partidaris de la independència concorrin sota una mateixa candidatura. Us demanem com creieu que ha d'actuar l'independentisme davant la convocatòria d'eleccions espanyoles?

No hi ha Comentaris

Fernández Bozal: L’advocada de l’Estat guanya la consellera de Justícia

Pilar Fernández Bozal, actual consellera de Justícia, ha guanyat el recurs contra la consulta d'Arenys que va presentar quan era advocada de l'Estat segons que publica el diari ARA . La sentència anul·la l'acord del ple de l'Ajuntament que acordava donar suport al referèndum popular sobre la independència. Bozal va votar la consulta de Barcelona el passat 10 d'abril, un cop ja havia estat nomenada consellera per Artur Mas.

La presentació del recurs l'octubre del 2009 ja va aixecar polseguera perquè un dels lletrats a les ordres de l'actual consellera de Justícia era un exdirigent de la Falange, Jorge Buxadé. Quan Buxadé va passar a un segon pla, Bozal va seguir amb la causa amb uns informes en què sostenia que la iniciativa de les consultes a Arenys de Munt significava un perill per a "l'estabilitat política i social" de l'Estat. Bozal es referia al govern central com "el govern de la nació" i va utilitzar una comparació sorprenent per situar els límits de les competències municipals: quan el TSJ del País Basc va condemnar un municipi per cedir un local municipal per a un funeral etarra.

La sentència , firmada ara fa una setmana i a la qual ha tingut accés l'ARA, anul·la l'acord del ple d'Arenys que, arran d'una moció presentada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), demanava: expressar el suport total a la comissió promotora de la consulta, facilitar l'organització municipal per recollir firmes i autoritzar el MAPA a utilitzar la sala municipal en la consulta.

Segons la jutgessa, "l'acord que autoritza la consulta envaeix manifestament competències reservades expressament a l'Estat per la mateixa Constitució i, per tant, la vulneren".

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris