Arxiu agost, 2011

Reagrupament homenatja el president Heribert Barrera al Parlament de Catalunya

Una nodrida representació de membres de Reagrupament Independentista ha dut a terme aquest migdia un solemne homenatge al Molt Honorable president Heribert Barrera. L'acte ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, institució que, precisament, fou presidida per Barrera, un cop fou parcialment restablerta després de la mort del dictador espanyol, Francisco Franco. Entre els participants s'hi comptava destacats membres de la Junta Directiva de Reagrupament, entre els quals Ignasi Planas, Montserrat Tudela, Josep Sort i també Marc Vinyolas, coordinador de Barcelona.

Malgrat la dignitat i la categoria que Heribert Barrera va saber imprimir en l'exercici del seu càrrec, llegat que han rebut totes les persones que l'han seguit, ell no va deixar de treballar mai perquè el Parlament de Catalunya esdevingués la màxima institució de representació democràtica de la nostra nació i no pas una de les 17 assembles regionals que hi ha a cada comunitat autònoma; una cambra de molt poca volada, on no es poden discutir qüestions essencials per a l'organització de la nostra vida col·lectiva. 

2011-08-29 001 010 (425x640)
2011-08-29 001 012 (640x425)

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Convocatòria en record del president Heribert Barrera

Amb motiu del traspàs del Molt Honorable President Heribert Barrera i Costa, Reagrupament Independentista convoca tots els associats i associades –i tothom qui ho desitgi– a retre-li homenatge demà dilluns, 29 d'agost, a les 12 del migdia davant del Parlament de Catalunya, per tal d'accedir de forma conjunta a la capella ardent a l'auditori del Parlament.

Us hi esperem!

No hi ha Comentaris

Descansa en pau, patriota.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Petita classe d’economia, III

No hi ha Comentaris

El president Barrera, baluard de la nostra llibertat

Plora, Pàtria, els qui t’han imaginat i somiat lliure

Ha mort el president Barrera. Desolat, només puc consolar-me pensant que pocs com ell representen el millor del que s’ha vingut a dir la generació republicana: esforç, compromís, cosmopolitisme, valors ètic, unit a un patriotisme cívic i a una radical defensa per les llibertats individuals i col•lectives.

En els temps de la pàtria errant, quan l’exili i la resistència interior ens van salvar alguna cosa més important que la vida, la dignitat com a poble, Barrera va destacar sempre per una tenacitat de ferro, per una fidelitat insubornable a la democràcia i a la llibertat.

Per la meva generació, que ratlla els 50 anys, Barrera ha estat sempre present, com un vell baluard que resistia el temps i et protegia de tota malastrugança, una roca de conviccions inamovibles on recuperar la confiança, un refugi on trobar consol a l’hora de les decepcions i les renúncies. Què serà de nosaltres, sense la seva determinació, sense el seu convenciment, sense la seva esperança?

Estimats lectors, em disculparan que recordi una conferència que vaig tenir el gran honor de fer plegat amb ell, el passat 14 d’abril, a la seu d’Òmnium.

En acabar la meva intervenció, el president Barrera va agafar el micròfon. Em va sorprendre la seva lucidesa, intel•ligència i elegància política de sempre. Sense papers i de manera impertorbable, va traçar en poc menys de vint minuts una tesi formidable del que hauria de ser una lectura contemporània dels fets ocorreguts fa 80 anys.

Per Heribert Barrera calia audàcia i lideratge. La mateixa que va demostrar Macià en aquella hora clau. Però audàcia cap a on? Doncs, naturalment, cap a la transgressió de la legalitat espanyola. Aquest va ser, per mi, el punt clau de la seva intervenció. Sota unes formes envellutades i afables, el president demanava feréstega intransigència a cedir un mil•límetre en la conquesta de les nostres llibertats, coratge de no acovardir-se davant de totes les dificultats,la decisió de no capitular davant res ni ningú, ferma oposició i denúncia a qualsevol degradació del poder, voluntat de plantar cara, valentia per a la insubmissió i la transgressió.

No sé què sentirem a dir aquests dies que venen, no sé si caldrà recordar que el president Barrera no va votar la Constitució que ens té tancats a la gàbia, ni va dubtar en donar el seu suport al president Pujol l’any 80 per garantir un govern nacionalista, ni ha deixat de proclamar en tot moment que si “Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d’aspirar a esdevenir un estat”.

Si mai algú us pregunta per què a Catalunya el tractament protocol•lari usa l’expressió “Honorable”, parleu-li del President Barrera. Ell i els homes com ell són els que donen sentit a la idea de pàtria, que ens interpel•len, que ens obliguen a continuar. Els estem perdent: Josep Benet, Joan Solà, Víctor Torres. La generació que va salvar la nostra dignitat va desapareixent. La responsabilitat del futur de Catalunya és nostra, no queden excuses.

Plora, Pàtria, els qui t’han imaginat i somiat lliure. Per tu han viscut. No els oblidis mai, perquè ells són el baluard de la nostra llibertat.

Quim Torra.

No hi ha Comentaris

Descansa en pau, patriota

Reagrupament Osona vol mostrar el seu condol en la mort del Molt Honorable Heribert Barrera i Costa, qui va ser el primer President del Parlament de Catalunya des de la fi de la dictadura franquista. Participem en el dolor d’aquesta pèrdua i expressem el nostre sentit condol a la família i amics.

Fins els últims dies de la seva vida, Heribert Barrera ha estat lluitant per la llibertat de la nostra nació i ara tenim el deure de seguir amb la seva batalla. Ara més que mai els ciutadans d’aquest país hem de continuar la seva tasca. Humil, treballador, patriota i millor persona es mereix que tots treballem per aconseguir el seu més gran anhel. President, no et decebrem. Descansa en pau.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Barrera se’n va sense veure-ho

Han marxat un home i un caràcter difícils de comparar. Heribert Barrera no ha pogut superar una embòlia de la qual, inicialment, semblava que se'n sortiria i ha traspassat a l'Hospital de Barcelona. Tenia 94 anys i ha conservat una lucidesa absoluta fins al final dels seus dies. No només això, sinó que ha mantingut el seu compromís cívic i polític fins al darrer moment. Ell va ser un dels expresidents que van encapçalar la gran manifestació del 10 de juliol de l'any passat i, un any després, encara va adreçar-se als manifestants que commemoraven l'esdeveniment. Va ser el seu últim discurs.

Barrera era fill de Martí Barrera, conseller de Treball i diputat al Congrés per ERC durant la República. Va marxar a l'exili el 1939 i des de diversos destins -bàsicament França i els Estats Units- va treballar pel manteniment del partit republicà com a organització efectiva. En tornar a Catalunya, va ser elegit secretari general d'ERC i va ser el candidat a la presidència de la Generalitat en les primeres eleccions del 1980. Després de la victòria de Jordi Pujol va conformar una majoria parlamentària que li va proporcionar la presidència del Parlament de Catalunya reconstituït.

Diversos resultats electorals negatius van acabar descavalcant-lo del lideratge del partit. Tot o així, mai no va abandonar la militància republicana, malgrat discrepar obertament de la línia que va decidir el partit de col.laboració amb el PSC. Durant els últims temps se'l va considerar pròxim a Reagrupament i, en qualsevol cas, sempre va optar per la constitució d'un front únic independentista.

No hi ha Comentaris