Arxiu agost, 2011

Mor el president patriota, Heribert Barrera

Aquesta tarda ha mort el Molt Honorable president Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya des de la fi de la dictadura franquista. Reagrupament Independentista participa del dolor per aquesta pèrdua i expressa el seu condol a la família, amics i a tots els ciutadans en general.

Cal recordar que Heribert Barrera va expressar públicament el seu acord amb la idea d'una candidatura transversal i unitària –que proclami la independència al Parlament de Catalunya– per mitjà d'un article publicat el 20 de maig de 2009 a l'Avui  titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero  on mostrava el seu suport a l'article que el president de Reagrupament Independentista va publicar al mateix diari el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat .

Amb Barrera desapareix un patriota d'alta qualitat intel.lectual i humana i un lluitador infatigable per les llibertats que la nació catalana encara no ha recuperat. Fins als seus darrers dies el president Barrera ha continuat treballant per la nostra llibertat i la constitució d'un estat propi per a la nostra nació.

Descanseu en pau, president.

Nosaltres continuarem la vostra lluita.

No hi ha Comentaris

Mor el president patriota, Heribert Barrera

Aquesta tarda ha mort el Molt Honorable president Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya des de la fi de la dictadura franquista. Reagrupament Independentista participa del dolor per aquesta pèrdua i expressa el seu condol a la família, amics i a tots els ciutadans en general.

Cal recordar que Heribert Barrera va expressar públicament el seu acord amb la idea d'una candidatura transversal i unitària –que proclami la independència al Parlament de Catalunya– per mitjà d'un article publicat el 20 de maig de 2009 a l'Avui  titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero  on mostrava el seu suport a l'article que el president de Reagrupament Independentista va publicar al mateix diari el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat .

Amb Barrera desapareix un patriota d'alta qualitat intel.lectual i humana i un lluitador infatigable per les llibertats que la nació catalana encara no ha recuperat. Fins als seus darrers dies el president Barrera ha continuat treballant per la nostra llibertat i la constitució d'un estat propi per a la nostra nació.

Descanseu en pau, president.

Nosaltres continuarem la vostra lluita.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

El Barça és més que futbol

Avui he pres un cafè amb un company català que treballa amb mi a Alemanya. Encara que ell va néixer a America del Sud, és català i, malgrat que porta vivint més de 30 anys a Alemanya, parla un català força correcte, això si, ja amb un petit deix alemany. Darrerament ens truquem i anem a fer petar la xerrada perquè som tots dos del Barça i ens agrada compartir la joia que ens produeix l'equip del Guardiola. Per als immigrants catalans com nosaltres, el que està fent darrerament el FC Barcelona és una de les poques coses que ens fa sentir orgullosos de ser catalans i ens ajuda a marcar diferències amb els altres immigrants espanyols.

La immensa majoria dels immigrats espanyols aqui a Alemanya per sort són del Reial Madrid i gràcies això, és més fàcil reivindicar que som diferents. Des que vaig arribar a Alemanya he hagut de donar moltes explicacions pel fet que no em considero espanyol. Al principi amb l'europeu de futbol d'Alemanya i posteriorment amb el mundial de futbol, els meus companys de feina els costava entendre com és que no anava a favor de la selecció espanyola de la mateixa manera que ells anaven amb la seva. A tall d'exemple per veure l'ambient que es respira durant aquestes competicions, el meu company de taula penja una gran bandera alemanya que cobreix la seva prestatgeria i el meu cap, que és holandès per no ser menys, hi penja la bandera d'Holanda a la seva.

La meva postura ha estat sempre que jo només tinc una selecció i aquesta és el FC Barcelona. Per remarcar que el FC Barcelona representa els catalans i en canvi el Reial Madrid els espanyols, els explico que mirin quines són les banderes que porten els afeccionats d'un equip i de l'altre. Només amb aquest detall, més d'un alemany ha començat a entendre que els catalans i els espanyols són dos pobles diferents.

Amb el meu company català, avui hem comentat la mala imatge del Reial Madrid que els alemanys estan rebent darrerament gràcies a Mourinho, i ell em confessava que no entenia com els dirigents i afeccionats madrilenys podien fer-li costat. Es preguntava on estava el "senyorio" de què tant es vanten els aficionats del Reial Madrid. Jo li he explicat que el Madrid mentre guanyava mostrava "senyorio" de la mateixa manera que un rei ho fa amb els seus súbdits o un amo amb els seus esclaus, però quan és al revés, no saben perdre i mostren el que són: agressius, mentiders i tramposos.

Per al Reial Madrid tot s'hi val per guanyar i així ho han pogut fer durant molt de temps gràcies a la complicitat que hi havia entre els estaments arbitrals, a la federació i les autoritats espanyoles. Però ara gràcies a la TV, on es pot veure tot i també que dins de la democràcia, encara que sigui tan pobra com l'espanyola, no es permet que hi hagi manipulacions polítiques com abans, el FC Barcelona té la possibilitat per primer cop de poder guanyar i en canvi el Reial Madrid ho té més difícil.

De fet, es pot dir, que el Reial Madrid, com a representat més genuí del sentiment castellà, el que està fent darrerament és mostrar un reflex de la seva història com a poble conquistador. Com a tal, el que comptava per guanyar era ser el més fort físicament, més agressiu amb les formes, comptar amb mercenaris xulescos i intimidadors i el que amb més supèrbia afrontava les batalles per mantenir la moral de victòria.

En canvi el FC Barcelona podem dir que és tot el contrari. Com a representant del poble català, és més el reflex d'un poble treballador que ha hagut de cercar altres maneres de poder guanyar. Unes maneres com per exemple cercar l'excel·lència en la qualitat per poder competir contra la fortalesa física, de ser modest apostant per la gent de casa, de no caure amb les provocacions intimidatòries que desconcentren de la feina, la confiança amb les seves possibilitats per poder superar les adversitats i respecte a l'adversari per no caure en la relaxació.

En els temps actuals les maneres que mostra el Reial Madrid no són tan vàlides com eren abans. En canvi, el model Barça és el que triomfa en un món cada dia més democràtic, menys corrupte i menys violent.

L'actual Barça ens mostra als catalans quin és el camí que Catalunya hauria de prendre per un dia arribar a ser un model de país de primer ordre mundial tal com ho és ara el Barça en el futbol. Llàstima que mentre no siguem un Estat propi no podrem mai desenvolupar-ho. Haurem de conformar-nos mirant el futbol del Barça per la televisió i per desgràcia, els que vivim a l'exterior només en espanyol perquè TV3 no ens ho deixa veure.

No hi ha Comentaris

Aniversari de la independència d’Uruguay

URUGUAY 25.08.1825

Després d'alliberar-se del jou espanyol, va venir la invasió de les tropes portugueses-brasileres. Va ser contra elles que el 25 d'agost de 1825, els patriotes uruguaians van declarar la Independència, si bé aquesta no va ser reconeguda fins tres anys després. El primer president del país va ser Juan Antonio Lavalleja .

En la història d'Uruguay, els descendents dels catalans, han jugat, històricament, un paper molt rellevant, i particularment, la família Batlle, provinent de Sitges.

Uruguay va participar entre 1940 i 1944, a la Segona Guerra Mundial, en el bàndol aliat.

El 18 de desembre de 1945 va ser admesa a l'ONU.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Petita classe d’economia, III

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris