Arxiu setembre, 2011

Rubalcaba: “Catalunya no pot tenir un pacte fiscal en la línia del concert econòmic com el País Basc”

El candidat del PSOE a les eleccions espanyoles, Alfredo Pérez Rubalcaba, rebutja el concert econòmic per a Catalunya amb contundència perquè, a diferència del País Basc, no està "reconegut històricament a la Constitució", text normatiu que PP i PSOE acaben de reformar a tota velocitat. "Catalunya no pot tenir un pacte fiscal en la línia del concert econòmic com el País Basc”, ha dit, taxativament el candidat del PSOE.

Pérez Rubalcaba ha fet aquestes manifestacions al programa El matí de Catalunya Ràdio i, malgrat els problemes de finançament i de deute de Catalunya, ha afirmat que el sistema de finançament actual continua essent “el millor que Catalunya ha tingut mai”, sense fer cap referència al desequilibri en les balances fiscals publicades pel mateix govern del qual ell forma part. Per això, Pérez Rubalcaba aposta arribar fins al final amb el finançament actual i d'aquí a dos anys tornar-ne a parlar, de manera que això permetrà engrossir l'espoli fiscal xifrat en uns 22.000 milions d'euros anuals.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

La Biblioteca de Catalunya, a la Monumental

S'acaba el passat taurí de la plaça Monumental de Barcelona i comença, descartat com a centre comercial, el debat públic sobre el seu futur lúdic i cultural. Aquesta és la meva aportació: convertir la Monumental en la nova Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya, actualment ubicada a l'antic Hospital de la Santa Creu, no només és petita, sinó que no pot créixer en col·leccions bibliogràfiques ni en serveis i no té cap possibilitat de convertir-se en un verdader equipament bibliotecari modern i cultural per al futur de la ciutat.

 L'edifici gòtic del segle XV del barri del Raval té unes característiques tan especials i de tan difícil accés, que la majoria dels barcelonins no saben que allà hi ha una biblioteca, cosa que fa gairebé inviable qualsevol gran millora. Ubicar, per tant, la futura Biblioteca de Catalunya a la plaça Monumental permetria disposar d'un equipament cultural de primer ordre, amb suficient espai i de fàcil accés; projectar a Barcelona i l'edifici de la Monumental una de les millors biblioteques del món i de més prestigi, com la Biblioteca Nacional de França, la Biblioteca Pública de Seattle (EUA) i l'extraordinària Biblioteca Nacional del Quebec (Canadà), i crear i potenciar un triangle cultural excepcional, junt amb el Teatre Nacional de Catalunya, l'Auditori i el futur centre Disseny Hub BCN.

Òbviament, la futura Biblioteca de Catalunya no seria un magatzem de llibres antics i rars només per a estudiosos, sinó que donaria nom a un conjunt d'equipaments culturals relacionats amb la memòria impresa, visual i artística de Barcelona i Catalunya, com un centre de fotografia. La Monumental transformada es convertiria així en una oferta de centres i serveis culturals de tot tipo destinats a l'estudi, la creació i el talent; una petita però 'monumental' ciutat de la cultura dins de la ciutat: oberta, científica, lúdica, educativa i tecnològica perquè els ciutadans poguessin construir la cultura que es desenvoluparà en els pròxims 100 anys.

No hi ha Comentaris

Mas-Colell diu ara que “a Espanya amb Bolonya es va fer un disbarat”

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colel, ha afirmat que "a Espanya amb Bolonya es va fer un disbarat", en referència a la reforma de l'ensenyament universitari que s'ha emprès arran de la declaració que es va subscriure en aquesta ciutat italiana l'any 1999. Mas-Colell ha estat molt crític amb la hiper-especialització inicial provocada per la gran quantitat i diversitat de títols de grau que s'han aprovat a Espanya, com també amb l'excessiva durada de 4 anys dels ensenyaments de Grau, 1 any més que la majoria dels països d'Europa.

 El conseller responsable d'Universitats ha comparat la durada de 4 anys dels graus amb l'amplada de les vies de ferrocarril, diferent a la de la resta d'Europa, per la qual va optar Espanya al segle XIX. A més, considera el conseller que la situació de crisi econòmica encara accentua el desencert del model adoptat a Espanya, atès que l'allargament dels graus ha fet encarir els costos dels únics ensenyaments que ja estaven adaptats a Bolonya i posa en qüestió el desplegament dels màsters que cal dur a terme.

Mas-Colell ha fet aquestes declaracions durant l’acte de lliurament del programa de beques que finança la Fundació Catalunya Caixa per cursar màsters d’excel·lència que ha tingut lloc aquest dimecres al vespre a l’auditori de 'La Pedrera'. El programa de beques de la Fundació CatalunyaCaixa es posa en marxa per al curs 2011-2012 amb l'objectiu de donar suport a estudiants excel·lents, a màsters de qualitat que s’imparteixen les universitats públiques catalanes. S'han atorguat 43 beques a estudiants de 32 màsters que s’imparteixen a Catalunya.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Un estudi genètic aporta noves dades sobre l’origen dels cognoms Colom i Colombo

A finals de l’any 2005 i principis del 2006, el Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultural de Barcelona va col·laborar amb el laboratori de identificació genètica de la universitat de Granada en la recol·lecció de mostres de ADN de 240 homes dels Països Catalans, que tinguessin per llinatge el de “Colom”. La universitat romana denominada “Tor Vergata” va fer  una campanya de recollida d’ADN similar amb homes italians de cognom “Colombo”. Aquest estudi internacional intentava esbrinar l’origen geogràfic de Cristòfor Colom a través de la comparació del seu ADN amb el d’homes contemporanis catalans i italians. En aquells moments aquest estudi va quedar aturat, per motius desconeguts, i tot aquest banc de dades va quedar relegat als arxius dels ordinadors d’aquestes universitats.

Cinc anys més tard, el doctor Francesc Calafell, professor del Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i especialista en genètica poblacional, va considerar interessant repescar les dades de tots aquests ADN per intentar fer un estudi que podés relligar els cognoms a través de l’estudi del cromosoma Y d’aquest homes Colom/Colom.

El resultat de les seves recerques ha estat publicat l’agost de enguany al “European Journal of Human Genetics”, una de les revistes més prestigioses a nivell mundial en genètica i ens ha aportat uns resultats força sorprenents. En primer lloc, els homes Colom dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats “clústers”, que significa que tots els homes d’un grup determinat tenen un ancestre mascle comú. Així podríem parlar del grup del Maestrat, de Dènia, Mallorquí, Garrotxa, etc.. Aquesta troballa implica que si Cristòfor Colom tingués el mateix haplotip que el d’algun d’aquests grups, amb força probabilitat tindria el seu origen geogràfic a la zona en que predomina aquest clúster.

En el cas dels italians Colombo hi ha hagut una sorpresa, ja que pràcticament tots els participants tenien un ADN de característiques diferents i amb una distribució percentual d’haplotips molt similar a l’espectre general de tota la població de  la Itàlia del nord. Per tant, pràcticament no s’han pogut fer “clústers” i, per això, un cop conegut l’ADN del cromosoma Y de Cristòfor Colom, difícilment podria ser adscrit a una regió geogràfica concreta de Itàlia. Aquesta sorpresa ha quedat força aclarida quan hom ha constatat el costum dels hospicis del nord de Itàlia, sobretot el de Milà, de donar “Colombo” com a cognom als nens acollits en aquelles institucions des de temps molt reculats. Això explica, per exemple, que Colombo sigui el cognom més freqüent a la Llombardia.

L’estudi trenca, doncs, una idea anterior de que suposava que els Colom catalans eren descendents dels Colombo del nord de Itàlia, que, per migracions successives van seguir estenent-se per la Ligúria, Provença, Llenguadoc, Catalunya, València i finalment Mallorca.

Els Colom/Colombo han tingut molts orígens diferents i presenten també, lògicament, molts haplotips diferents. Entre aquests cal destacar, a tall d’exemple un grup valencià, denominat de Dènia, que té l’haplotip J1, que és molt poc freqüent a la península ibèrica i que és propi de l’orient mitjà. Si Colom fos d’aquest grup, semblaria que les teories que l’apropen a un entorn semític o jueu guanyarien partidaris.

Però també hi ha un grup, que presenta variants del haplotip R1b, que acull a dues terceres parts de les mostres preses, tant italianes com catalanes. Si Colom tingués l’ADN del seu cromosoma Y d’aquest grup, difícilment es podria dir res sobre el seu origen geogràfic. Aquest estudi no pretenia arribar a la conclusió final, si no tan sols estudiar les característiques d’aquests grups d’homes Colom/Colombo.

La exposició feta pel Dr. Francesc Calafell va ser molt didàctica i clara, que va fer comprensible un tema tan científic  al nombrós auditori que omplia la sala. Després de la conferència hi va haver un animat col·loqui i el conferenciant va donar a conèixer el nou projecte d’estudi de 40 llinatges catalans (http://cognoms.upf.edu/qui-som/ ), que, estem segurs, també donarà uns resultats sorprenents.

www.cecolom.cat

No hi ha Comentaris

Una anàlisi “imperfecta”

És vostè, Sr. Salvador Cardús, un dels opinadors més brillants que tenim hores d’ara a casa nostra. Vostè s’ha guanyat a pols el dret a ser escoltat i fer-ho, el situa a vostè com a referent, es vulgui o no. Aquest darrer article de vostè, publicat al diari ARA el 27 de setembre, és això no obstant quelcom més que una darrera explicació, justificació, és al meu entendre tota una declaració, és una declaració estratègica i que forma part d’un full de ruta.

Vostè en el seu article argumenta com a indispensable, segons la seva anàlisi, que cal tenir com objectiu principal una majoria social àmplia, sense la qual és impossible assolir la independència i que l'oportunitat podria passar de llarg per sempre més. Més endavant ens parla de dues ànimes independentistes que, malgrat tot, conviuen i que, per damunt de tot, són les “culpables” de la situació, uns per excloents i els altres per reconciliadors.

La seva anàlisi, al meu entendre, es deixa un sector prou important i que no pertany a cap de les dues ànimes, és la part del poble que n’està farta dels que no paren de dir ara no toca i, dels que diuen que fins que no tinguem una societat d’esquerres res a fer. Són els que s’estimen Catalunya, per damunt de partits, d’estratègies i de fulls de ruta sense final. Existeix un bon grapat de ciutadans conscienciats, patriotes, que només esperen el tret de sortida i algú amb prou valentia per posar el interès de país per davant del personal.

Esquerra es va equivocar, la pluja fina i convertir Catalunya en un país d’esquerres, a més d’utòpic, és anar contra les essències mateixes del sistema capitalista i tenir ganes de fer-ho amb els socialistes espanyols encara més. CiU no s’equivoca, per a ells és la excusa, defensen aferrissadament que fins que la immensa majoria de catalans no vulgui la independència, res a fer. Curiosament, podem afirmar, que des de diferents opcions ideològiques, l'excusa és bàsicament la mateixa.

Ara vostè el que fa és introduir sota la mateixa definició el tercer element en discòrdia; fins que no tinguem pau en el món independentista res a fer, però subliminalment el que fa és defensar el missatge convergent, el d'“ara no pot ser perquè no tenim una majoria social”. Fem-nos una pregunta, què tenen en comú en Mas i en Duran? Un vota per la independència, l’altre no, i a més, es proclama anti-independentista i espanyol, doncs no gaire cosa i tot i això estan junts. Potser vostè no hi estarà d’acord però no creu, fredament, reflexivament, analíticament, que si per fi no fem l’esforç d’anar tots a una, ho tenim tot perdut? La majoria social la podem tenir si els de dalt,  per fi, fan els deures i es posen d’acord per anar tots a una.

Reflexioni Sr. Cardús, potser la oportunitat no passarà de llarg si tothom, inclosos els “opinadors patriotes” hi posem fil a l’agulla. Tenir un únic partit o opció per la independència com passa a Escòcia no ha de fer por, i treballar com ho fan els bascos tampoc. Segur que si fos així els que es posarien nerviosos són, ni més ni menys, els que no volen una Catalunya lliure. Cal començar a parlar clar l’Estat espanyol és una part del problema, nosaltres en som l’altra.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Jim Mather considera clau per assolir la independència convèncer el món empresarial i els mitjans de comunicació

Convidat pel Cercle Català de Negocis, l'exministre d'Empresa, Energia i Turisme del govern escocès, Jim Mather, va impartir la setmana passada una conferència a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Mather va voler compartir amb l'auditori la seva experiència com a membre de l’SNP, l’Scottish National Party, i va analitzar com aquest partit independentista ha aconseguit passar d’una situació de 35 escons sobre un total de 129 l’any 1999, a la majoria absoluta amb què avui governa Escòcia. Va fer una conferència brillant on va transmetre el seu optimisme, confiança i il·lusió per la feina feta pel govern escocès.

L’SNP va construir un equip de dirigents amb les millors persones, gent amb un fort sentit de l’ètica i l’honestedat. Van començar fent una anàlisi de la realitat actual d’Escòcia que va resultar ser força negativa. I s’identificà com a principal causa d’aquesta falta de creixement, el poder limitat d’Escòcia, i l’atracció gravitacional que exerceix Londres com a centre de poder econòmic i de decisió. Per tal d’afavorir l’avenç de l’independentisme, Jim Mather indica que és bàsic parlar amb la gent, i transmetre el missatge de forma clara. Ells van fer una gran tasca de convenciment del món empresarial i dels mitjans de comunicació. I el suport d’aquestes elits empresarials, juntament amb el suport dels grans mitjans de comunicació, ha estat clau per a l’extensió de l’independentisme.

L’assumpció de la idea que la independència genera benestar ha aconseguit que les diferents entitats polítiques, socials, econòmiques, culturals, fins a aquell moment poc cohesionades, es posessin a treballar en la mateixa direcció per un objectiu comú. Com a conclusió, podem aprendre d’Escòcia que la feina ben feta dóna resultats. Que cal treballar per comunicar a tothom però en especial als empresaris i mitjans de comunicació, els avantatges de la independència. I que quan els empresaris i els mitjans de comunicació ho tenen clar, tota la societat segueix i s’estructura per a treballar conjuntament pel mateix objectiu.

CCNsnp110921 041 (640x425)
CCNsnp110921 027 (640x425)

No hi ha Comentaris