Arxiu setembre, 2011

Dita del dia

No hi ha Comentaris

#independenciaCatalunya s’enfila a ‘trending topic’ en només 5 minuts

#independenciaCatalunya , el lema de la piulada massiva convocada avui a les 8 del vespre al Twitter, s'ha enfilat a 'trending topic' d'Espanya en només 5 minuts. La piulada conté centenars de frases que reclamen la independència de Catalunya per part de molt diverses persones i a les 20,35 h continua escalant posicions.

Resulta impossible reproduir-les, però a continuació en llistem una petita mostra. Montserrat Tudela:"Cada dia falta un dia menys per la #Independencia Catalunya #reagrupament"; Xavier Borràs:"Els toros també, a partir d'ara, seran lliures #Independencia Catalunya #ultimacorrida"; Francesc Ribera: "Espanyols, us farem un favor: us alliberarem d'una obsessió. #Independencia Catalunya i de tots els Països Catalans!; Guillem Massallé: "Ah, i sapigueu que si demanem #Independencia Catalunya no és per fotre, és perquè ens ho creiem i ens ho mereixem!"; "Farem #Independencia Catalunya TT al món perque també fora dels Països Catalans volem i donem suport a tots les pobles, com al segle XIX".

Lògicament hi ha també piulades en contra -majoritàriament redactades en castellà-, algunes de les quals profereixen insults agressius.

No hi ha Comentaris

#independenciaCatalunya s’enfila al ‘trending topic’ en només 5 minuts

#independenciaCatalunya, el lema de la piulada massiva convocada avui a les 8 del vespre al Twitter s'ha enfilat al 'trending topic' d'Espanya en només 5 minuts.

No hi ha Comentaris

Construir la nostra llibertat

Espanya és un Estat, per això aquells qui en defensen la seva continuïtat actuen per protegir-lo. Què hi ha d’estrany en aquest comportament?

Hem vist com el Tribunal Constitucional espanyol ha actuat en defensa de la unitat d’Espanya, negant l’existència de la nació catalana. Més recentment observem com el Tribunal Suprem espanyol actua també amb aquesta intencionalitat, dictant unes sentències d’evident contingut polític sobre el català a l’escola. Per la seva part els mitjans de comunicació espanyols s’han situat també a l’avantguarda  de la defensa de la unitat de l’Estat.

El poder legislatiu, el poder executiu, el poder judicial i el quart poder que representa la premsa ja han entès perfectament que Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara només sembla que d’això ens n’assabentem també els catalans...

Hem vist perfectament com la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut, tot i ser tan massiva, ha tingut la transcendència que se’n podia preveure: cap, res, ni s’han immutat. Calia fer-la? Sens dubte, però només amb manifestacions no anirem enlloc, a Madrid se’n foten de les nostres manifestacions i dels nostres escarafalls, el dia següent els diputats catalans a les Corts es posen a negociar els pressupostos de l’Estat i tot torna a l’ordre.

És per això que el nostre projecte, la independència de Catalunya, ha de tenir fonaments positius, no reactius, perquè només un projecte de país (i no de partit!) respon a les necessitats que ara situen Catalunya en una situació de no retorn en la seva història: o caminem cap a la llibertat o caminem directes a la desaparició com a poble. Independents o residuals? es pregunta el President Pujol, cal respondre malgrat l’obvietat!

No volem destruir, ni rebentar, ni fer mal a res ni a ningú, volem proclamar el nostre dret a existir com a catalans i catalanes i com a tal ostentar una organització sobirana que faci de nosaltres un poble normal en el món.

La inacció no forma part de la manera de ser de Reagrupament Independentista, per això, la possibilitat de no participar a les properes eleccions espanyoles no entra en el nostre imaginari, perquè estem al servei d’un poble i no dels nostres interessos personals.

No hi ha Comentaris

Cercant el meu espai polític

Doncs això mateix, cerco el meu espai polític. Fa dies que hi dono voltes i, finalment, crec que ha arribat el moment de buscar quatre compatriotes per formar la nostra pròpia organització independentista. Naixerem amb la convicció de ser els millors i, lluny de competir amb les organitzacions espanyolistes combatrem feroçment per fer-nos un lloc entre Reagrupament, Òmnium cultural, Sobirania i progrés, Sobirania i justícia, Plataforma pel dret a decidir, Assemblea Nacional Catalana, Unitat Nacional, Catalunya Acció, 10Mil, Cercle d'Estudis Sobiranistes, Cercle Català de Negocis, El matí, CiU, E(RC), SCI, Associació de municipis independentistes, Ara o mai i d’altres que segur que em deixo.

En direm.... Desunits per la Independència (DxI). Crec que fins i tot sona bé: “de parir”; crear, fer néixer. Serem el futur. M’hauria d’assessorar però, crec que només ens fa falta un president, un tresorer i un secretari. Si fóssim molta gent hauríem d’escindir-nos immediatament! No hi hauria prou càrrecs per tothom! Els escindits es podrien dir.... Els Autèntics Desunits per la Independència. Què hi dieu? Ja sabeu que, com a bons catalans, més val ser molt d'una cosa petita que poc d'una cosa gran.

Ironia i bromes a part, no acabo d’estar d’acord del tot amb un dels darrers articles del gran Salvador Cardús titulat “Quan 1+1 fan -3” on assegura que no “cal la unió políticoelectoral de l’independentisme”. Cert si parlem de diferents partits independentistes; és a dir, ja està bé que hi hagi independentisme de dretes, esquerres, liberals... Fins aquí, tot correcte. Però per quin motiu hi ha d’haver diverses organitzacions i partits polítics competint entre ells que, a priori, són ideològicament calcades? És aquí on discrepo.

Escombrant cap a casa, ja fa uns anys va néixer Reagrupament amb la idea de la transversalitat política (centrar l’eix polític en el nacionalisme i no pas en dretes i esquerres) i declaració unilateral per la independència. Fruit del primerenc èxit i veient que anava guanyat adeptes, va néixer Solidaritat Catalana per la Independència. Aleshores, fins i tot ens vàrem haver d’escoltar que per culpa de Reagrupament hi havia desunió. El cert però, és que foren ells qui varen calcar el programa i projecte de Reagrupament. Però coses de la vida, els va sortir bé i van aconseguir que Reagrupament no fos al Parlament. Però Reagrupament encara no va morir.I

jo, que sóc malpensat de mena, miro amb cautela tot això de l’Assemblea Nacional Catalana. A mi em sembla curiós que tot plegat hagi anat com ha anat i hagi començat per Osona. Què és? Doncs amb la informació que tinc, Reagrupament 3 (el 2 seria SCI). Ens reunim una colla de gent per parlar, promoure i conscienciar sobre la independència de Catalunya. Vaja res de nou. Però, per aquelles coses de la vida, ningú ha criticat que neixi una nova organització fent, novament evident, aquella màxima de “divideix i venceràs”. Si ja no vaig entendre l’aparició de SCI, ara tampoc entenc l’aparició d’ANC. Bé, això no és del tot correcte; només ho puc entendre des de dos punts de vista. El primer, per aquest bonic costum que tenim els catalans de pensar exclusivament i única amb la nostra botigueta; la segona, que si amb SCI es va deixar ferit de mort RCat, ara toca acabar-lo de rematar amb ANC. Ambdues coses em dolen.

De fet, divendres me’n vaig mantenir al marge quan es presentaven a l’Atlàntida. Ja he dit altres vegades que, de moment, no vull formar part de res més si no és per treballar clarament pel país i amb una implicació general. No es pot dir que d'aquesta aigua no en veuré, però avui ho veig així. Jo no vull ser còmplice d’una nova divisió. Estic fart de tantes organitzacions amb la mateixa ideologia i amb un embolcall i cares diferents com a màxima diferència. Ja sabem que “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” però, per una vegada, no podríem anar tots plegats a la una? Reagrupament tenia i té infraestructura, logística i moltes altres coses que es podrien aprofitar perfectament. Per què la gent hi té tant de recel i, a vegades, tant d’odi? Fundacionalment, RCat no té esperit de protagonisme i tothom hi és benvingut, per què no aprofitar-ho?

No hi ha Comentaris

El Govern espanyol favorable a “les legítimes aspiracions del poble palestí”, en contra de la voluntat del poble català

La ministra espanyola d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, ha instat la comunitat internacional a enviar un "senyal clar" del seu compromís "inequívoc" a favor de la creació d'un estat palestí. L'activisme del Govern espanyol a favor de la causa palestina contrasta amb el menyspreu de l'executiu de Rodríguez Zapatero envers a les aspiracions del poble català: sentència del TC, no reconeixement de la llengua catalana, espoli fiscal, etc.

La ministra Trinidad Jiménez ha parlat aquesta matinada de diumenge a l'Assemblea General de les Nacions Unides per donar suport a la demanda que divendres va fer formalment el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, per al reconeixement de Palestina com a estat de ple dret a l'ONU. La titular d'Afers Exteriors ha dit que "les legítimes aspiracions del poble palestí a viure en llibertat no poden quedar al marge" dels canvis que està vivint el món àrab. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides començarà a debatre aquest dilluns la petició d'Abbas perquè Palestina sigui el 194è estat de l'ONU. Amb tota seguretat, la petició no prosperarà perquè els Estats Units ja han anunciat que exerciran el seu dret de veto.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Enquesta: “Considereu molt positiva la situació de la llengua catalana, tal com afirma el conseller Mascarell?”

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar aquest dimecres les conclusions de l'Informe de Política Lingüística, que -segons ell- constata que el català gaudeix d'una salut positiva, malgrat que l'ús del castellà es manté molt per sobre del català (saben escriure en espanyol un 95% i en català només el 60%). A més, l'ús del català a la Justícia s'ha tornat a reduir, es redueixen les peticions de cursos de llengua dels immigrants i s'alerta sobre l'escassa presència del català en les noves tecnologies i l'escàs cinema en català. Us demanem si "considereu molt positiva la situació de la llengua catalana, tal com afirma el conseller Mascarell?"

No hi ha Comentaris

El conseller de Cultura no sap llegir

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar aquest dimecres les conclusions de l'Informe de Política Lingüística, que -segons ell- constata que el català gaudeix d'una salut positiva, malgrat que l'ús del castellà es manté molt per sobre del català (saben escriure en espanyol un 95% i en català només el 60%). A més, l'ús del català a la Justícia s'ha tornat a reduir, es redueixen les peticions de cursos de llengua dels immigrants i s'alerta sobre l'escassa presència del català en les noves tecnologies i l'escàs cinema en català.

Les xifres de l'enquesta d'usos lingüístics del 2008, segueixen sent més baixes que els percentatges en castellà, idioma que entén el 99% dels catalans, comprèn el 99,7%, el llegeix el 97% i el saben escriure el 95%. Mascarell, que ha entregat l'informe a la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, ha remarcat que en termes de continuïtat, el resultat és molt positiu: el 95% dels catalans entenen el català, el saben parlar el 78%, el llegeix el 81,7% i el 60% és capaç d'escriure'l.

L'informe és un diagnòstic que serveix de base al Govern per elaborar les polítiques dels pròxims anys en matèria de llengua i posa de manifest que, malgrat que el coneixement de la llengua catalana avança en alguns àmbits, no hi ha manera que n'augmenti l'ús. Resulta problemàtic que el conseller exsocialista faci una lectura tan esbiaxada de l'informe -tenim la sensació que no ha llegit l'informe o, encara pitjor, que no sap llegir- perquè troba molt positiva la situació de la llengua catalana. Si és així, sembla clar que no impulsarà les polítiques necessàries que puguin revertir les situacions d'inferioritat de la llengua pròpia del país.

Entre les qüestions particulars que l'informe de l'any passat posa en relleu, es detecta un retrocés de l'ús del català en l'àmbit de la justícia i la necessitat d'estar "molt atents" per garantir la presència del català en l'àmbit de les noves tecnologies. També constata un petit descens de la demanda de cursos de català per part d'immigrants, en un context de crisi i de menys pressió immigratòria, encara que destaca també "la importància que segueix tenint la demanda de cursos de català" a nivell local i internacional.

L'any passat destaca també per l'alta productivitat legislativa, amb lleis com la del cine o el codi de consum, que ara s'hauran de desenvolupar, si bé "intentant sempre que el consens sigui la primera de les opcions", ha argumentat Mascarell, cosa que difícilment donarà lloc a polítiques que puguin fer augmentar de debò l'ús de la llengua. Mascarell ha avançat que aquestes polítiques perseguiran incrementar el prestigi del català, el reconeixement internacional i la seva oficialitat, reforçar tots els elements per arribar a un coneixement massiu, millorar la "qualitat de l'ús", i exigir que l'Estat defensi i protegeixi el català i l'aranès "tal com diu la Constitució".

No hi ha Comentaris

Reagrupament del Gironès aposta per una candidatura independentista unitària el 20-N a Girona

La comissió executiva comarcal del Gironès de Reagrupament, reunida aquesta setmana, ha valorat molt positivament els resultats de les primàries d’ERC del cap de setmana passat, que han situat l’escriptor Alfred Bosch com a cap de cartell d’aquesta formació. Considerem que la derrota de Joan Ridao significa també en bona part la derrota d’una línia política que buscava la confluència d’aquest històric partit amb l’esquerra espanyola i la marginalització de l’independentisme al si d’aquesta organització.

Per tant, des d'RCat els felicitem i ens felicitem pel pas que ha fet Esquerra, ja que cosiderem que s’ha posat la primera pedra perquè ERC, Reagrupament i altres grups independentistes puguin sumar en una única candidatura amb vista a les eleccions del 20 de novembre. Amb Junqueras i Bosch es pot parlar d’unitat independentista; en canvi, amb els anteriors líders d’Esquerra això era impossible perquè les seves prioritats a l’hora d’establir aliances eren el PSC-PSOE, ICV-EUiA i IU.

Tot i això, entenem que encara queda feina per fer. El següent pas és deixar clar el que ha d’anar a fer l’independentisme català a les Corts espanyoles. Des de RCat Gironès afirmem que s’ha d’anar a Madrid a defensar la independència de Catalunya i l’estat propi, no pas a discutir lleis espanyoles i a participar en el sistema tal com Esquerra ha fet fins ara. En aquest sentit, ERC ha de fer un canvi radical en els seus plantejaments, i ha de passar, per exemple, de compartir grup amb Iniciativa i Izquierda Unida a establir acords amb organitzacions com ara Bildu o el BNG.

I, en tercer lloc, entenem que quan arribi el moment també caldrà parlar de llistes, perquè treballar per la unitat també implica que ERC reconegui que les altres organitzacions amb qui puguin compartir candidatura no han de tenir a les llistes un paper subaltern i secundari, sinó en alguns casos fornamental perquè aquesta unitat, aquesta suma sigui creïble i atractiva. En aquest sentit, estem convençuts que a la circumscripció de Girona, en la qual ERC ara té un diputat, el paper de Reagrupament en aquesta desitjada candidatura unitària per aquesta demarcació ha de ser determinant per aconseguir mantenir aquesta representació, sobretot tenint en compte que en l’actual conjuntura és previsible un increment de vot al PP i a CiU que farà encara més difícil consolidar-hi un diputat independentista.

Alhora, però, i tot i insistir que des de RCat es treballarà fins a l’últim segon per fer possible que a Girona hi hagi una candidatura independentista unitària en les eleccions del 20-N, també volem deixar clar Reagrupament ja ha començat a posar en marxa la seva maquinària interna per, en el cas que el conjunt dels associats decidissin que ens hem de presentar a aquestes eleccions, procedir a la recollida de signatures per poder presentar-nos en solitari, si aquest fos el cas, ja que la nova llei electoral obliga les formacions que ara no tenen representació a recollir les signatures del 0,1% del cens de la circumscripció, en el cas de la de Girona, 500 firmes.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, coordinador de RCat a la regió de Girona, ha manifestat que “estem convençuts de la bona predisposició de totes les parts perquè a Girona hi pugui haver una candidatura independentista unitària el 20-N, potser no al 100%, però que s’hi acosti bastant. Si fem possible aquest ampli acord, crec que l’independentisme podrà mantenir a la circumscripció de Girona el diputat que ara té Esquerra, tot i el previsible avanç en nombre de vots del PP i CiU. En cas que Esquerra decidís concórrer als comicis en solitari, no tinc cap dubte que perdrien el diputat”.

El també regidor a l’Ajuntament de Girona hi ha afegit que, “si finalment no hi hagués una candidatura unitària de l’independentisme, segur que no serà culpa de Reagrupament, el nostre moviment ja va demostrar en les passades municipals la seva voluntat de pacte, la seva capacitat d’arribar a acords amb tothom i la seva generositat a l’hora de confeccionar les llistes. No obstant això, i tenint en compte el pes que té RCat a les comarques gironines, entenc que la nostra presència en una candidatura independentista unitària hauria de ser determinant, tot i que també vull deixar clar que les negociacions que hi pugui haver seran més d’àmbit català que no pas regional”.

Finalment, Bonaventura es felicita pel pas fet per ERC en les passades primàries: “Sembla que finalment Esquerra intenta tornar a la línia política que no hauria d’haver abandonat mai. Espero que aquest partit històric torni a ser una formació independentista i deixi de comportar-se com un partit autonomista d’esquerres. Per fer això ja hi ha el PSC i Iniciativa. Si continuen avançant en la direcció correcta, segur que es podran establir acords amb Reagrupament”.

No hi ha Comentaris