Arxiu octubre, 2011

Els cercles empresarials catalans

Al llarg de la meva vida he tingut contacte amb dues entitats empresarials catalanes de tipus circular: el Cercle d’Economia i el Cercle Català de Negocis (CCN). Cap de les dues no és una organització patronal, sinó que més aviat funcionen com a lobbies per defensar de manera més o menys confessa determinats interessos o posicions politicoempresarials. Si us en vull parlar una mica és perquè, segons com ens ho mirem, són una mena de mirall de com està el país.

El Cercle d’Economia és una organització potent, on estan representades les grans empreses del país i, de manera una mica cosmètica, també alguns universitaris que no fan gaire nosa. El 17 d’octubre de 2011 va llançar la seva darrera encíclica (A temps de sortir del túnel. L’hora de la política ). Per a sorpresa de molts, el document ni esmentava l’anomenat “pacte fiscal”, la que ha de ser una de les propostes polítiques estrella del govern de Catalunya en els propers mesos. De fet, la nota en qüestió no esmenta Catalunya per res. Però això no té res de sorprenent, almenys per dues raons. Primera, perquè tal com diu la seva pàgina web (www.circuloeconomia.com) 'el Cercle va néixer amb la voluntat de modernitzar i dinamitzar la societat espanyola  i en l’actualitat segueix animat pels mateixos objectius' (el subratllat és meu). Segona, perquè malgrat que l’entitat proclama als quatre vents la seva 'independència de criteris', no ha tingut cap problema per designar com a president un exministre dels darrers governs espanyols del PP. Em pregunto si no van trobar ningú més 'independent'. Ara, això sí, el Cercle té un gran ressò mediàtic i les opinions que expressa són considerades les de la 'societat civil'. És a dir, les de tots nosaltres sense que ens ho hagin preguntat.

El Cercle Català de Negocis és una organització molt més jove i modesta. Agrupa un col·lectiu d’empresaris i professionals independentistes que tenen com a principal objectiu l’assoliment de l’Estat propi de Catalunya. Com a bons independentistes ja han patit una escissió, de manera que no fa gaire es va crear la Fundació Catalunya Estat, una altra agrupació d’empresaris amb objectius molt similars. Funcionen de manera molt voluntarista, una mica amateur –en el millor i pitjor sentit del terme– però amb un gran entusiasme. Podrien millorar el rigor dels seus plantejaments, però ho fan tot sense gaire recursos. El seu ressò mediàtic és mínim (no els veureu mai a TV3 o als principals diaris) i recentment fins i tot a La Vanguardia  es van negar a publicar-los un anunci que ja havien encarregat amb excuses de mal pagador (quan de fet els que pagaven eren ells!).

Trobo que aquests dos 'cercles' són un reflex de com està el país. Tenim els unionistes còmodament instal·lats al seient del conductor, amb les mans prop de totes les palanques del poder. Els independentistes estan desunits i barallats entre ells, però mostren un grau de mobilització creixent i les seves propostes cada cop són més tingudes en compte. Són molt lluny de l’objectiu, però potser tenen motius per pensar que alguna cosa està començant a canviar.

No hi ha Comentaris

I tant que els ha anat bé amb els catalans!

Als espanyols els ha anat molt bé amb els submisos catalans. S'equivoca de mig a mig Peces-Barba amb les seves xenòfobes declaracions (recordem que no li sembla tan greu bombardejar Barcelona com Gernika o com els atemptats d'ETA). Deixant ara de banda la xenofòbia contra els catalans, als espanyols realment no els hauria anat millor amb Portugal. El PIB de Portugal ronda els 170.000 milions €, el de Catalunya 200.000 milions €. Espanya arramba de Catalunya cada any un 10% del nostre PIB; lògicament, amb un PIB més petit, el resultat és menor o, en tot cas, per assolir el mateix resultat hauria calgut incrementar l'espoli econòmic, cosa que sempre té alguns costos, per exemple, militars.

A més, els catalans som gent ben estranya. Les darreres enquestes assenyalen que la majoria volem la independència i que hi votaríem a favor en un referèndum. En canvi, totes les eleccions són dominades pels partits unionistes àmpliament. Deixant de banda si és o no representativa, en la darrera enquesta del CEO, les més de 2.000 persones que la van contestar troben normal donar suport a la independència de Catalunya i alhora fer guanyador de les properes eleccions Duran i Lleida, el qual s'hi ha manifestat en contra per activa i per passiva. Escolti'm, senyora, si vostè ha votat que sí en la consulta independentista o ho faria en un referèndum, no té cap ni peus que voti un senyor que no para de dir que ell votaria que no.

Em temo que els portuguesos no es deixarien fer tot els que ens hem deixat o ens deixem fer els catalans. Potser són més valents o potser no tenen a sobre 300 anys de repressió i humiliacions. L'any 74 els portuguesos van liquidar la dictadura a cop de clavell i, en canvi, a nosaltres el dictador se'ns va morir al llit. Els portuguesos van organitzar un estat democràtic, mentre aquí vam acceptar l'hereu Borbó triat pel dictador com a successor i vam encarregar una Constitució a una colla que, a més de l'ínclit Peces-Barba, incloïa un ministre de Franco.

A Catalunya les manifestacions del pare de la Constitución han generat certa reacció; però no passarà res i no li passarà res a ell. En països civilitzats, afirmacions d'aquesta mena reben la sanció jurídica o moral. Fa quatre dies, el dissenyador de moda John Galliano fou detingut a París per insults antisemites i declarar que estimava Adolf Hitler, cosa que fou enregistrada en vídeo. A més d'una condemna i una multa, la casa Christian Dior el va fer fora, tot i que Galliano se'n va retractar i al·legava que estava ebri. Ben al contrari, el senyor Peces-Barba, que estava ben serè quan va dir el que va dir, en lloc del descrèdit moral i intel·lectual que mereix, pujarà a l'Olimp espanyol dels que menyspreen els catalans, al costat de personatges d'esquerra i de dreta: de Rodríguez Ibarra a José Bono, de José María Aznar a Millán Astray i "Viva la Muerte!"

No hi ha Comentaris

Acte d’inici de campanya ERC-RCAT-Catalunya Sí! – DIJOUS 3 DE NOVEMBRE, BADALONA

La coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i Catalunya Sí, donarà el tret de sortida de la seva campanya al Teatre Principal de Badalona el pròxim dijous 3 de novembre.

A partir de les 22:30h la coalició celebrarà l’inici de campanya electoral per les Eleccions al Congrés de Diputats amb la intervenció d’Alfred Bosch – cap de llista pel Congrés-, Oriol Junqueras – President d’Esquerra Republicana de Catalunya- , Rut Carandell – Vicepresidenta de Reagrupament- i Oriol Rius – Candidat del Barcelonès Nord- .

Ara SÍ, Catalunya SÍ, VOLEM LA REPÚBLICA DEL SÍ!

T’hi esperem!

DIJOUS 3 NOVEMBRE
22.45 H
TEATRE PRINCIPAL
Francesc Layret, 41
Metro L2 Badalona-Pompeu Fabra

Mapa >>

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Assemblea informativa per als associats de RCat de les comarques gironines amb Joan Carretero

El passat dimecres 27 d’octubre, Reagrupament Independentista del Gironès va convocar els associats de la comarca a una assemblea informativa, oberta als reagrupats de la resta de la regió, en la qual va participar el president de l’associació, Joan Carretero.

En aquest sentit, més d’una cinquantena de persones van assistir a la reunió, en la qual Joan Carretero va exposar els arguments que han possibilitat que RCat s’integrés en la coalició independentista (ERC-RCat-Catalunya Sí), que concorrerà a les eleccions espanyoles del pròxim 20 de novembre.

Sobre aquesta coalició, el president de RCat va destacar que és important que tingui un llarg recorregut, que la nostra associació ha fet el pas que la immensa majoria de ciutadans del nostre país que aposten per l’Estat propi ens demanaven: avançar cap a la unitat. Així mateix, Carretero va expressar la seva confiança envers l’actual líder d’ERC, Oriol Junqueras, i amb el cap de llista per Barcelona, Alfred Bosch, que van en la línia del que sempre Reagrupament ha defensat: la unitat independentista, la transversalitat ideològica i la regeneració democràtica.

El líder de RCat va encoratjar els assistents a treballar en la campanya i a fer possible que la coalició que formen ERC, Reagrupament i Catalunya Sí obtingui uns molt bon resultats, i va destacar que les enquestes, que fa poques setmanes donaven un resultat d’entre 0 i 1 diputats a Esquerra, ara indiquen que la coalició obtindrà uns resultats clarament a l’alça.

Carretero tampoc no va perdre l’ocasió per dir que és impossible que CiU se’n surti a l’hora de negociar el concert econòmic amb el govern espanyol, i que el més probable és que torni a enganyar els catalans amb el tema del “pacte fiscal”, unes paraules que no volen dir res, ja que no costa gaire, tal com estan les coses, dir, com probablement farà CiU quan torni a fracassar amb les negociacions amb l’Estat, que haurà obtingut “el millor model de finançament de la història”. Cap sistema de finançament pactat amb Espanya posarà fi a l’espoli fiscal de què és víctima Catalunya, perquè, si això passés, Espanya faria fallida, la qual cosa els espanyols no es poden permetre. Per tant, ens tornaran a prendre el pèl”, va sentenciar el president de RCat, que tot seguit va apostar per la independència com l’única manera de poder viure amb dignitat en aquest país i de poder disposar de la riquesa que els catalans generem amb l’esforç del nostre treball.

Joan Carretero va cloure la xerrada animant els regrupats a fer un esforç perquè a la demarcació de Girona hi continuï havent un diputat independentista i cap del PP. Per fer-ho possible va demanar que cap independentista es quedi a casa el 20-N i que, si es vol la independència, es voti l’única candidatura independentist a que es presenta, ja que totes les altres accepten i defensen el marc constitucional espanyol.

No hi ha Comentaris

Enquesta:”Creieu que Peces-Barba fa apologia de la violència en dir que es pot fer broma sobre bombardejar Barcelona?”

Les declaracions de Peces-Barba han aixecat molta polseguera a Catalunya, però curiosament les autoritats espanyoles hi han tret importància. Espanya, tot i ser un país molt estricte amb la condemna de la violència per part dels partits polítics, sembla que prefereixi ignorar la broma  de Peces-Barba sobre bombardejar Barcelona. Països com Alemanya consideren delicte negar o bromejar sobre l'holocaust nazi. Us demanem si "Creieu que Peces-Barba fa apologia de la violència en dir que es pot fer broma sobre bombardejar Barcelona?"

No hi ha Comentaris

La força del Doctor i els seus

Hi ha diverses maneres, i totes elles senzilles i fins i tot prosaiques, de mesurar a l’acte el nivell d’un país. Una d’elles, que podeu constatar a internet, és entrar als webs d’immobiliàries i comparar-les amb les d’altres països. Amb aquest país, n’hi ha per riure per no haver de plorar. Aquí s’anuncien cases-xalets que resulten ser bungalows o mòduls de càmping; pisos a un preu diguem-ne que raonable, però fals, perquè descobreixes que es tracta d’una cessió d’hipoteca; o apartaments a preus menys abusius presentats amb fotografies magnífiques que després no corresponen en absolut a la realitat quan els vas a veure, perquè resulta que a les fotos t’han ensenyat el preu de l’apartament reformat del costat, milers d’euros més car.

Una altra manera de constatar a l’acte el funcionament d’aquest país, és quan t’enfiles per les parets en veure que algú com el Doctor Carretero, el nostre millor polític i amb diferència insultant, està miserablement desaprofitat per i per a la política catalana, tan especialment necessitada d’homes com ell. Però és clar, és el peix que es mossega la cua. Si n’anem necessitats és precisament perquè a persones vàlides com el Doctor se les elimina com qui mata una mosca. I tot per molest, per mirall de la misèria aliena. Estic parlant naturalment de falta de meritocràcia. Parlo de la dictadura de l’endoll i la corruptela com a norma, i parlo de la dictadura de la mediocritat absoluta que ens tenalla. I és que no hi ha res més letal per a una societat que normalitzar l’habitud quan aquesta és nociva. Aleshores, per increïble que sembli, l’excel·lència esdevé una raresa als ulls del populatxo; aleshores, qui excel·leix és vist com un element estrany, un torracollons al mateix nivell que l’anomalia de la seva excel·lència, una superioritat invisible per a ells malgrat la seva evidència. No oblidem que la massa és cretina per definició; no oblidem que a l’home se’l pot educar, però que a la pràctica se l’ensinistra i, a més, exactament de la mateixa manera que es manipula el cervell d’un gos. Cap diferència. A tall d’exemple, el fet que el Doctor en la seva època de conseller eliminés les vises del seu departament, o que es fes instal·lar un llit plegable al despatx per estalviar despesa pública, aquí hem arribat al punt extrem que ni cal que la resta de polítics ho silenciïn. Al contrari, si el poble català conegués el capteniment del Doctor habitual, o quan era conseller concretament, en desconfiaria considerant-lo ximplet. Quan s’arriba a aquest estadi en la mentalitat col·lectiva, un poble té molt mala peça al teler.

Precisament la degradació de la nostra societat suposa un aspecte més de la necessitat d’independència. Espanyols i botifleram desacrediten l’independentisme dient que amb la independència no resoldríem res tenint en compte la corrupció actual catalana. Autoodi o mala llet, sí, i òbviament la bajanada es desqualifica sola només replicant que no seríem menys corruptes que els espanyols, i bé que ells no renuncien a la seva independència, i amb raó, atès que la llibertat és un dret fonamental i inalienable. I és que justament no sembla que sigui des d’una situació malaltissa, d’ocupació, espoli, dependència i misèria que es pot fer neteja de les males pràctiques, oi? En fi. Heu vist mai com es captenen els coloms quan se’ls llancen engrunes? Doncs aquesta és la reacció d’aquest poble malalt, començant pels polítics, que són el reflex de tot plegat. I us adoneu que és en una presó on hi ha especialment corrupció? Doncs així, en la malaltia del confinat a la colònia és com funciona el nostre poble des de la dependència d’Espanya, i cada cop més a mesura que vagin creixent –i ara passa a marxes forçades– les necessitats del ciutadà. Independència és salut, i la dependència ens aboca a l’agonia.

Els nostres mals no els curarà la independència, però no podem curar els nostres mals sense la independència. I parlant de malalts, ara en tenim un a la UVI i l’hem de recuperar perquè no n’hi ha un altre. La resta són inútils, que és com dir morts. CiU des de sempre és morta per a l’independentisme, i SI és viva però és com si fos morta perquè és tòxica i va per lliure, es desintegra per moments un cop desenganyada la tropa i morirà d’aquí a tres anys atès que ja s’ha fos el bluf Laporta. Ens agradi o no, només ens queda recuperar el malalt Esquerra. Només el tenim a ell, i no ens queda altra que mirar de recuperar-lo fent-li entendre que, entre altres coses, l’alcohol de l’estúpid plantejament esquerra-dreta l’ha portada a la cirrosi actual, i que només es recuperarà a còpia del discurs de Reagrupament, que diu que només amb la independència podrem sortir de la crisi econòmica, social i cultural que ens destrueix, i que la resta, en la nostra situació actual, són collonades. Una medecina que ara només pot subministrar a Esquerra la gent del Doctor fent-hi coalició. Reagrupament demostra que la tenacitat, honestedat i lucidesa és imparable per més mordasses que rebi dels Goliat de torn per reduir-lo a la marginalitat; Reagrupament demostra que són els David de les causes justes els qui, per més febles que semblin, sempre acaben tirant del carro de les grans fites històriques.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Independència és excel·lència; Espanya és decadència”

El programa electoral recull 941 propostes com el dret a vot a partir dels 16 anys, avantatges fiscals per als emprenedors i el camí cap un referèndum per la independència El Parc de la Ciutadella ha estat l'escenari aquest mig matí de la presentació d' "El Bosch de les idees", el programa electoral de la coalició independentista ERC-RCAT-Catalunya Sí, que ha comptat amb la presència i la participació del candidat Alfred Bosch, del president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, i del president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras.

PresProgr 11 052 (640x425)
PresProgr 11 022 (640x425)
PresProgr 11 096 (640x425)

No hi ha Comentaris

Catalunya necessita que es parli clar i català

Els habitants de l’Alt Camp fa pocs dies ens anàvem a dormir amb una gran notícia, el ple de l’ajuntament de Valls va aprovar la moció a favor que Valls entri a formar part de l’associació de municipis per la Independència, que darrerament han promogut alcaldes patriotes com ara Vila d’Abadal a Vic. La moció presentada per un regidor d'ERC, i amb el suport de la CUP de Valls, va comptar amb el necessari vot afirmatiu del grup municipal de CiU per tirar endavant. Evidentment no puc fer res més que aplaudir l’actitud de l’alcalde i els regidors de CiU en aquesta votació, ja que la independència de Catalunya és la causa més important que els catalans tenim avui dia entre mans, i l'única que ens pot fer sortir de la crisi econòmica a més de garantir la supervivència de la nostra llengua i cultura, tot passant per la participació de catalans representant el seu propi país en els propers Jocs Olímpics.

Posteriorment a l’alegria que suposa l’aprovació d’aquesta moció, em va venir una pregunta al cap: tota aquesta gent de CiU que va votar sí a la independència o que vota a favor de mocions com l'abans esmentada, s’empassaran el gripau i acudiran a les urnes a votar l’unionista Duran Lleida?, l’expresident Pujol, que fa pocs dies deia que Catalunya seria residual o independent, votarà Duran Lleida? que entre altres coses ha afirmat per activa i per passiva la seva oposició que Catalunya pugui esdevenir en el futur un Estat lliure de la Unió europea? Espero que molta de la gent de CiU reflexioni i vegi la inutilitat d’anar a Madrid amb un cap de llista que l'única ambició que té és ser influent a Madrid, i tots sabem que en trèiem d’aquestes “grans influències” a Madrid, ABSOLUTAMENT RES. Aquesta mateixa setmana hem sabut gràcies al conseller Mas Colell que l’estatut que van aprovar Zapatero i Mas a Madrid juntament amb el sistema de finançament que el govern català va acceptar no ha aportat a Catalunya ni un sol euro addicional, l’espoli fiscal continua.

L’ambigüitat amb que el partit català majoritari està gestionant la realitat a Catalunya, no deixa de ser una col·laboració a l’escanyament i espoli que Catalunya està patint, i que en la situació de suspensió de pagaments en la que està la Generalitat, esdevé més suïcida encara. A Reagrupament sabem que només hi ha una manera de fer que Catalunya esdevingui un país pròsper, anar cap a l’Estat propi. I per això perseguint el somni que Francesc Macià va perseguir durant 30 anys aspirem a que algun dia Catalunya sigui un Estat lliure de la Unió europea. Aquesta és la raó i no altra per la que ens hem signat una coalició amb ERC per defensar la llibertat de Catalunya al Congrés dels Diputats, l’únic camí viable per Catalunya. L’alternativa és continuar eternament subvencionant PER’s, autovies gratuïtes o AVE’s deficitaris. Ens hi juguem massa, i continuar una política de peix al cove esgotada, no és el camí.

No hi ha Comentaris