Arxiu octubre, 2011

Noms propis dels bombardeigs de Barcelona: Lluís Segalà

Lluís Segalà i Estalella, el dia 17 de març de 1938, va morir en un dels bombardeigs de la Guerra Civil Espanyola, a mans de l’aviació feixista italiana. Vivia en un pis a la cantonada del carrer Balmes amb la Gran Via (a Barcelona) i allí va ser esclafat a mort als 64 anys, juntament amb la seva família. Com molt bé sabeu el mes de juliol va sortir el llibre “La nissaga catalana del món clàssic”,  llibre que conté la semblança dels personatges que han fet alguna aportació a la construcció de la nostra nació, des del món clàssic en el sentit ampli. Va donar suport a l’edició l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la revista Auriga el vam publicar.

Lluís Segalà i Estalella,  va ser una de les set persones que el dia 9 de maig de 1911 van fundar la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (les altres sis eren Joan Maragall, Antoni M. Alcover, Josep Carner, Frederic Clascar, Pompeu Fabra i Àngel Guimerà).

De ben segur que Gregorio Peces Barba no sap els noms i cognoms de les 1.300 persones que van morir aquell dia, 108 de les quals eren criatures. Homes, dones, joves i nens que vivien, estimaven, i fins i tot, potser tenien una vida pública i de respecte amb la humanitat.

Heŀlenista i filòleg, Lluís Segalà fou mestre de figures tan rellevants com Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961) o Pere Bosch Gimpera (1891-1974), així com de bona part dels primers traductors de la prestigiosa «Col·lecció Bernat Metge». Segalà va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director. Pocs anys després, en esclatar la Guerra Civil, fou apartat de la càtedra de grec de la Universitat de Barcelona, acusat de «desafecto al régimen». Tot i les intenses gestions que van fer alguns membres de la universitat per a la reincorporació del brillant filòleg, mai va tornar a exercir la seva càtedra.

Podeu llegir la semblança completa de Lluís Segalà escrita per Josep Antoni Clua al llibre, que hem publicat poc abans que Gregorio Peces Barba, un dels “padres de la Constitución Española”, fes honor a aquesta victòria del feixisme, seixanta-tres anys després dels fets.

A vegades tinc la impressió que no som conscients d’una cosa el dia que esdevinguem un Estat de ple dret en el món, els catalans també tancarem definitivament la victòria del feixisme més llarga de la història de la humanitat. I crec que, a cop d’humiliacions continues, a vegades oblidem també això i fins i tot banalitzem la nostra dignitat com a poble, que en cap cas passa per fer broma dels assassinats d’éssers humans.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

La premsa portuguesa es fa ressò de les declaracions de Peces-Barba

El Jornal de Notícias , un dels diaris de més circulació de Portugal, s'ha fet ressò de les polèmiques declaracions del socialista Gregorio Peces-Barba, sota un titular que diu "Catalunya vol ser tan lliure com Portugal", que correspon a unes declaracions d'Oriol Junqueres, president d'ERC, principal partit independentista de Catalunya.

El diari de Porto explica que Gregorio Peces-Barba, un dels autors de la Constitució espanyola, va declarar aquest dimecres, durant el Congrés Nacional de l'Advocacia, de forma irònica, que potser hauria estat històricament millor per a Espanya si al segle XVII s'hagués "quedat amb els portuguesos" i hagués deixat "que els catalans marxessin".

Així mateix, el Correio da Manha i el diari Publico recullen també aquesta informació. A més, els comentaris que hi ha al web deriven cap a aspectes futbolístics, atès que Peces-Barba, referint-se a les seves declaracions, també ha afirmat que, com a aficionat al Reial Madrid prefereix Catalunya perquè així el seu equip pot jugar sovint contra el F.C. Barcelona, ja que "jugar amb amb el Porto o el Benfica seria avorrit".

Més informació:

No hi ha Comentaris

Xavier Trias també diu no a la independència

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, esdevé el nou dirigent convergent que fa un acte en contra de la independència de Catalunya i s'afegeix a la coneguda opció de Duran i Lleida i al recent rebuig d'Artur Mas a l'autodeterminació de Catalunya. Sembla que les tesis de Duran s'estan imposant al si de la federació i tots els dirigents de CiU han decidit abandonar l'ambigüitat habitual i ja descarten les opcions sobiranistes.

L'Ajuntament de Barcelona no formarà part de l'associació Municipis per la Independència. CiU ha rebutjat en el plenari d'aquest divendres el prec d'Unitat per Barcelona per tal d'adherir-s'hi. Xavier Trias ha considerat que la fórmula emprada per la coalició on hi ha Reagrupament no era adequada. De moment, la capital de Catalunya no s'incorpora a una associació de Municipis per la Independència que compta entre els seus impulsors destacats alcaldes de CiU, com ara, el de Vic.

No hi ha Comentaris

Teresa Jordà (ERC) i Rosa Cruz (RCat) presenten la candidatura de la coalició independentista ERC-RCat-Catalunya Sí a l’auditori Josep Irla de Girona

El dimecres 26 d’octubre es va presentar a Girona, a l’auditori Josep Irla, la candidatura d’ERC-RCat-Catalunya Sí, presentació que va anar a càrrec de Teresa Jordà (ERC) i Rosa Cruz (RCat), cap de llista i número dos, respectivament, d’aquesta coalició independentista a la circumscripció de Girona. L’acte va ser presentat per Nil Papiol, de les JERC.

En la seva intervenció, l’exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà es va preguntar: “Per què en aquest país encara hi ha gent que no té clar que ja ha arribat l’hora de dir prou? Per què no es té clar que hem d’establir des d’ara mateix estratègies que ens portin a l’Estat propi?”. Amb aquestes paraules en forma de preguntes, la cap de llista va iniciar l’exposició del programa de la coalició. Un projecte, el de la independència, que té en aquesta candidatura la seva millor cara i que, a més, necessita la unitat de tots els catalans: “La nostra coalició és, vol ser i serà, l’eina que aglutini aquesta aspiració, que ara ja no és una quimera sinó una realitat”.

Jordà també va explicar, pel que fa a la base programàtica de la candidatura, que la prioritat és generar ocupació, crear una taxa zero per a emprenedors; corregir el dèficit en infraestructures, traspassar l’aeroport de Girona al govern català, dotar de finançament les empreses, defensar l’estat del benestar o recuperar la jubilació als 65 anys. La candidata ripollesa va cloure la seva intervenció amb una frase: “Davant la insostenibilitat de l’estat del benestar espanyol, l’estat del benestar serà català o no serà”, va dir.

Per la seva banda, l’advocada Rosa Cruz, de Reagrupament, va insistir en el seu parlament a recordar les conseqüències que l’espoli fiscal espanyol té per al conjunt de catalans i de gironins, alhora que posava de manifest també, amb les seves paraules, que en aquestes eleccions queda clar que CiU, amb el seu cap de cartell, Josep Antoni Duran i Lleida, no és de cap manera el vot útil dels independentistes, de tots aquells que volen un estat propi per a Catalunya.

En aquest sentit, Cruz es va preguntar “com poden haver-hi en aquests moments a Catalunya independentistes que s’estiguin plantejant votar Convergència i Unió quan el seu cap de llista a Madrid, el senyor Duran, cada vegada que és entrevistat insisteix a declarar que ell no és independentista i que votaria que no en un referèndum d’autodeterminació?”. El vot de tota aquesta gent de bona fe, que vota CiU per intentar frenar el PP, es pot acabar convertint, a les mans de CiU, “en un instrument, no pas per avançar cap a la sobirania, sinó per fer possible que el senyor Duran sigui ministre en un govern espanyol del PP presidit per Marianno Rajoy”, va afirmar la número dos de la llista.

Així mateix, la coordinadora de RCat del Gironès va recordar que Espanya, amb l’espoli fiscal de què som víctimes els catalans, més de 22.000 milions d’euros anuals, 3.000 euros l’any per cada català o catalana, ens condemna a ser un país de misèria, amb infraestructures de país tercermundista i amb obres, com les de l’N-II, que mai s’acaben”. Cruz va acabar dient que “l’única sortida a tot això és la independència” i hi va afegir que “el 20-N cal votar independentista i que l’única candidatura independentista que es presenta és la que formen ERC, RCat i Catalunya Sí”.

No hi ha Comentaris

Els corredors de tren que no es faran

CALENDARI. Germà Bel nega que s’acabin invertint 49.809 milions en set anys en l’ample europeu si no s’ha pogut fer en la “dècada prodigiosa”. IDEOLOGIA. Qualifica d’ideològiques les polítiques espanyola i catalana de transport.

Diari ARA 27.10.2001 - Xavier Miró (Barcelona)

Si en la darrera dècada, encara en plena expansió econòmica a l’Estat espanyol el govern espanyol no ha invertit 49.809 milions en les noves línies de tren d’alta velocitat (TAV) menys ho podrà fer en els pròxims set anys de recessió com ha promès el ministre Blanco.

Aquesta és una de les reflexions que va fer ahir en el cicle de conferències de l’Ateneu Barcelonès Germà Bel, el conegut catedràtic d’economia aplicada de la UB. El que havia de ser una xerrada sobre l’impacte econòmic a Catalunya del futur corredor del Mediterrani es va convertir en una càustica reflexió sobre la concepció de les infraestructures, que segons ell, predomina en la política espanyol i catalana.

 La tesi és la següent. Mentre que a Alemanya o a França dissenyen i executen les infraestructures basant-se en polítiques de transport, aquí és política ideològica la que les determina. Per això es construeix un aeroport a Ciudad Real o a Alguaire, on no volen avions, o s’impulsen projectes faraònics que hauran de pagar les futures generacions, com ara els nous aeroports de Barajas i el Prat, el TAV i el tram central de l’ L9 del metro.

 Es construeix un TAV entre Albacete, Conca i Toledo i com que només hi viatgen nou persones per un cost de 18.000 euros diaris, Renfe a d’acabar eliminant el servei. Es justifica la construcció del TAV fins a França perquè es podrà viatjar en sis hores entre Barcelona i París, quan ningú que ho pugui evitar utilitzarà el tren si pot fer-ho només en dues hores en avió i per un cost semblant o menor.

Bel defensa la construcció del corredor Mediterrani de mercaderies però qüestiona alguns arguments. Segons ell, no permetrà al port de Barcelona ser la porta d’entrada a Europa de les mercaderies d’Àsia ja que continuarà sent més barat fer el tomb a la Península en vaixell i arribar dos dies després a Rotterdam o Anvers. 

La política ideològica i no econòmica en infraestructures que es practica aquí és, segons Bel, la causa que l’estat defensi com a prioritaris cinc corredors ferroviaris. Si la UE reclamés als països que no executen en el termini compromès els projectes subvencionats per Europa, només s’hauria presentat com a prioritari el corredor mediterrani.  

No hi ha Comentaris

La fi del saltimbanqui

Una cosa és segura: el senyor Zapatero marxa. Plegarà, així, el que probablement ha estat el governant més nefast que ha destil·lat l'Europa democràtica d'ençà de la Segona Guerra Mundial. Davant el dilema d'haver d'escollir entre un il·luminat aparentment benintencionat i un malparit intel·ligent, sempre convé triar l'intel·ligent. Per malparit que sigui. De qualificatius amb els quals regalar les orelles del senyor Zapatero n'hi ha molts. Però si se n'hagués de triar un, aquest columnista s'inclinaria pel mot saltimbanqui . Diuen els diccionaris que un saltimbanqui és una "persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobàcies pels carrers i les places". Saltimbanqui  prové del llatí saltare , saltar. També prové d'aquest mot el verb insultar (insultare , saltar contra algú). Com també el mot saltejador  ("lladre que salteja o roba pel camins, en despoblat"). Definitivament, saltimbanqui i els mots etimològicament relacionats amb aquest qualificatiu semblen els més adequats per descriure el tarannà del senyor Zapatero.

Si ens agafem al mot saltejador , ens adonarem que sota el mandat del senyor Zapatero el Tresor espanyol ha estat saquejat amb un estil que només s'acostuma a trobar a Llatinoamèrica. L'any 2007, en plena campanya electoral, en el més pur estil Evita Perón, el senyor Zapatero es va despenjar dient que donaria una paga d'uns 400 euros a tots els assalariats i pensionistes. Comencin a sumar: aquella promesa ens va costar, aproximadament, uns 5.000 milions d'euros. L'any 2008 va posar en marxa el xec nadó  (2.500 euros per nounat, i 3.500 euros en cas de mares solteres i famílies nombroses). Aquest regalet  va costar 3.600 milions d'euros. Ja en portem 8.600. L'any 2009 es va posar en marxa el primer pla Zapatero perquè els ajuntaments continuessin malbaratant. Segons he llegit, només els cartells propagandístics ja van costar 40 milions d'euros. El total de la broma, però, va costar 8.000 milions d'euros i 3.000 milions addicionals per a un fons especial. Comptat i debatut: 11.000 milions. Ja portem un acumulat de 19.600 milions. I l'any 2010 (el darrer que va tenir diners al calaix per malbaratar) va fer una nova edició revisada del pla Zapatero, però afegint-hi la frase "sostenibilidad local ". Altre cop per finançar obres perfectament inútils dels municipis, i va costar 5.000 milions d'euros més. En total, podríem dir que el senyor Zapatero ha llençat, pel cap baix, sense cap escrúpol uns 24.600 milions del contribuent.

Ara bé, també podem agafar-nos al mot insultar , perquè el senyor Zapatero constitueix en si mateix un insult a la intel·ligència. Ell i els seus ministres. Es fa difícil trobar equips tan nefastos i superficials com els que ell ha anat nomenant. El ventall de personatges va des dels que no tenien ni idea d'on eren (per exemple, a Indústria) fins a ministres d'EGB que es pensen que la resta d'humans som imbècils (com per exemple, a Defensa). Tot plegat amanit amb un fals progressisme i un feminisme que si no fos perquè ens ha costat una pila de diners provocaria hilaritat. Els seus governs han constituït una grotesca Banda del Empastre (als més joves els recomano posar a YouTube aquestes paraules i entendran el que vull significar).

Algú pot argumentar que aquest home ha estat democràticament escollit. I tindria raó. Com també haurem d'acceptar que, si bé ha insultat la intel·ligència de la població en general, ha demostrat una especial debilitat pels catalans. De fet, l'afer Zapatero porta a qüestionar-se si els catalans, com a poble, realment en tenim d'intel·ligència. Les primeres eleccions les va guanyar (any 2004) amb els vots del 44,62% dels electors catalans. En les següents (any 2008) aquest percentatge va arribar al 46%. Una precisió: quan amb aquests vots catalans directes (els de la provincial catalana del PSOE) no n'ha tingut prou, el senyor Zapatero, fins a l'any 2008, va poder comptar amb el suport d'ERC i CiU. Coneixen aquella frase que diu "si ets burro, menja palla"?

El cas Zapatero demostra que el sistema polític espanyol avança cap a la degradació més absoluta. Serà el senyor Rajoy millor o pitjor? Ignorància total. Hauríem de començar a prendre consciència del problema. La consanguinitat reial va generar aquella broma de la naturalesa anomenada Carles II d'Espanya. Un sistema electoral nefast porta a l'endogàmia dels partits, a una falta de darwinisme polític que pot desembocar en aberracions cares i de tan mal gust com Zapatero.

No hi ha Comentaris

Reagrupament amb l’Assemblea per la Independència de Gràcia

Reagrupament a Gràcia se suma al Manifest commemoratiu del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Tota pedra fa paret

Primer de tot, voldria recordar a aquells que se'ls hagi oblidat que, malgrat ens faci ràbia, seguim formant part d'un estat que es diu Espanya. Per tant, i fins a nova ordre, participem, en major o menor mesura, del dia a dia d'aquest estat.

D'aquí a menys d'un mes hi ha eleccions en aquest estat que ens té encadenats i que ens va torturant, unes eleccions a les qual tenim, els catalans, l'oportunitat de presentar-nos. Abans de res he de dir que trobo legítim que cadascú defensi allò que cregui més convenient si té uns motius i uns arguments clars i coherents al darrere, només faltaria. Dit això, si ens centrem en clau sobiranista, la societat fa temps que reclama que els partits de tendència independentista vagin units, i així s'ha intentat (per part d'ERC, Reagrupament i Solidaritat) fins a última hora, però l'entesa no ha estat del tot possible. No obstant, no hem d'estar decebuts, ja que sí que s'ha pogut concretar una coalició independentista entre dos dels tres partits de referència en l'independentisme: Esquerra Republicana de Catalunya (amb el nou president Oriol Junqueras canviant el rumb del partit) i Reagrupament. A aquesta coalició s'hi ha afegit Catalunya Sí, una plataforma on s'integren independents que van també a les llistes de la formació. La unió independentista ha fet un pas endavant.

Un cop assumit aquest nou pas per a l'independentisme, surten moltes veus que clamen al cel tot dient: "però a Madrid no hi hem d'anar a fer res!", "la independència es fa des de Catalunya!" "no aneu a votar!",  "voteu amb una estelada dins el sobre!", i fins i tot n'hi ha que s'atreveixen a afirmar que no hi ha cap candidatura que defensi la independència. Primer de tot cal saber que, efectivament, l'escenari des d'on es concretarà la independència del nostre país serà Catalunya, i no Espanya (malgrat heu de tenir present que hi haurà d'haver una negociació entre les parts implicades, no siguem somiatruites). En segon lloc, també és important saber que no anar a votar, votar en blanc o similars afavoreix els grans partits (PP i PSOE) i perjudica els petits. Ni votar en blanc ni posar missatges estranys dins el sobre té cap repercussió, no us enganyeu, el percentatge de gent que ho fa és massa petit i no transcendeix més enllà dels pobres veïns que estan a la mesa electoral i persones del partit que hi hagi als col·legis. Per últim, hem d'entendre que ningú és ruc i tothom té clar que a Madrid no s'hi va a proclamar la independència perquè guanyaran els de sempre, però sí que s'ha de valorar que és un lloc on denunciar i fer públics els atacs a Catalunya, on defensar la nostra terra malgrat només puguem fer-ho amb la veu, un lloc on fer pedagogia independentista per convèncer el màxim de gent, on fer entendre la nostra causa, Madrid és un altaveu enfocat a la resta d'Europa i del món... No és suficient tot això per llevar-se i anar a posar una papereta en una urna? Hem de desaprofitar els beneficis que ens aporta ser-hi? No volem que el nostre poble pugui parlar clar a casa dels que ens oprimeixen?

En el meu cas, sense gaire sorpresa, em posiciono i treballaré a favor d'aquesta coalició independentista, em posiciono a favor d'anar a Madrid a denunciar les injustícies i a exhibir el nostre anhel de llibertat. Seran pocs els diputats independentistes que resultaran el 20 de novembre, i ho sabem, però no hem d'entendre com un fracàs tenir pocs patriotes a Madrid, ja que tenim per segur que els que hi aniran representaran la nostra veu i defensaran pacíficament i democràtica el nostre petit país en territori enemic. Tota pedra fa paret, senyores i senyors, i la nostra paret no està en condicions de menystenir cap petita pedra que ens pugui ajudar en la causa que fa ja prop de 300 anys que dura.

Visca Catalunya lliure!

No hi ha Comentaris

Artur Mas rebutja el dret d’autodeterminació de Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebutjat l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya perquè, segons ell, "ens portaria a una baralla a dintre de Catalunya". Mas s'acosta així a la posició del candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida quan falten 3 setmanes per a les eleccions espanyoles.

Artur Mas argumenta el seu rebuig al dret d'autodeterminació perquè "les persones que volen un estat propi són força o moltes, però no podem oblidar que a l'altra banda n'hi ha igual o més que no desitgen aquesta opció". Aquesta argumentació resulta sorprenent, ja que contradiu els resultats de la darrera enquesta del CEO, organisme que depèn del Govern que presideix, que ha constatat que el suport a la independència de Catalunya és molt majoritari entre els catalans i netament superior als que hi són contraris. A més, les dades de suport en un referèndum, tenint en compte l'abstenció, situarien el suport a la independència en més del 60% (vegeu el detall de les addes a l'article de l'associat a Reagrupament, Manel Bargalló ).

Mas ha fet aquestes manifestacions en una entrevista amb Josep Cuní a 8 al dia  i també hi ha afegit un argument clàssic de les posicions espanyolistes en afirmar que "això es pregunta a cada elecció, cada quatre anys ens pronunciem" i que "CiU, parlant de la transició nacional i el pacte fiscal va aconseguir 62 escons". "Hem de plantejar trets que uneixin al poble de Catalunya", ha afegit. En la seva opinió, "tenim un gran objetiu nacional que es el pacte fiscal, això no té perill de divisió".

No hi ha Comentaris