Arxiu octubre, 2011

Reagrupament vol dir aplegament?(101): Des de fora de la llei

La sentència del Constitucional marca un punt i final a la Sobirania. Dura Lex sed Lex , serà dura, però és llei. Aleshores?

PROSCRITS: Fins al Constitucional, el neguit dels catalans per obtenir el reconeixement de la sobirania s’havia fet aprofitant totes les idoneïtats legals. Llegíem l’autonomia “entre línies”. Ara, la sentència reclou la sobirania a les llars i als cors, fora de la llei.

SOBIRANIA: Si dura Lex sed Lex , la sobirania no s’aconseguirà ni des de l’esquerra, ni des de la dreta. L’esquerra catalana que teòricament lluita pels drets, no té cabuda en la Constitució, els drets sempre seran espanyols. La dreta tampoc. El peix al cove, substitut de la política dels drets, serà sempre una transferència d’un estat sobirà.

LEGITIMITATS: Amb la sobirania proscrita, la política o “art del possible”, haurà de sospesar les circumstàncies i aprofitar totes les oportunitats, les espanyoles, és clar. Però totes subjecten a la llei. Així que, per arribar on preteníem, haurem de construir una nova legitimitat. La qual, com tot dret, s’haurà d’arrabassar.

ESTRATÈGIES: Les institucions i les facultats poden ser un llast legal o un avantatge còmplice. Aquí rau l’estratègia d’uns i altres. Quina part de col·laboració? Quina de transgressió? Aquests seran els nous barems de mesura política. D’ara endavant, el “nacionalisme” haurà de ser “independentista”. Haurà de preveure la part d’alegalitat que inclou en el seu programa de govern.

MADRID: Entre les “proclames incendiàries” i el “plat de llenties” hi ha la Ruptura. Les primeres són estratègies sotmeses a la dura Lex sed Lex . L’una protesta i l’altra es sotmet. La Ruptura en canvi sap del llast legal i dels avantatges còmplices. Té els inconvenients i els avantatges preparats i llestos. Perquè vol que la sobirania surti de l’àmbit del “fora de la llei” al reconeixement internacional.

POLÍTICA: En tota lluita, cada part cerca prendre la davantera sobre els contrincants. Per això, quan aquesta sap què vol, considera el que els altres pensen i poden (fins i tot, allò que opinen sobre el seu joc) amb la finalitat de neutralitzar l'oponent i vèncer-lo. President Mas: I la part d’alegalitat del programa?

No hi ha Comentaris

L’equip de David Prat, associat de Reagrupament, guanya el concurs de debats d’Igualada i queda tercer als de Catalunya

David Prat (associat a Reagrupament), Blanca Vives i Josep Carner van guanyar el passat dissabte  el concurs de debats de la Jova Cambra Internacional d'Igualada. L'equip, dit Tripartit  (irònicament), va guanyar el 3r concurs de debats que s'organitza a la capital de l'Anoia amb 29 participants i es van endur un premi de 3.000€.

Tot i ser l'equip més jove (tots tres amb 18 anys) van guanyar la gran final de Joves a Debat que anualment s'organitza a Igualada i a diferents indrets del País. El concurs tracte de debatre entre equips de tres, sabent el tema a debatre i la postura (a favor o en contra) 20 minuts abans de començar. Els participants han de ser capaços d'adaptar-se a la temàtica i defensar-la amb arguments sòlits i coherents.

El jurat, conformat per l'Alcalde d'Igualada, Marc Castells, la diputada Maria Senserich, els periodistes Jordi Puiggrós i Jordi Códol i el president de JCI d'Igualada, Jaume Catarineu, van fallar a favor del Tripartit. La victòria a Igualada els hi va donar el pas a les finals Nacionals de debats de Catalunya, on van quedar tercers en perdre les semifinals contra l'equip representant de Barcelona, que finalment va ser el guanyador del Concurs.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Els nous quintacolumnistes

L’agost del 2010 uns “presuntos independentistes” divideixen l’única proposta amb l’objectiu clar de proclamar la independència, i ho fan creant una proposta “política”: Laporta, Tena i Bertran en són els promotors i, amb un full Din A4, fan una crida a donar suport a la seva proposta; nova, pels promotors sense organització, i amb els mateixos objectius que Reagrupament.

Són uns inicis rars, la proposta semblava bona i podia sumar. Molts reagrupats s’hi adhereixen, tot un èxit, però aviat es podran veure els veritables objectius: en Tena i en Bertran comencen a escampar que Reagrupament s’ha d’incorporar a la coalició que els tres “tenors” encapçalen. Reagrupament, aleshores, tenia 3.300 associats al corrent de pagament; Solidaritat era, de moment, una opció virtual: cap associat i cap estructura organitzativa; el seu potencial era exclusivament mediàtic, el seu far “Joan Laporta”, que, de forma inexplicable, encara a dia d’avui i, sense cap explicació “trenca” amb Reagrupament i s’afegeix a l’aventura de la bona nova, “Solidaritat per la independència”.

El mal ja estava fet, tant l'Esquerra del moment com CiU esclaten d’alegria, ells ja sabien que el Parlament català no tindria un grup parlamentari amb més de 10 diputats lluitant per la independència, com a molt 2 o 3 i, depenent de quin partit, ni això.

El resultat electoral tothom el sap: 4 Diputats per SI, inclòs l’últim afegitó, en Toni Stubell que, quatre dies abans de tancar llistes, abandona el vaixell de Reagrupament.

Quatre mesos més tard era de preveure: Joan Laporta trenca amb SI, la visualització per a la ciutadania és de pur espectacle. Si això i aquests són els independentistes, mare meva!, em quedo amb els corruptes coneguts. El nou tercet fa de la seva trajectòria al Parlament tota una “exhibició de força independentista”. De moment, guanyen per golejada, són els més mediàtics, però una vegada més, el poble demostra ser més intel·ligent del que molts pensen. A les eleccions municipals SI té el fracàs més estrepitós: cap regidor a cap capital; Reagrupament n'obté 1 a Girona.

Tothom sap qui vol la independència i qui no; els ciutadans necessiten i es mereixen alternatives que resolguin les qüestions més properes: feina, benestar social, escoles, pensions. Reclamar dia si i dia també la independència i donar la culpa a l’espoli està bé, però no n'hi ha prou. A més, ens hem d’exercitar per a quan siguem Estat i diputats d’un país lliure. Fins a dia d’avui, aquest tercet s’ha convertit en la “xirigota” internacional: acampades, boicot al mateix Parlament, iniciatives parlamentàries mai començades al carrer. En fi, tot un espectacle buit de continguts politics, i amb el posat impertèrrit que són els únics lluitadors i portadors de la veritat independentista.

Fins aquí, ara podíem canviar, fer un full de ruta organitzatiu nou, podíem sumar de debò, podíem començar a bastir un projecte on tothom hi capigués, amb poques o nul·les possibilitats que sorgís una nova opció per la independència; en definitiva, fer el que la societat i patriotes fa estona que ens demanen: anar junts. Ara era el moment d’enterrar discrepàncies, mals entesos, rancúnies personals i bastir quelcom nou per arribar on tots volem, veure Catalunya lliure.

El 20 de novembre són unes eleccions estatals, d’acord, però semblava que tothom hi volia ser. ERC, sens dubte, amb noves cares i nova estratègia; SI, també, i per això consulten els seus adherits i, que segons ells, els mandaten per fer coalició sense restriccions; Reagrupament ho deixa clar, Joan Carretero parla del pal de paller i que l’únic camí és sumar i amb la nova ERC ens hi trobem còmodes. Objectivament tot feia pensar que, aquesta vegada sí, Catalunya tindria la seva opció netament independentista.

No ha estat possible: la culpa, en primer lloc, el repartiment del faristol, en segon lloc sembla ser que tant ERC com Reagrupament “han renunciat a la independència de Catalunya”. Aquests són els arguments del Srs. Tena, Bertran i Strubell, que ja han decidit que ells tres són els que ens portaran la independència i tot el que no passi per ells està situat a l’altre cantó dels independentistes.

Certament i és lícit, SI té tot el dret a fer el que vulgui; seran els catalans/es els que finalment parlin, però el que pot resultar més estrany és no anar a les eleccions, màxima expressió democràtica, i torpedinar l’única opció que vol la independència de Catalunya. Tena va dir “estem pensant què dir, o vot en blanc, o una estelada dins del sobre o abstenció”.

El Sr. Tena i companyia saben que la llei d’Hondt premia als partits amb més vots, “potser és el que desitgen”; els quintacolumnistes, a la reraguarda de l’any 36, eren els més adherits a la República.

Un silenci a temps possibilita una entesa de futur, maniobres inconfessables ho retarden i, de vegades, ho fan impossible. Ningú no demana que demaneu el vot per Catalunya SI , però podeu ser dignes espectadors d’una contesa electoral que sembla que no va amb vosaltres.

No hi ha Comentaris

L’independentista emprenyador

Fa uns dies vaig llegir una entrevista magnífica que li feien a Francesc Cabana al diari ARA, on distingia entre la burgesia “emprenedora” i “l'emprenyadora”, que qualificava com poruga, temorenca, amb aversió al risc, covarda i inculta. Adjectius que em vénen perfecte per parlar-vos de l’independentista emprenyador.

 Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. L’independentista emprenyador no parla, vomita; no pensa, maquina; no camina, patrulla; no respira, conspira; no escriu, escup; no crea, destrueix; no emprèn, emprenya.
 
 S'amaga sempre darrere pseudònims. Fa temps que desconeix exactament perquè lluita, ha oblidat perquè és independentista i quins són els seus autèntics adversaris, i es limita a atiar la zitzània permanent, submergit en una espiral dantesca de destrucció de tot i de tothom. Odia qualsevol acord i assoleix l’orgasme quan, en les seves lectures i navegacions d’hores i hores per diaris i digitals, veu el seu nom camuflat insultant a algú.
 
 Emprenya molt. I cansa, encara més. Ell és feliç en el seu món protofeixista i si s’aturés, moriria d’un atac de feridura a l’acte. Té un destí a la vida, del que no es separa ni un instant: emprenyar. Emprenya a totes hores, de dia i de nit. És l'apoteosi de l'emprenyament absolut i total. Hi dedica totes les seves energies, fins al punt que ningú ha esbrinat mai què ha aportat de positiu al seu país o a la seva cultura. És incapaç d'entendre un article subtil, diguem-ne com el que en Cuyàs va dedicar a les “il·lusions independentistes” l'altre dia, però tampoc no té més importància: mai ha aconseguit llegir tres pàgines seguides de res. Se'n vanta, de la seva incultura. Es considera un gran irònic i la gran ironia és ell mateix.
 
 O acabem amb els independentistes emprenyadors o ells acabaran amb l’independentisme.
 
 Si alguna cosa representa el catalanisme és una ètica. Aquí no s'hi val tot. El catalanisme és consubstancial a una determinada manera d’ésser al món: I si això és així, doncs encara és més gran l’exigència quan el combat és per la llibertat total. No només tenim uns “drets” pel fet de ser catalans; sobretot tenim uns “deures”, el primer del qual és un comportament radicalment cívic. Si això falla, falla tot, no guanyarem mai.
 
 A l’independentista emprenyador, esclar, tot el que acabo de dir l’emprenya. Ell voldria seguir destruint i planificant les seves conspiracions suburbials en les terres de Mòrdor, paisatge on es troba com peix a l'aigua. Està acostumat a espais tancats, resclosits, putrefactes, que ensaliva amb la seva llengua bífida. Amb aquesta gent no només no avancem, sinó que ens tornen directament a les cavernes -espanyoles, si sou servits.
 
 Per l'amor de Déu, que no ens emprenyin més.

No hi ha Comentaris

Alfred Bosch: “Cal triar entre la Comunitat autònoma del No i la República catalana del Sí”

  • El votant ha de decidir entre "els qui van a buscar un ministeri i els qui volen perdre de vista aquells ministeris que han impedit la nostra llibertat i la nostra prosperitat"
  • "Si continuem com a comunitat autònoma no sortirem de la crisi"

Aquest dimecres al migdia s'ha presentat a Barcelona la campanya de la coalició independentista ERC-RCAT-Catalunya Sí que juga amb el binomi de la Comunitat autònoma actual i la Reapública catalana independent que ha d'esdevenir.

En paraules de Lluís Salvador (ERC) la campanya es basarà en un seguit de binomis que demostren què cal triar en les pròximes eleccions a les Corts espanyoles perquè si Catalunya continua essent una Comunitat autònoma no sortirem de la crisi de cap de les maneres. "La realitat –ha dit el secretari general adjunt del partit republicà–: només hi ha una opció en aquestes eleccions que aposta per l'Estat propi."

Amb uns cartells i suports en diversos formats, com ara banderoles als carrers, es farà visible la inviabilitat de la situació a la qual estem sotmesos actualment. Tota la campanya serà rubricada, segons Oriol Amorós –vicesecretari general–, amb els logos de la coalició ERC-RCAT-Catalunya Sí perquè "amb Esquerra, el valor que hi aporta Reagrupament, i amb la plataforma d'independents de Catalunya Sí, amb Alfred Bosch i Moisès Broggi al capdavant" tots els independentistes anem junts.

Alfred Bosch ha afirmat que ara és l'hora de triar si volem continuar existint com una comunitat autònoma que no té cap possibilitat de sortir de la crisi o un Estat que ens aporti una economia pròspera. "Que triïn els votants entre els que van a buscar un ministeri i els qui volen perdre de vista aquells ministeris que han impedit la nostra llibertat i la nostra prosperitat". Per al candidat independentista, som la gent del Sí, "som del Sí pel que fa a l'ètica política i els valors democràtics; Sí a la transparència; Sí al republicanisme, per la identitat i l'Estat, per l'afirmació del republicanisme que és justícia social. Defensem el model republicanista que contempla una acció per part del sector públic per compensar les injustícies que el sistema no és capaç d'equilibrar".

Les accions d'aquesta campanya seran, doncs, afirmatives, constructives. "No som espanyols –ha dit Bosch–, però tampoc no som antiespanyols."Abans de la roda de premsa, Alfred Bosch, junt amb altres personalitats, com la doctora Ramona Vergés, candidata de la coalició per Reagrupament Independentista, han posat per als mitjans gràfics amb dos taxis al darrera, l'un de Madrid i l'altre de Barcelona, per representar part dels missatges que seran presents durant la campanya electoral: el cartells blancs barrats en vermell que signifiquen la continuïtat de la comunitat autònoma actual (per exemple: "Comunitat autònoma de la crisi") i els cartells grocs que representen l'esdevenidor (per exemple: "República del benestar").

No hi ha Comentaris

Primera conferència nacional dels regidors de Reagrupament Independentista

El Vendrell serà la població amfitriona, el pròxim 5 de novembre, de la primera Conferència Municipal de Reagrupament Independentista, que aplegarà els regidors independentistes de l’associació. Després d’uns mesos d’adaptació a la dinàmica municipal dels regidors de Reagrupament, ha arribat l’hora de fornir una organització i un full de ruta comú en què tots els esforços –a més d'intentar millorar el nivell de vida dels seus ciutadans en una època de foscor– prenguin un mateix camí, que no és cap altre que treballar des dels municipis per avançar cap a la independència del nostre país.

Aquest full de ruta no serà possible si no hi ha la voluntat ferma d’unir les diferents inquietuds del món independentista per evitar que aquest moviment s’aturi davant la passivitat i el servilisme de las politiques actuals.

Amb aquesta voluntat, els associats del Baix Penedès acullen la responsabilitat d’aquesta conferència, que tindrà lloc el dissabte dia 5 de Novembre al Casal Familiar del Vendrell.

Convocatòria

Dia: 5 de novembre de 2011

Horari: De 10:00 h a 14:00 h

Lloc: Casal Familiar del Vendrell (Baix Penedès)

Més informació:

municipalisme@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

Esquerra i Reagrupament sumen esforços de cara les eleccions del 20N també a Osona

En roda de premsa celebrada a Vic, representants d’ERC i de Reagrupament han presentat la coalició a través de la qual concorreran a les eleccions espanyoles del 20-N i sumaran esforços també a Osona. A més de les dues formacions polítiques, la coalició inclourà la plataforma ‘Catalunya, Sí’.
El president comarcal de Reagrupament, Josep Ramon Soldevila, ha presentat la plataforma ciutadana Catalunya Sí i ha dit que “és el vehicle per convidar a personalitats rellevants de la societat civil, així com a entitats, a que s’integrin a la candidatura mantenint la seva independència respecte a l’afiliació a partits polítics”.
Pel president osonenc d’Esquerra Toni Casassas “en un moment delicat, immersos en una greu crisi econòmica  i amb la perspectiva política de què el Partit Popular governi de nou a l’Estat espanyol, cal que les forces polítiques catalanes actuïn amb claredat, més enllà dels interessos partidistes, treballant per afirmar els nostres drets nacionals, socials i la millora de l’estat del benestar i de l’economia de Catalunya i la seva ciutadania.  És l’hora de reafirmar la nostra voluntat de ser, i per això, davant de l’amenaça involucionista i recentralitzadora, diem Catalunya Sí!”
La coalició electoral té com a objectiu portar la nostra veu a Madrid, treballant per aconseguir la independència de Catalunya i la sostenibilitat de l’Estat del Benestar català, objectiu que es concreta en:
1.  Independència fiscal
2.  Gestió de les nostres infraestructures
3.  Defensa de l’Estat del Benestar
4.  Defensa de l’economia productiva i l’emprenedoria
5.  Fer de la nostra llengua el català, punt de trobada dels catalans i catalanes i el pont comú entre els països catalans.
El President d’ERC-Vic, Josep Mª Font, ha presentat la imatge gràfica de la campanya. Per Font “els cartells de campanya es basen en binomis que contraposen la negativitat de ser una comunitat autònoma amb la bonança de ser una república catalana independent. El binomi principal és la república del SÍ versus la comunitat autònoma del NO”.
En el comunicat final ERC i Reagrupament “expressem la satisfacció per haver aconseguit aglutinar una part significativa de l’independentisme i treballarem perquè, en el futur, més formacions independentistes s’hi  puguin sumar per tal d’aconseguir la llibertat del país”.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris