Arxiu novembre, 2011

Enquesta: Com valoreu la decisió del Govern de la Generalitat de tancar 2 canals de TV3 i reduir l’oferta televisiva en català?

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat una reducció del pressupost de la CCMA i el tancament de dos canals de TV3, malgrat que més d'un 80% de l'oferta d'emissions que es reben a Catalunya és en castellà i TV3 ha esdevingut un instrument de decisiu per a la projecció de la llengua catalana i la cohesió nacional del país. Us demanem Com valoreu la decisió del Govern de la Generalitat de tancar 2 canals de TV3 i reduir l'oferta televisiva en català?

No hi ha Comentaris

El tripartit, en un pot amb formol

En només un any, els tripartits han entrat en la col·lecció  de deformitats polítiques que s'acumulen en la història recent d'aquest país, juntament amb l'operació reformista i Ciutadans pel Canvi. És més, després de la voluntat de José Montilla d'ocupar un escó de senador, el pot amb formol que conserva aquella creació política està a punt de ser traslladat a la col·lecció de mutacions aberrants que horroritzen a nens i adults.

Durant tot aquest temps, ERC va perdre exactament 434.150 vots,  una barbaritat que no va immutar els personatges més significats dels tripartits, que van mantenir l'estratègia de col·laboració amb el PSOE i el PSC passés el que passés, costés el que costés. Mentre van sumar van ocupar el poder, fos la institució que fos.

El cas és que encara hi ha un reducte minúscul i recalcitrant  que es resisteix a entrar en el pot de formol i insisteix a presentar els últims resultats d'ERC com un fracàs. Són els nostàlgics -gairebé sempre beneficiaris personals- d'aquella mutació que ha deixat aquest país en la misèria econòmica i moral. O sigui que de la independència de criteri de Junqueras i la seva direcció depèn que ERC no continuï perdent el temps en lluitar contra la lògica.

No hi ha Comentaris

Reagrupament reitera el compromís de treballar pel país

Joan Carretero exhorta tothom a continuar sumant gent al projecte transversal per la independència de Catalunya
L'associació dóna suport als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació davant les retallades del govern Mas

Joan Carretero ha exhortat tots els associats a continuar sumant gent al projecte de Reagrupament per aconseguir la independència en el menor temps possible. El president de Reagrupament Independentista ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la reunió de la Junta Directiva Nacional (JDN) que s'ha celebrat aquest matí a Barcelona, en què s'ha valorat positivament el cicle electoral que s'ha tancat amb les darreres eleccions espanyoles i que comporta la presència i l'acció política en diversos municipis del país, entre els quals la capital de Catalunya, i de tres diputats a Madrid, gràcies a l'esforç fet per sumar en pro de la unió de tots els independentistes.

La JDN ha constatat que l'aposta per la transversalitat és sinònim, vistos els resultats, de suma, i ha valorat l'encert de l'aportació que ha fet i farà Reagrupament perquè, en tot moment, l'associació esdevingui decisiva.

El president, en nom de la Junta, ha reiterat que Reagrupament vol continuar treballant com a força política amb la voluntat de garantir els objectius fundacionals i amb el compromís de continuar treballant pel país.

Igualment, en nom de Reagrupament Independentista, la Junta Directiva Nacional ha manifestat el seu suport als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació i ha denunciat com a injustificable que, mentre per una banda es retalla serveis bàsics com els de la sanitat pública o els mitjans de comunicació –que han de ser una eina de cohesió lingüística i social i de construcció d'un espai de comunicació català– se subvencioni el Grup Godó amb dos milions d'euros.

Finalment, la pròxima Junta Directiva Nacional se celebrarà, també amb la presència de tots els coordinadors comarcals, a Vic el pròxim dissabte 17 de desembre i comptarà amb la presència d'algun dels diputats (encara per confirmar) de la coalició independentista d'Esquerra-Reagrupament-Catalunya Sí.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

TV3: volem un mirall trencat?

Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -TV3 i els seus canals temàtics, Catalunya Ràdio i les seves emissores, i tots els seus serveis a la xarxa- es financen, d'acord amb la llei aprovada al Parlament, a través d'ingressos públics i comercials. Des que vaig arribar a la direcció de TV3, el maig del 2008, la crisi econòmica s'hi ha fet sentir amb una forta davallada dels ingressos publicitaris -de més de seixanta milions d'euros en cinc anys-. Afegim-hi la baixada de la contribució dels recursos públics: l'aportació aprovada pel Parlament a la CCMA del 2010 era de 350 milions d'euros i el 2011, de 300. La contribució pública ha passat en molt poc temps d'uns 50 euros per ciutadà/any a 40. Com ens ho hem fet? Des del 2008 fins ara hem disminuït costos de manera sistemàtica i dràstica. No n'hem fet bandera ni publicitat, senzillament ens hem adaptat als temps que vivim.

Afortunadament, gràcies a l'esforç dels nostres professionals i de tot el sector audiovisual que col·labora amb nosaltres, hem pogut fer més amb menys. Hem recuperat el lideratge de TV3 i hem posicionat els canals temàtics en un entorn de fragmentació creixent de l'audiència i de canvis tecnològics constants -pas de l'analògic al digital i consum de continguts a la xarxa-. Circulen xifres interessades arreu que no es corresponen amb la realitat i em sembla just que els ciutadans de Catalunya sàpiguen de primera mà que els mitjans de comunicació del seu país, compromesos amb el servei públic, han fet des del 2008 fins ara un esforç continuat de reducció de la despesa. Aquest esforç ha afectat la producció, la programació, la compra de drets i el sou dels directius i dels nostres treballadors, que se l'han rebaixat voluntàriament un 5%. Com a directora de TV3, aquesta és la decisió dels professionals de la televisió pública catalana de la qual em sento més orgullosa i que em fa confiar en el futur i em els canvis que necessàriament haurem d'afrontar.

Productivitat

Però aquesta mesura es va assumir en comprovar que la reducció d'ingressos ja afectava el servei. Hem reduït la producció de programes propis o en col·laboració amb el sector audiovisual, hem renegociat a la baixa els seus costos, hem comprat menys produccions estrangeres, hem disminuït les inversions tecnològiques i hem eliminat societats i càrrecs directius per reduir la nostra estructura empresarial. Això, però, no ens ha impedit donar a les criatures un canal propi en català, dedicar a la cultura i al documental més hores d'emissió que mai, obrir espais de debat social i de reflexió, donar més atenció a col·lectius, interessos i esports minoritaris, rendibilitzar els drets esportius i disminuir-ne els costos amb noves negociacions de cara al futur. Ho fem perquè és la nostra funció, perquè hi creiem i perquè som un servei públic bolcat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això hem batallat per fer més hores d'emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l'audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà.

En aquests moments, el servei públic que fem el volen posar en el punt de mira. És fàcil perquè és l'aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i d'expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols, que ara fan menys beneficis que abans, sense deixar de guanyar molts diners. Aquests operadors, no contents d'haver aconseguit que la nova llei de l'audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per debilitar-nos encara més amb l'argument de la crisi. Però seria bo que no confonguéssim els interessos privats amb la realitat. Aquest rerefons existeix, i val la pena recordar-lo quan, des de determinats mitjans o plataformes d'opinió, només s'assenyala el cost del servei públic i no es parla mai de la funció social que complim. No són accents innocents els que s'omplen la boca de xifres -encara que siguin falses- però callen que un terç de la inversió del nostre servei va a parar directament a la creació de llocs de treball del sector privat audiovisual, fort en el nostre país i amb molt de talent, a través del cinema, els documentals, l'animació, les productores de continguts i de serveis, els distribuïdors independents, els estudis de doblatge i tants altres àmbits que depenen de la nostra força davant d'altres mercats. Som i continuarem sent el motor de la indústria audiovisual catalana, per encàrrec del Parlament de Catalunya, i impulsors de la nostra cultura i la nostra llengua a través dels màxims canals possibles.

Compromís

Tot això no implica que no continuem reduint la nostra despesa d'acord amb el que convé en el moment actual. Assumirem, com fa tothom i com ja hem fet, l'esforç necessari per repensar-nos, per tenir una estructura encara més eficient, però confiem en la coresponsabilitat de la nostra societat i els seus representants polítics per no caure en l'error de debilitar un servei públic que sempre ha estat compromès amb el país, la llengua, la pluralitat i la diversitat. Sense uns mitjans públics potents i compromesos deixem la potenciació de l'imaginari col·lectiu de la nostra societat, el mirall de qui som i com ens expliquem, en mans d'operadors privats que només busquen la rendibilitat econòmica, encara que sigui en detriment de la qualitat, del respecte a la intimitat i de la pluralitat de tot ordre. Han de ser els ciutadans de Catalunya els que valorin si volen o no volen continuar tenint un servei públic de mitjans de comunicació en català que els permet veure una programació amb valors, informatius de referència, documentals en prime time  , programes d'entreteniment de qualitat, espais d'humor autocrític i grans esdeveniments com La Marató, la Festa dels Súpers i els èxits dels nostres esportistes en les competicions d'elit. I tot amb una inversió per habitant per sota de la de qualsevol televisió pública europea homologable, com la belga, l'holandesa, la francesa o l'alemanya.

Som conscients que travessem una situació duríssima i, com hem fet des del 2008, treballem amb responsabilitat i criteris d'austeritat per reduir la despesa sense laminar la potència del nostre servei. Els anys que tenim al davant ens permetran repensar com treballem per adaptar-nos a una nova etapa, en la qual menys recursos han de crear més continguts i difondre'ls a través de totes les plataformes possibles. És la nostra obligació trobar camins alternatius als que hem tingut fins ara, per evitar fer marrada, i ho farem des del criteri de servei a la societat i a la qualitat que fan possible els nostres professionals. Però en cap cas tirarem el barret al foc perquè uns quants interessos privats disfressin de crisi el seu intent d'esquerdar una eina de país i els valors que representa.

No hi ha Comentaris

El vot de l’estranger i el recompte final consoliden Teresa Jordà, d’ERC-RCat-Catalunya Sí, com a diputada per Girona

Aquest dimecres es va procedir a l’obertura del vot provinent de l’exterior, que era la clau per saber si en les eleccions del passat 20-N el diputat que ballava a Girona acabava de la banda de la coalició entre Esquerra, Reagrupament i Catalunya Sí, que era la que el va aconseguir la nit de les eleccions, o si passava a les mans del PSC, ja que el marge a favor de la coalició independentista era de menys de 190 vots.

Finalment, el vot de l’estranger va consolidar el diputat per a ERC-RCat-Catalunya Sí, ja que el PSC va obtenir 200 vots i els independentistes 76. En conseqüència, el PSC no va ser capaç de donar la volta al resultat.

En el recompte dels vots de tota la circumscripció de Girona, fet el mateix dia, el resultat final encara va ser més beneficiós per a republicans i reagrupats, ja que el marge es va eixamplar fins als 329 vots. La coalició va obtenir-ne finalment en total 33.000.

En definitiva, Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí tindran una diputada per Girona que els representarà al Congrés dels Diputats, la ripollesa Teresa Jordà, que serà la representant de la coalició independentista a Madrid, juntament amb Alfred Bosch i Joan Tardà, elegits per Barcelona.

No hi ha Comentaris

El Guàrdia Civil de l’aeroport hauria infringit l’article 542 del Codi Penal per impedir exercir drets cívics

"Incorrerà en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps d’un a quatre anys l’autoritat o el funcionari públic que, sabent-ho, impedeixi a una persona d’exercir altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis." Aquest és el text de l'article 542 del Codi Penal que en cercles jurídics es considera aplicable a l'agent de la Guàrdia Civil que va obligar a parlar en castellà una jove catalana a l'aeroport de Barcelona.

A més de ser sancionable penalment, la conducta de l'agent Guardia Civil també pot comportar sancions administratives disciplinàries. No obstant això, a la pràctica, no s'acostumen a incoar procediments i en els casos en què sí que se n'han fet, els tribunals no acaben condemnant mai les vexacions per part de guàrdies civils, agents de policia o altres funcionaris que cometen aquestes conductes contra persones pel sol fet d'intentar exercir el dret a emprar la llengua catalana a casa seva.

En aquest moments, Reagrupament podrà fer servir la força de comptar amb tres diputats de la coalició ERC-RCat-CatSí que adreçaran les preguntes parlamentàries pertinents als responsables del Ministeri de l'Interior, per tal d'evitar aquestes conductes innaceptables en un Estat de dret.

No hi ha Comentaris

El Govern comença a tancar canals de TV3 seguint els desitjos del PP

Malgrat que l'oferta d'emissions que es poden percebre a Catalunya és majoritàriament en castellà (més d'un 80 %), el Govern de la Generalitat farà reduir el pes del català al sector audiovisual, ja que ha decidit tancar dos canals dels sis de TV3, instrument de cohesió nacional indiscutible des del començament de les seves emissions l'11 de setembre de 1983.

Aquesta actuació va en la línia política plantejada pel PP, que és contrari a la immersió lingüística en català a l'escola i, en canvi, està a favor de la immersió lingüística en castellà a la televisió, al cinema, a la justícia... En cercles polítics s'especula que podria ser una de les contrapartides de CiU al PP per obtenir el suport als pressupostos de la Generalitat.

El portaveu, Francesc Homs, ha anunciat que el Govern retallarà un 13,3% el pressupost destinat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per al 2012, cosa que suposarà una nova rebaixa del sou dels treballadors i el tancament de dos dels sis canals que actualment té Televisió de Catalunya. En tres anys l'aportació de la Generalitat a la Corporació s'haurà reduït en 90 milions d'euros.

La necessitat de continuar amb els ajustos pressupostaris, sumat a aquest dèficit de 21 milions, ha fet que l'any que ve el pressupost passi a ser de 260 milions d'euros , 61 menys que aquest any. Tot i això, Homs aposta per mantenir una CCMA "referent en qualitat i audiència" sota els tres grans compromisos que han de guiar l'ens, "la catalanitat, el servei públic i esdevenir motor de la indústria audiovisual".

Més informació:

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Catalunya podria ser un del països més rics.

Dissabte, 5 de novembre de 2011

Kenneth Rogoff afirma que si el Principat fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial. Cita l’economia catalana com un puntal.

L’execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff, considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.

“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel·lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món…”, assenyala l’economista entre els factors positius.

 Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d’atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l’atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix.

 Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l’Estat espanyol acabi necessitant ajuda d’Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”.

 Les declaracions de Rogoff s’afegeixen al fet que la premsa internacional s’està abocant a informar de l’enfrontament que Catalunya manté amb l’Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l’ignoren.

 El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l’estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al·lusió a l’espoli fiscal.

Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L’article s’afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.

No hi ha Comentaris