Arxiu desembre, 2011

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Independentisme residual o patriòtic

És cert, el govern de CiU, mai no ha explicitat de forma clara els seus objectius. Dret a decidir i pacte fiscal són ara mateix la columna intangible i que enlluerna, potser per allò que sura pau i tranquil·litat i tanmateix poc compromís. De fet, CiU ens està demostrant  “una forma de governar a la Churchill”, amb la gran diferència que l’anglès ho feia per al seu país i per a la pau mundial, ell demanava sacrificis i coratge, l’objectiu era clar, guanyar la guerra.

El nostre president té ara mateix mala peça al teler, governar amb una majoria estable de dretes i escorada a la renúncia de país, o bé fer una majoria també estable de país i escorada a posicions clarament sobiranistes amb ERC. La “fractura” social està servida, per a uns serà en termes espanyols, per a altres en termes catalans.Si CiU tria la dreta espanyola, esdevindrà el nou cadàver polític, els del PSOE a casa nostra tindran relleu, mentrestant ningú no en traurà cap profit del desastre. Fer majoria amb els mateixos que ja han començat a negar el pa i la sal des de Madrid és un suïcidi polític, per molt que digui ara la Sra. Camacho que el PP farà tot el possible per complir. El Jorge, ara ministre va ser molt clar, del deute, de tornar-lo ni farts d’aigua.

Si CiU tria ERC, aconseguirà dues coses, fer país en primer lloc i cohesió social però a la catalana en segon lloc. Això en el terreny estrictament social i, en el terreny polític, per primer cop el dret a decidir quedarà emmarcat amb el futur de Catalunya. Perquè això sigui possible, ERC ho ha de fer possible i renunciar a les diferències de gestió, és un bon inici. Recolzar en termes socials i de país és la clau de volta, fer-ho, però renunciant ara, a qüestions socials, pot representar en el futur una majoria nacional amb capacitat d’assolir la gran fita, la independència de Catalunya.

Donar suport políticament al govern de CiU es podria considerar un acte patriòtic i si ERC ho fa, nosaltres els reagrupats no podem quedar-nos-en al marge. La responsabilitat política de la confrontació amb l’Estat espanyol ha d’estar encapçalada pel  Govern de la Generalitat i la confrontació només serà possible si el president ha triat país, fer-ho possible depèn de nosaltres (ERC, Reagrupament, SI, Òmnium, PDD, AC i d’altres ).

Ara el problema no és només aprovar una “llei” Òmnibus o modificar una “llei” per recaptar 400 milions o introduir a l’alça modificacions d’impostos menors transferits, ara la qüestió rau en la defensa del nostre país, Catalunya. ERC podria cometre un greu error, tornant a pensar a ocupar l’espai de Convergència. Els tacticismes de curta volada serveixen de vegades per al present, mai per al futur i ara tenim en joc el nostre futur com a poble i país. L’estratègia ha de ser patriòtica, gairebé sense demanar res a canvi, si ho fem així, el cost polític segur que hi serà, els espanyols a casa nostra en faran bon ús, però haurem estacat una gran pedra com a fonament per assolir el que tot patriota vol: la independència de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Reagrupament Mataró fa una crida a CiU i PSC a actuar amb responsabilitat i transparència

L'associació Reagrupament Independentista té com un dels seus tres objectius principals la regeneració democràtica, més enllà d’un simple canvi de cares al capdavant de l’ajuntament, per tal de garantir una democràcia sòlida i potent al servei de la ciutadania. Amb aquest objectiu Reagrupament Mataró va decidir participar a les passades eleccions municipals a la ciutat de Mataró dins de la candidatura Junts Decidim, per donar suport al canvi en el govern de Mataró.

La tria dels electors va confirmar el desig general de canvi. Tanmateix, la composició política del consistori resultant ja feia preveure que la operativitat del govern municipal seria molt complicada. Les contínues dificultats del govern de CiU a Mataró confirmen aquella previsió. El govern actual és massa feble per esdevenir l'instrument que faci avançar amb pas ferm la ciutat.

Per tant, i veient que la renovació completa del govern no és en aquest moment compatible amb l'eficàcia que la ciutat necessita, Reagrupament Mataró demana als dos grups polítics més forts al consistori, CiU i PSC, que actuïn amb responsabilitat i formin un govern estable. Reagrupament Mataró aplaudeix, en el sentit de crear un ajuntament sòlid, les converses entre CIU i PSC, que han permès tirar endavant l'aprovació de les ordenances i tarifes.

Esperem que la col·laboració entre els grups de CiU i PSC permeti aprovar els pressupostos sense problemes en el proper ple, i que això signifiqui també la implicació del PSC en la recerca de solucions realistes als problemes econòmics de l'ajuntament. Tot i deixant clar que Reagrupament Mataró es troba incòmode amb un PSC que segueix essent un element clau de govern després de 32 anys creiem que és més perillós que el govern actual sigui permanentment ostatge de PP i PxC o esdevingui inestable.

Volem deixar clar també que no volem un simple canvi de tripartit (PSC, ICV, ERC) a la sociovergència que cometi els mateixos errors que l’anterior govern. Per tant encoratgem el govern municipal que impulsi polítiques de transparència absoluta amb els comptes públics, com demanar el control dels ingressos dels membres del govern i regidors i que es publiqui un balanç i compte d’exploració analítica mensual de l’ajuntament.

Per part nostra ens comprometem a seguir treballant per a la renovació política del consistori, que esperem es pugui completar en les properes eleccions municipals.

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

Dita del dia

No hi ha Comentaris

CiU s’alia amb el PP per aprovar les ordenances fiscals a l’Ajuntament de Girona

El grup de la CUP-RCat aconsegueix que l’equip de govern li accepti tres al·legacions, i una altra de manera parcial.
Tal com en el seu dia va anunciar Reagrupament, la CUP i RCat voten en contra en el ple a un acord tancat entre populars i convergents.

Fa unes setmanes, Reagrupament Independentista ja va anunciar que demanaria a la CUP que sempre que al ple de l’Ajuntament de Girona arribés una proposta tancada pactada entre CiU i el PP s’hi votés en contra, ja que RCat considera aquesta aliança nociva per als interessos de Catalunya i de Girona. Així mateix, Reagrupament feia saber a l’equip de govern, en aquell mateix comunicat, que aritmèticament al ple hi pot haver una majoria alternativa a la de CiU i el PP, i que tan sols es tractava de posar bona voluntat per arribar a un acord negociant les coses amb prou temps. De nou, però, ara amb les ordenances fiscals, Convergència i Unió ha preferit l’aliança fàcil que li suposa el PP, que no li demana res a canvi, tan sols centralitat política i poder aparèixer davant la ciutadania com a soci prioritari de CiU.

 L’equip de govern es va limitar, el dia abans del ple, a comunicar al grup de la CUP i RCat que li acceptava tres al·legacions, més una altra de manera parcial, però sense que hi hagués hagut abans una autèntica negociació sobre la proposta d’ordenances fiscals. En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de RCat, defineix la situació molt clarament: “No volem concessions, volem que hi hagi una negociació real, la qual cosa no s’ha produït, ja que CiU ja tenia un acord previ amb el PP”, cosa que la seva portaveu, Concepció Veray, va deixar molt clara en el ple, quan va dir que aquestes ordenances eren les de CiU i el PP, no només les de l’equip de govern, i va dedicar tota la seva intervenció a intentar desacreditar les al·legacions dels altres grups, ja que el PP no n’havia presentat cap, tal com si es tractés d’una altra portaveu de l’equip de govern. Sigui com sigui, l'Ajuntament de Girona va aprovar, en el ple extraordinari del 23 de desembre, definitivament les ordenances fiscals pel 2012 amb els vots a favor de populars i convergents. Les dues formacions van destacar, sobretot, que els impostos quedaran congelats per quart any consecutiu, la qual cosa la CUP i RCat consideren un exercici de demagògia per quedar bé davant la ciutadania, ja que els impostos serveixen perquè qui més té més pagui i així poder fer més polítiques socials destinades a aquelles persones que més ho necessiten. Si, en canvi, es congelen els impostos fins i tot a aquells ciutadans que poden pagar-los perquè els seus ingressos els hi ho permeten, això dificulta que hi hagi aquesta mínima redistribució de la riquesa. En canvi, sí que s’augmenten les taxes, que afecten d’igual manera tots els veïns independentment del seu poder adquisitiu. “No ens sembla un criteri just”, critica Carles Bonaventura, CiU i el PP també van destacar de les ordenances que es regulaven un seguit de taxes per evitar que s'apliquessin arbitràriament, com al seu parer, havia succeït fins ara amb l’anterior govern tripartit, en la qual cosa el grup de la CUP i RCat no va voler entrar, ja que consideren aquestes picabaralles entre els representants de l’antic equip de govern i l’actual absolutament estèrils i inútils. La CUP i RCat i els altres grups (el PSC i ICV-EUiA) van votar, finalment, en contra de les ordenances, fins i tot els socialistes, que en l'aprovació provisional s'havien abstingut. Entre les al·legacions acceptades per l’equip de govern, n’hi va haver una que feia referència a l'ocupació de la via pública durant les festes majors de barri. La CUP-RCat, el PSC, ICV-EUiA i diverses associacions van reclamar que no se'ls fes pagar per celebrar la festa major al carrer. El govern va acceptar que les entitats poguessin gaudir d'una exempció fiscal. Jordi Navarro, portaveu de la CUP, va assenyalar que haurien volgut unes ordenances en què quedés clar que “qui més té més pagui”, fet que segons va afirmar ara no passa. També hauria volgut que s’apliquessin recàrrecs a qui tingui pisos buits per incentivar els seus propietaris a posar-los al mercat de lloguer i a uns preus accessibles. Tot i això, sí que es va acceptar una al·legació del grup independentista perquè s’augmentés la taxa als caixers automàtics de les entitats bancàries un 50%. Al final, com era previsible, les ordenances es van aprovar amb 13 vots a favor (CiU i el PP) i 12 en contra (el PSC, la CUP-RCat i ICV-EUiA).

No hi ha Comentaris

Nadal

Ha arribat Nadal, un dia que procurarem passar en família i durant el qual segurament trobarem un moment per fer balanç de com ens ha anat l'any que ara s'acaba.

Al Principat el 2011 se'n va amb més d'un 20% de desocupació i centenars de milers de catalans vivint per sota del llindar de probresa: vídues amb pensions de misèria, famílies senceres sense cap ingrés, moltes empreses que no se'n sortiran i una enorme incertesa general davant un 2012 que es presenta ple d'incògnites.

La Generalitat de Catalunya no té recursos per endegar les mesures pal·liatives i d'estímul que el país necessita. Tampoc no té el poder polític imprescindible per tirar endavant les reformes que cal per esdevenir competitius en el concert econòmic mundial. Per no tenir, no té ni diners per pagar el seus empleats i proveïdors.

Davant del saqueig espanyol que ens enfonsa en la misèria, el govern d'Artur Mas només sap respondre escanyant encara més la societat catalana. Ara els catalans ja patim un doble espoli fiscal i moral: el de l'ocupant i el dels seus col·laboradors.

En lloc de defensar el país, Artur Mas col·labora amb els nostres botxins retallant i eliminant sous, ajuts i prestacions. Catalunya ha passat de tenir un president de la Generalitat espanyol i inepte, a tenir-ne un que, en lloc de plantar cara a la potència colonial, en legitima el pillatge.

Davant les agressions brutals i continuades que pateixen la nostra economia i la nostra identitat, un govern que no es revolta és un govern còmplice.

Aquesta dissortada pàtria, que ens estimem no perquè sigui especialment bonica sinó perquè és la nostra i no en tenim cap altra, no es mereix aquest malviure ni els covards que la menen. Què diria l'Avi Macià, si aixequés el cap i veiés aquesta indignitat? Què dirien els patriotes catalans represaliats, exiliats, torturats i morts amb les armes a les mans, defensant el futur d'aquesta nació? Cada cop que Artur Mas acota el cap, els ofèn greument i ofèn la memòria dels nostres pares, avis i besavis.

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol dir aplegament?(105): El Wallace Mas-Colell

Finalment el Braveheart conseller Mas-Colell, transformat en el William Wallace de la nació catalana, s’ha plantat. L’home de comptes clars, a qui no agrada l'enginyeria comptable  es troba aclaparat pels deutes. Perquè el “desembre congelat” acumula tants ajornaments que, com una bomba de rellotgeria, li explotarà el 31 entre les campanades.

INDIGNAT: El conseller Mas-Colell ha estat al darrera i sostenia les declaracions de “Vendetta” del govern Mas, del dia 13. Car el no pagament dels 760 milions impliquen deixar indefensa la Generalitat davant “els mercats”. Una situació “molt greu” i “sense precedents en democràcia”. Mas-Colell, indignat com els de la Plaça Catalunya, ha interposat un recurs “contenciós-administratiu” contra l’Estat i ha amenaçat de denunciar-lo per deslleialtat a les autoritats europees. És més, la Generalitat no comptabilitzarà com a dèficit propi els 760 milions, que quedarà com un “descobert” sense determinar. I espera que Europa també “s’indigni” i ho denunciï a Mariano Rajoy.

TANCAMENT DE CAIXES: Però Mas-Colell no en té prou. Deu dies després, ha anunciat que iniciava “un tancament de caixes transitori” consistent en no abonar o retardar el pagament de l’IRPF de l’octubre i amenaça amb una acció similar amb els impostos dels funcionaris, els quals s’han revoltat contra Mas-Colell perquè els ha descomptat de la nòmina de desembre, aquests impostos, i els ha obligat despòticament a fer una bestreta sense el seu consentiment, ni preavís.

CRISI: La situació financera dels organismes públics ens portarà a la pobresa. Perquè només generen despesa. No produeixen res. Merkel, els mercats i tothom els exigeix contenció. Però on retallar? Curiosament Andalusia, el top  del funcionari, convoca 2.000 noves places de funcionaris. Mentre el Govern amenaça retirar complements salarials i reduir els horaris dels interins per tal de quadrar els comptes del 12. Allí glòria i rauxa. Aquí misèria i contenció. Per què? Perquè el Govern fa una política poruga amb els forts i despòtica amb els febles. I els treballadors són l’últim graó de la cadena.

RUPTURA: Tothom sap que l’Estat no pagarà els 760 milions i “el tancament de caixes” serà només un símbol. Tanmateix per primera vegada CiU anuncia plantar-se. TV3 posava en “primer temps” un documental sobre Òmnium on Muriel Casals preconitzava “el tancament de caixes” en el full de ruta. Són indicis de fum. Però el fum també indica. Perquè els treballadors públics poden assumir la seva part, però  Espanya ha de pagar. Les polítiques suaus i envellutades no porten enlloc i convé emprendre noves vies, més radicals, contra un Madrid que “ens roba”.

El Braveheart conseller Mas-Colell s’erigeix en el William Wallace de la nació catalana. El motiu importa, però no tant. Finalment CiU ha descobert la bona via i comença a treballar amb coherència. Únicament dient Adéu i plantant-nos aconseguirem que la nació entera pugui recuperar-se de la crisi i esdevenir un país pròsper i europeu.

No hi ha Comentaris

Enquesta:”Quin és el vostre balanç nacional de l’any 2011?”

Arriba Nadal i s'acaba l'any 2011. Un any en què políticament han passat moltes coses: sentències contra la nostra llengua, espoli fiscal, incompliments del Govern espanyol, consultes sobre la independència, canvis de Govern a ajuntaments i a Espanya. També hi ha hagut dues convocatòries electorals en què Reagrupament ha iniciat la col·laboració amb diverses forces i ara comptem amb 50 regidors a diversos municipis i 3 diputats al Congrés espanyol. Us desitgem Bon Nadal i molta salut i llibertat per al 2012, i us demanem:"Quin és el vostre balanç nacional de l'any 2011?"

No hi ha Comentaris