Arxiu gener, 2012

Miquel Manubens i el seu llibre d’Històries de distracció massiva.

No hi ha Comentaris

Bages per la Independència omple el Conservatori

Font: ManresaInfo.cat

Aquest divendres centenars de manresans i bagencs han estat presents a l’acte organitzat pel moviment independentista situat a l’entorn de l’ANC

Bages

Josep M. Vila d'Abadal, Valentí Junyent, Josep Candàliga, Adriana Delgado i Laura Vilagrà a dalt de l'escenari. Foto: Carles Piqué

Un Conservatori de Manresa ple de gom a gom ha estat la forma d’encetar des de la capital bagenca el primer acte de Bages per la Independència i Manresa per la Independència, les dues entitats i assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana, l’organització que vol donar continuïtat al moviment de les consultes sobiranistes, a la manifestació del 10 de juliol de 2010 i a la del 9 de juliol de 2011.

Més informació a ManresaInfo.cat

No hi ha Comentaris

Els independentistes denuncien que Espanya no vol donar explicacions sobre l’agressió d’un guàrdia civil

A iniciativa d'Alfred Bosch, de Joan Tardà i de Teresa Jordà –com a diputats d'Esquerra- Reagrupament- Catalunya Sí al Congrés espanyol de Diputats–, aquest matí s'han presentat davant la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, acompanyats entre d'altres, pel diputat d'Esquerra al Parlament, Pere Bosch i per membres de SI, amb l'objectiu de reunir-se amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya per demanar explicacions pels insults i per les agressions físiques que va patir divendres un ciutadà a l'aeroport de Barcelona per part d'un agent de la guàrdia civil pel fet de de parlar-li en català.

Però no ha estat possible la reunió perquè personal de la delegació ni tans sols han permès l'entrada a l'edifici als diputats. 'Són fets molt lamentables. Diputats del nostre Parlament i diputats catalans al Congrés hem estat pretesament humiliats en barrar-nos el pas. Això no es pot permetre i fem una crida a la ciutadania que rebel·li davant d'aquest fet inadmissible'.

Tardà ha denunciat que la nova delegada del govern espanyol a Catalunya no té cap voluntat política per defensar els drets lingüístics dels catalans. 'La llei ens empara i si es permet vulnerar els nostres drets lingüístic és perquè hi ha voluntat política de permetre-ho. No han depurat de persones gens democràtiques els cossos de la guàrdia civil i de la policia nacional'. Esquerra ja ha endegat diferents iniciatives parlamentàries perque s'obri una investigació dels fets i ha demanat la compareixença de la Delegada al Parlament. 'No podem admetre que els drets lingüístics siguin vulnerats per aquells que teòricament han de protegir la ciutadania. Fem una crida a no baixar la guàrdia i la delegada del Govern ha de donar la cara i s'ha de comprometre que fets com aquests no es repeteixin' ha manifestat Tardà que també ha avançat que es demanaran explicacions al ministre d'Interior, el català Jorge Fernández Diaz en una propera compareixença.

Tardà ha recordat que fruit de la feina parlamentària es va aconseguir que dues lleis, la del 'Régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policia' i la del 'Régimen disciplinario de la Guardia Civil' incloguessin, en l’article 7 è('Faltas muy graves) pel que fa al de la policia i en el 7.4 quant a la guàrdia Civil, el següent redactat: 'Toda actuación que suponga discriminación por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual, sexo, lengua, opinión, lugar de nacimiento o vecindad, o cualquier otra condición o circunstancia personal o social'. Les dues lleis, alhora, contemplen que les faltes molt greus poden comportar respecte al policies separació del servei, suspensió de funcions des de tres mesos fins a un màxim de sis anys i el trasllat forçós. I respecte al guàrdies civils, el mateix o pèrdua de lloc en l’escalafó.

Diputats del Parlament i del Congrés signaran una nova sol·lícitud d'entrevista perquè la delegada els rebi.

No hi ha Comentaris

La incapacitat de Bozal per defensar el dret dels ciutadans a fer servir la llengua catalana a la Justícia acabarà costant diners a la Generalitat

La incapacitat de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, per a fer valdre els drets dels ciutadans a fer servir la llengua catalana a la Justícia, pot costar diners a la Generalitat i contribuir a augmentar l'espoli fiscal que pateix Catalunya, malgrat que la Carta Europea de Llengües Regionals, l'Estatut i altra legisalció vigent reconeixen a tot usuari el dret a adreçar-s'hi en català.

Segons Fernández Bozal, que sembla ignorar tota la legislació que empara l'ús del català, el seu departament està estudiant finançar amb recursos propis les despeses de traducció dels recursos judicials que els catalans presentin a partir d'ara als òrgans supraautonòmics de la Justícia espanyola, com per exemple el Tribunal Suprem. Així ho ha anunciat aquest diumenge la consellera, atès que "la Generalitat té la responsabilitat de garantir" l'ús del català en tots els àmbits, fins i tot si ha de ser pagant de la pròpia butxaca a un ens públic que dóna servei als catalans i que també paguen els propis catalans. Això vol dir que si un ciutadà presentés un recurs en català davant el Tribunal Suprem, la Generalitat es gastarà diners per a traduir-lo al castellà, malgrat que l'article 33.5 de l'Estatut ho reconegui com un dret.
 
Bozal considera que el ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha de donar permís a l'ús del català en aquests òrgans, i per a fer-li-ho fàcil està disposada a afrontar "la necessitat de parlar dels costos en un moment de restricció econòmica". "El ministre ha agafat el guant", assegura, i considera que la intervenció que dimecres va fer al Congrés espanyol "reflecteix molt bé la conversa que vaig mantenir amb ell".
 
Ruiz Gallardón va explicar-hi que l'ús del català, el basc i el gallec comportaria despeses de traducció, "un problema de difícil solució", perquè caldria determinar qui es faria càrrec d'aquests costos. En una entrevista amb Catalunya Ràdio, Bozal ha insinuat avui que la Generalitat està disposada a finançar aquest "problema" que detecta Ruiz Gallardón.
 
De fet, la portaveu de Justícia de CiU al Congrés, Mercè Pigem, ja va plantejar a Gallardón la disposició de "contribuir" a eixugar les despeses. "És un tema del qual n'haurem de parlar", li va respondre.

No hi ha Comentaris

Com es veu Catalunya des de l’estranger? Propera xerrada de Reagrupament Osona

La visió de Catalunya des de l’estranger; com som i no com diuen que som. Aquest serà el tema de la propera xerrada emmarcada en el cicle de conferències que organitza Reagrupament Osona. El membre del Col•lectiu Emma, Salvador García, serà a Vic el proper dijous 2 de febrer per fer una xerrada sobre la organització que representa.

La tasca del Col•lectiu Emma ajuda a transmetre com som els catalans a la resta del món davant les informacions esbiaixades que poden aparèixer als diferents mitjans internacionals. El col•lectiu respon a aquestes visions poc reals que es donen sobre els catalans a la premsa internacional i també contacta amb els periodistes autors de les notícies per explicar-los què és Catalunya i la realitat que s’hi viu. Tot i que s’han especialitzat en mitjans de comunicació, també han establert contactes amb el cos diplomàtic present a Catalunya amb el mateix objectiu. Serà una bona ocasió per descobrir com es veu Catalunya des de fora, per descobrir què diuen de nosaltres fora del nostre país o qui informa a qui i de què.

Salvador Garcia és economista per la UPF, MBA per la New York University, director de Coneixement de la Fundació CatalunyaCaixa i professor Associat de la UPF.

La xerrada serà el proper dijous, 2 de febrer, a la llibreria La Tralla de Vic i a partir de dos quarts de nou del vespre.

No hi ha Comentaris

Fem que el 2014 sigui l’any de l’alliberament

Cal dedicar totes les energies a construir l’alternativa per al 2014. Catalunya mai no podrà sortir de la crisi perquè tots els instruments per fer-ho els té Espanya. Cap possibilitat per construir país. Espanya tomba cada una de les insígnies catalanes (ambaixades, caixes, aeroports, trens, aviació, corredor del Mediterrani, magatzem radioactiu, etc.). Si arribem al final del 2013 sense alternativa als unionistes, no mereixerem liderar cap opció política i caldrà fer una aposta nova i regeneradora. Sàbia nova amb vells anhels. Ja hem situat l’espoli a nivell de carrer, ja som majoria -segons enquestes i manifestacions- els que votarien sí a la independència, ara toca fer EL PAS SEGÜENT: Viure com un català i europeu.

No comprar cap mitjà escrit o visual que no ho faci en català. No comprar cap producte que faci boicot a Catalunya. Consumirem, preferentment, productes de la terra i de denominació d’origen catalans. No entrarem a cap lloc públic on la retolació no contempli el català. Demanarem sempre el llibre de reclamacions i ho farem constar si, per motiu de parlar la nostra llengua, no fóssim atesos. Quan viatgem a l’estranger, tot i portar passaport espanyol, explicarem que som un país diferent. Manifestarem, quan puguem i on puguem, que nosaltres som catalans i que tenim tot el dret a la nostra autodeterminació i a decidir el nostre futur com a poble. Farem campanya permanent en favor de la independència de Catalunya i el dia de les eleccions al Parlament català només votarem l’opció o opcions que incloguin la independència en el seu programa electoral. I, finalment, no participarem ni directament ni indirecta en organismes, associacions o plataformes que promoguin la unitat d’Espanya. Si fem tot això, el 2014 pot ser l’any del nostre alliberament com a poble. De nosaltres depèn.

No hi ha Comentaris

Som els millors esbravant-nos, i després què?

Ahir denunciàvem la presumpta agressió que va rebre un jove advocat a l'aeroport del Prat . Un guàrdia civil l'hauria colpejat amb la porra i amb la mà, dient-li "polaco de mierda"  , tancat en una sala perquè se li havia adreçat en català. Va ser la notícia més vista del dia amb diferència, el diputat Tremosa ho denunciarà a Europa i el diputat Tardà a Madrid. Centenars de lectors es van esbravar mostrant la seva indignació. I ara, què?

Què passarà dilluns? A banda dels gestos públics de denúncia política, importants, qui seguirà el cas? Quines garanties tenim que s'investigarà a fons? Quins mecanismes farà servir el govern per pressionar? Quina força tenim com a país? Em temo que tot dependrà de la persistència de l'agredit, que ja ha fet la feina. El tema esgarrifa tant i toca un material tan sensible que mereixeria que s'arribés fins al final. Facin pronòstics, qui creuen que es penedirà abans dels fets, el guàrdia civil o l'agredit per haver fet una denúncia que potser li complica la vida a ell i a sobre no acaba tenint conseqüències?

Ho sento però en aquest cas sóc pessimista, potser després de veure com no es va aconseguir que sancionessin Pepe, ni amb càmeres, repeticions de les jugades i vergonya mundial. Però vaja, m'encantarà equivocar-me i que acabem sabent tota la veritat del cas de l'aeroport del Prat.

Més Informació:

No hi ha Comentaris

Hora de parlar clar

Els temps de crisi són temps de dificultats i confusió en les idees i en la vida pública. També són moments en què es posen a prova els lideratges i la capacitat dels governs i els projectes polítics. Per exemple, a Estats Units, la figura del president Obama i la seva administració està generant força dubtes perquè el seu primer mandat no ha estat tan brillant com s'esperava. Possiblement, l'administració d'Obama hagi estat millor que d'altres d'anteriors, però no pas tan bona com les expectatives que havia aixecat i la il·lusió col·lectiva que va generar la seva irrupció al capdavant del país més poderós del món.

Més a prop nostre, malgrat que són casos ben diferents, José Montilla i Rodríguez Zapatero ja han passat a la història com a pèssims governants i grisos dirigents polítics, no tan sols per la mala gestió de la situació que han trobat, sinó també per la seva incapacitat i la dels seus equips de govern d'oferir un horitzó de futur. En el cas de Montilla, la incompetència i la manca de projecte nacional del seu govern han conduït la seva formació i les dels seus socis a nefastos resultats electorals, cosa que ell ha culminat darrerament amb la seva incorporació al Senat. Rodríguez Zapatero i els seus, per la seva banda, són l'exemple que la frivolitat, la demagògia i l'engany sistemàtic reben el seu càstig electoral.

Lògicament, els resultats han propiciat darrerament canvis que haurien de traslladar-se al capteniment de les forces polítiques majoritàries. A Catalunya hem de lamentar que, més enllà del rigor en les retallades, el Govern no ha canviat substancialment la pitjor política del Govern Montilla, sobretot pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya. El Govern català navega en la mediocritat i es refugia en un llenguatge ambigu i incomprensible i això mateix practica CiU, la federació liderada (i subjectada) per Duran i Lleida a Madrid.

El president Artur Mas parlava aquesta setmana de "tallar una mica les costures de la Constitució", mentre el president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, recomanava til·la als independentistes. La pobresa del llenguatge i de les metàfores dels nostres dirigents és alarmant. A Catalunya ens limitem a substituir les metàfores piscícoles ("peix al cove") per les tèxtils ("tallar costures"), sense aconseguir avenços reals: disposar de les xarxes pròpies per a pescar segons la nostra conveniència i de fer-nos amb la nostra roba el vestit que vulguem en lloc d'arreglar el vestit que ens ha fet un altre.

En canvi, a la mateixa Unió Europea trobem lideratges que, potser no obtindran els resultats desitjats, però almenys parlen clar. Ens referim al cas d'Escòcia, en què el seu Govern compleix la promesa de consultar la població sobre la independència del país. A Escòcia, on la població dóna menys suport a la independència que a Catalunya, no es demanarà als escocesos sobre un nou "pacte fiscal" o sobre "uns retocs a les costures" de la legalitat britànica. Se'ls demanarà senzillament si volen un Estat propi, si volen la independència.

No creuen que ha arribat l'hora a Catalunya de parlar clar?

No hi ha Comentaris

Hora de parlar clar

Els temps de crisi són temps de dificultats i confusió en les idees i en la vida pública. També són moments en què es posen a prova els lideratges i la capacitat dels governs i els projectes polítics. Per exemple, a Estats Units, la figura del president Obama i la seva administració està generant força dubtes perquè el seu primer mandat no ha estat tan brillant com s'esperava. Possiblement, l'administració d'Obama hagi estat millor que d'altres d'anteriors, però no pas tan bona com les expectatives que havia aixecat i la il·lusió col·lectiva que va generar la seva irrupció al capdavant del país més poderós del món.

Més a prop nostre, malgrat que són casos ben diferents, José Montilla i Rodríguez Zapatero ja han passat a la història com a pèssims governants i grisos dirigents polítics, no tan sols per la mala gestió de la situació que han trobat, sinó també per la seva incapacitat i la dels seus equips de govern d'oferir un horitzó de futur. En el cas de Montilla, la incompetència i la manca de projecte nacional del seu govern han conduït la seva formació i les dels seus socis a nefastos resultats electorals, cosa que ell ha culminat darrerament amb la seva incorporació al Senat. Rodríguez Zapatero i els seus, per la seva banda, són l'exemple que la frivolitat, la demagògia i l'engany sistemàtic reben el seu càstig electoral.

Lògicament, els resultats han propiciat darrerament canvis que haurien de traslladar-se al capteniment de les forces polítiques majoritàries. A Catalunya hem de lamentar que, més enllà del rigor en les retallades, el Govern no ha canviat substancialment la pitjor política del Govern Montilla, sobretot pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya. El Govern català navega en la mediocritat i es refugia en un llenguatge ambigu i incomprensible i això mateix practica CiU, la federació liderada (i subjectada) per Duran i Lleida a Madrid.

El president Artur Mas parlava aquesta setmana de "tallar una mica les costures de la Constitució", mentre el president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, recomanava til·la als independentistes. La pobresa del llenguatge i de les metàfores dels nostres dirigents és alarmant. A Catalunya ens limitem a substituir les metàfores piscícoles ("peix al cove") per les tèxtils ("tallar costures"), sense aconseguir avenços reals: disposar de les xarxes pròpies per a pescar segons la nostra conveniència i de fer-nos amb la nostra roba el vestit que vulguem en lloc d'arreglar el vestit que ens ha fet un altre.

En canvi, a la mateixa Unió Europea trobem lideratges que, potser no obtindran els resultats desitjats, però almenys parlen clar. Ens referim al cas d'Escòcia, en què el seu Govern compleix la promesa de consultar la població sobre la independència del país. A Escòcia, on la població dóna menys suport a la independència que a Catalunya, no es demanarà als escocesos sobre un nou "pacte fiscal" o sobre "uns retocs a les costures" de la legalitat britànica. Se'ls demanarà senzillament si volen un Estat propi, si volen la independència.

No creuen que ha arribat l'hora a Catalunya de parlar clar?

No hi ha Comentaris

Reagrupament aconsegueix que Flaçà s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència

El passat dijous 26 de gener va tenir lloc el ple municipal a l’Ajuntament de Flaçà. El regidor per Reagrupament, Artur Segura, va presentar-hi un paquet de quatre mocions de caire independentista i de país. Finalment, dues van quedar pendents de discussió per al següent ple i les altres dues van ser aprovades.

Les mocions versaven sobre l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, que va ser aprovada per unanimitat, i la retirada de plaques de carrer en castellà i símbols feixistes que, incomprensiblement, encara queden al municipi, que es va aprovar amb un resultat més ajustat. Van quedar sobre la taula ─ja que l’equip de govern demanava més temps per valorar-les─ la moció sobre l’abolició de la monarquia i la declaració de municipi moralment exclòs de la Constitució espanyola.

Segura es mostra satisfet amb el resultat, ja que la unanimitat del plenari sobre l’adhesió a l’AMI comportarà un paper actiu del municipi en la consecució de l’objectiu final de la independència de Catalunya. Quan a la retirada de les plaques i els símbols franquistes, el regidor destaca que, tot i haver trobat una certa oposició ─encara─ entre alguns membres del plenari, s’ha posat una pedra per al restabliment de la normalitat democràtica que cal al poble català enfront dels enquistaments feixistes que encara causen por a alguns sectors de la societat.

Pel que fa a les mocions pendents, l’equip de govern de Flaçà ha demanat a Reagrupament que les presenti al proper ple a causa de la delicadesa de les dues qüestions que s’hi proposen, per tal de poder debatre alguna modificació als redactats.

No hi ha Comentaris