Arxiu gener, 2012

La Guàrdia Civil apallissa un home perquè parlava català a l’aeroport del Prat entre crits de “polaco de mierda”

Un jove advocat català que aquest divendres havia d’agafar un vol cap a Madrid des de l’aeroport del Prat ha estat apallissat i insultat per la Guàrdia Civil pel fet de ser catalanoparlant, segons que informa la publicació Som Notícia .

Dos guàrdies civils haurien portat el jove en una sala arran que aquest els hagués parlat en català, i un d’aquests l’hauria colpejat repetidament amb una porra i la mà mentre li cridava “polaco de mierda”. A la víctima se li va adormir la cama durant una hora arran dels cops. Aquest jove advocat català també va patir un atac d’ansietat.

No hi ha Comentaris

“Us imagineu un referèndum en què es preguntés si s’han de trencar les costures de la Constitució Espanyola o coses així”

Aquest dijous es va inaugurar formalment la nova seu de Reagrupament Independentista a Girona, que està situada al carrer del Carme, 13, al centre de la ciutat. A l’acte d’estrena del nou local hi van assistir reagrupats del conjunt de les comarques gironines i de la junta nacional, representants d’organitzacions polítiques com ara la CUP i Esquerra Republicana, i també membres de diverses entitats i associacions gironines, com per exemple Girona per la Independència i d’altres col·lectius sobiranistes, de defensa de la llengua, ecologistes, etc.

L’acte va començar amb una intervenció de Rosa Cruz, coordinadora de RCat al Gironès i el Pla de l’Estany, que va agrair l’assistència a tots els presents i va destacar que, després d’un any sense seu, Reagrupament tornava a tenir un local a la ciutat de Girona, la qual cosa és indicativa que aquesta organització política vol continuar estant al peu del canó i treballar per la llibertat del nostre país.

A continuació, Carles Bonaventura, coordinador regional de RCat i regidor a l’Ajuntament de Girona, va destacar que el fet que aquesta nova seu estigui situada al centre de la ciutat i a peu de carrer no és una qüestió secundària sinó una aposta que fa RCat per oferir-se a la ciutadania, per facilitar que la gent “vingui a parlar amb nosaltres i ens vegi com a interlocutors seus a les institucions on estem representats: l’Ajuntament de Girona, a través del grup que compartim amb la CUP, i al Congrés dels Diputats, mitjançant la coalició d’ERC-RCat-Catalunya Sí”, on cal recordar que l’independentisme està representat per Teresa Jordà, diputada a la circumscripció per aquesta coalició.

Girona

Finalment, el president de Reagrupament, Joan Carretero, va cloure l’acte felicitant els associats gironins per l’esforç que han fet per poder disposar d’aquest nou local al territori i els va encoratjar a fer possible que aquest espai estigui el màxim d’obert a la ciutadania i que pugui funcionar com una “oficina del diputat o del regidor”, que és el model de proximitat entre representats polítics i electors que defensa Reagrupament dins l’apartat de regeneració democràtica.

El president d'RCat també es va referir a la política catalana i va tornar a criticar la covardia i el llenguatge poc clar i poc entenedor que caracteritza els nostres representats a les institucions. En aquest sentit, va dir que, mentre que a Escòcia el Partit Nacional Escocès preguntarà la tardor del 2014 si els ciutadans volen una Escòcia independent o no, una pregunta ben clara, aquí a Catalunya es perd el temps parlant de conceptes que ningú no sap què volen dir, com ara “iniciar una etapa de transició nacional cap al dret a decidir” o “plantejar-se trencar les costures de la Constitució Espanyola”. “Us imagineu un referèndum en què es preguntessin coses com aquestes”, va afirmar Carretero, “ningú no entendria res”, va insistir.

Finalment, i en referència a la crisi econòmica que ens afecta, el president de RCat va tornar a reiterar que, si estats consolidats i que disposen de tots els seus recursos ja tenen problemes per sortir-se’n, “com podrà la nació catalana fer front a la crisi si cada any Espanya ens pren 22.000 milions d’euros, un espoli fiscal que afecta els nostres serveis més bàsics?”

Carretero va cloure la seva intervenció fent una crida als ciutadans a reaccionar: “Si les catalanes i els catalans ja estan d’acord amb aquesta situació, si ja els semblen bé les retallades en sanitat, en escoles, en carreteres, en infraestructures, en sous… doncs que continuïn votant els mateixos de sempre, però que després no es queixin, que es conformin amb en que hi ha. Ara bé, si cada vegada hi ha més ciutadans que són contraris a aquesta situació, que ho demostrin quan vénen eleccions i que votin per aquells que aposten per l’estat propi i per la plena sobirania. El nostre futur només depèn de nosaltres, només depèn dels catalans”, va concloure.

L’acte d’inauguració va acabar amb un pica-pica per a tots els assistents.

No hi ha Comentaris

Reagrupament dóna suport a la commemoració dels Fets de la Gleva

El proper 4 de febrer, es celebrarà la Diada de commemoració dels Fets de la Gleva, una jornada històrica que va tenir lloc el 3 de febrer de 1714 amb el combat lliure entre les tropes catalanes i les borbòniques i la posterior massacre de presoners de guerra catalans al Santuari de la Gleva. La celebració de la primera commemoració, el passat 6 de febrer del 2011, va estar envoltada de polèmica degut a la prohibició, per part de la delegació del govern espanyol, de realitzar salves d’honor en memòria dels assassinats per les tropes borbòniques. Enguany, com a resposta a la prohibició de l’any passat, es durà a terme un rècord mundial de salves amb armes d’avantcàrrega, amb el suport de diferents grups de recreació històrica i de colles de trabucaires

Es tracta d’una commemoració important per la població de Sant Hipòlit de Voltregà però també per la comarca d’Osona i per tot el país. És per això que Reagrupament Independentista ha decidit donar-hi suport i convida als seus associats i a tothom a assistir-hi. La mateixa Junta Directiva nacional celebrarà la seva reunió mensual a Sant Hipòlit per tal de poder assistir a tots els actes programats durant la jornada. El President de Reagrupament, Joan Carretero, també formarà part del jurat del rècord mundial de salves amb armes d’avantcàrrega que es farà a la tarda.

La Diada de Commemoració dels fets de la Gleva la organitza la secció local del Voltreganès d’Òmnium Cultural i compta amb el suport de diferents grups de recreació històrica i de colles de trabucaires. 

 
Programa d’actes:
• 10h. Mercat de productes etiquetats en català i entitats. A Sant Hipòlit de Voltregà
• 10h. a 17h. Exposició del Fossar de les Moreres sobre els herois de 1714. A l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà.
• 15h.30 Concentració de les columnes, els miquelets a la plaça de Catalunya de Sant Hipòlit de Voltregà
• 16h.30 a 17h. Desfilada de les columnes, els miquelets i els trabucaires fins a l’església de Sant Hipòlit, acompanyada de cercavila.
• 17h. a 17h.45 Representació del canvi d’estendard i ball dels bastoners a la Plaça de l’església de Sant Hipòlit.
• 17h.45 a 18h.30 Marxa de torxes fins a la Gleva (punt d’arribada al camp de futbol)
• 18h.30 a 19h. Rècord mundial oficial de salves amb armes d’avantcàrrega disparant seqüencialment. Avalat per la World Records Academy. Acte presentat per l’actor Quim Masferrer, de Teatre de Guerrilla.
• 19h.45 Entrada al Santuari de la Gleva, ofrena floral i parlaments
• 20h.30 Botifarrada popular a la Pèrgola de la Gleva
 
Més informació
 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_la_Gleva
http://www.omnium.cat/ca/noticia/commemoracio-dels-fets-de-la-gleva-de-1714-4-de-febrer-de-2012-5563.html
http://www.youtube.com/watch?v=TCuv18DNl0A
http://www.youtube.com/watch?v=GK0KbNrV6BA&feature=related

No hi ha Comentaris

Escòcia, Catalunya i la política internacional

Avui en dia, fer una comparativa entre la política internacional desenvolupada per dues nacions sense Estat, com són els casos d’Escòcia i de Catalunya, és un exercici de masoquisme extrem..., sobretot si es fa des de la perspectiva catalana. Bàsicament representen dos models antitètics de com fer front a la crisi global. I també a les pressions exercides pels estats, als quals encara avui en dia es troben sotmeses -i lluitem per escurçar aquesta submissió al mínim possible, és clar.

El model escocès, liderat per Alex Salmond, primer ministre i cap del Partit Nacional Escocès, és un model clarament proactiu, desacomplexat, ambiciós, i fins i tot amb un puntet de fatxenderia, en el seu sentit més noble. Parteix, naturalment, de l’enorme contribució que el Poble Escocès ha fet al món: Adam Smith (economia), James Watt (enginyeria), Alexander Fleming (medicina), però bàsicament consisteix a desenvolupar una intensa activitat internacional, tant des del punt de vista polític i econòmic com cultural. Salmond, des que és primer ministre, l’any 2007, ja ha visitat en tres ocasions la Xina, i fins i tot ha gosat parlar de Panda Diplomacy, emulant la política nord-americana que, en el seu moment, va consistir a incrementar les relacions de tot tipus amb el gran gegant asiàtic. Simultàniament, els independentistes escocesos juguen un paper destacat a Brussel·les, conscients com són, que a cap persona mínimament estable mentalment li pot passar pel cap que una Escòcia independent fos exclosa de la Unió Europea. Fins i tot han teoritzat sobre l’anomenada ampliació interior, amb referència a la incorporació de nous estats membres sorgits com a conseqüència de processos de secessió respecte d’altres estats que ja formen part de la Unió Europea.

Per contra, el model català, liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, és a dir, un diputat del Congreso de los Diputados  espanyol, que ni tan sols és membre del govern català, tot i que presideix la part catalana de les quatres comissions bilaterals, és clarament reactiu, acomplexat i submís als dictats de la política exterior del Partit Popular. Com es recordarà, una de les condicions imposades pels espanyols per investir President (nominal), Artur Mas, va ser el tancament de les delegacions del govern català a l’exterior. L’excusa, naturalment, era la crisi, però l’objectiu real és evitar que Catalunya tingui una presència directa al món. I no s ́hi han posat per poc. En els dotze mesos que porten governant, han aplicat, manu militari, una castració premeditada de la política exterior catalana dels darrers anys: eliminació de corresponsalies de l’Agència Catalana de Notícies i, darrerament, de TV3 (Amèrica i Àfrica), congelació (Mèxic, Xina) i tancament (Argentina) de delegacions, retallada (sí, també aquí) de Lectorats de Català a les universitats, i dels ajuts als Casals Catalans, supressió del canal TVCi. Per acabar-ho d’adobar, nomenament de responsables de l’Acció Exterior, la major part dels quals havien treballat abans pel govern espanyol, incloent-hi un antic ambaixador de l’etapa Aznar. Cal continuar? Penso que no, i mira que podríem.

En definitiva, dos models que, naturalment, deriven de dues maneres de plantar cara a la conjuntura actual: una agosarada i valenta, i l’altra poruga i submissa. Jo, clarament, ja sé per qui apostaré un pèsol quin serà el més reeixit.

Ah, i malgrat tot, Bon Any 2012 (de fet no serà difícil, ja que el 2011 ha estat nefast).

No hi ha Comentaris

Escòcia, Catalunya i la política internacional

Avui en dia, fer una comparativa entre la política internacional desenvolupada per dues nacions sense Estat, com són els casos d’Escòcia i de Catalunya, és un exercici de masoquisme extrem..., sobretot si es fa des de la perspectiva catalana. Bàsicament representen dos models antitètics de com fer front a la crisi global. I també a les pressions exercides pels estats, als quals encara avui en dia es troben sotmeses -i lluitem per escurçar aquesta submissió al mínim possible, és clar.

El model escocès, liderat per Alex Salmond, primer ministre i cap del Partit Nacional Escocès, és un model clarament proactiu, desacomplexat, ambiciós, i fins i tot amb un puntet de fatxenderia, en el seu sentit més noble. Parteix, naturalment, de l’enorme contribució que el Poble Escocès ha fet al món: Adam Smith (economia), James Watt (enginyeria), Alexander Fleming (medicina), però bàsicament consisteix a desenvolupar una intensa activitat internacional, tant des del punt de vista polític i econòmic com cultural. Salmond, des que és primer ministre, l’any 2007, ja ha visitat en tres ocasions la Xina, i fins i tot ha gosat parlar de Panda Diplomacy, emulant la política nord-americana que, en el seu moment, va consistir a incrementar les relacions de tot tipus amb el gran gegant asiàtic. Simultàniament, els independentistes escocesos juguen un paper destacat a Brussel·les, conscients com són, que a cap persona mínimament estable mentalment li pot passar pel cap que una Escòcia independent fos exclosa de la Unió Europea. Fins i tot han teoritzat sobre l’anomenada ampliació interior, amb referència a la incorporació de nous estats membres sorgits com a conseqüència de processos de secessió respecte d’altres estats que ja formen part de la Unió Europea.

Per contra, el model català, liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, és a dir, un diputat del Congreso de los Diputados espanyol, que ni tan sols és membre del govern català, tot i que presideix la part catalana de les quatres comissions bilaterals, és clarament reactiu, acomplexat i submís als dictats de la política exterior del Partit Popular. Com es recordarà, una de les condicions imposades pels espanyols per investir President (nominal), Artur Mas, va ser el tancament de les delegacions del govern català a l’exterior. L’excusa, naturalment, era la crisi, però l’objectiu real és evitar que Catalunya tingui una presència directa al món. I no s ́hi han posat per poc. En els dotze mesos que porten governant, han aplicat, manu militari, una castració premeditada de la política exterior catalana dels darrers anys: eliminació de corresponsalies de l’Agència Catalana de Notícies i, darrerament, de TV3 (Amèrica i Àfrica), congelació (Mèxic, Xina) i tancament (Argentina) de delegacions, retallada (sí, també aquí) de Lectorats de Català a les universitats, i dels ajuts als Casals Catalans, supressió del canal TVCi. Per acabar-ho d’adobar, nomenament de responsables de l’Acció Exterior, la major part dels quals havien treballat abans pel govern espanyol, incloent-hi un antic ambaixador de l’etapa Aznar. Cal continuar? Penso que no, i mira que podríem.

En definitiva, dos models que, naturalment, deriven de dues maneres de plantar cara a la conjuntura actual: una agosarada i valenta, i l’altra poruga i submissa. Jo, clarament, ja sé per qui apostaré un pèsol quin serà el més reeixit.

Ah, i malgrat tot, Bon Any 2012 (de fet no serà difícil, ja que el 2011 ha estat nefast).

No hi ha Comentaris

Retallar greix hispànic

“There is a certain relief in change, even though it be from bad to worse! As I have found in traveling in a stagecoach, it is often a comfort to shift one's position and be bruised in a new place”.
 “Hi ha un cert alleujament en el canvi, malgrat que sigui de dolent a pitjor! Com he observat viatjant en diligència, és sovint un consol canviar de posició i ser masegat en un nou lloc”.
 
Washington Irivng (1824), Tales of a Traveller

El 1824, Washington Irving va descriure una visió crítica de l’esplendorós concepte de “canvi”. Dues dècades després, Irving conegué bé les “dues Espanyes” del període isabelí, ja que fou el delegat dels EUA al Regne espanyol a mitjan segle XIX. Cent seixanta-cinc anys després, el tomb de poder entre socialistes i populars –hereus de la, aparentment, sempiterna divisió política espanyola– m’ha fet recordar els mots de l’escriptor americà.
 
La recent transició de poder espanyola entre la dreta reaccionària i l’esquerra jacobina servirà, clarament, per prosseguir contusionant els catalans en zones encara incòlumes. Continuarem pagant un passatge a preu d’or per anar, contra la nostra voluntat, en una tartana atrotinada que baixa sense control pel pedregar de la crisi. No obstant això, altres observadors podrien afirmar –amb molta raó– que els catalans mai no ens hem assegut al carruatge, sinó que, malauradament, hem tingut reservat el paper de cavall de tir.
 
Mariano Rajoy, massa pendent de les eleccions andaluses, ha decidit postposar les necessàries mesures d’ajustament que caldria haver implementat amb rapidesa. Encara m’haig de pessigar per creure’m l’augment de l’IRPF quan, per incrementar els ingressos, hauria estat molt més eficient apujar l’IVA .
 
Certament, l’augment de l’IRPF pot ser percebut com una mesura més progressiva, però mentre la taxa d’IVA a l’Estat espanyol roman substancialment inferior a la mitjana europea, l’IRPF arribarà a nivells nòrdics i, per acabar-ho d’adobar l’augment dels impostos sobre les rendes del capital i l’estalvi no ha de comportar, necessàriament, un increment de la recaptació. Així doncs, caldria revocar l’anunciat increment de l’IRPF amb celeritat ja que, indefectiblement, comportarà com a greuge addicional un substancial increment de l’espoli fiscal català.
 
A més de la reducció en, aproximadament, un 30% del funcionariat de l’administració central en els propers 10 anys, altres mesures urgents podrien ser:
 
1) Introduir el sistema d’Eurovinyeta per a les autovies espanyoles, una possibilitat facilitada per una directiva europea de 1999. Potencialment, l’Estat espanyol podria recaptar fins a 3 miliards d’Euros (3.000 milions) anuals amb aquest concepte. Per cert, els catalans ja fa dècades que coneixem el concepte de pagament per ús viari;
 
2) Dins del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, s’haurien de retallar els quasi bé 2 miliards d’Euros (2.000 milions) destinats a “cooperació per al desenvolupament”. No té cap sentit donar diners a països del tercer món quan aquest import s’ha de demanar en préstec i l’Estat espanyol roman una entitat política pobre del sud d’Europa;
 
3) Desaparició del subsidi d’atur pels eventuals del Règim Especial Agrari, una partida valorada en 750 milions d’Euros dins del Ministeri de Treball;
 
4) Eliminació de la contribució en infraestructures en comarques mineres del carbó (289 milions), explotació minera (657 milions), desenvolupament alternatiu de les comarques mineres del carbó (145 milions) i transferències a l’Institut per a la Reestructuració de la Mineria i el Carbó (688 milions), aconseguint un estalvi total de 1.779 milions d’Euros anuals;
 
5) La privatització d’empreses estatals com ara l’Agència EFE o les Loteries. En el cas concret d’AENA, les excuses donades recentment per paralitzar-ne la venda són un insult a la intel·ligència;
 
6) La venda a països de l’OTAN de l’inassequible equipament militar encarregat pels governs d’Aznar i Zapatero i la reducció al 50% de les forces armades espanyoles. Un Ministeri que deu quasi bé 40 miliards (40.000 milions) d’euros d’equipament innecessari  ha de ser el candidat preferent per efectuar retallades. Si Londres i Washington han decidit retallar substancialment les seves capacitats militars, un Estat miserable de l’europerifèria hauria de seguir-ne l’exemple amb molts més motius.
 
Les mesures proposades, dins un ventall de retallades i privatitzacions encara més ampli, són doblement necessàries ja que, d’una banda poden ajudar a evitar la caiguda de l’Estat espanyol de la zona Euro en cas que Grècia faci una fallida desordenada i, en segon lloc, permetria a l’Estat central situar-se en nivells de despesa assumibles quan Catalunya segueixi el camí d’emancipació nacional iniciat per Escòcia.

No hi ha Comentaris

La consellera Bozal no defensa el dret d’ús de la llengua catalana a la Justícia davant del vet anunciat per Gallardón

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha trencat el seu silenci aquest divendres sobre el rebuig al català del ministre de Justícia , Alberto Ruiz-Gallardón. Segons Bozal, Gallardón "d'entrada no ens ha tancat la porta" a l'ús del català en l'àmbit judicial. "Espero que no el veti", s'ha limitat a dir, en una entrevista a El món a Rac1 . La consellera, en cap moment, no ha esmentat el fet que aquests drets lingüístics que Gallardón ja ha rebutjat aplicar  estan reconeguts en la Carta Europea de Llengües Regionals subscrita per Espanya, l'Estatut i altra legislació espanyola.

Segons la consellera el ministre de Justícia “estava més preocupat pel que costaria fer servir el català als tribunals que pel seu reconeixement”. “Sí que vam parlar del reconeixement dels drets lingüístics dels catalans davant dels tribunals de fora del territori català, i a ell el preocupava, més que el reconeixement, els costos.” “Gallardón no ens ha tancat la porta a l’ús del català a la justícia. És una vella reivindicació que ja vaig presentar al ministre Caamaño, i no me’n vaig sortir.”

No hi ha Comentaris

Inaugurada, amb un gran èxit d’assistència, la nova seu de Reagrupament a Girona

El dijous 26 de gener es va inaugurar formalment la nova seu de Reagrupament Independentista a Girona, que està situada al carrer del Carme, 13, al centre de la ciutat.

A l’acte d’estrena del nou local hi van assistir reagrupats del conjunt de les comarques gironines i de la junta nacional, representants d’organitzacions polítiques com ara la CUP i Esquerra Republicana, i també membres de diverses entitats i associacions gironines, com per exemple Girona per la Independència i d’altres col·lectius sobiranistes, de defensa de la llengua, ecologistes, etc.

L’acte va començar amb una intervenció de Rosa Cruz, coordinadora de RCat al Gironès i el Pla de l’Estany, que va agrair l’assistència a tots els presents i va destacar que, després d’un any sense seu, Reagrupament tornava a tenir un local a la ciutat de Girona, la qual cosa és indicativa que aquesta organització política vol continuar estant al peu del canó i treballar per la llibertat del nostre país.

A continuació, Carles Bonaventura, coordinador regional de RCat i regidor a l’Ajuntament de Girona, va destacar que el fet que aquesta nova seu estigui situada al centre de la ciutat i a peu de carrer no és una qüestió secundària sinó una aposta que fa RCat per oferir-se a la ciutadania, per facilitar que la gent “vingui a parlar amb nosaltres i ens vegi com a interlocutors seus a les institucions on estem representats: l’Ajuntament de Girona, a través del grup que compartim amb la CUP, i al Congrés dels Diputats, mitjançant la coalició d’ERC-RCat-Catalunya Sí”, on cal recordar que l’independentisme està representat per Teresa Jordà, diputada a la circumscripció per aquesta coalició.

Finalment, el president de Reagrupament, Joan Carretero, va cloure l’acte felicitant els associats gironins per l’esforç que han fet per poder disposar d’aquest nou local al territori i els va encoratjar a fer possible que aquest espai estigui el màxim d’obert a la ciutadania i que pugui funcionar com una “oficina del diputat o del regidor”, que és el model de proximitat entre representats polítics i electors que defensa Reagrupament dins l’apartat de regeneració democràtica.

El president de RCat també es va referir a la política catalana i va tornar a criticar la covardia i el llenguatge poc clar i poc entenedor que caracteritzar els nostres representats a les institucions. En aquest sentit, va dir que, mentre que a Escòcia el Partit Nacional Escocès preguntarà la tardor del 2014 si els ciutadans volen una Escòcia independent o no, una pregunta ben clara, aquí a Catalunya es perd el temps parlant de conceptes que ningú no sap què volen dir, com ara “iniciar una etapa de transició nacional cap al dret a decidir” o “plantejar-se trencar les costures de la Constitució Espanyola”. “Us imagineu un referèndum en què es preguntessin coses com aquestes”, va afirmar Carretero, “ningú no entendria res”, va insistir.

Finalment, i en referència a la crisi econòmica que ens afecta, el president de RCat va tornar a reiterar que, si estats consolidats i que disposen de tots els seus recursos ja tenen problemes per sortir-se’n, “com podrà la nació catalana fer front a la crisi si cada any Espanya ens pren 22.000 milions d’euros, un espoli fiscal que afecta els nostres serveis més bàsics?”.

Carretero va cloure la seva intervenció fent una crida als ciutadans a reaccionar: “Si les catalanes i els catalans ja estan d’acord amb aquesta situació, si ja els semblen bé les retallades en sanitat, en escoles, en carreteres, en infraestructures, en sous… doncs que continuïn votant els mateixos de sempre, però que després no es queixin, que es conformin amb en que hi ha. Ara bé, si cada vegada hi ha més ciutadans que són contraris a aquesta situació, que ho demostrin quan vénen eleccions i que votin per aquells que aposten per l’estat propi i per la plena sobirania. El nostre futur només depèn de nosaltres, només depèn dels catalans”, va concloure.

L’acte d’inauguració va acabar amb un pica-pica per a tots els assistents.

No hi ha Comentaris

“Com es veu Catalunya des de l’estranger?”

La visió de Catalunya des de l’estranger; com som i no com diuen que som. Aquest serà el tema de la propera xerrada emmarcada en el cicle de conferències que organitza Reagrupament Osona. El membre del Col·lectiu Emma, Salvador García, serà a Vic el proper dijous 2 de febrer per fer una xerrada sobre la organització que representa.

La tasca del Col·lectiu Emma ajuda a transmetre com som els catalans a la resta del món davant les informacions esbiaixades que poden aparèixer als diferents mitjans internacionals. El col·lectiu respon a aquestes visions poc reals que es donen sobre els catalans a la premsa internacional i també contacta amb els periodistes autors de les notícies per explicar-los què és Catalunya i la realitat que s’hi viu. Tot i que s’han especialitzat en mitjans de comunicació, també han establert contactes amb el cos diplomàtic present a Catalunya amb el mateix objectiu. Serà una bona ocasió per descobrir com es veu Catalunya des de fora, per descobrir què diuen de nosaltres fora del nostre país o qui informa a qui i de què.

Salvador Garcia és economista per la UPF, MBA per la New York University, director de Coneixement de la Fundació CatalunyaCaixa i professor Associat de la UPF. 

La xerrada serà el proper dijous, 2 de febrer, a la llibreria La Tralla de Vic i a partir de dos quarts de nou del vespre.

No hi ha Comentaris

“Com es veu Catalunya des de l’estranger?”

La visió de Catalunya des de l’estranger; com som i no com diuen que som. Aquest serà el tema de la propera xerrada emmarcada en el cicle de conferències que organitza Reagrupament Osona. El membre del Col·lectiu Emma, Salvador García, serà a Vic el proper dijous 2 de febrer per fer una xerrada sobre la organització que representa.

La tasca del Col·lectiu Emma ajuda a transmetre com som els catalans a la resta del món davant les informacions esbiaixades que poden aparèixer als diferents mitjans internacionals. El col·lectiu respon a aquestes visions poc reals que es donen sobre els catalans a la premsa internacional i també contacta amb els periodistes autors de les notícies per explicar-los què és Catalunya i la realitat que s’hi viu. Tot i que s’han especialitzat en mitjans de comunicació, també han establert contactes amb el cos diplomàtic present a Catalunya amb el mateix objectiu. Serà una bona ocasió per descobrir com es veu Catalunya des de fora, per descobrir què diuen de nosaltres fora del nostre país o qui informa a qui i de què.

Salvador Garcia és economista per la UPF, MBA per la New York University, director de Coneixement de la Fundació CatalunyaCaixa i professor Associat de la UPF. 

La xerrada serà el proper dijous, 2 de febrer, a la llibreria La Tralla de Vic i a partir de dos quarts de nou del vespre.

No hi ha Comentaris