Arxiu gener, 2012

El Govern deixa tirats els primers insubmisos fiscals perquè considera il·legal pagar els impostos a la Generalitat

El Govern de la Generalitat continua instal·lat en l'etern "sí però no"  en assegurar el seu portaveu, Francesc Homs, que "entén" que hi hagi ciutadans de Catalunya que decideixin fer insubmissió fiscal, però no ho pot secundar, després de preguntar-li sobre la decisió que aquest dimarts han fet pública dos ciutadans de Catalunya de deixar de pagar impostos a l'Estat.

D'aquesta manera, el Govern deixa tirats els ciutadans que han emprès aquesta iniciativa perquè, segons ha assegurat el portaveu, la insubmissió fiscal no la pot secundar el Govern des del punt de vista legal, però políticament sí que pot dir que l'"entén".

Segons Homs, aquesta situació respon "al creixent malestar creixent" que hi ha a la societat catalana vinculat davant del model d'Estat. "El dèficit fiscal i el maltractament" de la resta d'Espanya cap a Catalunya expliquen que hi hagi aquest tipus de reaccions per part de la ciutadania, ha assenyalat Homs.

No hi ha Comentaris

Enquesta: Creieu que el procés d’independència d’Escòcia pot tenir efectes sobre Catalunya?

Aquesta setmana s'ha sabut que Espanya  tem que el procés d'independència d'Escòcia faci créixer l'independentisme a Catalunya i el País Basc, segons la informació del diari britànic The Independent  d'aquest dilluns que publicava que Espanya vetaria l'ingrés d'una Escòcia independent a la UE per l'impacte a Catalunya i Euskadi . Així mateix, el líder de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, s'ha sumat a aquest temor i ha negat que, en realitat, l'SNP d'Alex Salmond vulgui la independència. Us demanem si creieu que el procés d'independència d'Escòcia pot tenir efectes sobre Catalunya.

No hi ha Comentaris

L’alcalde de Girona diu que l’Ajuntament no té cap representant a la Fundació Príncep de Girona i que tampoc n’hi tindrà

Aquesta va ser la resposta de Carles Puigdemont a la pregunta que li va fer Carles Bonaventura, del grup de la CUP+RCat, en l’últim ple sobre la relació del consistori amb aquesta fundació

El regidor de RCat va insisitir a dir que les donacions que han fet alguns dels patrons d’aquesta fundació a l’Institut Nóos d’Urdangarin la posen sota sospita i demana que les institucions i entitats gironines no hi col·laborin

En l’apartat de precs i preguntes de l’últim ple, Carles Bonaventura, en representació del grup de la CUP+RCat, va preguntar a l’alcalde quina era la relació que tenia l’Ajuntament amb la Fundació Príncep de Girona.

El regidor de Reagrupament va dir que, arran de les informacions aparegudes en algun mitjà de comunicació que impliquen diferents membres i empreses del Patronat de la Fundació Príncep de Girona en la trama de negocis tèrbols del cas Urdangarin, a través de diverses i generoses donacions encara no aclarides, el grup de la CUP+RCat volia demanar a l’Ajuntament que s’abstingués de col·laborar amb aquesta fundació i d’establir-hi acords.

Així mateix, Bonaventura va dir a l’alcalde que “si ja des de sempre hem estat contraris a l’existència d’aquesta fundació a la nostra ciutat, que sota l’excusa d’unes intencions lloables no ha tingut cap altre objectiu que rentar la cara a la monarquia borbònica a Girona, amb la col·laboració de diferents poders econòmics, ara més que mai, quan sembla que alguns dels membres i empreses del seu patronat han fet substancioses donacions als negocis del senyor Urdangarin, volem la seva desaparició”.

Finalment, el regidor independentista va dir que el seu grup es reservava el dret de portar en els pròxims plens alguna moció en relació a aquest tema.

La resposta de l’alcalde va ser prou clara: “Aquest Ajuntament no té cap representant a la Fundació Príncep de Girona ni n’hi tindrà cap.” Des de Reagrupament celebrem la contundència de la seva resposta i esperem que en un futur no hi hagi marxa enrere en aquesta qüestió. No obstant això, continuem estant preocupats per la relació i els acords que té aquesta fundació amb alguns ens gironins i encara més ara, quan surten informacions als mitjans que relacionen econòmicament alguns dels seus patrons amb la trama del senyor Urdangarin. En aquest sentit, voldríem que l’Ajuntament estigués al cas del curs de les investigacions i que, en el cas que fos necessari, no es limités a ser un simple espectador del desenvolupament dels fets.

No hi ha Comentaris

Silenci de Fernández Bozal davant la imposició del castellà a la justícia en contra del que diu l’Estatut

La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Pilar Fernández Bozal no ha tingut cap reacció davant l'anunci del nou ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que aquest dimecres s'ha carregat el dret de fer servir la llengua catalana en òrgans estatals de la Justícia, malgrat que l'article 33.5 de l'Estatut de Catalunya així ho preveu.

Fernández Bozal ja no defensa ni l'Estatut i Gallardón parla del privilegi del castellà

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, retallat en diverses ocasions des de la seva redacció aprovada pel Parlament i parcialment anul·lat per la Sentència del TC, encara conté preceptes que el ministre del PP no pensa respectar. Així, el text de l'article 33.5 de l'Estatut estableix el següent:

"33.5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal,  d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica."

Segons Gallardón, aquest dret ja no existeix perquè -segons ell- resultaria massa car per les despeses de traducció. Tot plegat, ha dit, té una “difícil solució” i per tant el millor és que es faci ús del “privilegi” de tenir una “llengua comuna” que “és oficial a tot l'Estat” i a la qual cal recórrer en aquest tipus de casos. El ministre sembla ignorar que els drets els ciutadans -establerts en aquest cas per l'Estatut- comporten una obligació de manera que els òrgans jurisdiccionals estatals "han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.", cosa que no s'ha de repercutir sobre els ciutadans que accedeixien a la justícia. El que resulta sorprenent i, fins i tot, ofensiu és que la consellera de Justícia a Catalunya no defensi amb fermesa un dret tan elemental que està reconegut a l'ordenament jurídic i opti pel silenci, especialment quan fa 15 dies Fernández Bozal es va entrevistar amb el ministre i, entre altres qüestions, li va plantejar la qüestió dels drets lingüístics.

Més informació:

No hi ha Comentaris

Espanya, capital Barajas

Em meravella comprovar com en ple any 2012 encara queden catalans, i no pas pocs, que s'estiren els cabells i es donen trucs al pit encesos d'indignació perquè el govern espanyol ha decidit que l'aeroport del Prat continuarà sent de Madrid. Tots aquests conciutadans que no se'n saben avenir que al regne del sogre d'Urdangarin ens hagin tornat a donar garsa per perdiu, a treure el caramel de la boca, que s'hagin llevat la pell de xai que ja fa temps que, en realitat, no és de xai sinó de brau desacomplexat, tots aquests càndids compatriotes, què es pensaven? Que d'Espanya en podíem treure res de bo, els catalans, més enllà de pactar uns pressupostos ordinaris per poder treure una mica el ventre de pena a curt termini?

Contemplant amb una barreja de perplexitat i desolació tota aquesta corrua de ploramiques impenitents no em puc pas estar de pensar que visc envoltat de personal que, en el fons, es mor de ganes de ser espanyol, de ser tractat com un ciutadà o ciutadana de Còrdova, Sigüenza o Calatayud, ciutats respectabilíssimes però espanyoles sense ombra de dubte. Hi ha gent al meu país que es queixen no pas com a catalans maltractats sinó perquè se senten discriminats com a espanyols.

Quant temps haurem de continuar picant ferro fred per veure que a Espanya no hi fem res, ni res hi tenim a guanyar? No dic pas que vagin errats els que pensen que l'estratègia de voler marxar ens pot acabar conduint a la frustració. Ara bé, potser val més frustrar-se sabent que has lluitat per alguna cosa que paga la pena que no pas quedar-te assegut mentre, una i una altra vegada, et van aixecant la camisa.

No hi ha Comentaris

Artur Mas mira de contrarestar l’espanyolisme de Duran i la til·la de Pujol

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de declarar aquest dimarts que "potser caldrà trencar una mica les costures de la Constitució i l'Estatut" pocs dies després que Oriol Pujol recomanés til·la als independentistes i que Duran i Lleida negués que els escocesos de l'SNP pretenen la independència . D'aquesta manera, Mas intenta erigir-se en defensor del país davant de les recents i desmotivadores declaracions d'altres líders de la seva federació.

D'aquesta manera, Mas espera contrarestar l'efecte nacionalment frustrant de les declaracions d'Oriol Pujol, que van causar una nova decepció entre les bases més sobiranistes i van arribar a ser censurades en públic per l'exconsellera Carma Laura Gil al seu bloc, que les va considerar "lamentables" . Així mateix, el líder de CiU intenta posar fre a les tradicionals expressions directament espanyolistes de Duran i Lleida. Aquest intent de Mas s'interpreta com la voluntat preservar la caracaterística ambigüitat pròpia de la seva formació amb la perspectiva d'arreplegar vots arreu.

Oriol Pujol considera que el sobiranisme és una afecció que ha de ser tractada amb til·la

El president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, en una entrevista a El País,  fou preguntat sobre si el sobiranisme s'opera o n'hi ha prou tractant-lo amb pastilles, i Pujol va respondre afirmant: "Per a més o per a menys? El que va bé és tractar-lo amb til·les: una til·leta, una mica de paciència. Els nostres plantejaments no volen massa urgència ni focs artificials. Si no, són un generador de frustracions."

No hi ha Comentaris

Reagrupament inaugura nova seu a Girona

Reagrupament inaugura una nova seu a Girona, en un local situat als baixos del carrer del Carme, número 13. L'acte d'inauguració tindrà lloc aquest dijous, 26 de gener, a les 8 del vespre i comptarà amb la presència del president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero.

No hi ha Comentaris

El deute amb el sud

Els vestits de Francisco, les bosses de na Rita, l'aeroport fantasma de l'avi, la fatxenderia insuportable del Ricardo ... 

El País Valencià no només pateix un espoli fiscal percentualment equivalent o superior al del Principat, sinó que a més és governat per veritables voltors, personatges histriònics que estan en política bàsicament per enriquir-se i tocar poder. Aquesta gentussa veu el País Valencià només com a terra de conquesta i per allà on passen no torna a créixer la gespa.  

A canvi de rebre carta blanca per llur lucre personal, tenen l'encàrrec d'executar les polítiques espanyolitzadores que els dicta la metròpoli. Per exemple, privant que milers i milers de nens rebin l'ensenyament en català o bé prohibint que els valencians puguin veure TV3. Aquests vampirs espanyols xuclen la riquesa i la identitat dels valencians a parts iguals per cadascuna de les artèries on aconsegueixen clavar els ullals. 

Algú pot dir que ells s'ho han buscat, que al capdevall són els valencians els qui han triat a les urnes els Franciscos i les Rites. Ho sento, però és un argument que no comparteixo. Afirmar això és tant com dir que als catalans del Principat ja ens està bé ser una comunitat autònoma de règim comú, perquè si no hauríem votat majoritàriament partits independentistes. Les coses no són tan senzilles i la composició d'un parlament no sempre reflecteix com respira un país. 

Certament, votar és una acció simple i perfectament descriptible. En canvi, escatir per quins set sous un elector vota un partit i no un altre ja no és tan fàcil. En el cas del País Valencià, hauríem de començar per analitzar quines han estat les alternatives electorals al PP durant els darrers anys. També hauríem de parlar del rol dels mitjans de comunicació a l'hora d'escampar ideologia i crear determinats estats d'opinió. I, no cal dir-ho, del paper de la pesta blava i la violència espanyolista, que no és un tema menor. 

Els catalans del Principat tenim un deute enorme amb el País Valencià: ells ens fan de frontera. Efectivament, el PV és la línia del front, la primera trinxera, l'indret on es combat cos a cos. Al Principat de vegades ens cau alguna bomba, però al PV hi ha autèntica violència política contra la catalanitat. 

Quan als catalans ens pregunten per què volem ser lliures i tenir un estat propi, mai no hauríem d'oblidar un dels motius més importants: per tibar del sud de la nació.

No hi ha Comentaris

Inauguració nova seu de Reagrupament a Girona

No hi ha Comentaris

Duran s’afegeix al pànic al procés d’independència d’Escòcia

El líder de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, s'ha sumat al temor espanyol davant que el procés d'independència d'Escòcia faci créixer l'independentisme a Catalunya i el País Basc. Segons que va publicar el diari britànic The Independent  aquest dilluns Espanya vetaria l'ingrés d'una Escòcia independent a la UE per l'impacte a Catalunya i Euskadi . Duran afirma que ell no la vetaria, però -fent una pirueta difícil d'entendre- nega que els escocesos vulguin la independència.

El líder d'UDC i de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, considera que l'independentista Scottish National Party (SNP) d'Alex Salmond "no pretén la independència", sinó que "Salmond vol el mateix que nosaltres", és a dir, el pacte fiscal, administrar els propis recursos econòmics. En una entrevista a Rac1, el líder democristià ha ressaltat: "Tots els britànics ja han dit que la decisió l'han de prendre les dues parts, escocesos i britànics. Però el diàleg entre escocesos i britànics, afortunadament per a ells, és molt diferent del de Catalunya amb la resta de l'Estat".

L'article  del The Independent  cita fonts del Ministeri d'Afers Estrangers britànic, i explica que el govern de Mariano Rajoy ha traslladat el seu malestar a Londres per les repercussions que podria tenir a Espanya un eventual procés d'independència d'Escòcia. Encara que el primer ministre escocès, Alex Salmond, insisteix que Escòcia seria capaç d'unir-se a la Unió Europea després d'un "sí" en un referèndum, els experts mantenen que l'entrada al club europeu no seria automàtica. I és que, per ser membre de la UE, tots els estats hi han d'estar d'acord, explica un membre del Parlament britànic.  En aquest sentit, l'article recorda que Espanya és un dels pocs països que no han reconegut la independència de Kosovo , fet que "va frustrar les ambicions de l'exprovíncia sèrbia d'entrar a la UE"
 
 No obstant això, un portaveu del Partit Nacional Escocès considera "absurd" plantejar que Escòcia podria ser exclosa de la UE. "Escòcia forma part de la UE des de fa gairebé 40 anys". "Una Escòcia independent", diu, formaria part de la unió com a successió i no per adhesió. A més, "no hi ha cap disposició perquè els ciutadans de la UE siguin expulsats."

No hi ha Comentaris