Arxiu febrer, 2012

El no del PP al Senat que impedeix que el port de Palamós sigui espai Shengen torna a demostrar que formar part d’Espanya perjudica els interessos dels gironins i dels catalans

Carles Bonaventura, coordinador regional de Reagrupament a Girona, diu que lEstat espanyol sempre posa pals a les rodes quan es tracta de defensar la projecció internacional i el desenvolupament econòmic del nostre país

El també regidor de l’Ajuntament de Girona denuncia que, de moment, la influència en cercles madrilenys de la diputada popular a la demarcació, Concepció Veray, ha demostrat ser nul·la, almenys en aquest punt

El coordinador de Reagrupament Independentista a la regió de Girona, Carles Bonaventura, arran del rebuig del Senat espanyol a la possibilitat que el port de Palamós tingués la consideració d’espai Shengen per culpa dels vots en contra del Partit Popular, que té majoria absoluta en aquesta cambra, ha manifestat que “és del tot intolerable que Espanya sempre impedeixi amb les seves decisions el nostre desenvolupament econòmic i només faci que posar obstacles al nostre creixement i a la nostra competitivitat”.

Bonaventura hi afegeix que “per a Palamós, per al Baix Empordà i per al conjunt de les comarques gironines és vital que aquest port exploti al màxim la seva potencialitat com a destinació de vaixells de creuer, ja que això porta riquesa a les nostres contrades. Sabent això i sabent les problemàtiques burocràtiques que massa sovint suposa l’arribada de turistes de fora de la UE a aquest punt (per temes fronterers), és del tot inconcebible que l’administració espanyola, amb la seva desídia, la seva incompetència i els seus obstacles burocràtics, encara no hagi solucionat aquesta qüestió”.

El dirigent de RCat conclou que “el que ja resulta del tot indignant és que quan aquest tema es porta al Senat per iniciativa catalana, no pas espanyola, a sobre el PP hi voti en contra. Això és un insult i una clara demostració que el Partit Popular i l’administració espanyola tracta Catalunya com una colònia”.

El també regidor de Reagrupamen al grup de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona ironitza sobre la també regidora d’aquest consistori pel Partit Popular i recentment elegida diputada per aquest partit a la circumscripció de Girona, Concepció Veray: “Algú va dir en el seu moment que la presència de Veray a Madrid es notaria pel que fa als interessos de les comarques gironines en matèria de turisme, comunicacions, infraestructures, etc. De moment, però, i pel que sembla, la seva influència en relació amb el tema del port de Palamós ha estat nul·la, ja sabem que ella és diputada i no pas senadora, però els seus companys de partit al Senat ens han fet ben bé la guitza. De fet, el mateix que fa sempre el PP quan es tracta de defensar Catalunya i els catalans. Fa riure que l’ara diputada s’excusi en la manca d’informes i estudis previs, tot intentant donar la culpa al govern espanyol anterior, per justificar el no del PP a una qüestió que és importantíssima per a Palamós i per a Girona”, remarca Bonaventura.

Reagrupament Independentista. Regió de Girona.

Àrea de Premsa

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea de Premsa de Reagrupament Independentista o amb el responsable de comunicació de Reagrupament Independentista al Gironès i pla de l’Estany

premsa@reagrupament.cat

www.reagrupament.cat

Responsable de comunicació del Gironès i Pla de l’Estany

Jordi Casadevall

Telèfon de contacte: 654 542 872

Correu electrònic: girones@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

Calçotada independentista

El passat diumenge una trentena de reagrupats de les comarques gironines varem trobar-nos a l’ Estanc d’ Estanyol per gaudir d’uns bons calçots i passar un dia en bona companyia.

Tot va acompanyar, el temps, un dia d’aquells de finals d’hivern amb un sol esplèndid, perfecte per estar a l’aire lliure, els calçots, i les ganes de poder compartir pensaments, visions; està clar que amb el bon àpat la visió de tot plegat es va fer per uns escassos instants un xic més positiva, doncs la situació actual que viu el país, que ja podem qualificar de dramàtica sense ser agoserats, realment no convida a cap mena d’optimisme, ans al contrari.

El dia fou molt agradable i per una estona si més no varem poder diluir els pensaments que ens aclaparen diàriament: el país s’enfonsa, la situació cada dia és més culpidora i l’actual govern no és prou valent per plantar cara a qui enfonsa Catalunya cada dia un xic més en una misèria mai vista ni viscuda, negant-se a assumir que únicament hi ha un camí: la
independència.

No hi ha Comentaris

Del pacte fiscal, el Govern espanyol diu que ni parlar-ne

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha declarat que no pensen parlar de pacte fiscal fins que l'economia no es recuperi, en línia amb manifestacions anteriors de Mariano Rajoy, el qual va expressar al desembre passat que, del pacte fiscal, no en parlaria fins ben entrada la legislatura. Mentre no arriba aquest moment, la Generalitat haurà de continuar endeutant-se i el Govern haurà d'intensificar les retallades, malgrat que Catalunya genera suficients recursos que són espoliats.

La vicepresidenta ha afirmat avui al Congrés de diputats que "sempre hi haurà més a repartir i es podrà repartir millor si els ingressos públics corresponen a un país que torna a generar ocupació i a créixer".

No obstant això, el portaveu del govern, Joaquim Homs, s'ha compromès a 'fer mans i mànigues' per complir amb el pressupost i l'objectiu de dèficit del 1,3% per al 2012. S'ha mostrat confiat que el govern espanyol pagarà els deutes que té amb la Generalitat

No hi ha Comentaris

Ganduls contra Europa

Quan algú es preocupa de manera excessiva per la meva butxaca, o la meva salut, començo a sospitar. I aquest és el cas dels mestres (bé, dels seus sindicats) que volen que ens estalviem 40 milions gràcies a implantar (o mantenir) allò que ells, i massa catalans, anomenen “jornada intensiva” i que s’hauria de denominar “jornada gandula”.
 
 La jornada intensiva (fer veure que es treballa de 8 del matí a 3 de la tarda) és un horari que s’aplicava al funcionariat de l’estat (sobretot el que vivia a Madrid) i de la banca, perquè se li pagava poc. Aquest horari permetia tenir una feina a les tardes i, així, anar mal tirant. És absolutament aliè als hàbits que, poc a poc, ha anat abandonant Catalunya. Abans de la Guerra Civil, a les fàbriques catalanes es parava a les 12 per dinar i tornar a la feina al cap d’una hora. En aquest sentit, com, malauradament amb massa coses, ens hem espanyolitzat al temps que hem passat a maldir la indústria i el mercantilisme (que, mira per on, constitueixen les bases que han fet Catalunya diferent i, si volen vostès, una mica més rica que els que ens envolten). La “jornada intensiva”, no només per a les escoles, sinó en general, és contraria a qualsevol esperit productiu.
 
 Primer. No és certa. No és veritat (si ho volen dir més clar: és mentida) que s’arribi a les 8 en punt. Per contra, sí és cert que es marxa a les 3.
 
 Segon. És improductiva. Encara que se sigui molt treballador, és impossible rendir set hores seguides. Impossible. La jornada laboral a les empreses dels països evolucionats és de vuit hores dividides en dos trams de quatre hores: de 9 a 1 del migdia i de 2 a les 6 de la tarda. I s’arriba a la feina esmorzat. Amb algunes variacions, aquest horari regeix a tots els països europeus excepte Grècia i Espanya (que, de moment, i per voluntat pròpia i per hàbits, inclou Catalunya). Potser algun altre país que desconec a fons.
 
 Tercer. Indueix als mals hàbits. Com que la jornada en qüestió és impracticable, es fa una aturada al matí per esmorzar (“no voldreu que aguanti sense menjar res fins a les quatre!”), i es dina a les quatre. Aquest horari és, siguem clars, antieuropeu. Els horaris catalans són espanyols i, per tant, irracionals i nul·lament orientats a la producció.
 
 Quart. Formen part de la mala educació catalana. L’escola catalana de la Transició s’ha caracteritzat per mal educar els infants. Que hi ha excepcions? Evidentment. Però són minoria. Que als estudiants de batxillerat se’ls obligui a practicar la “jornada intensiva” és únicament en interès dels mestres. A aquesta edat, les famílies no tenen pas problemes d’on “deixar sols els nens en hores laborals”. Ja són grans. A mi em posava d’un mal humor insuportable veure el meu fill marxar de casa a les 7:15, sabent que no dinaria fins a les quatre de la tarda.
 
 Els catalans ens hem espanyolitzat. Els empleats treballen poc i malament. I els empresaris paguen poc i malament. Qui en té la culpa? Tots. Falta total de l’ètica del treball. És un cercle viciós. Però és un sistema laboral i d’hàbits que s’ha de trencar a bocins i fer-ne un altre. L’estructura de relacions laborals catalana es defineix en una frase que fan servir els cubans (espanyolitzats i “caribenitzats” grotescament fins la medul·la): “Fidel hace ver que nos paga y nosotros hacemos ver que trabajamos”.

No hi ha Comentaris

Amb esperança

Quan fa dos anys tiràrem endavant la comarcal de l’Alta Segarra, recordo que una de les primeres coses que férem és posar el domàs de RCat al balcó. Al cap d’uns dies, un xicot ens va preguntar, “així ja s’ha creat l’esbart dansaire que deien al poble?”

 Era una època en la qual, quan algú es queixava d’alguna cosa i li deies “Això només ho podem arreglar amb la independència”, de sobte obria els ulls com a taronges, mirava a dreta i esquerra esfereït, se t’acostava i amb veu baixa deia “Vigila, que Madrid ens enviarà els tancs!; en un lloc públic no es pot parlar d’això”. Semblen altres temps i només han passat DOS anys!

Ara, amb l’excepció dels quatre capsigranys de torn, tot el país parla d’independència amb la mateixa tranquil·litat que comenta l’última victòria del Barça. Reagrupament s’ha guanyat el seu lloc a la història. Tot i això, encara ens queda molt per fer. Es parla d’independència, però hi ha molta por, massa por. El poder central ho fa molt bé en aquest sentit, i Catalunya té la síndrome d’Estocolm.

És difícil que la gent vulgui escoltar el nostre missatge i les nostres propostes; ara bé, quan trobes algú que et vol escoltar, ja és teu. Missatge engrescador i esperançador com el nostre no n’hi ha cap més. Els fets comencen a ajudar. Que l’Alfred Bosch anunciés que viatjaria en turista ens ha donat una mica de credibilitat enfront de la resta de classe política, que no en té cap, alhora que ens permet d’explicar la creació de la comissió que es reuneix per tractar temes a plantejar a Madrid i de poder-hi dir la nostra. Possibilitat que, l’oferir-la al teu interlocutor, et respon: “Potser sí que sou diferents!”. Anem bé.

No hi ha Comentaris

Espoli de vuit Caixes alhora!

He llegit en una notícia, com de passada, en algun diari, que el Banc de l’Espanya (somos todos) està fent els últims passos per deslocalitzar de cop 8 Caixes des de l’Espanya de Fernando a l’Espanya d’Isabel. Aquest fet gravíssim sembla que no preocupi ningú. Una notícia de primera pàgina, i ningú no hi fa res?

La societat civil: Cambres de Comerç, Foment del Treball i altres associacions d’empreses, el Cercle d’Economia, els ajuntaments de les poblacions afectades, els sindicats, els representants dels inversors, la Generalitat, el Parlament... Ningú no pensa moure ni un dit?

El Banc d’Espaya (amic) regalarà per un euro milers de diners i centenars d’immobles (inclosa La Pedrera) a un Banco Amigo i ningú no vessarà ni una llàgrima? Que aquestes Caixes no han estat prou previsores? Segurament és cert. Però també és cert que els diners del FROB que serveixen per comprar les Caixes i regalar-les després surten, en un elevat tant per cent, de l’espoli de 20.000 milions d’euros anuals que l’Espanya (amiga) fa a Catalunya. No es pot negociar que unes entitats centenàries siguin rescatades amb els diners de l’espoli? No diuen que España somos todos? Doncs les terres dels Pirineus al Sénia, Segre avall, també somos todos.

En altre temps fou el Banc de Catalunya, la Banca Catalana, el seguit de petits bancs (Mas Sardà, Jover, Condal, etc.) i ara 8 Caixes de cop. Centenars d’anys d’història d’estalvi esborrats d’un plumazo . Que fort! Ni la dictadura va perpetrar aquest cop a la línia de flotació. Diuen democràcia i és una altra dictadura? Esperaria algun moviment. Ja que aquests dies els carrers van plens de protestes, afegim-hi també aquesta, que de veritat s’ho val.

No hi ha Comentaris

El govern espanyol s’enroca amb Kosovo quan Sèrbia hi acaba de pactar

El Govern espanyol s'està erigint en el nou guardià de les essències dels Estats amb un immobilisme que ultrapassa els límits del ridícul per la seva obstinació a no reconèixer la independència de Kosovo, just quan aquest territori acaba d'arribar a un acord amb Sèrbia pel qual Kosovo tindrà delegació pròpia en les cimeres de la regió dels Balcans.

El consens entre Sèrbia i Kosovo podria desencallar les adhesions d'ambdós països a la Unió Europea, quan encara hi ha cinc socis, entre aquests Espanya, que no reconeixen la independència de Kosovo (els altres són Romania, Eslovàquia, Grècia i Xipre, i fora d'Europa hi ha Rússia i la Xina).

Espanya no pot amagar el pànic al contagi de processos d'independència a Catalunya i el País Basc

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha respost aquest dilluns amb una gran dosi de patriotisme espanyol quan se li ha preguntat si Espanya s'oposa al reconeixement de Kosovo per l'exemple que podria suposar per a Catalunya o el País Basc."El dret de secessió no està reconegut a la Constitució espanyola. L'article 2 de la carta magna es fonamenta en la indissoluble unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible dels espanyols", ha etzibat el ministre, alhora que negava que fos per una qüestió de política interna. La posició espanyola té escassa base jurídica perquè el Tribunal Internacional de Justícia va emetre un dictamen en què admetia que la declaració unilateral de Kosovo no s'oposava ni contravenia cap norma del dret internacional (aquest dictamen està traduït al català íntegrament en el llibre La porta de la gàbia , editat per ACONTRAVENT )

La portaveu de la Comissió Europea, Maja Kocijancic, ho ha explicat "en poques paraules: totes dues parts s'han compromès a enllestir una cooperació regional de forma efectiva, participativa i representativa. Així, doncs, aquest acord permetrà a Kosovo participar i firmar acords d'abast europeu amb pròpia representació en converses de caràcter regional i a través d'una fórmula particular".
 

Alemanya espera que la UE pugui tancar aviat acords amb Kosovo

 El portaveu de l'executiu alemany, Steffen Seibert, ha reconegut amb satisfacció els progressos en el procés de diàleg entre Sèrbia i Kosovo i ha expressat, a través d'un comunicat, la seva esperança que la Unió Europea pugui tancar acords aviat amb l'exprovíncia sèrbia. "Tots dos interlocutors han rubricat un acord pràctic sobre la gestió de la frontera entre Sèrbia i Kosovo i han arribat a un consens sobre la participació de Kosovo en fòrums regionals", ha declarat el portaveu alemany.
 Seibert també ha recordat, que dijous "es van desmantellar barricades de la part sèrbia que obstaculitzaven l'accés a Kosovo" i ha subratllat que "la llibertat de moviment de la missió de la Unió Europea (EULEX) al nord de Kosovo ha millorat en els últims dies". El portaveu ha afegit que cal valorar la intenció de la Comissió Europea d'iniciar un estudi de viabilitat per a un acord d'estabilització i associació amb Kosovo".

Més informació:

No hi ha Comentaris

Reagrupament vol que l’Ajuntament de Girona doni suport a la insubmissió fiscal

El regidor independentista diu que el consistori gironí ha de ser prou valent per donar suport als ciutadans de la ciutat que se sumin a aquesta iniciativa i respondre com a institució a un espoli fiscal espanyol que porta la nació catalana a la fallida
Arran dels casos que ha començat a haver-hi arreu del país en què alguns ciutadans, empreses i ajuntaments han manifestat la seva intenció de deixar de pagar els seus impostos a l’Estat espanyol per fer-ho a l’Agència Tributària Catalana com a resposta a l’espoli fiscal de què és víctima Catalunya per part d’Espanya –un espoli que, cal dir-ho, en aquests moments de crisi es fa cada cop més insuportable–, l’executiva comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista vol que l’Ajuntament de Girona, en cas que es produeixi algun d’aquests casos a la nostra ciutat, doni suport i no deixi desemparades aquestes persones.

Així mateix, Reagrupament vol portar al ple, a través del grup de la CUP+RCat, una moció perquè l’Ajuntament de la ciutat, tal com han aprovat recentment els consistoris de Berga, Arenys de Munt i Manresa, se sumi a la iniciativa de deixar de liquidar els impostos a l’administració espanyola per passar a fer-ho a la catalana, i instar la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya a establir un protocol d’actuació i a efectuar els canvis normatius necessaris per tal que es puguin realitzar els pagaments dels impostos a Catalunya.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de RCat, ha manifestat que “en els pròxims dies parlarem amb la resta de regidors del grup del redactat que ha de tenir la moció, ja que no volem que sigui testimonial, sinó que tingui una efectivitat”.Bonaventura hi ha afegit que “comencem a estar una mica farts que els partits del sistema sempre vulguin alliçonar els independentistes dient-nos que ara la prioritat és sortir de la crisi i no pas la independència. Doncs bé, lluitar contra l’espoli fiscal que Espanya perpetra contra Catalunya i els catalans és la millor manera de combatre la crisi. Si els diners dels ciutadans catalans es queden al nostre país en lloc d’anar-se’n a Espanya per no tornar, aquesta riquesa servirà per mantenir i augmentar l’estat del benestar de les catalanes i els catalans. La iniciativa que volem presentar al ple de l’Ajuntament anirà en aquest sentit”.

_____________

No hi ha Comentaris

“Va a tener usted que hablarme en castellano”

Nou cas d'agressió contra un ciutadà pel simple fet d'emprar la llengua catalana per part d'un membre dels cossos i forces de seguretat d'Espanya, en aquest cas, la policia nacional, segons que explica el diari ARA.

Un policia nacional que vigilava el perímetre de seguretat als jutjats de Palma ha posat una denúncia a un jove mallorquí per parlar-li en català, segons diversos testimonis. "'Va a tener usted que hablarme en castellano'", ha dit l'antiavalots al jove, segons explica ell mateix. El noi, Marcel Pich, de 25 anys, s'hi ha negat en un primer moment, malgrat que després, quan l'agent li ha explicat que era de Màlaga i que no entenia el català, se li ha dirigit en castellà. Tot i això li han posat una denúncia per "falta de respecte a l'autoritat", segons ha pogut comprovar el diari ARA.

La protesta antimonàrquica continua davant dels jutjats de Palma mentre Iñaki Urdangarin declara. Durant l'entrada del duc, una dona d'uns 50 anys ha llançat ous contra el cotxe. Uns agents se l'han emportat i l'han obligat a identificar-se.

No hi ha Comentaris

Una llengua, una escola, un país a Mataró Ràdio

El coordinador de Reagrupament Mataró, Miquel Sola Suris, i el vocal de la junta, Lluís Salvador, van ser entrevistats dimarts 21 de febrer a Mataró Ràdio en el programa Viu la Vida per parlar de la immersió lingüistica i de l'acte que es va celebrar dijous 23 de febrer en aquesta capital, "Una llengua, una escola, un país", amb la presència de Joaquim Arenas i Sampere, cap del Servei d’Ensenyament del Català del 1983 al 2003; Teresa Casals i Rubio, responsable de llengua i educació a la Plataforma per la Llengua, i, Carles Mora i Tuixans, alcalde d’Arenys de Munt del 2007 al 2011, professor de llengua i literatura catalanes. L'acte, va comptar amb el suport de: Mataró per la independència, Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i les JERC.

Podeu escoltar-la aquí i podeu veure el vídeo de l'acte aquí .

No hi ha Comentaris