Arxiu febrer, 2012

El PP celebra el dia internacional de la llengua prohibint l’ús del català, basc i gallec també al Senat

El PP proposarà retirar l'ús del català, el gallec i el basc en els plens. El portaveu del PP al Senat, José Manuel Barreiro, ha assegurat que el partit plantejarà als grups aquesta marxa enrere durant la present legislatura. Barreiro ho ha anunciat després d'insistir "com a gallegoparlant" que l'aprovació de l'ús de les llengües cooficials a la cambra alta havia estat una "mesura equivocada". El Senat va aprovar el juliol del 2010 que es pogués intervenir en català, gallec o basc en els plens, una possibilitat que després d'entrar en vigor, el 2011 es va exercir per primer cop el 18 de gener de l'any passat.

El portaveu del PP plantejarà als grups la retirada de l'ús de les llengües cooficials en els plens del Senat , una mesura que, a judici seu, va ser "equivocada" i no només pel cost que té, "que també".

Barreiro ha insistit  en l'oposició del PP a usar el català, el gallec i el basc per debatre les mocions en els plens del Senat quan tots els parlamentaris comparteixen un idioma,  el castellà, i ha recordat que aquestes llengües ja es podien utilitzar en la Comissió General de Comunitats Autònomes, l'àmbit adequat per a això, a parer seu.

A més, ha acusat d'"hipocresia" els impulsors de les mesura per no haver ampliat l'ús d'aquests idiomes en els debat al Congrés amb el govern espanyol, a les preguntes i interpel·lacions al president i als ministres, segons ell, per evitar-se la foto "a Europa".

"La meva postura com a gallegoparlant: ha estat una mesura equivocada ", ha reiterat Barreiro en declaracions a Telemadrid. Per això, preguntat sobre si es plantejarà la marxa enrere en aquesta legislatura, ha respost: "És obvi que en parlarem". 

Aprovat fa 13 mesos

L'ús del català, el gallec i el basc en els plens del Senat es va aprovar al juliol del 2010, i va entrar en vigor el gener del 2011

El català es va sentir per primer cop en 30 anys al Senat el 18 de gener d'aquell any. El cost de la mesura va ser de 12.000 euros per cada ple .

Aleshores, Mariano Rajoy , com a president del PP i cap de l'oposició, ja va criticar l'ús del català al Senat afirmant que "això en un país normal no passa" .

No hi ha Comentaris

Salou: primera etapa del conflicte? No ho crec

Aquest estiu a Salou ens visitarà molt turista espanyol que ve cada any: aragonesos, madrilenys, etc. Aquesta gent, segurament, aniran a la farmàcia amb alguna recepta. Serà la mateixa farmàcia on haurem d’anar els catalans. Si el Govern aprova la taxa d’un € per recepta es donarà la paradoxa que dos malalts espanyols tindran un tracte diferent: pel mateix medicament un pagarà i l’altre no. Ja sabem que sempre el català paga i l’espanyol no.

Aquesta situació la dibuixava l’altre dia el Dr. Carretero i es preguntava com reaccionaria la gent. Crec que no passarà res. Els catalans ho assumirem, pagarem i direm: vés, què hem de fer!

Serà, en tot cas, la plasmació que les retallades les fem a Catalunya i a la resta no: aquí retallem horaris i personal sanitari mentre a Andalusia encara es cobreix per la Seguretat Social el canvi de sexe. Aquí paguem un cèntim més de benzina per sanitat i allà no.

Aquí tenim peatges i infraestructures sense inversió pública allà la majoria de vies públiques i gratuïtes. Què farem? Res.

Aquí ens queixem al menjador de casa i després ens humiliem nosaltres mateixos, ja que no reaccionem i anem fent: qui dies passa anys empeny.

La culpa no és de Madrid, la culpa és nostra per haver decidit mantenir-nos en un Estat que financem i on no manem. És nostra per haver apostat per un full de ruta basat en la negociació sense poder, a expenses de la caritat de qui gestiona els nostres calés.

Som un poble mesell? Crec que ara ho som. El nostre destí serà ser una Occitània francesa o, més a prop encara, una València: un acento de España.

Som incapaços de generar un acord nacional per executar una agenda nacional que ens dignifiqui com a poble. Mai no hem fet un acord entre forces d’obediència nacional: CiU i ERC sempre han triat pactar en funció dels eixos ideològics.

A Catalunya ens ha arribat un tarannà fallero on avui fem una gran manifestació i el diumenge a casa ens queixem però el dilluns fem com si res: resignació, mai no és el moment.

Aviat haurem de decidir si som espanyols (i ser-ho amb les seves normes que per això són un estat) o ser nosaltres mateixos. Perquè això passi haurem de fer nosaltres quelcom perquè ningú ens ho portarà a casa. Hi estem disposats? No ho sé, crec que els catalans ens netegem la consciència molt ràpidament i de manera pírrica.

Si es produeix una reacció del poble de Catalunya ens caldrà, ara més que mai, tenir un Reagrupament fort, amatent, amb una ideologia transversal que ens permeti coordinar-nos amb la dreta i l’esquerra del país per ser un pont, una eina que faciliti els acords nacionals que els catalans vulguin establir per iniciar un procés d’independència.

No cal inventar moltes més coses, ara i sempre la política ha estat i és la canalització de les aspiracions nacionals; sense política, sense propostes electorals un país no avança en el seu reconeixement nacional.

No hi ha Comentaris

L’autonomia catalana penja d’un fil

Amb el fracàs de l’operació Spanair ha fracassat la última temptativa que els empresaris catalanistes autonomistes teníem per continuar tenint arguments de pes per defensar el seu discurs d’encaix amb Espanya. Tots sabem que l’estratègia no era reforçar el país, sinó que era una de tantes “operacions” que han fet els empresaris catalanistes per continuar mantenint l’engany al poble català. En el fons l’operació era la següent:

 a) Tenir una companyia aèria amb la possibilitat de retolar-li un nom ben català.

b) Aprofitar les influències polítiques dels empresaris més botiflers (Iese, Foment, La Caixa) amb Madrid per aconseguir la gestió privatitzada de l’aeroport del Prat.

c) Fer rendible la companyia amb els vols intercontinentals des de Barcelona.

Tot ha fallat: No hi ha hagut canvi de nom; Madrid no dóna “favors” a cap empresari de províncies i menys de la província catalana, i no hi haurà vols intercontinentals. Un mes abans de la fallida, encara confiaven en un últim cop de sort: explicaven cofois que, malgrat que Espanya no els doni permís per volar, ells aconseguirien fer-ho aprofitant les línees intercontinentals d’una companyia estrangera que volia comprar Spanair. Aquesta ha estat l’última gran enredada d’Espanya a la burgesia catalana autonomista, i que aquesta fallida s’hagi fet durant un govern de Convergència explica molt bé que el projecte de CiU d’encaix amb Espanya penja d’un fil.

Ara és el moment de fer un pas endavant i de treballar per un objectiu creïble i necessari: assolir l’Estat propi el 2014. L’ambigüitat i els subterfugis ja no serveixen al segle XXI. Amb el PSC anul·lat, ja no és possible la “sociovergència”. Després del fracàs d’Spanair, cap més empresari del poder econòmic catalanista tornarà a invertir en un projecte que tingui com a finalitat “fer que el poble català continuï enganyat”: Convergència ja no tindrà recursos per mantenir l’engany.

Hem arribat al final del camí i, com diu el Cercle Català de Negocis: “Només l’estat propi pot garantir la viabilitat econòmica de Catalunya”: Els que fa molts anys que treballen per assolir aquest objectiu han de saber que ja ha arribat el seu moment! L’enemic de fora, “Espanya” està en fallida i no té recursos per respondre a una procés clar i valent d’autodeterminació de Catalunya.

L’enemic de dins de Catalunya està tocat. Després d’Spanair, l’engany dels polítics al poble ja no tindrà el suport econòmic dels empresaris catalanistes de torn. Arribat en aquest punt, m’agradaria compartir amb vosaltres la nostra idea que no podem deixar passar temps per actuar d’una forma contundent. Què podem fer els empresaris catalans, els autònoms i les PIMES que volem una Catalunya viable econòmicament i integrada a Europa ?
Per a nosaltres hi ha una tasca molt important: Assolir el control de totes les institucions i organismes econòmics de Catalunya que fins ara han estat en mans del poder catalanista encaxista amb Espanya. En 30 anys no han pogut enfonsar Catalunya, i ara saben que, sense suport polític i amb els “grans” empresaris catalanistes tocats, la seva tasca ja no té sentit. Ells saben que el seu moment ja ha passat. El projecte d’encaix amb Espanya ha fracassat: es compleix la teoria de Francesc Pujols: “L’esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

Han caigut els empresaris catalanistes, cauran els polítics que no defensin l’estat propi, i nosaltres hem de preparar la caiguda de tots els presidents i directors d’institucions econòmiques catalanes que durant els últims 30 anys han jugat amb el sentiment i el treball dels catalans. Ells ja no tenen credibilitat i han de ser substituïts. El Cercle Català de Negocis ja s’ha posat a treballar per assolir l’objectiu. Demanem als empresaris, autònoms i botiguers de totes les comarques catalanes, que es posin en contacte amb en CCN per preparar l’assalt a les institucions que durant tants anys han actuat contra Catalunya anul·lant-ne la riquesa i el dinamisme econòmic. L’economia és per a qui la treballa. Ara ha arribat el nostre moment: www.ccncat.cat.

No hi ha Comentaris

Entrevista a Joan Carretero (RAC1)

Joan Carretero

Cliqueu per escoltar l’Entrevista Joan Carretero (21/02/2012).

No hi ha Comentaris

S’aprova la moció d’ERC-RCat a favor de l’ingrés de l’IRPF i l’IVA de l’Ajuntament d’Igualada a l’Agència Tributària Catalana

En el passat ple municipal (21/02/2012) el grup municipal ERC-Reagrupament va presentar una moció  instant a l’Ajuntament d’Igualada a ingressar l’IRPF i l’IVA a l’Agència Tributària Catalana. El tinent d’Alcalde Joan Torras (ERC-RCat) va assegurar en el ple que “volem que Espanya deixi d’espoliar Catalunya” i va defensar la mesura com a “necessària“. La moció va ser aprovada amb els vots a favor d’ERC-Reagrupament, CiU, PSC i ICV. Hi van votar en contra els dos partits espanyols, PP i PxC.

El mateix grup municipal va presentar una moció rebutjant la nova reforma laboral, basant-se, essencialment, en la pèrdua de competències que patia la Generalitat amb aquesta nova reforma. Joan Torras (ERC-RCat) va demanar, també “un marc de relacions laboral propi que tingui en compte les especificitat de la nostra economia productiva”. La moció també va ser aprovada, amb el suport d’ERC-RCat, PSC i ICV.

El previst referèndum escocès també va tenir el seu paper al ple d’ahir. ERC-Reagrupament van presentar una nova moció on s’instava a donar suport al procés democràtic que exerciria Escòcia. Joan Requesens (ERC-RCat) va apel·lar als ciutadans i ciutadanes d’Igualada per donar força a la moció, recordant que “la consulta popular sobre la independència de Catalunya celebrada el 25 d’abril del 2010 va aplegar un percentatge de vot més alt que qualsevol partit present en aquest consistori“. La moció va ser aprovada amb els vots a favor d’ERC-RCat, CiU i ICV. El PSC i PxC es van abstenir i el PP hi va votar en contra.

Finalment, l’última moció presentada (també pel grup ERC-Reagrupament) era referent als recents fets ocorreguts a València, on la policia va agredir als estudiants que es manifestaven a favor de l’educació pública. La moció instava a rebutjar aquests fets. La moció també va ser aprovada.

No hi ha Comentaris

Reagrupament acusa CiU d’aprofitar-se de l’independentisme només per interès electoral

El regidor de RCat a l’Ajuntament de Girona considera que l’abstenció de 8 dels 15 regidors de Convergència i Unió deixa clar que, ara per ara, no es pot comptar amb aquesta formació en el procés d’alliberament nacional català
El dimarts 21 de febrer, el ple de la Diputació de Girona va votar per majoria simple l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència. No obstant això, aquesta adhesió no va prosperar perquè es necessitava que legalment fos aprovada per majoria absoluta i el nombre de vots afirmatius va quedar curt. Concretament, 12 diputats hi van votar a favor (7 de CiU i 5 d’ERC) i 15 es van abstenir (8 de CiU i 7 del PSC).

Reagrupament Independentista del Gironès i el Pla de l’Estany considera extremadament greu que, quan el futur de Catalunya està en joc, el paper de Convergència i Unió sigui, en alguns casos, el de frenar el procés independentista al nostre país en algunes institucions, ja sigui a través dels seus pactes amb el PP o inhibint-se en votacions determinants, com ha estat el cas de la Diputació de Girona.

Fa poc més d’una setmana, CiU portava un munt de càrrecs electes a l’Auditori de Girona en un acte de l’Assemblea Nacional Catalana, on vam sentir un abrandat discurs de l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, a favor de la independència. Doncs bé, quan arriba el moment de defensar aquestes posicions a les institucions, constatem que massa vegades a Convergència i Unió li tremolen les cames.

Des de Reagrupament volem insistir en allò que ja hem dit altres vegades: quan els ciutadans de Catalunya que volen la independència de la nostra nació voten opcions polítiques que no són explícitament independentistes, com ara CiU, passa el que acaba de passar a la Diputació de Girona: qui acaba guanyant és Espanya. El regidor de Reagrupament a l’Ajuntament de Girona, Carles Bonaventura, es va mostrar especialment indignat amb l’actitud de CiU, i en aquest sentit va afirmar: “Tornem a topar amb els eterns dubtes de Convergència i Unió. Quan es tracta d’omplir auditoris, llançar quatre crits i sortir a la foto amb la bandera independentista vénen tots, o molts, però quan el que cal és defensar la independència d’aquest país a les institucions, allà on fins i tot tenen majoria, s’arronsen o tot depèn del voluntarisme dels seus representants; ja veiem el que ha passat a la Diputació de Girona.”

Bonaventura hi afegeix que espera que el que ha passat a la Diputació serveixi perquè “als votants independentistes de CiU els caigui la bena dels ulls i tinguin clar, quan s’acostin eleccions, que si es vol que el procés independentista avanci, cal que es votin formacions independentistes i no pas partits que s’aprofiten de l’independentisme electoralment però que després, a l’hora de la veritat ja els va bé el marc espanyol”.
El també coordinador de RCat a la regió de Girona afirma finalment que la votació dels representants de CiU a la Diputació va ser “especialment decebedora. Només set dels quinze diputats hi van votar favor, menys del 50% dels seus càrrecs en aquesta institució".

No hi ha Comentaris

La marca “España” i l’ofensiva espanyolista

Fa pocs dies, alguns mitjans de comunicació donaven la notícia que Marcelino Oreja, José Pedro Pérez-Llorca, Fernando Morán, Javier Solana, Carlos Westendorp, Abel Matutes, Josep Piqué, Ana Palacio, Miguel Ángel Moratinos y Trinidad Jiménez, tots els quals havien estat ministres d’Afers Estrangers del govern espanyol, juntament amb l’actual, José Manuel García-Margallo, havien signat un article al diari “El Mundo” que de fet significava una veritable declaració d’intencions (o de guerra) contra la pluralitat de l’Estat espanyol. Aquests ministres tenen militàncies diverses: UCD, PSOE i PP, però tots estan d’acord en una cosa: Espanya és una sola “nación” i no ha de tenir absolutament res de “plural”.

El primer que quedava clar d’aquell article és que la llengua espanyola era l’única que calia potenciar, tant internament com arreu del món, i sobretot als Estats Units. És a dir, segons aquests exministres (i l’actual ministre), Espanya ha de fer cultura a tot arreu en espanyol. Sostenen, a més, que cal aprofitar els “millor valors d’Espanya”, fins i tot la monarquia, que és la principal “imatge” de l’Estat (té pebrots la cosa, justament ara…). En el text esmenten també el paper de l’exèrcit espanyol i la seva presència en diversos països en tasques humanitàries i de pacificació. Hi assenyalen que cal aprofitar la feina que fan les ONG espanyoles arreu del món, rendibilitzar els èxits esportius (encara que molts siguin assolits per catalans, cosa que evidentment no diuen), el món de la cuina (també protagonitzat majoritàriament per cuiners catalans i bascos, i evidentment tampoc ho esmenten) i els seus productes.

I al final, la rúbrica definitiva: per fer possible tot això, per aconseguir que Espanya sigui forta al món, cal que abans hi hagi una fortalesa interna a dins de les fronteres de l’Estat i, evidentment, tenint en compte aquests objectius de tan altra volada, tota manca d’unitat, d’homogeneïtat, d’uniformitat… és enemiga de la fortalesa d’aquesta Espanya que recorda la del No-Do.

O sigui, segons aquests il·lustres personatges, el paper d’Espanya al món depèn de com es resolguin “els desafiaments interns” i hi afegeixen que per ser “influents fora de les fronteres espanyoles cal que abans els espanyols siguin forts internament”. I, de portes enfora, aquests salvadors de la pàtria hispana hi afegeixen que la política exterior espanyola ha de tenir una clara visió de “los intereses nacionales”, saber aprofitar el millor que hagin fet els successius governs de l’Estat i mobilitzar i donar suport al dinamisme del conjunt des espanyols.

I tot això ho signen polítics suposadament de dretes, d’esquerres i de centre, però que, com sempre fan els espanyols a diferència dels catalans, es posen d’acord a l’hora de defensar la seva “nación” i fer desaparèixer totes les altres que resten presoneres dins les seves fronteres i que cada vegada tenen menys drets nacionals i més deures constitucionals.

A això hi hem d’afegir també, tal com reproduïen així mateix alguns mitjans de comunicació, que darrerament diversos ministres espanyols s’han reunit amb algunes de les empreses més importants de l’Estat, algunes d’aquestes catalanes, a les quals han demanat la seva col·laboració per potenciar la marca “España”, que ha de ser l’eina perquè l’Estat espanyol faci aquesta ofensiva en l’àmbit internacional. Aquesta operació aniria acompanyada de mitjans i diners, i també de pressions a determinades forces polítiques perquè se centrin en tot allò que és important políticament i econòmica per a l’Estat i deixin de banda tota temptació sobiranista. És a dir, es tracta de bombardejar a tort i a dret amb la marca “España” i de fer invisible tota la resta, tota pluralitat, tota diversitat cultural i lingüística.

En conclusió, potser que tinguem en compte tot això abans de sorprendre’ns per determinats pactes, per determinades declaracions, per determinades incoherències que tot sovint solen caracteritzar la política catalana. Espanya juga a l’atac i no farà presoners. Els catalans, en canvi, encara no sabem a què juguem. Potser que hi posem remei.

No hi ha Comentaris

Reunió de Reagrupament Independentista a l’Alt Empordà

El passat dissabte 11 de febrer al matí a Peralada va tenir lloc una reunió de l’executiva comarcal de l’Alt Empordà de Reagrupament amb la presència dels membres de la junta nacional Roger Granados i Esther Ponsa, a la qual també van assistir Carles Bonaventura, coordinador de la Regió de Girona, i Artur Segura, regidor de Flaçà i membre de la junta de RCat del Gironès.

Aquesta trobada forma part de tot el seguit de reunions que aquest primer trimestre del 2012 celebrarà RCat arreu de les comarques gironines per preparar la nostra organització per fer front al nou cicle polític en aquest territori amb l’objectiu de posar al dia la nostra estructura organitzativa i territorial. Properament també se’n faran a les comarques del Baix Empordà i la Selva. I més endavant a la resta de la Regió II.

Reagrupament aprofita aquests mesos, en què no hi ha cap contesa electoral a la vista per activar l’organització i començar a preparar el nou cicle electoral (eleccions al Parlament, municipals i europees), en el qual el nostre moviment serà present i en què es prioritzaran les aliances amb altres organitzacions independentistes per assolir la màxima unitat possible entre totes les formacions que treballem perquè la nostra nació assoleixi l’Estat propi.

En aquests moments, Reagrupament disposa de més de 2.000 associats en el conjunt dels Països Catalans, uns 400 a les comarques gironines, i l’objectiu principal és millorar la nostra coordinació interna, enfortir la nostra presència local i accentuar la nostra visibilitat com a força política.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Si ets un estat tens tot el que has de tenir i si no ets estat no tens res”

Aquest dimarts, 21 de febrer, Jordi Graupera, a la secció "Gent que m'estimo", del programa de Jordi Basté, El món a Rac1, ha entrevistat el president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero. Podeu escoltar l'entrevista aquí .

A continuació, us ofereim, un extracte d'algunes de les frases de l'entrevista.

"Aquest és un país de tradició catòlica en què hi ha molts catòlics no practicants, doncs hi ha molts independentistes no practicants"

"Aquest país sempre busca eufemismes. La realitat és que, a la pràctica, la gent vol ser espanyola...espanyola diferent, perquè els catalans sempre busquem coses estranyes, però, en definitiva, volem jugar contra el Reial Madrid"

"És possible que els que hem intentat liderar això no n'haguem sabut prou. No vam donar peu que els ciutadans confiessin en nosaltres"

"La majoria dels ciutadans prefereixen definir-se d'una manera, però actuar d'una altra"

"Jo sempre he dit i ho mantinc que cada país té el que es mereix"

"El principal obstacle per la independència és que els catalans no ho exigim de debò".

 "La independència no és una cosa que te la donen; te l'agafes. Si els catalans la volem agafar, la tindrem".

"L'Estat espanyol no té res a dir si diem que volem ser independents".

"I sempre volem que els altres ens facin la feina. He sentit coses tan absurdes com a veure si Madrid es cansa de nosaltres i ens expulsa".

"El problema no és la manca d'unitat per repartir els pocs vots independentistes..... el problema és que són pocs!"

"Reagrupament continua perquè estem convençuts que tenim raó.... altra cosa és que, fins avui, no ens la donen...com que som tossuts seguirem intentant-ho"

"Convergència és l'invent més gran que s'ha fet en política els darrers anys perquè se'n surten de tot. Són capaços de dir concert econòmic, després pacte fiscal, i ara es veu que ve una rebaixa i amb 6.000 milions ja fem".

"Jordi Pujol ens va enredar durant anys i anys. És més, als independentistes, ens havia ridiculitzat, ens havia anatemitzat. Feia veure que tots els independentistes érem uns eixelebrats, que no sabíem on anàvem. I ara va dient que potser sí que tenim raó"

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Si ets un estat tens tot el que has de tenir i si no ets estat no tens res”

Aquest dimarts, 21 de febrer, Jordi Graupera, a la secció "Gent que m'estimo", del programa de Jordi Basté, El món a Rac1, ha entrevistat el president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero. Podeu escoltar l'entrevista aquí .

A continuació, us ofereim, un extracte d'algunes de les frases de l'entrevista.

"Aquest és un país de tradició catòlica en què hi ha molts catòlics no practicants, doncs hi ha molts independentistes no practicants"

"Aquest país sempre busca eufemismes. La realitat és que, a la pràctica, la gent vol ser espanyola...espanyola diferent, perquè els catalans sempre busquem coses estranyes, però, en definitiva, volem jugar contra el Reial Madrid"

"És possible que els que hem intentat liderar això no n'haguem sabut prou. No vam donar peu que els ciutadans confiessin en nosaltres"

"La majoria dels ciutadans prefereixen definir-se d'una manera, però actuar d'una altra"

"Jo sempre he dit i ho mantinc que cada país té el que es mereix"

"El principal obstacle per la independència és que els catalans no ho exigim de debò".

 "La independència no és una cosa que te la donen; te l'agafes. Si els catalans la volem agafar, la tindrem".

"L'Estat espanyol no té res a dir si diem que volem ser independents".

"I sempre volem que els altres ens facin la feina. He sentit coses tan absurdes com a veure si Madrid es cansa de nosaltres i ens expulsa".

"El problema no és la manca d'unitat per repartir els pocs vots independentistes..... el problema és que són pocs!"

"Reagrupament continua perquè estem convençuts que tenim raó.... altra cosa és que, fins avui, no ens la donen...com que som tossuts seguirem intentant-ho"

"Convergència és l'invent més gran que s'ha fet en política els darrers anys perquè se'n surten de tot. Són capaços de dir concert econòmic, després pacte fiscal, i ara es veu que ve una rebaixa i amb 6.000 milions ja fem".

"Jordi Pujol ens va enredar durant anys i anys. És més, als independentistes, ens havia ridiculitzat, ens havia anatemitzat. Feia veure que tots els independentistes érem uns eixelebrats, que no sabíem on anàvem. I ara va dient que potser sí que tenim raó"

No hi ha Comentaris