Arxiu maig, 2012

Cerimònia en memòria de Jordi Gomis i Ollé

L'enterrament del company Jordi Gomis tindrà lloc aquest dimarts, 29 de maig, a l'Església d'Alcover a la una del migdia.

Jordi Gomis. En memòria  

No hi ha Comentaris

Amic meu

Que difícil és escriure sobre un amic que fa unes hores xerraves i, en sec, el destí se’l emporta. En Jordi era una bona persona. No és un compliment, els que el vam conèixer sabem que això sintetitza totes les qualitats d’un amic: generositat, fidelitat, solidaritat i, estimació als altres.

Amb ell  i amb altres companys vam realitzar una de les campanyes electorals més intenses que recordo. Vam compartir moltes hores i va ser llavors quan es va manifestar la seva personalitat d’esperit de grup amb la gent que no el coneixia tant: forjada a la muntanya i amb valors familiars sòlids.

És indiscutible que avui ell era qui ens liderava al Camp el camí de l’orgull pel projecte: sempre recordaré les hores i hores que hem gaudit parlant del país i el seu anhel de llibertat. També guardaré com un dels tresors més preuats les contínues mostres d’ànims, encoratjament i, sobretot, d’alegria que em va proporcionar.

En Jordi tenia la gran virtut de no dramatitzar les situacions difícils, ans el contrari: positivitzar-les. Em consta que en el seu lloc de treball era altament valorat: el seu talent l’havia portat a obrir i consolidar el mercat francès.

És impossible en un espai reduït, i amb un estat d’ànim penós, poder explicar tots els aspectes d’un amic com en Jordi, de qui mai havies pensat que un dia l’hauries de descriure, ja que era, simplement, el Jordi que sempre hi era.

Durant un míting central a Barcelona vaig definir els companys del Camp i les Terres de l’Ebre com a Almogàvers i vaig emfatitzar que el nostre Gran Capità es deia Jordi Gomis. Amb llàgrimes als ulls, avui li diem: Adéu, Gran Capità! Adéu, Patriota! Adéu, Amic meu!

No hi ha Comentaris

100 anys de Tísner, gran escriptor i patriota

Avui fa 100 anys que va néixer l'escriptor i patriota Avel·lí Artís-Gener, conegut pel seu pseudònim de Tísner. Personatge polifacètic, celebrat autor de mots encreuats, traductor de García Márquez, Tísner és autor d'una important obra literària que creiem que cal revitalitzar. Com a exemple d'aquesta obra, us oferim la ressenya que va publicar al mes de març el butlletí La Veu  sobre la novel·la L'enquesta del canal 4 , amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi fa 40 anys.

______________________________________________________________________________________________________________

40  anys de L’enquesta del canal 4 d’Avel·lí Artís-Gener

Aquest 2012, any del centenari del seu naixement, fa 40 anys que Avel·lís Artís-Gener va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la L’enquesta del canal 4, obra que només s’ha tornat a publicar en el recull de les obres completes (1993) i en una col·lecció esporàdica de venda en quioscs anomenada “Grans èxits” l’any 1994. En general, ens sembla que cap obra d’Artís-Gener no s’ha tornat a publicar al segle XXI, cosa que, francament, és una manifestació de la debilitat de la nostra cultura. La narrativa d’Artís-Gener és interessant i conté elements poc explorats en el nostre panorama literari que la continuen fent atractiva per al lector actual. També és possible que el gruix de la biografia de l’autor, la seva personalitat, el pare dels mots encreuats en català, el ninotaire, etc. ens hagin amagat una obra novel·lística de qualitat.

L’obra que comentem és una excel·lent novel·la que la crítica ha relacionat amb Aldous Huxley (Un món feliç) i també amb autors clàssics de ciència-ficció com Isaac Asimov i Ray Bradbury. Nosaltres hi trobem també ressons de George Orwell (1984), Arthur C. Clarke i, en alguns passatges, fins i tot, de Franz Kafka (El procés). Només amb la nòmina de referents que acabem d’enumerar, la novel·la d’Artís-Gener ja constitueix una obra ben singular dins la nostra literatura; però, a més, és una novel·la amena que ofereix una lectura enriquidora, a la qual, segons que afirma Joan Oliver al pròleg, hauria escaigut també el títol “L’home i el Leviatan”.

La novel·la presenta amb minuciositat les interioritats de WERTV-Canal Quatre, una cadena de televisió que constitueix un univers tancat, opressiu, jeràrquic i alienant (el Leviatan d'Oliver), per mitjà de la transcripció de diverses entrevistes amb persones que hi treballen, cosa que en fa multiplicar els punts de vista i n’ofereix una imatge rica i completa. Per mitjà d’aquesta tècnica més periodística que narrativa, va apareixent de forma nítida l’al·legoria de la rígida estructura piramidal del Canal 4 amb un règim dictatorial, del qual hi havia experiència ben viva l’any de publicació de l’obra (1972). També hi apareix un grup d'oposició, el Trajecte, que intenta boicotejar la cadena de televisió. L’autor defuig, però, una aproximació maniquea a consciència i no s’està d’expressar també els dubtes pels mètodes expeditius i igualment anul·ladors de l’individu que utilitza el grup opositor: “El Trajecte era un compàs d’espera que hàbilment se servia dels mètodes d’allò mateix que combatia, de la mateixa manera que la vacuna conté el virus que destrueix finalment.” (p. 300). No en revelarem el final per animar a qui ens llegeixi a endinsar-s’hi, però el text deixa espai a l’esperança en el gènere humà.

Cal destacar el gran treball de llenguatge de la novel·la, esperable pel gran domini de la llengua de Tísner, que adapta amb molt d’encert el registre lingüístic al tarannà de cada personatge i inventa uns noms dels personatges molt eficaços per a atribuir a l’obra un aire de novel·la utòpica. El llibre no és una novetat (té 40 anys!), però llegint-lo celebrareu com Déu mana el centenari de l’autor i, al capdavall, a les nostres lletres no anem sobrats d’autors que arrisquin amb obres de to experimental i ambició.

No hi ha Comentaris

Herois 1714 Alella (1)

Reagrupament Alella dóna suport a aquesta iniciativa de l'Ateneu Alellenc i hi col·laborarà activament. Animem a tots els pobles que tinguin entre els seus fills defensors de les llibertats que participessin d'aquests fets cabdals de la nostra història a recuperar-ne la memòria, i els trametem la invitació feta des de l'Ateneu per a qualsevol possible col·laboració. Us animem també a tots a participar del projecte i a fer-ne difusió per a que arribi a tots els catalans.

Visca la Terra!

Presentació del projecte  Herois 1714 Alella

Encetem aquest projecte des de l'Ateneu Alellenc, per tal de recuperar uns temps, uns fets i unes gents que els visqueren. No són uns fets qualssevol, car evidenciaren el caràcter i la personalitat d'un poble i foren la entrada a un temps de foscor i negació. El nostre desconeixement i la reducció d'aquest anys a tòpics i mentides convertides en veritats a cop de ser repetides fins l'absurd, fan més imprescindible, si és que això és possible, la necessitat de recordar i posar en just valor les accions dels que ens precediren. D'aquesta faiçó recuperem el que ens pertany per dret i renaixem com a poble, com a nació.

Permeteu-nos que abans del què us expliquem el com.

El projecte que encetem tindrà una durada d'un any, començant aquesta Diada de 2012 i cloent-se un any després a la Diada de 2013. Serà aquest any que dedicarem als fets en que intervingueren els nostres herois, en el seu 300 aniversari. Començarem amb una exposició, coincidint amb la festa de la verema, fins el dia onze. Dins d'aquesta exposició es duran a terme xerrades, presentacions i d'altres actes. Després i fins a cloure l'any anirem programant diferents actes divulgatius cada mes fins acabar amb una altra exposició coincidint amb la festa de la verema 2013 i acabant aquell onze de setembre.

Per tal d'aconseguir el màxim efecte, i que tota la informació quedi disponible per a consulta hem creat aquest blog, on anirem incloent tota la informació i material gràfic i visual que es vagi generant. D'aquesta manera el blog anirà creixent amb el projecte i gràcies a les aportacions dels nostres col·laboradors. En aquest camí, que podrem fer tots i en qualsevol moment, anirem recuperant el nostre passat, i esperem que d'aquesta manera puguem entendre millor el nostre present i encarar amb esperança i decisió el nostre futur.

Què és el que hem de recuperar i per què celebrem el 300 aniversari el 2013 i no el 2014?

Comencem explicant el perquè de la data.

Tenim per cert que commemorem com a diada nacional l'onze de setembre un record de la derrota de Barcelona l'any 1714, que fou el final d'una guerra hispànica per la successió a la corona espanyola. Si bé els fets i la manera com ens els han explicat podrien induir-nos a acceptar com a certa aquesta afirmació, el nostre objectiu és revisar-la per demostrar quina va ser la realitat, i al fer-ho evidenciarem la inexactitud intencionada d'aquest discurs que ens hem empassat sense quasi qüestionar.

A la mort de l'últim sobirà dels estats hispànics de la casa del Habsburg, Carles II sense descendència, s'obri la cursa a la successió, que acabà amb la usurpació de la corona per part de la família dels borbons. Aquesta havia estat exclosa explícitament de la línia de successió pel pare de Carles II, el sobirà Felip III, i ratificada aquesta exclusió pel mateix pontífex, que és qui ratificava a reis i emperadors. S'ha demostrat a bastament que el testament que nomenava successor a Phillipe, Duc d'Anjou (el que seria Felip IV a Catalunya i V a Castella) és fals. Per tant, comença el conflicte amb mentides (actitud com veurem habitual en els borbons) i traint la voluntat expressa dels sobirans de la dinastia regnant fins aleshores, amb la complicitat de la cort, noblesa i església castellanes, principalment, que pretenien culminar així una uniformització de tots els regnes i territoris als usos i lleis de Castella. Un procés que ja havia començat obertament amb el Memorial del Conde-Duque de Olivares a Felip III en el primer terç del s.XVII.

Per aquest motiu estenem el període a estudiar des dels inicis d'aquest segle fins a ben entrat el s.XVIII. Veurem també l'estreta relació de la Guerra de Separació (mal anomenada dels segadors) amb la següent de successió, configurant la primera com a clar antecedent de la segona, amb intencions i objectius coincidents.

La importància i valor dels fets que treballarem dóna com a any cabdal el 1713. És l'any de la signatura dels tractats o acords d'Utrecht, que conclouen el conflicte successori a la corona hispànica. Entrem doncs en aquest any en un nou conflicte que ja no és per la successió.

Catalunya, mitjançant la reunió de la Junta de Braços de la Diputació del General (Generalitat) en absència del sobirà legitim, Carles III d'Àustria, que havia abandonat el Principat, decideix el juliol de 1713 continuar sola la guerra contra les dues corones borbòniques, la francesa i la castellana, EN  DEFENSA DE LES SEVES LLIBERTATS I CONSTITUCIONS  que constituïen el nucli de l'estat que conformaven els territoris catalans de la monarquia hispànica, en aquells moments, el propi principat com a matriu (incloent l'actualment anomenada “franja de ponent” i els comtats del nord cedits a França pel Tractat dels Pirineus per Felip III de manera il·legal), i els Regnes de València, Mallorques, Aragó, Sicília, Nàpols, Còrsega i Sardenya. Alguns d'ells ja ocupats per els usurpadors borbons.

Aquesta decisió de continuar la guerra a ultrança fou comunicada mitjançant Ban a la població el nou de juliol, i per carta a l'Emperador Carles d'Àustria i a d'altres representants.

Aquest és el comportament heroic que volem destacar, i que es produí col·lectivament el juliol de 1713. Més enllà de comportaments heroics puntuals més o menys freqüents davant el esdevenir d'uns fets, dels que el comú de la població no en tenia el control, el fet que volem remarcar i que traspua heroïcitat, honor, orgull, responsabilitat, amor a la pàtria, i compromís en la defensa de l'estat de dret i de les llibertats i Constitucions de la nació és:

La ferma i conscient decisió, amb total i complet coneixement de totes les circumstàncies i de la magnitud de la força de l'adversari al qual decidien enfrontar-se. El manteniment d'aquesta decisió a ultrança, menyspreant el perill d'enfrontar-se a un exèrcit molt més nombrós i a uns estats, el francès i el castellà, en aquell moment amb molts més recursos, ja que la resta d'aliats havien abandonat la lluita. La certesa en la justícia de la seva lluita, i la manera d'enfrontar-la, sense defallir, i de manera conscient, organitzada i professional. No fou una lluita de civils desarmats contra l'invasor, es desplegaren unes forces i uns exèrcits amb un entrenament, equipament, valor, comandaments, armament, disciplina i tàctiques molt superiors a les de l'enemic, encara que menys nombroses. Així com el suport de la població, malgrat la dura repressió i política de terror, extermini indiscriminat i saqueig, duta a terme per les forces borbòniques.

Per aquesta raó i moltes d'altres que anirem descobrint al llarg d'aquest any, és per el que volem commemorar els 300 anys d'aquesta decisió en el marc d'un conflicte que encara no s'ha clos, i que no ho farà mentre quedi un sol català que estimi la terra i treballi i lluiti per la seva llibertat.

Els honors que retrem als herois del nostre poble: Salvador Lleonart, Francesc Lleonart, Jaume Lleonart, Marianna de Copons i Josep Antoni Mata Copons , volem que es facin extensius a tots aquells ja siguin de nom conegut, com molts d'altres que quedaran en l'anonimat, per la seva participació en la honorable lluita de tota una nació.

Fi de la primera part, en la següent exposarem les tesis i eixos de treball.

No hi ha Comentaris

Reagrupament porta a l’Ajuntament de Banyoles la moció de suport a la iniciativa ciutadana europea perquè un futur estat català pugui ser membre de la UE

Xavier Bosch, regidor de RCat al grup Junts per Banyoles, és qui ha impulsat aquesta moció que es debatrà avui dilluns al consistori banyolí

Fa poc, els ajuntaments de Vic, Girona i Olot, entre d’altres, ja s’han adherit a la proposta i d’aquí a un parell de dies també arribarà al de Flaçà

Xavier Bosch, regidor de Reagrupament al grup Junts per Banyoles, que integren ERC i RCat, portarà avui dilluns al ple de la capital del Pla de l’Estany una moció de suport a la iniciativa ciutadana europea que set ciutadans de set estats de la Unió Europea van presentar el passat 1 d’abril, amb l’objectiu que un futur nou estat europeu que se separi d’un estat ja membre pugui ser membre de ple dret de la UE –si els seus ciutadans hagi ho desitgen– sense que hagi d’iniciar des de zero tot el procés d’adhesió.
Des de RCat creiem que es tracta d’una proposta molt oportuna. Malgrat que diversos tractats europeus, com per exemple el conveni de Viena, deixen força clar que uns ciutadans que ja tenen la condició de ciutadans de la Unió Europea, no poden perdre-la pel fet que el territori en el qual resideixen s’independitzi d’un estat ja membre de la UE, i que el nou estat té dret a subrogar-se, si els seus ciutadans així ho desitgen, a tots els acords, tractats i convenis que havia signat l’antic estat al qual pertanyien tan sols comunicant-ho als organismes internacionals, queden encara massa llacunes per resoldre.
Unes llacunes que, sens dubte, Espanya voldrà aprofitar quan arribi el moment de la secessió de Catalunya, un moment que els espanyols cada vegada veuen més inevitable. Des de fa unes setmanes, el discurs d’alguns dirigents del PP i del PSOE ha experimentat un canvi substancial. Fins fa poc, se centraven a intentar desprestigiar i desqualificar l’independentisme dient que era una opció minoritària, radicalitzada, la qual una majoria de la societat catalana mai no acceptaria. Ara, en canvi, representants destacats del PP, com ara María de los Llanos de Luna o Antonio Basagoiti, i també del PSC, com el mateix Pere Navarro,  estan centrant els seus esforços a dir que Espanya vetaria que una Catalunya independent continués formant part de la Unió Europea, la qual cosa, segons ells, comportaria enormes problemes a l’economia catalana, sobretot a les seves exportacions a països membres de la UE.
Per tant és important que des de l’independentisme es desautoritzi i es desmunti aquest discurs centrat en l’amenaça i l’engany, i en aquest sentit, cal felicitar els regidors de Reagrupament que, com a Banyoles, estan portant als seus ajuntaments mocions de suport a aquesta ICE, perquè hem de fer que aquesta iniciativa s’escampi com una taca d’oli arreu dels Països Catalans.

No hi ha Comentaris

No t’oblidarem mai, Jordi

Aquest diumenge ha mort a la muntanya el company Jordi Gomis, "independentista, muntanyenc i associat a Reagrupament", com es definia ell mateix a Twitter. Precisament, l'article de la portada del web de Reagrupament quan va morir era signat per ell i corresponia a una sèrie de textos sobre 'Economia i estat propi', de la qual ja ens havia enviat altres textos que publicarem properament. Sentim una immensa tristesa pel fet que torni a la portada per aquesta tristíssima notícia.

Ens afegim al dol de la família i, en record d'en Jordi, publiquem a continuació un emotiu text del company Marc Cros. Jordi, no t'oblidarem mai.

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Família reagrupada, ens ha deixat un dels nostres millors homes, en Jordi Gomis, patriota de tota la vida, il·lusionat pare i un gran amic. Què us he de dir, tots el coneixeu. Tot i que era un expert excursionista i havia escalat durant molts anys, se l'ha endut la muntanya. Perdem un dels independentistes més clarividents, d'una ràpida dialèctica i que pencava molt i bé.

Mai oblidaré aquella nit de campanya en la qual vam encartellar ell i jo sols fins a tres comarques del Camp en una nit, matinada que fotia molt vent. Catalunya era el centre de totes les converses i totes les il·lusions, però s'hi podia xerrar de tot, història, empresa, futbol, afers locals, llibres i sempre amb molt d'humor, gaudint de la batalla. Tenia un somriure singular, abraonat i ampli, que es reconeixia a diversos metres de distància. Aquella campanya al seu costat mai l'oblidarem.

Després de la desfeta, es va prendre uns mesos de reflexió, per carregar piles; i just per a les següents eleccions ja estava al peu del canó. Alegre, combatiu i sempre dempeus per la pàtria. Darrerament, vam compartir el primer no vull pagar popular, -ell portava anys sense pagar peatges!- i també vam coincidir de rebot en aquella estrafolària quedada per omplir la plaça Sant Jaume d'estelades. La setmana passada va ser el darrer cop que el vaig veure, encara no em puc fer la idea d'aquesta tragèdia.

El darrer Sant Jordi va venir a Reus a fer la parada, la controlàvem tot fent al vermut a la terrassa que teniem just al costat, a la tarda va venir amb els seus, la seva dona i la seva filla. Recordo que va comprar el llibre de l'Heribert Barrera sobre en Cambó, patriota que també ens ha deixat fa poc i que tenim en ment retre-li un gran homenatge a Reus aquest estiu. Com sempre, el dia que vam enterrar a Reus el president Barrera, en Jordi hi era, ell va portar la única estelada que hi havia en aquell humil comiat.

Són masses els records i costarà molt aixecar-se, un cop molt dur per tots els companys de les comarques del sud, i en la vessant familiar és una immensa desgràcia. Avui iniciava la seva etapa d'articulista a can Nació Digital, n'estava molt il·lusionat. Demà sabrem més coses, ara mateix no puc dormir. Una abraçada molt forta tothom. Era el millor reagrupat. Mai l'oblidarem.

No hi ha Comentaris

Reagrupament fa onejar l’estelada a l’Ajuntament de Flaçà

El regidor de Reagrupament Independentista, del grup “Junts per Flaçà”, acompanyat d’associats de Reagrupament i membres de l’associació Estel Negre de la població, ha penjat una estelada al màstil de l’ajuntament aquest divendres.

El fet s’ha esdevingut dos mesos després que es fes cas omís de la queixa que la senyera de l’exterior de l’ajuntament estava estripada, cremada pel sol i a punt de caure. Reagrupament considera que la desídia de l’equip de govern deixa el símbol de la nostra nació al nivell d’un drap brut i esparrecat, la qual cosa legitima l’acció popular.

Així mateix, Reagrupament demana a l’ajuntament que mantingui al seu lloc l’estelada en coherència amb el fet de ser un municipi adherit a l’Associació de Municipis per la Independència.

No hi ha Comentaris

Oriol Junqueras veu l’independència com la única solució per a salvar Catalunya

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, va ser ahir a Tribuna de Girona per oferir una conferència a la qual també van assistir diversos membres de la comissió executiva de Reagrupament del Gironès. En aquest sentit, cal recordar que ERC i RCat tenen un acord de coalició que va permetre que Teresa Jordà fos escollida diputada per Girona al Congrés dels Diputats de Madrid i que també mantenen pactes municipals en alguns ajuntaments del territori, com per exemple Banyoles, Flaçà…

Amb un ple absolut d’assistència, Junqueras va parlar de la “necessitat” de caminar cap a la independència com a única solució possible a la gravíssima situació d’espoli i crisi econòmica que vivim. L’historiador va donar xifres i dades molt concretes amb l’objectiu d’argumentar, fins a la sacietat, que amb l’Estat espanyol no ens en sortirem. Va qualificar Espanya com el país més incomplidor de la Unió Europea, amb més de quatre-cents expedients oberts al si de la Comissió, i el va acusar de ser un estat que no genera cap mena de confiança a Europa ni al món, motius tots ells que ens han de fer pensar que no es pot pactar res de nou amb un estat que ja no compleix ara, i que de facto no ha complert mai en gairebé res. Junqueras va esmentar, fent honor a la seva professió i a títol d’exemple, que Espanya és l’estat que ha fet més suspensions de pagaments, catorze en quatre-cents anys, per contraposar aquesta dada a la confiança que Catalunya com a país genera als mercats, a Europa i al món.
El republicà va recordar que Catalunya encara fa grans coses, fent al·lusió a la investigació acadèmica i a les exportacions, com les ha fetes sempre, i va explicar que fou l’únic país del món capaç de fer la revolució industrial sense ser productor de cotó, ferro ni carbó. Va deixar clar, doncs, el gran potencial que no només tenim encara actualment malgrat la nefasta situació actual, sinó el que podem tenir, i que malbaratem dia a dia pel fet de continuar formant part de l’Estat espanyol.

La conferència va finalitzar amb un torn obert de preguntes a les quals el també alcalde de Sant Vicenç dels Horts va respondre exposant que estava plenament convençut que una Catalunya independent seria plenament acceptada a la Unió Europea, argumentant a un assistent que semblava tenir algun dubte sobre el futur encaix de Catalunya a Europa, que, si per alguna cosa es va caracteritzar el segle passat, fou pel naixement de nous estats, ara tots ells membres de ple dret de la Unió Europea. Dades històriques i econòmiques per argumentar el perquè de la necessitat d’assolir l’estat propi.

Rosa Cruz i Puig
Coordinadora de Reagrupament Gironès

No hi ha Comentaris

Espanya mostra el seu rostre més intolerant amb motiu de la copa de l’elefant

Confiscacions de perillosos xiulets, identificacions de persones per portar un xiulet, expulsions d'aficionats amb banderes estelades, permivissitat amb grups neofeixistes, manipulacions de la megafonia per intentar ocultar la xiulada, entre altres mostres d'hostilitat, posen de manifest la manca de tolerància d'Espanya amb la diversitat, que s'han viscut amb motiu de l'anomenada copa de l'elefant. 

Nombrosos aficionats han estat objecte de coaccions per part de la policia i s'han sentit menys lliures que mai pel tracte a Madrid, on aquest divendres ha tingut lloc la final. Joaquim M. Puyal a Catalunya Ràdio lamentava l'ambient generat abans de la final de la copa de l'elefant i es queixava del fet de saber que no era ben rebut.

Reagrupament, com a associació política que persegueix la llibertat de la nostra nació, recorda que guanyar títols esportius no ens conduirà a la llibertat. Ara ens cal guanyar la independència. 

No hi ha Comentaris

Caravana del Bages per la Independència

Horaris de pas (aproximats)de les 6 columnes de la Caravana del Bages per la independència:


La Columna Cardener:

  • 9h concentració a Cardona (a la pujada del Castell, a la fira: xocolatada, gegants, Banda Municipal i benvinguda per part de l’Alcalde); sortida a les 10h cap a Súria.

  • 10’25h arribada a Súria (a la plaça Sant Joan: lectura manifest per part de la pubilla).

  • 11h arribada a Callús (davant de l’Ajuntament).

  • 11’30h arribada a Sant Joan de Vilatorrada (concentració a Cal Gallifa, al Mas Llobet, benvinguda de l’alcalde); s’hi incorpora la caravana de Fonollosa (Zona esportiva) i sortida a les 12h cap a Manresa (pel Congost).

La Columna Llobregat:

  • 9h concentració a Navàs (plaça Gaudí; xocolatada, actuació bastoners i geganters); sortida a  les 10h cap a Balsareny.

  • 10’25h arribada a Balsareny (a la plaça de l’Ajuntament).

  • 11h arribada a Sallent (entrant al poble pel Pont Nou).

  • 11’30h arribada a Santpedor (a l’esplanada del camp de futbol; actuació dels bastoners); sortida a les 12h cap a Sant Martí de Torruella per anar fins a Manresa.

La Columna Gavarresa:

  • 9h concentració a Sant Feliu Sasserra (a la carretera d’Oristà; i caminant fins a la plaça Major; xocolatada), per sortir a les 10h cap Avinyó.

  • 10’30h arribada a Avinyó (cruïlla d’Oló; ballada dels bastoners d’Artés); s’hi incorporen els que venen de Santa Maria d’Oló, per marxar cap a Artés.

  • 10’45 arribada a Artés (parada del bus davant del Kanal; lectura del Manifest de la Caravana, actuació dels bastoners); per sortir a les 11’15h cap a El Pont de Cabrianes, Torroella de Baix i cap a St. Fruitós.

  • 11’30h arribada a Sant Fruitós; s’afegeix al final de la columna del Moianès; s’aparcaran els vehicles al C/Arquitecte Gaudí i caminant cap a la plaça de l’Onze de setembre (Cobert de la Màquina de Batre), l’alcalde farà un petit parlament i tot seguit, al marxar cap al parc de l’Agulla, la caravana travessarà l’avinguda Sant Joan, per davant de la Plaça Alfred Figueres (Nexe) on s’hi estaran fent els actes organitzats a Sant Fruitós per col·laborar amb la Marató per la pobresa. La caravana hi contribuirà pagant un “peatge” voluntari consistent en un producte alimentari o 1 €); i cap a Manresa.

La Columna Moianès:

  • 9h concentració a l’Estany (a la plaça del Monestir); sortida a les 9’15h cap a Moià.

  • 9’30h arribada a Moià (xocolatada a la plaça de l’Església; benvinguda de l’Alcalde, lectura del Manifest i actuació dels bastoners); sortida a les 10’15h cap a Calders.

  • 10’30h arribada a Calders, on s’hi incorporen els vehicles de Monistrol de Calders; sortida a les 10’45 cap a Navarcles.

  • 11h arribada a Navarcles; sortida a les 11’15h cap a St. Fruitós.

  • 11’30h arribada a Sant Fruitós, i s’hi incorpora la columna de la Gavarresa, per marxar junts cap a Manresa.

La Columna Montserrat:

    • 9h concentració a Monistrol de Montserrat (plaça de la Font Gran; esmorzar; benvinguda de l’alcalde) sortida a les 10h cap a Castellbell i el Vilar.

    • 10’15h arribada a Castellbell i el Vilar (a l’esplanada d’El Caliu; rebuda de l’alcaldessa i lectura del manifest); sortida a les 10’30h cap a St. Vicenç de Castellet.

    • 10’45h arribada a St. Vicenç de Castellet (Plaça del Pi; rebuda de l’alcalde i lectura del manifest); sortida a les 12’30h cap al Pont de Vilomara i fins a Manresa.

    La Columna Diagonal (reservada només per a les motos):

    • 9h. concentració a Bruc; sortida cap a St. Salvador de Guardiola,

    • 10h arribada a St. Salvador de Guardiola; per sortir a les 10’15h cap a Salelles, barri del Xup i Manresa.

    • 10’30h arribada a Manresa, on recorren diversos carrers de la ciutat, fent parada davant del Mercat de la Sagrada Família (11h) i a les 12h (al carrer Primer de maig, davant del Baixador del Ferrocarrils Catalans).

    Finalment, els ciclistes també es sumaran a la Caravana:

    • 9h concentració a la Plaça 11 de Setembre de Manresa; sortida a les 9’15h en direcció a Sant Fruitós, Calders, Artés, Santpedor, Callús, Sant Joan de Vilatorrada i altre cop Manresa (carrer Primer de maig, davant del Baixador del Ferrocarrils Catalans).
    • 12h  concentració al carrer Primer de maig (davant del Baixador del Ferrocarrils Catalans), per sortir a les 12’15h pujant pel carril bici de Manresa fins el Parc de l’Agulla.

    Pels de Manresa i els de fora de la comarca es recomana anar a qualsevol del pobles que inicien una de les 6 columnes, però tothom es podrà incorporar al poble que vulgui.

    Hora prevista d’arribada al Parc de l’Agulla: al voltant de dos quarts d’una del migdia, on hi haurà un acte final, amb parlaments, actuacions musicals (i alguna sorpresa) i una gran botifarrada popular.

    Dinar: els tiquets per al dinar, elaborat amb productes de la comarca, es podran comprar a les capçaleres de les columnes i al Parc de l’Agulla el mateix diumenge 27.

    La intenció és circular entre les poblacions a velocitat sensiblement superior a la mínima, entrant a cada població per fer-hi una petita parada per realitzar algun tipus d’acte, la qual cosa permetrà que es desfaci la “cua” que es pugui originar durant la circulació entre poble i poble. A l’arribada al Parc de l’Agulla, un servei d’ordre de l’organització indicarà als conductors a on han d’aparcar (hi ha pàrquing previst per a uns 800 cotxes).

    No hi faltis, serà una gran festa.

    Fes-ho córrer! Ajuda’ns a fer-la molt grossa!

    No hi ha Comentaris