Arxiu maig, 2012

Economia i Estat Propi (IX). Dèficits i balances fiscals

Últimament, els dèficits públics són un dels temes econòmics de moda, en un ambient on l’austeritat s’ha convertit en un valor. Les dades publicades pel govern espanyol deixen Catalunya com una de les pitjors comunitats autònomes en matèria de dèficit públic. Concretament, segons Montoro, ministre del ram, estem a la dotzena posició d’un total de 17 comunitats. En Montoro, tal com feia el Gran Capitán quant presentava els comptes fa allò de: “por palas, picos y azadones, cien millones”. Dic això, perquè Catalunya, que genera el 20% del PIB estatal, i que aporta a les arques d’aquest insaciable Estat milers de milions euros cada any, fins arribar al punt que el 40% dels impostos que paguem els catalans, marxen per no tornar mai més, encara la presenten com una regió “malgastadora i culpable” de la situació de suspensió de pagaments en què es troba l’Estat espanyol.

Però, és clar, després d’espoliar-nos el 10% del nostre PIB, el pressupost de Catalunya esdevé deficitari, i a més encara hem de pagar uns interessos per finançar l’endeutament que necessitem per cobrir el dèficit. En resum, ens espolien, ens prenen els diners que hem generat amb la riquesa creada, i després hem de demanar crèdits per poder mantenir el retallat estat del benestar que tenim els catalans. És per això que al gràfic adjunt hi afegim, a les dades de dèficit públic, l’últim resultat publicat de les balances fiscals per fer una aproximació de com canviaria la situació. El resultat, el podeu veure al gràfic, Catalunya té un superàvit del 6%, es a dir, si els catalans disposéssim de tots els impostos que paguem, amb el mateix pressupost del 2011, seriem un dels pocs territoris de la UE sense dèficit. Podríem jugar a la lliga dels rescatadors, i no a la dels països rescatats a les ordres d’Angela Merkel. Excepte Madrid, la resta de territoris que encapçalen el rànquing són de cultura catalana o basca, mentre que hi ha territoris com Extremadura, que dilapiden recursos, arribant a dèficits acumulats del 25% del que generen, absolutament insostenible.

Aquest gràfic ens ensenya on està el vertader forat d’Espanya. Els catalans, tenim a les nostres mans el poder de decisió. Mentre optem per continuar formant part d’una Espanya que dilapida els recursos que generem empobrint-nos fins a límits insospitats, no ens en sortirem. Els independentistes i la gent que formem part de Reagrupament tenim clar que volem un estat pròsper que sigui un motor econòmic del sud d’Europa, i això només o assolirem el dia que puguem arribar a tenir un Estat català independent. Les dades són aclaparadores, com també ho són contra aquells que esperen obtenir un pacte fiscal: em podeu dir d’on traurà les misses Espanya sense els recursos de Catalunya? La independència, és la única solució viable.

Nota: Les dades del gràfic són fetes públiques pel Ministeri d’Hisenda espanyol, combinades amb les darreres balances fiscals publicades.

Articles anteriors en aquesta sèrie:

  1. L’espoli fiscal     
  2. A Catalunya hi ha massa funcionaris?    
  3. El sistema sanitari    
  4. Les infraestructures    
  5. La Seguretat social         
  6. Monopolis que ens ofeguen    
  7. Els estats petits són inviables?
  8. Retallar no servirà de res

No hi ha Comentaris

Els corifeus ho diuen: Si Espanya cau, Catalunya també

Escolto el grapat de botiflers del grup Godó, i els seus representants polítics i és patètic. Tots ells intenten ara donar bones notícies i ens volen fer creure que la reunió del president de França i la Merkel serà extraordinària, amb “criteris mutus” per salvar Europa i concretament Espanya. Que si bons europeus, que si injectar diners, que si reduir dèficit però amb mesures per créixer, que si... El problema és que a Europa existeixen uns quants països que no tenen solució, la seva solució pasa ineludiblement per la renúncia del poder d’Estat que fins ara tenen. Mentrestant els botiflers i opinadors del grup Godó i alguns altres manifesten des de Catalunya que Espanya no se'n sortirà i situen en el mateix pla Catalunya i Espanya, ells ja han decidit; si Espanya cau, Catalunya també, i a l’inrevés.

Espanya, ja no ven ni l’oli. La marca “Espanya” ara mateix té  credibilitat zero. Fer-ne ús, com si de nou ric és tractés, dels immensos cabals de diners que Europa va i està invertint a l’Estat espanyol, amb el resultat que tothom sap, és per els europeus fins i tot suportable, ara bé, el que no suporten ni toleren els europeus és mentir, i Espanya, que de moment oferia una gestió tercermundista, ara ja no té crèdit, ni de diners, ni d'autoritat moral. La mentida i la corrupció és la màxima espanyola.

Espanya és corrupta i viu en la mentida, Catalunya ha de fugir, i si és possible avui abans que demà. Mantenir-nos per “responsabilitat” és, ara mateix, l'estratègia del difunt. Ni Bankia va ser una gran operació ni fer la xarxa de trens d’alta velocitat, el resultat és que Catalunya haurà de pagar durant molts anys, si ens mantenim com fins ara, i el futur que tenim ara mateix i que ens proposa el gran timoner és, si més no, preocupant. Un  complex lúdic i turístic ens permetrà créixer, tot i que la traducció no sigui precisament la sortida professional que voldríem per als nostres universitaris. Ara tenim una gran oportunitat, anar al Marroc, allà tenim “unes bones oportunitats de negoci i de feina” i si abans vam anar a Europa, ara tenim el Marroc. Aquest és el missatge del “nostre president” i dels corifeus que l’acompanyen.

Ja no valen mitges tintes, el PP pasa el seu corró, ho ha fet amb la llei de transparència deixant la Monarquia sense control, ho fa impedint l’assistència dels nostres diputats a la comissió de “secrets oficials” de l’Estat. Per tant, Sr. President, toca moure fitxa i fer-ho ràpid. Rescatada Espanya, i rescatada Catalunya si no ho estem ja, Catalunya tindrà difícil desprendre’s del llast de la marca Espanya.

El PP acabarà d’escanyar Catalunya amb l’aprovació dels pressupostos espanyols, cap inversió, cap pagament dels deutes, ara sembla que també caldrà sumar l’anul·lació de les poques beques universitàries que Catalunya rebia. Certament Catalunya no té cap obligació de fer ús de cap tipus de lleialtat institucional, ans al contrari, els del PP cada dia que passa ens indiquen de forma clara el que hem de fer, ja que les evidències ens porten a una negativa històrica que Catalunya tingui un tractament econòmic fora de la LOFCA. Per tant, i si no volem perpetuar-nos com el dia de la marmota, preparem-nos i sumem, i si el “gran timoner”, després de la gran botifarra que ens donarà el PP, vol fer el darrer pas de la transició, som-hi, amb ells també podem sumar.

No hi ha Comentaris

Lluny de la independència

Amb la minsa matèria grisa catalana actual, la independència, si mai arriba, només podrà ser per obra d’un miracle. Perquè, que algú em corregeixi si m’equivoco, com a independentista estaré encantat que ho faci. Si els catalans tinguéssim a la butxaca els més de 16.000 milions d’euros d’espoli fiscal espanyol, no caldria fer cap Marató per la pobresa . O dit altrament en cas que, malgrat l’evidència, algun catalanet intoxicat per La Vanguardia i companyia, encara no ho entengui: caldria fer milers de maratons de la pobresa per recaptar tots aquests diners nostres que se’n van a Espanya i no tornen. Amb el benentès, naturalment, que això tampoc no tindria cap sentit, atès que els diners per a la Marató per a la pobresa dels catalans sortiria de la butxaca dels catalans mateixos, tal com ara en sortirà amb l’estúpida Marató a punt de perpetrar-se. I el disbarat no acaba aquí. Si a més d’això, resulta que és TV3 —és a dir, la televisió pública catalana, pagada per tots— qui organitza la demencial presa de pèl perquè als nostres polítics no els dóna la gana fer la seva feina anant cap a la independència, i gràcies al vot incondicional dels catalanets que faran el préssec donant suport solidari a la Marató, aleshores la demència catalana cobra a sobre naturalesa grotesca, única al món mundial.

Per tant, cal concloure que cal ser del gènere radicalment idiota per donar suport a la Marató per a la pobresa. Ras i curt, i tornant al principi de l’article, l’equació és implacable: la massiva adhesió del catalanet a la Marató serà directament proporcional a l’allunyament del poble català d’allò que hauria de fer per no haver de recórrer a fer ni mitja Marató. Més clar encara: com més èxit tingui aquesta Marató, més fracassat es revelarà l’independentisme, perquè és impossible imaginar un indigent mental que es deixa entabanar per aquesta escandalosa i vergonyant enganyifa, i que després estigui capacitat per fer el que convé per anar cap a la independència —entre altres coses no donar suport a la Marató. I és que, de fet, la seva participació en l’enganyifa, ja demostra que treballa en contra del nostre alliberament nacional. Altra cosa és que se n’adoni; altra cosa és que fins i tot es faci dir independentista. I la Marató tindrà èxit, no hi ha dubte. En aquesta mena de collonades papanates, els catalans són els reis, i no pas perquè sí. El complex d’inferioritat té aquestes coses. S’acaben confonent els termes, i de voler semblar solidari es passa a ser insolidari amb un mateix, el més patètic dels pobles préssecs sobre la capa de la terra. Així ens va.

I parlant de fraus, en un altre ordre de coses és divertit, per no dir lamentable, seguir el que fa –o més aviat no fa— CiU, aquest partit que, com apuntava, els catalanets maratonians solidaris mai no es cansen de votar. Un partit que, per exemple, a causa de les seves amistats inconfessables, es posa del costat dels espoliadors en el tema de les autopistes, és un partit que treballa en contra del seu poble: un partit, doncs, criminal. Però tranquils, que el poble continuarà veient CiU com una coalició seriosa i “sobiranista” —en llenguatge convergent, és a dir, covard i entabanadora— sobretot últimament gràcies a l’inefable Duran Lleida, que amb la seva actitud contra l’independentisme al recent congrés dels seu grupet d’amics inflats mediàticament com crispetes, va aconseguir fer passar l’Artur Mas per un gran patriota, gairebé un almogàver, davant el babau poble català. I per cert, és també CiU, aquesta cosa letal per a Catalunya, qui ara, a través del seu president que representa que és el meu president i que em diuen que he de respectar malgrat que ell no em respecti empobrint-me a mi i al meu poble tot i saber la solució per evitar-ho, doncs bé, és aquest xixarel·lo titella qui està cofoi de dir-nos que ell ja anunciava el dèficit de les altres “comunitats autònomes”. Espanyoles, s’entén. En fi. Com es veu, és un governant de nivell, molt ambiciós comparant-se amb la trista Espanya i per tant incloent-s’hi, en comptes d’emmirallar-se amb el nord d’Europa com a màxim dirigent d’un país que hauria d’aspirar a ser lliure, independent. Caram, sort que el paio es fa dir nacionalista. I sort que va parlar d’anar cap a l’Estat propi fa unes setmanes. Doncs mira, no. A mi, aquest paio insignificant no em representa. I si pogués, l’enviaria a la garjola. A ell, i a tots els seus amics d’Abertis, La Caixa i companyia. Per criminal. I al darrere, a la gran majoria del poble català. Per cretins. Tots a la garjola amb el seu tifa de president. Ui, però no. M’adono que el continuarien votant també allà dins. Segur. I és que no hi ha res, absolutament res a fer amb aquest desgraciat poble.

No hi ha Comentaris

Una manifestació a Comarquinal

Avui, jo només volia parlar de racisme, del racisme que palpem a la nostra comarca i del que respirem sense ser-ne conscients. Però no puc. Avui, aprofitant la convocatòria de la manifestació contra el racisme, era el millor dia de tots per rebatre qualsevol apologia fatxenda que ens emmanilla, però no serà possible. Avui, no em resta més remei que escriure unes paraules sobre la confusió que he viscut i de la que, perdoneu, a hores d’ara encara no he entès.

A Vic, aquest dissabte 26 de maig, s’ha convocat una manifestació en contra del racisme. Fins aquí cap problema: hi ha algú a favor del racisme a la nostra comarca?. Sembla ser evident que no, però… a Vic a vegades les coses no són el que semblen.

Vic és una ciutat feta a mida: no és ni massa gran ni massa petita. Disposa  de molts serveis i d’una xarxa comercial envejable. Té una història reconeguda que li ha proporcionat un centre històric impecable. Gastronomia, cultura, art i… ara, a més, és també cosmopolita. I això també forma part de la seva manera de ser actual.

És evident que fa temps (a l’època de la ciutat de la Laura a la ciutat dels Sants) ningú s’imaginava que a Comarquinal hi conviurien altres nouvinguts que provinguessin de localitats no gaire més lluny de Barcelona o fins i tot de Tortosa. Però tot va canviar després de la guerra civil. No hi estàvem acostumats aquí que aquestes coses ens passessin precisament a nosaltres.  I tots aquests problemes que vivim dia a dia, els de convivència, això de que si ells no ens entenen, de que si fan molt soroll o que si a ells els ajuden més… aquests precisament són els problemes de veritat.

Aquests problemes, per senzills que semblin, no tenen fàcil solució. I segurament cap manifestació aconseguirà gaire res. Em pregunto si tenen raó els que diuen que després del #26Maig tot seguirà igual?  I també, ens ajudarà gaire que “oficialment” hom aconselli a la ciutadania que no es doni suport a la manifestació? L’Esperanza Aguirre també ha recomenat recentment que aquests dies no se celebri un partit de futbol a Madrid ja que hi pot passar que més de cinquanta mil espectadors expressin lliure i pacíficament el què opinen sobre la monarquia i l’Estat Espanyol. Però, ja ho veieu que el que s’ha aconseguit és que, precisament, se n’hagi fet més propaganda de la que ells desitgen. I, per tant, es poden trobar que, al final, els hi surti el tret per la culata.

A Reagrupament Osona no hem recolzat explícitament aquesta manifestació. La junta, reunida la setmana passada per debatre, d’entre altres, aquest punt en concret, no s’ha posat d’acord a l’hora d’emetre un comunicat oficial, ni de aconsellar o desaconsellar res: no hi ha hagut consens. Crec que la nostra transversalitat, aquesta vegada, ens ha jugat una mala passada. Segurament, però, aquesta transversalitat és un reflex fidel de la societat on vivim.

Desitjo, i en això crec que els meus companys estaran d’acord amb mi, que aquest dissabte la manifestació sigui un èxit: que vingui molta gent de tots els Països Catalans, que transcorri en pau i que esdevingui un exemple de reivindicació democràtica davant dels ulls de tot el món. Jo estic segur de que sí, de que serem notícia precisament perquè tots hem fet un crit ben fort i contundent de que n’estem farts, ben farts del racisme i, sobretot, dels racistes.

Josep Ramon Soldevila, Coordinador de Reagrupament Osona

No hi ha Comentaris

Bages 2012-05-23 22:04:40

No hi ha Comentaris

Cicle de xerrades. I si fóssim un Estat? En parlem

Ja som un Estat i parlem de diferents qüestions: CICLE DE XERRADES A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER (Vila de Gràcia) I SI FÓSSIM UN ESTAT?  EN PARLEM Organitza: Reagrupament Gràcia. Col·labora: Biblioteca Jaume Fuster, a la Sala Auditori de la qual tindran lloc totes les xerrades. 1) DIMARTS 29 de MAIG ( De 19 a 20.45) Sala Auditori. Xerrada: CREIEM [...]

No hi ha Comentaris

Gran èxit d’un curs de sardanes promogut per Reagrupament a Parets del Vallès

Més de 60 persones participen regularment en un curs de sardanes que, des del passat dissabte dia 28 d’abril, els membres d’RCat de Parets del Vallès i d’altres pobles del Vallès Oriental, juntament amb CiU i l’Agrupació de Ball de Gitanes de la mateixa localitat, estan duent a terme de forma desinteressada per tal de revitalitzar-les tot esperant que els paretans i les paretanes en gaudeixin a la Plaça de la Vila quan hi ha audicions.

L'èxit d'assistència del curs ha obligat dividir els particpants en tres grups: Avançats, Inicials i Nens. El grup d’avançats està format per gent que ja en sabia i vol perfeccionar-les a la vegada que se’ls ensenya a comptar-les i, si algú en té interès, a repartir-les. En el grup d’inicials hi ha gent que té més facilitat que d’altres per aprendre’n i recordar-ne els passos de manera que amb només quatre dissabtes, persones que mai abans no havien ballat una sardana, ja ho han fet.

Com que aquest és un curs obert a persones de totes les edats, hi ha famílies que vénen amb els seus fills i aquest fet ha permès que hi hagi el grup de nens des de 4 fins a 11 anys. Inicialment aquest curs es preveu amb una durada de 6 setmanes encara que es podrà allargar segons la resposta dels assistents.

sardanes

No hi ha Comentaris

La Ruta de la llengua comença a caminar

La Ruta de la llengua, promoguda per Reagrupament, ha començat a caminar amb un brillant acte dedicat a les Homilies d'Organyà, com a símbol de la pervivència milenària de la llengua catalana, en tant que primer text literari redactat en la nostra llengua a finals del segle XII. L'acte ha tingut lloc a una Sala de la Caritat de la Biblioteca Nacional de Catalunya plena de públic. Precisament, la Biblioteca del carrer Hospital conserva el manuscrit del text medieval que la seva directora no ha dubtat a qualificar de "joia de la corona" de la institució.

Amb el títol Les Homilies d'Organyà, testimoni escrit d'una llengua viva: el català parlat a la fi del segle XII , la taula rodona ha estat moderada per Conxa Planas, que ha començat recordant Joaquim Miret i Sans, qui va localitzar el manuscrit l'any 1905: "La troballa, l'he feta en el darrer mes de setembre regirant en la rectoria d'Organyà els pergamins de l'arxiu de l'antiga col·legiata, fundada pels senyors de Caboet, en el segle X o principis del XI i que era dependència de la Seu d'Urgell". Miret i Sans fou el primer a adonar-se de la importància del manuscrit i a oferir-ne una datació aproximada: "certes particularitats del llenguatge, comparant paraules i foprmes amb els documents catalans que ja coneixem, ens porten a creure que aquest manuscrit és del temps del rei Pere el catòlic, dels darrers anys del segle XII o de principis del XIII (...) Si fos de la segona meitat del segle XIII, segurament fóra en paper, com moltes altres obres conegudes del dit temps...Text purament català, no provençalitzat."

En la taula rodona han intervingut Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, que s'ha centrat a parlar sobre Organyà, el poble i l'església de Santa Maria. Per la seva part, Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, ha explicat diverses anècdotes curioses sobre les vicissituds del manuscrit fins a arribar a la biblioteca. Josep M. Benítez, especialista en textos medievals religiosos, ha emmarcat el manuscrit en el context de l'època medieval i ha destacat la singularitat que fossin redactades en català. Finalment, ha intervingut el filòleg Andreu Rossinyol, que ha glossat els aspectes lingüístics del text, en una llengua viva, molt intel·ligible per als parlants del segle XXI.

L'acte s'ha clos amb la presentació de la Ruta de la llengua, a càrrec de Teresa Casals, membre de la Junta directiva de Reagrupament.

Més informació:

No hi ha Comentaris

Crònica esmorzar tertúlia “Pacte fiscal?”

Dissabte dia 19 de maig s’ha celebrat la segona tertúlia, convocada per Reagrupament Terrassa, sobre temes d’actualitat en el nostre país. La tertúlia ha tingut lloc a les 9h en la cafeteria del Teatre Alegria, amb la participació del secretari d’organització de CDC Josep Rull, l’economista i professor de la UPF Albert Sagués, l’economista i fundador del col·lectiu Emma Salvador Garcia Ruiz i al voltant de quaranta tertulians més.

En Josep Rull ha obert el debat defensant i explicant què entén CiU per Pacte Fiscal. Ha exposat que aquest pacte s’ha de basar en tres punts: Catalunya ha de sortir de la LOFCA i crear una Hisenda pròpia, la “clau de la caixa” l’ha de tenir la Generalitat i hi ha d’haver una liquidació amb l’Estat -que dependria dels serveis prestats- i una quota de solidaritat per als territoris amb més dificultats. Finalment, en Rull ha remarcat que crear aquesta Hisenda pròpia serà difícil i ha deixat entreveure que podria passar per utilitzar l’estructura de les mateixes Diputacions.

L’Albert Sagués ens ha explicat que pagar a l’Agència Tributaria Catalana no és difícil, logísticament parlant, sinó que depèn de la voluntat dels ciutadans i del Govern per fer aquests pagaments de manera ordenada. També ha remarcat que si Catalunya no aconsegueix la capacitat de legislar en matèria d’impostos de poc servirà tenir una Hisenda pròpia, frase a la que en Josep Rull ha contestat que sí que pretenen obtenir la capacitat legislativa.

Finalment, en Salvador Garcia ha estat molt contundent amb les seves paraules: ha iniciat la seva intervenció remarcant que estem lluitant per la supervivència i que ja no queda temps per perdre tornant a rebre una patacada amb un Pacte Fiscal o Hisenda pròpia que fracassaran segur. Ha explicat que si la Generalitat retalla els sous dels funcionaris no és tan sols per reduïr el dèficit sinó perquè no té diners per pagar-los. Seguint amb la seva contundència, en Salvador ha dit que  l’Estat està sotmetent Catalunya a una greu asfixia amb la intenció de que la  Generalitat assumeixi el cost polític de les retallades per  a que una intervenció de l’Estat sigui considerada bona per a molts ciutadans de Catalunya.

Reagrupament Vallès Occidental Oest / Comunicació

No hi ha Comentaris

Pere Navarro (PSC) creu que una Catalunya lliure sense l’espoli fiscal seria més pobra que ara

De vegades, els líders polítics s'equivoquen, o bé diuen coses fora de lloc o fora de to. El secretari del PSC-PSOE, Pere Navarro, va dir aquest dilluns una greu falsedat en considerar que “una Catalunya independent seria un país més petit i més pobre”.

L'afirmació de Navarro passarà a formar part de l'antologia del disbarat, atès que sense l'espoli de recursos que pateix Catalunya, xifrat en uns 22.000 milions d'euros anuals, és evident que el país disposaria de més recursos per a fer front a les necessitats dels seus ciutadans, cosa que inclou els votants del seu partit.

És lamentable que, des d'alguns àmbits, el debat polític es vulgui fonamentar sobre dades falses i que es pretengui fer por a la gent sobre la pròpia llibertat. C ertament, la independència no és una vareta màgica per a Catalunya, però la subordinació a Espanya no permetrà que els ciutadans d'aquest país ens en sortim. Almenys, amb la independència, administraríem les nostres forces i seríem responsables dels nostres encerts i dels nostres errors.

Pel que fa a la grandesa del país, és deplorable que un líder d'una formació democràtica evoqui èpoques passades en què es feia un ús abundant de la paraula "grande". Al món hi ha països més grans o més petits, però per a Cartalunya, més que l'ambició imperial d'esdevenir un país gran, ens convé esdevenir un país lliure, com a via per a esdevenir un gran país.

No hi ha Comentaris