Arxiu juny, 2012

Retenen els regidors de la CUP-RCAT que volien protestar contra el Borbó

Tot i haver estat convidats formalment a l’acte i haver-s’hi inscrit, se’ls ha negat l’entrada al recinte i se’ls ha acusat de “voler rebentar l’acte”. 

Navarro i Bonaventura lliuren al cap de protocol de la casa reial espanyola un memorial de greuges contra la monarquia borbònica i un llibre crític amb el príncep.

Els regidors del grup de la CUP+RCat a l'Ajuntament de Girona Jordi Navarro (CUP) i Carles Bonaventura (RCat) han estat retinguts aquest matí a l'entrada de l'Auditori de Girona quan han intentat accedir a l'acte de la Fundació Príncep de Girona, que era presidit per Felip de Borbó. Tot i haver estat convidats formalment a l’acte i haver confirmat la seva assistència, els dos càrrecs electes han estat retinguts i se’ls ha prohibit l’entrada “per motius de seguretat”.

Els dos regidors volien fer explícit el seu rebuig a la presència del príncep Borbó a la ciutat i per aquest motiu tots dos portaven samarretes al·lusives a aquesta reivindicació. En Carles Bonaventura en portava una que deia en anglès “No t’equivoquis, jo sóc català, no pas espanyol” i en Jordi Navarro una altra en què, al costat d’una corona cremant, posava “Jo també cremo la corona espanyola”. El servei de seguretat, alguns membres del qual s’han identificat com a guàrdies civils, han dit als dos regidors que no podien accedir al recinte vestits d’aquella manera, a la qual cosa Bonaventura i Navarro han respost que ells tenien dret a portar la roba que volguessin. Tot i això, han estat convidats a retirar-se.

Com que la intenció dels regidors de la CUP i RCat era lliurar a Felip de Borbó un memorial de greuges contra els borbons i un llibre en què es denuncia l’actuació d’aquesta dinastia contra el poble català (“De Felip a Felip. Fins als borbons”), Bonaventura i Navarro han accedit a treure’s les samarretes i entrar amb una altra roba. Malgrat aquest canvi d’indumentària, el servei de seguretat ha tornat a impedir-los l’entrada quan ha vist el dossier titulat “Jo no et reconec”, en què s’expliquen les malifetes històriques dels borbons contra Catalunya, que volien lliurar al príncep Felip i l’exemplar de la Constitució Catalana que Bonaventura portava a la seva carpeta. “Coño, no sabía que Catalunya tuviera una constitución”, li ha dit irònicament un agent de l’entrada. “No en tinguis cap dubte que ben aviat la tindrem”, li ha respost el regidor de Reagrupament.

Finalment, els dos regidors han estat retinguts a l’entrada i, arran de la seva insistència per poder lliurar a Felip de Borbó el document i el llibre abans esmentats, al cap d’uns minuts els ha sortit a rebre el cap de protocol de la casa reial espanyola, el qual s’ha compromès a fer-los arribar al príncep. Tot seguit, Navarro i Bonaventura han marxat de l’Auditori.

La CUP i Reagrupament consideren realment “molt greu” que es negui l’entrada a un acte oficial a un càrrec electe, i volen deixar clar que aquest fet "demostra un cop més el caràcter autoritari i antidemocràtic de l'Estat espanyol”. En aquest sentit, Jordi Navarro ha manifestat que “el nostre objectiu era dirigir-nos personalment a Felip de Borbó per expressar-li “el rebuig de la CUP, Reagrupament, Maulets... i de bona part de la ciutadania gironina a la seva presència a la ciutat i demanar-li que no torni mai més a Girona ni als Països Catalans”.

Per altra banda, Carles Bonaventura ha destacat que “novament s’ha posat de manifest la diferència en la manera d’entendre la política de formacions com les nostres, que s’enfronten a aquells que ens neguen drets fonamentals bàsics i que no s’arronsen a l’hora de plantar-los cara, i els partits d’ordre i submisos a l’actual marc juridicopolític i a Espanya. Mentre en Jordi Navarro i jo mateix érem a l’entrada defensant la dignitat del poble català contra la monarquia espanyola, anaven passant cap a dins altres regidors del consistori gironí de CiU, el PSC, el PP... encapçalats per l’alcalde, Carles Puigdemont, Pia Bosch, Concepció Veray... Els baròmetres i les enquestes diuen dia a dia que l’independentisme cada cop és més majoritari; en canvi, els representants i dirigents de Catalunya continuen comportant-se majoritàriament com a servents d’Espanya. Espero que el poble en prengui bona nota per quan arribin eleccions...”

D'altra banda, la CUP i Reagrupament s’han queixat del desplegament policial organitzat amb motiu de la visita de Felip de Borbó a Girona, que consideren “desproporcionat i ofensiu”. Els regidors també han anunciat que exigiran un informe detallat sobre les despeses que ha provocat aquest desplegament policial, que ha inclòs també un helicòpter que ha estat sobrevolant la ciutat tot el matí.

La CUP, Reagrupament i Maulets recorden que aquesta mateixa tarda, a partir de les 7 a la plaça del Vi, es farà una manifestació que anirà en direcció a l’Auditori de Girona per protestar contra la presència a Girona de Felip de Borbó. Així mateix, hi han afegit que el dia del pròxim ple, el 9 de juliol, també s’ha convocat una concentració al mateix lloc i a la mateixa hora per donar suport a la moció que els regidors de la CUP i Reagrupament presentaran perquè l’Ajuntament no reconegui a Felip de Borbó el títol de príncep de Girona.

No hi ha Comentaris

Crònica de l’acte “Catalunya futur estat de la Unió Europea”

Carretero: “malgrat que a les enquestes el 51% dels catalans es declari independent, hem de transformar aquest desig en un fet polític”

Ahir 27 de juny, en Joan Carretero, president de Reagrupament, i en Jordi Solé, vicesecretari general d’Internacional i Relacions Institucionals d’ERC, van tractar el futur de Catalunya com a estat de la Unió Europea en un acte organitzat per Acció Granollers. La conferència, que rebia el nom de “Catalunya, futur estat de la Unió Europea”, va començar a les 20h al Museu de Granollers i va estar presentada per la Núria Maynou, de Granollers Independent.

Jordi Solé va començar la seva intervenció explicant com a Europa s’estan produint des de fa anys processos democràtics per assolir l’estatalitat pròpia, com ara a Montenegro, Kosovo o a Escòcia, on el 2014 es celebrarà un referèndum per la independència. Solé va assegurar que “tenim precedents de no oposició a la secessió d’estats ni des del punt de vista de la Unió Europea ni des del punt de vista de la legalitat”. D’aquesta manera, va recordar que Montenegro, que és un estat independent des de 2006, ja ha iniciat el procés d’adhesió a la UE. I Kosovo, que va assolir la independència al 2008, va rebre el vist i plau del Tribunal Internacional de Justícia després que Sèrbia ho denunciés, ja que la legalitat internacional no prohibeix l’autodeterminació i per tant la secessió de Kosovo era legal.

L’alcalde de Caldes, d’altra banda, va destacar que per assolir la independència, Catalunya necessita no només d’un acord en el mètode a seguir, sinó també majoria social i política així com reconeixement internacional.

Respecte a la majoria social, Solé va destacar que, a diferència d’Escòcia, anem pel bon camí, ja que “tenim l’Assemblea Nacional Catalana, que té la vocació de canalitzar la sensibilitat social independent”. En Joan Carretero, però, va assegurar que malgrat que a les enquestes el 51% dels catalans es declari independent, hem de transformar aquest desig en un fet polític, perquè necessitem majoria d’independentistes al Parlament”. “És urgent transformar les accions socials en acció política – va continuar Carretero -. A Granollers, cal fer canviar la majoria absoluta del PSC. I ara ho tenim més fàcil que mai, perquè tenim milions d’arguments per convèncer la gent que ens convé marxar, i no només son arguments de caire econòmic, perquè la independència no només s’assoleix per un greuge econòmic, sinó també tenim arguments culturals, socials, i lingüístics, entre altres”.

En aquest sentit, Jordi Solé va denunciar que “l’actual govern de la Generalitat no s’atreveix a aprovar una llei que permeti convocar un referèndum, tot i que avui en dia, els països accedeixen a la independència mitjançant processos democràtics com aquest”. El president de Reagrupament va afegir que “El Govern de la Generalitat pacta amb el PP de dilluns a divendres i son independents de cap de setmana, i això ho hem de denunciar”.

Respecte al reconeixement internacional, Solé va afirmar que el que cal no és que la resta de països ens doni suport , sinó que ningú posi traves el dia després de constituir-nos un estat propi. També va explicar que Catalunya forma part de la UE des de l’any 1986, i “no pot ser que d’un dia a l’altre perdem els nostres drets pel fet de dur a terme un procés democràtic quan la UE es basa precisament en això. Si som independents, ho serem per secessió, i segons els juristes no marxarem de la UE perquè heretarem els compromisos internacionals de l’Estat Espanyol”.

Per acabar, en Carretero va parlar de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per Reagrupament en la qual es demanava que es garantís el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre. Finalment la ICE no ha estat acceptada, però en Carretero va destacar que la resposta de la UE ha estat que els seus tractats no contemplem la secessió i per tant no poden legislar sobre aquest tema. A més, sense que fos obligatori, argumenten que si es produeix la secessió d’un estat membre, la “solució” estaria en la justícia internacional, i no diuen res de ser expulsats. “En cap moment es diu que sigui un tema intern de l’estat – explica en Carretero – sinó que es una qüestió internacional, i la legislació internacional dona opcions”.


En Jordi Solé, membre de la direcció nacional d’ERC, ha treballat durant cinc anys al Parlament Europeu com a assessor dels eurodiputats d’Esquerra. A més, Solé va ser elegit a finals de març de 2012 secretari general de l’Aliança Lliure Europea (ALE). Per la seva banda, en Joan Carretero, impulsor i fundador de l’Associació “Reagrupament Independentista”, és metge a Puigcerdà i president de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Segon aniversari de la pèrdua de la nostra dignitat sobirana

Avui fa dos anys que el Tribunal Constitucional de Espanya va expressar jurídicament que el poble català no és sobirà en la Comunitat Autònoma de Catalunya de l’Estat espanyol. Avui fa dos anys que les 12 persones que vetllen perquè la Constitució Espanyola s’acompleixi van emetre una sentència històrica: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que havia estat redactat i votat en el Parlament de Catalunya, en el Congrés dels Diputats,  en el Senat i, finalment, referendat pel poble de Catalunya, no encaixava dins la Constitució espanyola. És a dir, la regla màxima, els principis fonamentals sobre els que s’assenta el Reino de España accepta que una llei feta i votada per un parlament regional o autonòmic, pel parlament estatal i pels ciutadans, pot ser rebutjada per la voluntat política d’uns quants i expressada jurídicament i per tant, d’obligat acompliment.

En un Estat democràtic i social això, hauria comportat una revolta ciutadana a tot l’estat. No imagino els francesos, els alemanys, els suecs, holandesos, o britànics, acceptant l’anul·lació de la sobirania ciutadana i dels representants del poder legislatiu per part d’un tribunal.

A Espanya, no va passar res. I a Catalunya tampoc. Una manifestació multitudinària uns dies després, en la que el president del Govern català va marxar per por, no va tenir cap conseqüència.

Aquell 28 de juny de 2010, Espanya per primera vegada al segle XXI va dir que no es regeix per una legislació subjecte al dret constitucional contemporani, atès que en teoria política i en dret constitucional, el poble és el subjecte i dipositari de la sobirania nacional. I a més, així ho recull la mateixa Constitució espanyola de 1978: “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.”

Però insisteixo, a Espanya i a Catalunya no va passar res. A Espanya no sé de que han parlat aquests dos anys, a mi, ja només m’interessa la brossa legislativa i verbal que constantment llencen als catalans.

En canvi, a Catalunya, que hauríem d’haver iniciat una revolta que ens retornes la nostra dignitat sobirana, només hem sabut recargolar-nos en un discurs econòmic, basat en l’injust espoli, saqueig, o furt fiscal i econòmic.

És a dir, ens van robar la nostra dignitat ciutadana i demanem diners.

Jo, francament, em sembla que no he entès res. No diré allò de “no sóc d’eixe món”, perquè ho sóc, i em sento membre d’aquest poble que ha perdut la seva dignitat sobirana. I encara em queden forces per seguir treballant per recuperar-la. Però sóc conscient que és anar contracorrent, perquè si al llarg de dos anys no hem estat capaços de separar-nos definitivament d’aquest estat que fa veure és de dret i que ens ha pres la nostra condició de ciutadà, tinc la impressió que difícilment voldrem separar-nos-hi de veres

Ara hi ha molts independentistes. I jo em pregunto què vol dir ser independentista ara i aquí. És una manera de recordar, en la intimitat, que els ciutadans en altres pobles són sobirans? És una manera de consolar-nos, en la intimitat, de la nostra desgracia? És una manera, en la intimitat, de recordar que en teoria podríem ser un estat de dret?

 Perquè jo no veig que tota aquesta ciutadania que es defineix com independentista estigui exigint al Parlament de Catalunya una Declaració Unilateral d’Independència.

Moltes generacions han lluitat arreu del món perquè el poble sigui el subjecte de la sobirania nacional. Molts han mort. Nosaltres, els ciutadans de Catalunya, encara ara tenim l’oportunitat de ser-ho: encara tenim prou recursos econòmics, estructurals i socials, la Unió Europea ens ha deixat per escrit la porta oberta a secessió, i tenim clar l’únic full de ruta possible, com tothom sap: la Declaració Unilateral d’Independència.

Exigim-ho doncs al Parlament de Catalunya. O supliquem-ho. O demanem-ho. O clamem-ho. O revoltem-nos.

Però si us plau, recuperem la nostra dignitat sobirana. La teva lectora o lector. La meva. La dels meus fills. La del nostre poble.

No hi ha Comentaris

Gos mesell

Un altre atac dels tribunals espanyols contra el català a l'escola, contra el Parlament i contra el poble de Catalunya. Uns tribunals que obeeixen les consignes polítiques recentralitzadores d'un estat que ens és hostil, cada vegada més hostil i al qual cada dia que passa més catalans (si tenim en compte les enquestes) volem abandonar.

Haig de reconèixer que em fa mandra, molta mandra, tornar a enumerar els articles del Decret que l'última sentència anul·la, em fa mandra tornar a posar sobre el paper el perquè de la immersió, els èxits que hem tingut com a país en aplicar aquest sistema metodològic a les aules, que ha permès que els nostres alumnes siguin competents en, com a mínim, dues llengües català i castellà i estiguin més preparats per aprendre'n d'altres, perquè no hem trencat la convivència, perquè hem estat respectuosos amb les llengües i les cultures dels altres, perquè, perquè, perquè...

Nosaltres ja tenim tots els arguments. Per això hem dissenyat i aplicat els sistema lingüístic que tenim i “als altres”cap d'aquests arguments no els interessa. No actuen ni pensant en l'alumnat, ni en els seus resultats educatius. Actuen amb un sol objectiu: uniformar l'estat i imposar una sola llengua, cultura i nació. La seva.

I ho fan sense escrúpols i sense miraments. Utilitzen un tribunal caducat, desprestigiat que fins fa ben poc ha estat presidit per un personatge típicament contradictori, de missa diària i de moral, econòmica, laxa... Ja ho hem dit altres vegades. Quan persegueixen el català, ens ataquen a tots com a poble. Una llengua necessita i mereix el ple reconeixement legal que en garanteixi el dret a la continuïtat en el seu territori, el dret al futur. I un poble ha d'exigir que es respectin les decisions i les lleis que, democràticament, aprovi el seu Parlament. Quan conculquen les nostres lleis, ens humilien a tots i a cadascun de nosaltres, ens tracten com a un gos mesell.

Diuen que hem de ser bilingües. Els catalans ja ho som, de grat o per força. Hem d'estar alerta amb els de fora i amb alguns de dintre. “Imposar el bilingüisme, sota l'aparença de justícia i d'igualtat, després de segles de persecució i de marginació d'una llengua al seu propi territori és el mètode de marginar definitivament aquesta llengua" (Declaració sobre la llengua. Revista Reduccions, núm. 100).

El títol de l'article de referència del nostre president “Patriotisme i dignitat” té una vigència absoluta. Reagrupament ha fet aportacions definitives a la política catalana i les continuarà fent. Per dignitat, per patriotisme hem d'estar al capdavant de la lluita contra les imposicions lingüístiques de l'Estat espanyol que ens maltracta i ens espolia. No es tracta de manifestar-nos, només, a les places, sobretot si no les podem omplir, es tracta de comprometre'ns, de treballar, de convèncer tothom de la importància de preservar la nostra llengua. No és casual que la renaixença del valor simbòlic de la llengua hagi precedit la renaixença política dels pobles. I al revés, si permetem que trossegin la llengua, la marginin i minimitzin el seu valor social ens estem afeblint col·lectivament. Des de Reagrupament treballem i treballarem a favor del català i ho farem per patriotisme i per dignitat.

Teresa Casals. Sectorial de Llengua i Educació

No hi ha Comentaris

Exèrcit, serveis d’intel·ligència, mossos, policies locals…

Seguint el cicle de xerrades organitzades per l’assemblea de Gràcia de Reagrupament Independentista, aquest dimecres 27 de juny, a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps, Pol Molas, especialista en defensa i forces armades, va fer una exposició molt interessant sobre com hauria de ser el nostre exèrcit, serveis d’intel·ligència, policies locals, etc., i a quins riscos ens hauríem d’enfrontar, tant a l’interior com a l’exterior, en el moment que fóssim un Estat.

Molas va saber captar l’atenció del públic —entre el qual es trobava Miquel Sellarès, primer director general dels Mossos d’Esquadra (1983-1984)—, poc avesat a escoltar parlar de conceptes militars i de defensa relacionats amb la independència de Catalunya. Encara que durant la xerrada i el posterior i viu debat no es va establir quin seria el nostre model quan siguem un estat independent, les possibles alternatives es movien entre els models britànic, nord-americà i israelià, però sense defugir el de països nòrdics com Dinamarca o la neutral Suïssa.

No hi ha Comentaris

Exèrcit, serveis d’intel·ligència, mossos, policies locals…

Segint el cicle de xerrades organitzades per l’assemblea de Gràcia de Reagrupament Independentista, aquest dimecres 27 de juny, a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps, en Pol Molas, especialista en defensa i forces armades, va fer una exposició molt interessant sobre com hauria de ser el nostre exèrcit, serveis d’intel·ligència, policies locals, [...]

No hi ha Comentaris

El Govern minimitza l’impacte de la darrera sentència contra la llengua catalana

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, considera que, malgrat que la sentència del Suprem contra la llengua catalana a l'escola imposa el castellà com a llengua vehicular, no tindrà efectes pràctics i ha insistit que "som on érem", com ja va dir Artur Mas el març passat després de la sentència del TSJC sobre la immersió. Rigau s'ha compromès a continuar "aplicant la immersió lingüística" i a mantenir "el català com a llengua vehicular d'aprenentatge", a partir de la vigència de la LEC, que està pendent d'un recurs del PP davant el TC en què el PP va al·legar que es discriminava el castellà.

La tesi del Departament d'Ensenyament és que les idees fonamentals del decret 181/2008 "estan recollides a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en el títol II de règim lingüístic" i que, com que la LEC és "vigent", "podrem continuar aplicant el mateix que aplicàvem". Sobre la LEC, Rigau ha recordat que només el PP la va recórrer i que no va qüestionar l'apartat lingüístic, malgrat que el PP va impugnar 36 articles i va al·legar que aquesta Llei discriminava el castellà.

Som Escola adverteix que "s'està iniciant la segregació lingüística a les escoles"

L'optimisme de Mas i Rigau, que consideren que "no passa res", contrasta amb la reacció de la comunitat educativa i, en particular, de les nombroses entitats agrupades entorn de Som Escola, que ja al mes de maig va afirmar que "s'està iniciant la segregació lingüística a les escoles". En cercles polítics, es considera que el pacte de CiU amb el PP explica les tèbies reaccions de Mas, Rigau i altres membres del Govern de CiU sobre els atacs a la llengua, tant el que comporta aquesta sentència, com el recent projecte aragonès de discriminar la llengua catalana de la Franja de Ponent.

Notícies relacionades:

No hi ha Comentaris

José Montilla, expresident d’una institució d’origen medieval, nega drets històrics a Catalunya

José Montilla, expresident de la Generalitat, nega els drets històrics de Catalunya, malgrat que la institució que va presidir compta amb gairebé 700 anys d'història. El dirigent socialista i ara senador ha expressat així la seva oposició al concert econòmic per a Catalunya i ha afirmat que "no tenim ancoratge legal ni raons històriques, a diferència dels bascos". 

Montilla ha fet aquestes insòlites manifestacions en el programa Els matins  de TV3. Resulta paradoxal que una persona que ha presidit una institució política que arrenca del segle XIV pugui negar el caràcter històric dels drets de Catalunya a reclamar la mera capacitat d'administrar els propis recursos, molt més encara si es té en compte que l'antiga Diputació General de Catalunya -denominació inicial de la Generalitat- fou creada, precisament, per a gestionar els tributs aprovats a les antigues Corts catalanes, en el marc de l'avançat sistema constitucional bastit a Catalunya a l'Edat Mitjana.

Aquesta facultat tributària que va exercir la Generalitat es veié estroncada el 1714, com a conseqüència de la derrota militar catalana. Precisament, com a president, José Montilla, va participar en diverses ocasions en la commemoració de l'11 de setembre d'ara fa gairebé 300 anys, però les seves declaracions d'aquest dimecres posen de manifest que o bé hi participava, cínicament, tan sols perquè tocava o estava enganyant, directament, al poble de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Els dirigents de CiU han triat: Espanya

En Duran ho diu clar i no se n’amaga, ell és anti-independentista, el secretari d’organització d’Unió, J.M. Pelegrí, manifesta que ni Convergència ni Unió ni CiU són independentistes i aquí s’acaba el debat. En Mas ho acaba de dir prou clar en el seu periple americà: més autogovern i més finançament, però dins d’Espanya, les referències al dèficit fiscal senzillament es plantegen com eina de negociació, mai com a espoli o robatori. Mentrestant, a Euskadi no aplicaran l’impost recaptador sanitari de l’Estat, aquí aplicarem el nostre i el de fora.

L’Oriol Pujol ho confirma en la tertúlia de Catalunya Opina, després del congrés de Convergència a Tarragona ha quedat clar que Convergència no és una organització independentista. Jordi Pujol crida als quatre vents que ja no té arguments per anar contra la independència, però ni un sol mot a favor. CiU o el que és el mateix, el grup parlamentari presidit per Duran, està votant sistemàticament al costat del PP (reforma laboral espanyola, oposició a comissió d’investigació per Bankia, i tot un reguitzell de decrets), sense cap contrapartida i sense fer falta, ells tenen majoria absoluta.

Al mateix temps, no fa 10 anys ara, el PP porta la campanya més anticatalana mai vista. A l’Aragó (la Franja), a ses Illes i al País Valencià, per no esmentar els recursos contra l’Estatut i la immerssió lingüística.CiU com a premi, els dóna, als del PP, l’alcaldia de Badalona i Castelldefels. Les diputacions, en lloc de buidar-les, les omplen amb càrrecs i salaris per gent del PP. Val a dir que la resta de forces també se’n beneficien. La cara política i institucional de CiU és amplíssima. Controlen tota la Generalitat, les diputacions, la pràctica totalitat dels consells comarcals i ciutats tan emblemàtiques com Barcelona, Girona, Vic o Manresa. Finalment, controlen tots els mitjans públics de comunicació, TV, ràdios i algun mitjà escrit.

La part comercial és bàsica, entren en joc la capacitat de fer campanyes i guanyar eleccions. El grup Godó, La Caixa, Repsol, Entrecanales, Abertis, Ciments Molins i d’altres, engreixen directament o indirectament la caixa de Convergència. Els 600.000 euros demostrats, i ara tornats a terminis, provinents del Palau d’en Millet en són una prova, i els més de 6 milions d’euros públics donats al Grup Godó són l’agraïment. Certament, el potencial de l’enemic autonòmic a batre és d’unes dimensions que esgarrifa, i si no l’erren, tenim Mas i CiU per una bona estona.

A dia d’avui el govern dels millors i CiU es permeten el luxe de mantenir totes les relacions, inclosos acords i suports parlamentaris amb els del PP. Temps enrere, i sense els motius que ara tenim, anaren al notari per exhibir que “mai pactarien” amb el PP. Estratègia pura i dura, tot per agafar el poder, la travessia del desert és duríssima, després els compromisos valen tant com els que promet el PP. Prenem-ne bona nota. El 10 de juliol del 2010 més d’un milió de persones clamen independència, les eleccions de l’octubre donen 62 diputats a l’autonomisme de CiU, 10 als d’ERC i 4 als de SI. Aquesta és la realitat. Per tant, que ningú dubti que poden tornar a guanyar les properes eleccions, tot i les retallades i el suport que tenen i fan al PP. Si anem com fins ara, no hi tenim res a fer, no podem “competir”. Ells, CiU, tenen de tot. Amb els dirigents de CiU ara ja sabem el que tenim i el que tindrem, menys Catalunya i més Espanya. Ara toca fer campanya perquè ningú no voti els de CiU, als geriàtrics també. Claredat obliga.

No hi ha Comentaris

Vostès són on eren, consellera

Efectivament, consellera Rigau: som on érem.  Dins d'un estat incompetent i arruïnat que, tot i així, troba temps i recursos per atacar les escoles catalanes, per utilitzar els nostres diners a pagar magistrats d'un grapat de tribunals que han conviscut perfectament amb la corrupció del totxo, però no suporten que la societat catalana intenti acostar-se a un bilingüisme efectiu. Ells, que sempre tenen el bilingüisme a la boca.

Som on érem, consellera.  Amb el delegat de vostès a Madrid pidolant que hi hagi un magistrat del Tribunal Constitucional que sigui català. El senyor Duran i Lleida el deu voler com el que hi ha hagut fins ara, m'imagino, un advocat que ha aconseguit grimpar fins a la vicepresidència gràcies a ni piular mentre es destrossava a consciència la voluntat del poble català manifestada a les urnes. El seu ha estat un silenci eixordador.

On érem, diu vostè, i és veritat.  Amb un Govern que demana calma només al seu poble, amb un projecte que vostès anomenen pacte fiscal que a Madrid no perdran ni cinc minuts a escoltar. Amb una societat que pateix i s'esquerda.

Som on érem, consellera, perquè -permeti'm que li ho digui- vostès són on eren . I si no es veuen amb cor de ser la solució, almenys evitin ser un problema.

No hi ha Comentaris