Arxiu juliol, 2012

“S’ha de fer més transversal l’independentisme”

L'autor del llibre editat per ACONTRAVENT Informe Diagonal o com aturar l'independentisme , el periodista Josep Gimeno, va reivindicar la necessitat de "fer més transversal l’independentisme" durant la presentació que va tenir lloc aquest dimarts a Sarrià-Sant Gervasi, acompanyat del coordinador de Reagrupament del districte.

L'acte va ser presentat pel coordinador de Reagrupament Sarrià-Sant Gervasi, Albert Aragonès. Gimeno, que va definir la seva obra com un "llibre de ficció basat en fet reals", considera que "s’ha de modernitzar l’argumentari independentista" i es va mostrar optimista davant del fet que "la independència és permeable a altres parts de la societat i, per exemple, hi ha un independentisme castellanoparlant, al voltant d'un 25%, integrat per fills i néts d’immigrants".

Pel que fa la situació política actual, Gimeno va definir-la a partir d'un triangle entre els vessants econòmic, recentralitzador i identitari-lingüístic. En el vessant econòmic, "hi haurà un pacte fiscal a la baixa, per alleugerir la pressió, però queda clar que es trasllada el poder econòmic de Barcelona a Madrid i es produeix un ofec econòmic de Catalunya". Pel que fa al procés recentralitzador, "es produeix una ofensiva centralista en detriment dels poders econòmics; per exemple, la Llei de Bases Locals desmantella el poder dels ajuntaments en benefici de les diputacions, controlades per l’Estat". Finalment, des d'un punt de vista lingüístic i identitari, "s'incrementa la descohesió i espanyolització, per exemple, amb iniciatives com la roja ”.

InfDiag120724 006 (640x425)
InfDiag120724 014 (640x425)
InfDiag120724 010 (640x425)
InfDiag120724 005 (640x425)
Coberta-Informe-Diagonal

No hi ha Comentaris

Reunió de l’alcaldessa de Vila-sacra, Carme Barceló, amb Reagrupament per tractar la problemàtica de la prostitució a la carretera

La trobada va tenir lloc a la seu de RCat de Girona i per part d’aquesta formació hi van assistir el responsable regional, Carles Bonaventura, i la coordinadora de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany, Rosa Cruz

Reagrupament es compromet a col·laborar en la mesura de les seves possibilitats per eradicar aquesta pràctica degradant per a la dona de les carreteres catalanes

El passat dilluns 23 de juliol, al local de RCat de Girona, va tenir lloc una trobada entre responsables d’aquesta formació i l’alcaldessa de Vila-sacra, Carme Barceló, que havia estat sol·licitada per ella mateixa, dins la tanda de contactes que des de l’Ajuntament de Vila-sacra i una associació veïnal d’aquesta població s’està portant a terme amb diverses organitzacions polítiques i càrrecs institucionals.

L’objectiu dels veïns d’aquest municipi altempordanès és aconseguir que no s’exerceixi la prostitució a la via pública ni en aquesta població ni en cap altra. L’alcaldessa va posar en coneixement dels membres de RCat la problemàtica que representa per als veïns i veïnes d’aquesta població que en dues rotondes pròximes s’hi exerceixi sistemàticament la prostitució i la inutilitat de l’actual legislació per perseguir aquesta pràctica. Barceló va explicar que, malgrat l’actuació dels Mossos, no s’aconsegueix posar-hi fi, ja que la llei tan sols preveu sancions administratives per a les persones que exerceixen la prostitució i, com que es declaren insolvents, un cop identificades pels agents, al cap de pocs minuts tornen al mateix lloc o a un de pròxim per continuar la seva activitat.

L’alcaldessa va demanar el suport de Reagrupament, i el d’altres organitzacions polítiques amb les quals ha parlat, perquè es porti a terme un canvi legislatiu, com ja es va fer a l’Estat francès l’any 2003, perquè es consideri el requeriment i l’oferiment dels serveis sexuals a la via pública com a delicte. També va demanar que seria convenient que la llei òmnibus no s’apliqués només a les carreteres que depenen de la Generalitat sinó també a les de l’Estat per evitar que les dones que exerceixen la prostitució puguin desplaçar-se i continuar oferint els seus serveis impunement.

Barceló va lamentar així mateix que des que als anys 80 es va modificar el Codi Penal i es va deixar de considerar l’exercici de la prostitució al carrer com a delicte s’ha fet molt difícil combatre aquesta pràctica i que convindria trobar una solució de manera urgent a aquest buit legal.

Per part de Reagrupament, el responsable regional, Carles Bonaventura, i la coordinadora del Gironès i el Pla de l’Estany, van donar tot el seu suport a les reivindicacions de l’alcaldessa. Van considerar que la prostitució és un problema complex i que cal legislar i actuar sobre el tema d’una manera global i general, però que l’exercici d’aquesta pràctica a les carreteres i a les proximitats de molts municipis, especialment a la comarca de l’Alt Empordà és una problemàtica que no pot esperar i que cal actuar-hi de manera ràpida.

Bonaventura va dir que es posaria en contacte amb la diputada al Congrés dels Diputats de la coalició ERC-RCat-CatSí a la demarcació de Girona, Teresa Jordà, per “transmetre-li aquesta problemàtica i per estudiar quina actuació es pot fer en aquesta cambra espanyola, conjuntament amb altres diputats i diputades catalans, per intentar-hi trobar una solució”.

Per la seva banda, Rosa Cruz va dir que “la pràctica de la prostitució és degradant per a la dona i que, conjuntament amb l’actuació policial i judicial per perseguir els culpables de la seva explotació, cal trobar alternatives per a aquestes dones, protegir-les de possibles represàlies i oferir-los alternatives”.

Abans d’acabar la reunió, Carme Barceló, Rosa Cruz i Carles Bonaventura es van comprometre a mantenir el contacte i a continuar treballant plegats en l’objectiu de posar fi a aquesta pràctica a les carreteres catalanes.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Aquesta generació ha de decidir si accepta la desaparició de la nació catalana”

El número 17 de La Veu , butlletí de Reagrupament Independentista, s'obre amb un article de portada del president, Joan Carretero, que, amb la seva característica claredat, considera el difícil moment actual un punt clau: "després d’anys d’enganys, negacions, de teories de l’encaix, de federalisme, dels millors finançaments, de nous estatuts, de blindatges competencials, de sentències, de pactes fiscals, hem arribat, de manera abrupta, al final d’un trajecte, a l’estació on s’atura el tren i el viatger ha de decidir on va i quin camí segueix". Per això, Carretero planteja la necessitat que els catalans decideixin definitivament si accepten la desaparició de la nació catalana.

La publicació inclou una entrevista a Carles Móra, exalcalde d'Arenys de Munt i home decisiu en l'impuls de l'exitós procés de les consultes independentistes. “A Arenys de Munt, aquell 13 de setembre l’independentisme es va descomplexar”, afirma Móra, fent memòria de la fita històrica que va representar el referèndum que va organitzar al seu municipi. El número de La Veu  també recorda el malaguanyat company Jordi Gomis i presenta la convocatòria del primer Premi Memorial Jordi Gomis , dedicat a articles sobre la independència de Catalunya. Gomis va excel·lir per l'elegància i bona argumentació dels articles que va escriure.

Així mateix, el doctor Enric I. Canela ens parla sobre "Inversió en R+D" i la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell planteja amb contundència "Espanya: estat fallit. Canviem d’estat".

Finalment, hi trobareu diversos articles de les sectorials, amb articles a càrrec de Josep Sort, Teresa Casals, Sandra Lomas, Xavier Borràs, Carles Bonaventura i Ferran Pujol i la secció habitual d’humor (la secció de llibres, tornarà al setembre).

No hi ha Comentaris

I ens diran que els espanyols són molt dolents…

I la realitat és que nosaltres devem ser rucs. Allò del ruc català, que llaura, llaura, llaura i a canvi rep una mica d’herba i una galleda d’aigua. Falta poc perquè li retallin l’aigua i li escapcin l’herba.

Quan Espanya deu a Catalunya una morterada que ningú té nassos de quantificar. Quan la nostra aportació a l’estat no només no ens torna sinó que ja tothom té clar que ni clau, ni caixa ni res que s'hi assembli. Quan les nostres empreses estan arribant a fer retallades del 50% als seus treballadors i ningú no gosa piular perquè conservar la feina ara mateix és vital. Quan els nostres bombers, policies, personal sanitari, mestres, etc. veuen el seu sou reduït en un 34%, encara ens diuen que el que és clau és tenir la clau de la caixa. I tant que sí! No els falta raó.

Però algú de bona fe, realment pot creure que Espanya, aquells que són tan i tan dolents, renunciaran als diners que nosaltres treballem i tan alegrement enviem a un estat que ni tan sols es digna a tornar-nos el que ens deu per pagar les nòmines a final de mes?

Això sí, ara, com que a Espanya són tan dolents, ens posarem a les seves mans, i mirarem que, ells que són tan generosos, ens incloguin dins del seu fons de liquiditat (no en diguéssim rescat que ens podríem ennuegar!) i aleshores, els ho posarem ben senzill, pela que ingressem, pela que marxa cap a casa el dolent, i ells, benèvolament, a canvi, decidiran en què ens els podem gastar.

Però què és això? La clau i la caixa, regalades al dolent espanyol, ara, a més, els regalem la decisió de en què podem gastar el que amablement ens tornin. I nosaltres, contents? Ah! No! Que la dolenta és Alemanya? Que en Rajoy, pobret ell, no en té cap culpa?

Va home va! Al pas que anem, ara que la Generalitat ja està intervinguda econòmicament del dret i del revés, a veure què tarden a sentir-se prou valents per tancar el Parlament de Catalunya, al pas que anem, no hi estaran pas gaire.

Sr. Mas, a Espanya són molt dolents, però a Catalunya som rucs!

No hi ha Comentaris

Carretero: «Amb els nostres calers ens rescataran»

En una Sala d’Actes del Casal de Cultura plena, amb més d’una vuitantena d’assistents, es va dur a terme la xerrada: Ens escolta Espanya?  Una conferència que va comptar amb la presència d’Alfred Bosch, líder de la coalició ERC+RCAT al Congrés dels Diputats de Madrid, i Joan Carretero, president de Reagrupament. 

Tots dos polítics es van mostrar molt crítics amb la situació actual de les relacions entre Catalunya i Espanya. Tant Bosch com Carretero van titllar el model de les autonomies de finalitzat, afegint que ara començava l’Espanya centralista. Carretero va pronosticar una anticipació de les eleccions catalanes en el moment en què quedi demostrat que el Pacte Fiscal és impossible. “És impossible perquè per un pacte fiscal cal que les dues parts hi estiguin d’acord, i això, amb Espanya, és impossible perquè els estem mantenint ja fa temps” . Bosch va demanar que, en el cas d’eleccions anticipades, aquestes fossin gairebé com un referèndum entre el sí i el no per la independència (representat per partits). Bosch va admetre que, fins el moment, hi ha hagut errors per part dels líders polítics que es declaren obertament independentistes i que és aquest el motiu pel qual, malgrat els resultats plenament favorables a la independència de Catalunya, el seu partit va fer uns resultats dolents en les darreres eleccions.

Posteriorment la conferència va agafar un caire de xerrada amb un torn obert de paraules que va durar més d’una hora. Els assistents van demanar dubtes sobre el finançament, el possible rescat per part d’Espanya de la Generalitat de Catalunya, les pròximes eleccions. Dubtes que van ser comentats tant per Bosch com per Carretero i en els quals tots dos líders es van mostrar pràcticament d’acord en tot a excepció d’alguns matisos en el moment en què Carretero va sentenciar que “no és català tot aquell que viu a Catalunya”,  Bosch va discrepar de l’afirmació i va afegir que “hem d’obrir el procés d’independència a tothom, per mi, aquesta és la manera d’assolir-la”.

No hi ha Comentaris

França Guanya el triangular de futbol sala organitzat per Reagrupament i la JERC

La selecció de França va aconseguir guanyar el torneig triangular de futbol sala internacional que es va celebrar aquest cap de setmana al Pavelló Eusebi Millan de Mataró. Catalunya va quedar tercera després de perdre per 0 a 2 contra el Congo i empatar a 2 contra el combinat francès. Tot i aquesta posició final, Juan Antonio Fernández, entrenador de Catalunya, va fer una bona valoració del resultat final. Els catalans ja fa dies que havien finalitzat la temporada i tant el Congo com França venien amb ritme de competició ja que estan fent una gira europea.

La jornada es va obrir amb l’enfrontament entre Catalunya i el Congo que va finalitzar amb el resultat de 0 a 2. El combinat català va dominar més però la falta d’encert a porteria va acabar passant factura contra un Congo que, amb molta tècnica i detalls individuals, va transformar les dues grans ocasions que va tenir. El següent partit els congolesos es van enfrontar amb França. El Congo tenia la oportunitat de sentenciar el torneig però els francesos van agafar el domini del partit i van acabar golejant per 1 a 4. Finalment l’últim partit va ser el França - Catalunya. Catalans i francesos van realitzar el partit més vibrant de la jornada. El partit va finalitzar amb un empat a dos en el marcador. Catalunya hauria pogut guanyar el partit amb autoritat però la defensa francesa va estar molt encertada i va saber neutralitzar els atacs constants dels catalans. A la contra, els catalans no van saber defensar els pocs atacs francesos i van encaixar dos gols que els van condemnar a l’empat. Per Catalunya va marcar Isaac Moreno i Eduard Madueño.

Així doncs el torneig va finalitzar amb França com a primer classificat i guanyador del trofeu, la República Democràtica del Congo com a segona classificada i finalment Catalunya com a tercera. 

El trofeu de campió va ser entregat per Jordi Eduardo, president de la FCFS, el de segon classificat va ser entregat per Maria Fàbregas, portaveu de JERC Mataró i el trofeu al tercer classificat el va entregar Miquel Sola, coordinador de Reagrupament Mataró. Finalment Ferran Belmonte va entregar el trofeu al màxim golejador.

Els organitzadors de l’acte, Reagrupament i JERC, van fer una valoració molt positiva del torneig ja que tot va funcionar sobre rodes i la convocatòria de públic va ser més que satisfactòria. Més de 300 persones van arribar a omplir tota la graderia de l’Eusebi Millan en determinats moments. Finalment les dues formacions polítiques van mostrar la voluntat de seguir treballant conjuntament. Altrament, volen començar a treballar per tornar a portar a Mataró un partit internacional de qualsevol selecció catalana per les properes Santes on esperen que l’ajuntament els doni més suport i inclogui l’acte dins les Santes Esportives, fet denegat enguany.

RCatFutMat 060 (640x425)
RCatFutMat 034 (640x425)
RCatFutMat 083 (640x425)
RCatFutMat 062 (640x425)

No hi ha Comentaris

Els bombers

A primera hora d'ahir molts barcelonins dubtàvem si l'olor que hi havia a l'aire era de l'incendi de l'Empordà. No podia ser: l'Empordà és lluny. Però aviat vam saber que sí, que aquella flaire que jo notava al barri de Sant Antoni era de l'incendi empordanès i que la notaven també a Sant Andreu, Sarrià, l'Eixample, el Vallès... Eren les nou del matí, i les ràdios havien passat la nit desgranant els detalls de la lluita contra l'incendi, els canvis del vent, l'avançament del foc.
La nit de diumenge a dilluns molts vam dormir quatre hores. Diumenge a la tarda me les prometia felices -tancar dos textos i començar a preparar-ne un altre-, però em vaig quedar enganxat a les pantalles (la de la tele i la de l'ordinador), i a la ràdio. De cop, les urgències van deixar de ser-ho i, a mesura que passaven les hores, més incapaç era d'allunyar-me d'aquestes tres fonts d'informació. Recordava l'única vegada que els bombers van venir a casa. Jo devia tenir set anys i vivia amb els pares al carrer Masini de Sants. Es va incendiar la xemeneia interior de l'edifici, que passava per totes les cuines dels pisos de les portes primeres de cada replà. Recordo sobretot un bomber, corpulent i amb casc. Es passejava pel pis: de la cuina al passadís i d'allà al menjador i al balcó, tot decidit. Em sobtava aquest seu determini perquè quan a casa venien visites sempre es comportaven de manera continguda. Els bombers no: anaven d'un lloc a l'altre com si fossin a casa seva. També em deixava bocabadat que, entre tot aquell desgavell de corredisses i fumera que jo veia com una gran tragèdia, el bomber em somrigués cada cop que passava pel meu costat, em gratés els rínxols del cap i em fes bromes. 
Fa trenta anys, quan vivia a prop del mercat del Ninot, passava sovint per davant del monument que hi havia al xamfrà de Villarroel i Provença. Era l'escultura d'un bomber amb una nena en braços i una placa que explicava que era un "homenatge als companys morts al servei dels ciutadans". Dir que la població estima molt més els bombers que cap altre cos funcionarial és de tota evidència, igual que n'és de tota evidència el motiu. Passa el mateix arreu del món. A Nova York, els dies immediatament posteriors a l'11-S, els vespres, als halls dels hotels, m'impressionava veure'ls arribar després d'haver treballat tot el dia a la runa del World Trade Center. Vinguts de tot Estats Units, els hotels els donaven habitacions, fins els de més estrelles, i evidentment de franc. Arribaven cansats, bruts, amb aquestes robes descomunals que duen, el cinturó ple d'eines i arrossegant arnesos. Anaven deixant un rastre de petjades i de fang a les moquetes dels halls. Recepcionistes i clients s'enretiraven a un costat per deixar-los pas cap a les habitacions, amb un respecte silenciós igual que el de molts barcelonins ahir, quan flairaven des de tots els barris l'aire cremat que havia viatjat cent-cinquanta quilòmetres per entendrir-nos la pituïtària.

No hi ha Comentaris

Nombroses presentacions del documental “Operació Garzón contra l’independentisme català” arreu del territori

Riudellots, Santa Coloma de Farners, Quart, Girona… Diverses associacions, entre les quals hi ha l’ANC, la CUP o RCat porten aquest treball a diferents municipis

Alguns protagonistes d’aquelles detencions: Pep Musté, Ramon Piqué, Toni Infante, Carles Bonaventura, Joan Rocamora… són presents en aquests actes per explicar la seva experiència als assistents

Aquests dies, arreu del territori català, són molt nombrosos els actes que s’organitzen per presentar el documental “Operació Garzón contra l’independentisme català”, un treball realitzat pel digital Llibertat.cat i per la productora Zeba Produccions. Els últims dies s’ha projectat i es projecta a Riudellots, Santa Coloma de Farners, Barcelona, Quart, Girona… i se’n preparen més presentacions aquest mes de juliol i el pròxim setembre arreu del país.

Especialment destacable és la que es farà a l’Auditori de Girona el pròxim 29 de juliol a 2/4 de 7 de la tarda, organitzada pel Casal Independentista El Forn, per al qual ja s’han adquirit centenars d’entrades, en el marc del concert “Catalunya vol viure en llibertat”, impulsat pel diari El Punt Avui, el qual previsiblement omplirà la Devesa de Girona amb milers de persones.

En els actes de presentació d’aquest excel·lent treball audiovisual participen alguns dels encausats del 1992 en l’anomenada operació Garzón, com per exemple Pep Musté, Joan Rocamora, Toni Infante, Ramon Piqué, Carles Bonaventura… que expliquen l’experiència de la seva detenció sota l’aplicació de la llei antiterrorista i expressen la seva voluntat de continuar lluitant per la llibertat dels Països Catalans.

En aquest sentit, i tal com va afirmar-ho en l’última presentació, feta a Riudellots, Carles Bonaventura, actualment membre de Reagrupament, va mostrar la seva satisfacció per l’extraordinària difusió que està tenint el documental i va expressar la seva voluntat que serveixi com a antídot “contra l’oblit”. “Han passat 20 anys i ara potser no seria possible una operació Garzón, però encara hi ha repressió. Només hem de veure com encara es detenen vaguistes del 29-N al Principat de Catalunya o com s’ha reprimit el moviment Primavera Valenciana o com s’actua contra els que protesten a les Illes contra el genocida lingüístic Ramón Bauzá o els casos de pallisses i sancions als catalans que van assistir a la final de la copa del rei a Madrid”, hi va afegir Bonaventura. “Espanya té molt clar contra qui lluita i contra quin país lluita: contra les catalanes i els catalans i contra els Països Catalans”, va concloure el regidor reagrupat.

Tothom que vulgui organitzar presentacions d’aquest documental al seu municipi, tan sols ho ha de demanar a Llibertat.cat. També es pot posar en contacte amb Reagrupament.

No hi ha Comentaris

Reagrupament se solidaritza amb els afectats pels incendis de l’Alt Empordà

Reagrupament Independentista manifesta la seva solidaritat amb els afectats pels devastadors incendis que s'han iniciat aquest diumenge a l'Alt Empordà i expressa el seu condol als familiars de les víctimes que hi han perdut la vida en circumstàncies tràgiques. 

Així mateix, ens congratulem de les múltiples mostres de coratge i generositat que han posat de relleu l'actuació tant del personal especialitzat com dels voluntaris que han treballat i estan treballant intensament en l'extinció dels incendis o contribuint a pal·liar-ne els seus efectes sobre la població i les persones que s'hi han trobat atrapades. Aquesta onada d'ajuda cívica i desinteressada, que és un exemple més de la capacitat solidària de Catalunya, constitueix un  valor que cal preservar i enfortir a la nostra societat.

En particular, volem destacar l'excel·lent comportament dels servidors públics (bombers, protecció civil, personal mèdic, personal d'emergències, etc.) que estan tenint una meritòria actuació en el combat contra els focs i les seves conseqüències, els quals, com a empleats públics, han vist disminuïdes recentment les seves retribucions.

Desitgem l'acabament dels incendis al més aviat possible i, en un moment en què bona part dels nostres recursos no retornen al nostre país, reclamem que els recursos de Catalunya es destinin a cobrir les necessitats del propi país i, en primer lloc, a procurar la recuperació del territori afectat i la prevenció de situacions semblants arreu del territori de la nació catalana.

No hi ha Comentaris

Campament del carrer Puigcerdà

Aquest passat dilluns vaig anar, de bon matí, a la fàbrica del C/ Puigcerdà de Barcelona, que, des de ja fa molt temps, està ocupada per uns 300 immigrants, en la seva gran majoria d’origen subsaharià, que es dediquen a la recuperació i posterior venda de ferralla. La veritat és que em vaig quedar molt copsat del que allí vaig veure. En un principi dir que no era ni de bon tros el que jo m’havia imaginat. Per començar no es tracta d’una única nau, si no que són 5 o 6 edificis amb 2 o 3 plantes cadascun, on la part de baix està completament dedicada al tractament de la ferralla i els pisos superiors estan “condicionats” com a vivenda.

Aquesta pobra gent no té ni aigua allà dins per tal de netejar una mica, amb tots els perills de salubritat que això comporta. Al proppassat Plenari del Districte es va fer una demanda per tal que, si no es duia l’aigua a dins com a mínim es mirés d’apropar-la tant com es pogués. El govern del Districte, en mans de CiU, va resoldre aquesta petició dient que el recinte és una propietat privada i que ells no són ningú per tal d’entrar i posar l’aigua. No deixa de ser curiós que, per més inri, una setmana més tard un jutge ordenés el desallotjament i l’Ajuntament anunciés que anava a fer complir aquesta ordre. És a dir, anaven a deixar al carrer 300 persones, que si bé es té raó que són a dins d’una propietat privada, crec jo que tothom estarà d’acord amb mi que fins que no es trobi una altra solució el mal menor és que estiguin allà dins.

Per aquest motiu el Grup Municipal al qual jo represento, Unitat per Barcelona, hem fet una pregunta per escrit al govern del Districte, per tal que aclareixi si tenen pensat allotjar aquesta gent en un altre lloc per tal que no estiguin tirats al carrer. I si, sobretot, es té constància de l’existència de menors dins la fàbrica.

Tot i això no vol dir que el desallotjament s’hagi aturat. Només es va retardar i els propers dies tornarà l’amenaça de portar-lo a terme.

La gent d'Unitat per Barcelona tornarà a ser-hi present per tal d’assegurar-nos que hi ha un pla concret per tal de donar solució aquesta gran preocupació que tenen els veïns del barri de Provençals del Poblenou.

http://www.324.cat/noticia/1808772/catalunya/Mobilitzacions-al-Poblenou-per-frenar-el-desallotjament-de-lassentament-mes-gran-de-Barcelona

No hi ha Comentaris