Arxiu setembre, 2012

Per Catalunya

La Catalunya democràtica, el dia 25 de novembre tindrà una nova oportunitat per decidir. Aquest cop no és dilucidarà un programa, tothom sap el que vol CiU, ERC, els socialistes, la dreta espanyola i fins i tot els independentistes. Aquest cop, Catalunya decideix marxar o continuar amb Espanya. Seran unes eleccions, vulguin o no, plebiscitàries i el seu resultat serà la base d’una nova legalitat, la que vol la ciutadania. Per tant, cal que aquest cop ningú no s’equivoqui, ens cal una gran majoria i un sol missatge: independència, nou Estat dins d’Europa, sobirania plena, tant se val, ara tot és semàntica. Espanya finalment s’ho ha pres de debò, les amenaces apocalíptiques i l'autodestrucció de Catalunya, en són la mostra.

Podrem criticar les ambigüitats del passat de Convergència, la seva aposta per l’encaix sistemàtic, el pactes inconfessables amb aquells espanyols que tenien per objectiu el nostre anorreament com a poble, però ara hem de reconèixer, i fer-ho amb majúscules, la nova actitud política i patriòtica dels dirigents de Convergència. El president Mas, sap que ell no serà l’artífex de la transició final de Catalunya, és el preu que de vegades s’ha de pagar, i tot indica que n’està disposat, per aconseguir fites molt per damunt de qüestions i ambicions personals.

Catalunya ha dit prou i aquest cop no ho ha dit un grup polític o una organització “X”, ho ha dit el nostre president, i és cert, pot tenir un cert to èpic, però el nostre poble, després de 298 anys d’opressió i maltractaments, és el mínim que és mereix, per reconeixement i per dignitat.

Aquest 25 de novembre, hi insisteixo, ens hi juguem el tot o res, o guanya Espanya o ho fem els catalans, i no ens enganyem, la qüestió és aquesta: colònia explotada per sempre, o llibertat i futur garantit per sempre. Errar el tret polític, ni seria generós ni patriòtic, fer-ho en cap cas no ajudaria a Catalunya. Ara és el moment de posar en pràctica aquell crit que tan generosament escampem als quatre vents: PER CATALUNYA. Doncs això, fem-ho per Catalunya.

No hi ha Comentaris

Independència en castellà, amb Diego Arcos

Nou acte del cicle 'I si fòssim un Estat?', organitzat per Reagrupament Gràcia.

No hi ha Comentaris

El Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés d’independència

"El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura". Aquest és el punt 5 de la resolució que avui ha rebut 84 vots a favor, 26 abstencions i 21 vots en contra.

La resolució ha estat qualificada d'històrica per molts mitjans de comunicació, atès que, malgrat que no ha estat la primera vegada que el Parlament de Catalunya es pronuncia a favor del dret d'autodeterminació, sí que és la primera vegada que es mostra favorable a exercir-lo a un termini relativament curt. Amb l'aprovació d'aquesta resolució es tanca la legislatura i, de fet, tothom té clar que s'obre una nova etapa, en bona mesura conseqüència de la gran manifestació independentista de l'11 de setembre passat i el cop de porta d'Espanya a una discreta proposta de pacte fiscal i la utilització de la Constitució del 1978 com a instrument contra les aspiracions del poble de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Acte 3 d’Octubre de 2012

Dimecres Vinent, 3 d’octubre a les 8 del vespre, xerrada al Casal Marià d’Olot amb Alfred Bosch, parlamentari a Madrid de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, i de Josep Ferrés, membre de Reagrupament i regidor a l’equip de govern d’Olot.
El títol de la xerrada serà “Catalunya: Estat propi, futur propi”. Les oportunitats de Catalunya quan sigui un Estat, la possibilitat dels catalans de construir el nostre propi futur. Amb independència.

No hi ha Comentaris

El Govern espanyol castiga Catalunya sense desdoblar l’N-II a La Selva

El Ministeri de Foment revoca el projecte per desdoblar la carretera N-II entre Tordera (Maresme) i Maçanet de la Selva, malgrat que ja estava aprovat i té una de les intensitats mitjanes de trànsit més altes de l'Estat. La via es troba empantanegada amb obres a mig fer i una accidentalitat molt greu.

D'aquesta manera, l'Estat confirma les sospites i tira enrere la proposta perquè la considera excessivament cara. Segons argumenta el ministeri en l'anunci publicat al BOE, cada quilòmetre d'A-2 en aquest tram de gairebé 9 costaria 22,7 MEUR. A més, Foment argumenta que l'N-II entre Montgat i Tordera és titularitat del Govern i no competència de l'Estat. Com a alternativa "racional", Foment detalla que està redactant un estudi informatiu per unir la B-40 a Granollers amb la futura A-2 a Maçanet a través d'un "itinerari de gran capacitat". Aquesta alternativa deixaria sense connexió amb carretera desdoblada municipis com Lloret de Mar o Blanes.

A banda de qüestions de cost, que, en canvi, semblen no importar en el desplegament de la xarxa ferroviària a Galícia o Extremadura, Foment també argumenta que el tram de la Nacional II entre Montgat i Tordera és, des del febrer del 2010, titularitat del Govern i, per tant, no és competència de l'Estat desdoblar-la perquè aquest tram ha quedat exclòs del catàleg de la xarxa de carreteres de l'Estat.

No hi ha Comentaris

El Decret de Nova Planta al Principat incomplia l’ordenament legal i el dret internacional vigent al segle XVII-XVIII

"El Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya, València i Mallorca va ser imposat per dret de conquesta, incomplint l'ordenament legal i el dret internacional vigent al segle XVII-XVIII". Aquesta és una de les frases de la proposició no de llei que ha presentat la coalició independentista a què pertany Reagrupament aquest dimecres al Congrés de Diputats.

Entre el dret vigent, la proposició enumera "l'incompliment del Tractat internacional de pau d'Utrecht de 1713, la contravenció de les condicions successòries imposades per Carlos II en disposicions testamentàries, així com l'abjurament del rei Borbó a les Constitucions Catalanes i el menyspreu a les institucions".

Per això, la proposició planteja que "les Corts espanyoles es proposen reparar les conseqüències que van suposar per al poble català l'ocupació militar, administrativa i cultural de Catalunya, així com el seu bloqueig econòmic continu, que configuren unes actuacions de totes totes avui, considerades jurídica i voluntàriament per Espanya, actuacions il·legals. El mateix vici de nul·litat de ple dret que té el Decret de Nova Planta instaurat sobre Catalunya és aplicable als Decrets de Nova Planta expressament dictats per als regnes de Mallorca i València.

"Conseqüentment, el Parlament espanyol ha de restituir els drets i llibertats catalanes i reconèixer al poble de Catalunya la sobirania nacional de Catalunya, la qual podrà exercir directament o per mitjà dels seus representants", estableix el document presentat.

Text de la Proposició no de Llei

«El Congrés dels Diputats reconeix que Catalunya va ser independent fins al 1714, moment en que va perdre la seva sobirania a causa d'una invasió il·legítima per part de les tropes castellanes i franceses i insta el Govern espanyol a:

  1. Derogar els Decrets de Nova Planta de València, Mallorca i Catalunya per contravenir la legalitat vigent quan van ser promulgats.
  2. Reconèixer el poble de Catalunya com a dipositari de la seva sobirania nacional.
  3. Restituir la llibertat de Catalunya i tots els seus drets històrics.
  4. Crear una Comissió bilateral Estat-Generalitat de Catalunya amb la finalitat d'iniciar tots els tràmits legals necessaris per a la restitució i compensació de les conseqüències polítiques, territorials, jurídiques i econòmiques derivades de la imposició del Decret de Nova Planta. »

Palau del Congrés dels Diputats, 11 de setembre de 2012.-Alfred Bosch i Pascual, Portaveu del Grup Parlamentari Mixt."

Més informació:

  • Madrid debat aquest dimecres la proposició que demana la restitució dels drets històrics del poble de Catalunya

No hi ha Comentaris

Riuada de setembre 62

A la web de reagrupament solem llegir articles sobre el que volem i necessitem per al nostre país. Aquesta vegada, deixin-me que els expliqui el que em va passar quan tenia 6 anys i mig.  Ara en tinc 56 i mig.

Vaig tenir una infància privilegiada. Marxava de Terrassa per Sant Joan i no tornava fins al dia abans d’anar a col·legi, el 2 d’octubre. Platja d’Aro era la meva estimada segona residència.  Aquell any, però, els meus pares i avis tenien un esdeveniment social important i vam arribar pels voltants del 20 de setembre a Terrassa.

El 25 a la nit, estàvem sopant a casa:  els avis, els pares, el meu germà i jo.  Plovia molt.

L’avi Ramon li va dir al meu germà Ramon que anés al “cuarto de reixa” a mirar si encara plovia. El Ramon, tot obedient, hi va anar i va tornar corrents: “Avi, està entrant aigua i fang per sota de la porta del cancell”. Amb molta rapidesa, la mare, el pare i l’avi van posar les cadires, l’estufa i el sac de sucre a sobre de la taula del menjador. La iaia es va afanyar a desparar la taula de l’envidriat. El meu germà i jo ens ho miràvem sense entendre gaire res. De cop i volta vam sentir un soroll molt gros que venia del passadís. Una gran onada de color marró va esbotzar la porta de l’entrada de la casa i enfilava cap al menjador violentament.

Tots 6 vam córrer cap al pati i vam pujar les escales que donaven al terrat. La meva àvia, cridava, tots corríem i jo, en pujar les escales mirava a dreta i esquerra. A la dreta, el meu pati amb una cuineta. Totes les olles, els pots i platets anaven surant i pujant. A l’esquerra, un magatzem de peces de roba dels veïns. L’aigua va rebentar una paret i totes les peces van anar estampint-se contra l’altra paret del seu pati. Nosaltres vam arribar al terrat i el meu pare va saltar, encara no sé com, a casa dels veïns (era àgil, gran jugador d’hoquei herba). Els va cridar i amb l’ajuda del veí i un tauló que va fer de passadís, vam anar passant i entrant a casa seva. Gràcies a això ens vam poder salvar. A partir d’aquí, jo, amb 6 anys i mig, em vaig adormir amb la música dels plors de la meva àvia. Ja no recordo res més. L’endemà, ja podeu veure a la foto que us he adjuntat com estava tot. Jo sóc la nena del vestit blanc de la part dreta de la foto, el meu pare s’està mirant el portal, el meu avi està recolzat a la paret i el meu germà està jugant amb un amic del carrer. 

Unes cases més amunt hi vivia una família amb una filla que anava a col·legi amb mi. També sopaven. La mare, en sentir ploure, devia pensar que havia de treure les escombraries abans no plogués més. Una onada se la va endur i la van trobar l’endemà al capdavall de la Rambla. Morta.

A partir d’aquell dia tan desgraciat, el meu estimat avi ja no es va tornar a trobar bé, no vaig tornar a veure mai més el seu somriure ni vaig poder tornar a jugar més amb ell. Va emmalaltir i va morir 5 mesos després.

Afortunadament a casa meva van poder comprar una altra casa, però la meva àvia va posar una condició: anar a viure a la part més alta de la ciutat: l’estació del Nord. El meu pare així ho va fer. 

Jo, també visc a la part més alta de Terrassa i a un 4t pis. Ara, després de 50 anys, quan alguna nit plou molt, m’assec davant del finestral que dóna a la terrassa i vigilo que l’aigua no faci bassal.

Sóc incapaç d’anar a dormir.

Moltes gràcies.

Riuada del 62 a Terrassa

No hi ha Comentaris

ERC-Reagrupament es congratula per l’aprovació de la moció municipal d’independència

En darrer Ple municipal, a proposta de l’equip de govern, el regidor d’ERC_RCAT Joan Requesens va presentar el text de la moció d’independència de Catalunya, per la qual “s’insta al Parlament de Catalunya a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, i si s’escau, a votar la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya.” La moció també declara la ciutat d’Igualada com a territori lliure català, a l’espera de que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable.

La moció va rebre el suport d’ERC_RCAT, CiU, i PSC; l’abstenció d’ICV i els vots contraris del PP i PxC.
No és de rebut destacar també la moció presentada pel PSC a favor de “convocar un referèndum a la ciutadania de Catalunya per decidir el seu futur nacional”. Aquesta moció també va prosperar els únics vots contraris de PP i PxC.
De tot plegat, des d’ERC_RCAT ens en congratulem. Veiem al Ple el reflex del canvi de mentalitat de la majoria del poble, que el passat Onze de setembre reclamava al carrer la constitució de Catalunya com a nou estat d’Europa.

I ens en congratulem d’una manera especial, quan des de fa molts anys aquest ha estat el discurs que hem defensat. I ara aquest discurs es troba en el centre del debat polític del moment amb una majoria social al darrera. Creiem que el Ple municipal ha estat a l’alçada del moment.

No hi ha Comentaris

Obama defensa el valor universal del dret d’autodeterminació el mateix dia que Mas anuncia que Catalunya es diposa a exercir-lo

"Hem pres aquestes posicions, perquè creiem que la llibertat i l'autodeterminació no són exclusius d'una sola cultura. No són simplement valors americans o valors occidentals, són valors universals. I fins i tot, ja que hi haurà enormes desafiaments derivats d'una transició a la democràcia, estic convençut que al final el govern del poble, pel poble i per al poble té més probabilitats d'aconseguir l'estabilitat, la prosperitat i les oportunitats individuals que serveixin com a fonament per a la pau en el nostre món."

Aquest és un fragment del discurs que el president dels Estats Units, Barack Obama, va pronunciar davant l'Assemblea General de les Nacions Unides aquest dimarts 25 de setembre. Curiosament, aquesta ferma declaració del líder nord-americà ha coincidit amb el discurs que va fer el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, davant del Parlament de Catalunya, durant el qual va expressar la necessitat que el poble de Catalunya exercís el dret d'autodeterminació.

No hi ha Comentaris

En l’era de la informació, el català, el basc i el gallec, en risc d’extinció digital

Un estudi realitzat per META-NET, una xarxa europea d'excel·lència formada per 60 centres de recerca en 34 països, ha avaluat el suport tecnològic amb què compten 30 de les prop de 80 llengües europees. Aquest treball de recerca, elaborat per més de 200 experts, ha estat publicat en la sèrie de Llibres Blancs (disponibles tant en línia com en paper) i posa de manifest el risc de supervivència de la llengua catalana en l'era de la informació.

Suport tecnològic del català, el basc i el gallec

Investigadors  de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra i del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i de la Parla (Talp) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) han estat responsables d'elaborar els Llibres Blancs del català, el basc i el gallec. És el primer cop que s'analitza el suport tecnològic que tenen les tres llengües, per conèixer les possibilitats que tenen de sobreviure a l'era digital.

L'estudi avalua el suport tecnològic per a cada idioma en quatre àrees diferents: la traducció automàtica, la interacció amb la veu, l'anàlisi textual i la disponibilitat de recursos lingüístics.

Diversos idiomes, com l'islandès, el letó, el lituà i el maltès, reben la puntuació més baixa en les quatre àrees, ja que tenen un suport tecnològic "feble o inexistent". A l'altre extrem de l'espectre, i encara que no es considera que cap llengua gaudeix d'un suport "excel·lent", només l'anglès rep "un bon suport ", seguit de l'espanyol que, juntament amb el francès, l'alemany, el neerlandès i l'italià tenen un "suport tecnològic moderat". El català, el basc, i el gallec al costat d'altres llengües com el búlgar, el grec , l'hongarès i el polonès, presenten una situació de suport "parcial",  la qual cosa els situa també en el conjunt de llengües d'alt risc.

En català també està en alt risc, però els resultats de l'estudi pel que fa al suport en tecnologies del llenguatge són "moderadament optimistes", indiquen els investigadors. La recerca indica que s'han produït i distribuït un gran nombre de recursos lingüístics en català, si bé els productes disponibles en espanyol, i sobretot en anglès,  són molt més nombrosos.

En el cas del gallec i el basc, el suport tecnològic és "feble o inexistent" en una àrea, la de la traducció automàtica. De fet, 21 de les 30 llengües analitzades (70%) tenen almenys una àrea amb aquesta qualificació i es troben en perill d'extinció digital.

Tanmateix, en l'àmbit català, com en la de la resta de llengües minoritàries, la indústria de les tecnologies de la llengua que transforma la recerca en productes és petita. Això es deu a que les llengües minoritàries no són un objectiu primordial per a les grans empreses que actualment dominen el sector.

Comparats amb altres llengües europees, el català, el gallec i el basc es situen a un nivell semblant al danès, el grec, l'hongarès o el suec, unes llengües que són idiomes oficials de països de la Unió Europea.

Treball de referència:

Asunción Moreno, Núria Bel, Eva Revilla, Emília Garcia i Sisco Vallverdú (2012), The Catalan Language in the Digital Age / La llengua catalana a l'era digital  ,  sèrie metanet whitepapers, Springer.

No hi ha Comentaris