Arxiu novembre, 2012

«Jo faig la meva vida i deixo fer»

El centralisme el va etiquetar com el metge de Puigcerdà, però no li molesta perquè estima la seva feina. Explica amb orgull que «quan feia d’alcalde exercia de metge i l’endemà de no ser conseller ja vaig venir a treballar encantat de la vida». Joan Carretero, nascut a Tremp, va arribar a la ca pital cerdana als 31 anys per exercir-hi, i afirma que se sent cerdà perquè «aquí hi estic molt bé, no em falta de res» i, a més, reclama amb orgull que els seus pares van néixer a Lles.

L’exalcalde de Puigcerdà i conseller de Governació amb el primer tripartit viu l’actual procés polític des de la segona línia i un cert sentiment de paternitat: «fa dos anys tan sols hi érem nosaltres predicant això, nosaltres ho vem intentar». Reagrupament va decidir no concórrer a aquests comicis i, posteriorment, demanar el vot per CiU: «ara fem més d’espectadors, ens ho mirem des de la distància... ho vivim amb més tranquil·litat». Argumenta el suport a Mas per amor al país, perquè considera que el procés cap a la sobirania ho requereix. Això no lliga Reagrupament per a futurs moviments perquè la formació «fem en cada elecció el que més ens convé a nosaltres i al país ... aquesta vegada podíem aspirar a tenir parlamentaris, però això no ens importa». Aquesta manera de fer casa amb la personalitat de Joan Carretero. Pel carrer saluda a tothom. La gent el para i li pregunta per la salut. Fa un mes va tenir un infart de miocardi i ara viu unes setmanes de baixa laboral esperant reincororar-se a l’hospital. Per a ell, això és un «petit ensurt» que es veu capaç de superar resignadament perquè ni sent metge pot preveure aquestes coses. El que sí que pot fer és deixar de fumar. Ha deixat el tabac i, diu, ho porta bé: «després d’una patacada així no t’ho han de repetir gaires vegades, que no fumis... i ja està, quan pugui incorporar-me a la feina...»

Instal·lat de manera militant a Puigcerdà, recorda que quan era conseller li deien que si volia fer política havia de fer-ho des de Barcelona, a la qual cosa sempre es va negar. De fet, reclama un es tatus de no polític perquè «jo he fet política per casualitat... a mi m’interessava que el meu país fos lliure, la resta, pff... m’hi vaig trobar a partir de circumstàncies municipals». Relata el procés com un cúmul de circumstàncies: primer un amic el convenç per anar a les llistes, després va a un ple i en surt alcalde i finalment «no saps per què et fan conseller... però jo no vaig dir mai a ningú que estava disponible, mai vaig fer passadissos». Fent de conseller tampoc no va decidir instal·lar-se a Barcelona i tan sols algunes nits hi dormia. Ho recorda com una «experiència frustrada... inicialment hi havia ganes de fer coses però va acabar com el rosari de l’aurora, jo vaig treballar molt... de fet, a mi em va anar bé que em cessessin al cap de dos anys i quatre mesos perquè, si no, hauria petat».

Es planteja la vida i el que li queda de trajectòria professional amb calma, de casa a la feina i de la feina a casa en l’entorn agradable i apamat de la vida a Puigcerdà. De cap manera es planteja tornar a fer política municipal, i si n’ha de fer de nacional, serà baixant i pujant a la Cerdanya com una activitat esporàdica. Admet que quan hi ha eleccions municipals els partits miren de temptar-lo, però «quan em vaig presentar el 2003 ja vaig dir que seria per última vegada».
Confia que Puigcerdà podrà sortir de la crisi perquè en els últims anys s’ha posat al dia quant a serveis per als veïns, que recorda que va començar ell, i també pel que fa a l’urbanisme «Puigcerdà està en disposició de sortir bé de la crisi, però és com tot, la crisi són moments d’oportunitat... en pots sortir reforçat si l’aprofites o, segons com, pots sortir-ne fet una calamitat».

Caminant pel carrer o asseguts en una terrassa va retrobant amics i coneguts. Atén tothom i dedica somriures a qui se li guanya la confiança. És allò del caràcter pirinenc: «jo no sóc gens difícil... el que no faig és obrir la porta de casa a tothom en cada moment perquè tenim dret a... a més, la gent de muntanya som com som, abans de donar l’amistat a algú te n’has d’assegurar. Penso que s’ha de ser així, però jo sóc educat amb la gent, no maltracto ningú..., que no faig la pilota a ningú?, és cert; que a ningú li ric les gràcies?, és cert; però tampoc no demano que me les riguin a mi. Jo faig la meva vida i deixo que els altres facin la seva».

No hi ha Comentaris

«Jo faig la meva vida i deixo fer»

El centralisme el va etiquetar com el metge de Puigcerdà, però no li molesta perquè estima la seva feina. Explica amb orgull que «quan feia d’alcalde exercia de metge i l’endemà de no ser conseller ja vaig venir a treballar encantat de la vida». Joan Carretero, nascut a Tremp, va arribar a la ca pital cerdana als 31 anys per exercir-hi, i afirma que se sent cerdà perquè «aquí hi estic molt bé, no em falta de res» i, a més, reclama amb orgull que els seus pares van néixer a Lles.

L’exalcalde de Puigcerdà i conseller de Governació amb el primer tripartit viu l’actual procés polític des de la segona línia i un cert sentiment de paternitat: «fa dos anys tan sols hi érem nosaltres predicant això, nosaltres ho vem intentar». Reagrupament va decidir no concórrer a aquests comicis i, posteriorment, demanar el vot per CiU: «ara fem més d’espectadors, ens ho mirem des de la distància... ho vivim amb més tranquil·litat». Argumenta el suport a Mas per amor al país, perquè considera que el procés cap a la sobirania ho requereix. Això no lliga Reagrupament per a futurs moviments perquè la formació «fem en cada elecció el que més ens convé a nosaltres i al país ... aquesta vegada podíem aspirar a tenir parlamentaris, però això no ens importa». Aquesta manera de fer casa amb la personalitat de Joan Carretero. Pel carrer saluda a tothom. La gent el para i li pregunta per la salut. Fa un mes va tenir un infart de miocardi i ara viu unes setmanes de baixa laboral esperant reincororar-se a l’hospital. Per a ell, això és un «petit ensurt» que es veu capaç de superar resignadament perquè ni sent metge pot preveure aquestes coses. El que sí que pot fer és deixar de fumar. Ha deixat el tabac i, diu, ho porta bé: «després d’una patacada així no t’ho han de repetir gaires vegades, que no fumis... i ja està, quan pugui incorporar-me a la feina...»

Instal·lat de manera militant a Puigcerdà, recorda que quan era conseller li deien que si volia fer política havia de fer-ho des de Barcelona, a la qual cosa sempre es va negar. De fet, reclama un es tatus de no polític perquè «jo he fet política per casualitat... a mi m’interessava que el meu país fos lliure, la resta, pff... m’hi vaig trobar a partir de circumstàncies municipals». Relata el procés com un cúmul de circumstàncies: primer un amic el convenç per anar a les llistes, després va a un ple i en surt alcalde i finalment «no saps per què et fan conseller... però jo no vaig dir mai a ningú que estava disponible, mai vaig fer passadissos». Fent de conseller tampoc no va decidir instal·lar-se a Barcelona i tan sols algunes nits hi dormia. Ho recorda com una «experiència frustrada... inicialment hi havia ganes de fer coses però va acabar com el rosari de l’aurora, jo vaig treballar molt... de fet, a mi em va anar bé que em cessessin al cap de dos anys i quatre mesos perquè, si no, hauria petat».

Es planteja la vida i el que li queda de trajectòria professional amb calma, de casa a la feina i de la feina a casa en l’entorn agradable i apamat de la vida a Puigcerdà. De cap manera es planteja tornar a fer política municipal, i si n’ha de fer de nacional, serà baixant i pujant a la Cerdanya com una activitat esporàdica. Admet que quan hi ha eleccions municipals els partits miren de temptar-lo, però «quan em vaig presentar el 2003 ja vaig dir que seria per última vegada».
Confia que Puigcerdà podrà sortir de la crisi perquè en els últims anys s’ha posat al dia quant a serveis per als veïns, que recorda que va començar ell, i també pel que fa a l’urbanisme «Puigcerdà està en disposició de sortir bé de la crisi, però és com tot, la crisi són moments d’oportunitat... en pots sortir reforçat si l’aprofites o, segons com, pots sortir-ne fet una calamitat».

Caminant pel carrer o asseguts en una terrassa va retrobant amics i coneguts. Atén tothom i dedica somriures a qui se li guanya la confiança. És allò del caràcter pirinenc: «jo no sóc gens difícil... el que no faig és obrir la porta de casa a tothom en cada moment perquè tenim dret a... a més, la gent de muntanya som com som, abans de donar l’amistat a algú te n’has d’assegurar. Penso que s’ha de ser així, però jo sóc educat amb la gent, no maltracto ningú..., que no faig la pilota a ningú?, és cert; que a ningú li ric les gràcies?, és cert; però tampoc no demano que me les riguin a mi. Jo faig la meva vida i deixo que els altres facin la seva».

No hi ha Comentaris

Artur Mas: “Now we are alive! Our culture is alive!

"We have fought against armies, we have fought against dictatorships, we have overcome setbacks and now we are alive! Our culture is alive!

No hi ha Comentaris

Quim Torra: ‘El president Mas ha provocat el més gran desafiament a Espanya des de Francesc Macià’

Confio que les forces que defensen la llibertat de Catalunya siguem majoria per a desplaçar de tots els llocs que puguem les forces sucursalistes o espanyoles. Si el conjunt dels nacionalistes catalans guanyem, tots guanyem. Amb tot el cor, ens desitjo una gran victòria.

Però també és cert que un home, el president Mas, és qui ha acabat fent el més gran desafiament a Espanya des que Francesc Macià va decidir canviar la República espanyola que Lluís Companys havia proclamat al balcó de la Generalitat per la República Catalana. El coratge i la valentia del president tenen, per mi, un valor extraordinari i sento un deute de gratitud per a qui ha fet que, per fi, el món s'adonés de l'existència d'una vella nació d'Europa perduda i esborrada dins les fronteres espanyoles.

Wall Street Journal i Financial Times obriran l'edició del dia 26 sentenciant si Artur Mas ha tingut el suport que reclama per a tirar endavant el projecte de l’estat propi. Si el president resultés afeblit electoralment, seria un gravíssim entrebanc en el camí. No anem tan sobrats. La cadena d'esdeveniments que han de seguir-se ha de ser una cadena ininterrompuda d'èxits. Per això aquestes eleccions el votaré. I a partir del dia 25 al vespre tots els independentistes haurem de treballar colze a colze pel nou desafiament que ens espera: guanyar el referèndum

No hi ha Comentaris

QUI SERÀ PRESIDENT?

El president Mas va convocar aquestes eleccions amb caràcter plebiscitari, posant en joc un referèndum per la independència, però ell personifica més que ningú l’èxit o el fracàs del plebiscit: la seva reelecció hi va lligada.
Es veritat que les coses s’han precipitat molt ràpid des de l’onze de setembre i Mas s’hi ha trobat al mig. Però també és veritat que aquest procés l’ha agafat preparat i que en aquest moment és qui millor personifica la unitat dels catalans en el camí de la independència. Ara és l’hora d’Artur Mas, encara que a Catalunya hi hagi líders fins i tot millors.
Si CiU no obté majoria absoluta, amb la possibilitat de derrotar Mas i fer fracassar el plebiscit, quedarà oberta una lluita aferrissada per la investidura, amb propostes insòlites i temptadores per a tots els diputats i diputades. De moment l’única candidatura compromesa amb Artur Mas és CiU, totes les altres es presenten com a alternativa i ens han intentat convèncer que Artur Mas no és la millor opció. Només CiU té possibilitats de fer govern en solitari i cap de les altres ha renunciat a buscar una majoria alternativa, sense explicar-nos com ho pensen fer ni fins on poden arribar.
L’independentisme ha tingut l’oportunitat de presentar-se unit, fent pinya entorn del president i accentuant el caràcter plebiscitari de les eleccions, però els partits han preferit continuar fent partidisme. Encara són a temps de demostrar unitat en el debat d’investidura, però els electors ho necessitem saber avui, i només votant CiU sabem a qui votem per president.

Ramon Plana

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “És un moment de màxima generositat, de plena confiança i d’una ambició sense límits”

Potser mai com aquest proper diumenge 25 de novembre haurem pogut tenir la sensació que la història camina amb nosaltres, al nostre voltant, democràticament impresa en forma de candidatura electoral. 

Que no ens distregui el seu missatge de la por. Que no ens empudegui la brutícia de les seves clavegueres. Aquest diumenge pot ser el dia -ha de ser el dia!- en què la voluntat democràtica, lliure i pacífica dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya proclami la nostra voluntat de ser un poble amb dret a viure en llibertat i dignitat, com qualsevol altra nació del món. 

No és per tant el proper diumenge 25 un dia normal. No són aquestes unes eleccions normals. No triem un programa electoral, ni unes concretes mesures de Govern. Elegim per damunt de tot un president que es comprometi amb un gran objectiu: que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Un president al que correspondrà dur les regnes d’un procés que, tal i com estem veient, intentaran destruir des de tots els mitjans possibles. Tenim la responsabilitat de posar-nos al seu costat, sinó, tot aquest procés pot trontollar. 

I també aquest dia 25, de forma excepcional, ens presentem al món. Tots els governs i mitjans de comunicació del món, tindran els ulls posats damunt del resultat electoral de Catalunya d’aquest diumenge, i en faran una lectura directa i simple, cercaran quin resultat ha obtingut el president que ha convocat unes eleccions per referendar la seva proposta de constituir Catalunya com a Estat d’Europa. I buscaran una resposta rotunda: Té el suport del seu poble? És un president fort o feble? Aquesta serà la clau de volta perquè el món, Espanya inclosa, es cregui que el poble de Catalunya camina seriosament cap a la independència. 

Ara més que mai és moment de renunciar a especulacions, fòbies o prejudicis personals. És el moment de decidir el vot pensant per damunt de tot en el moment excepcional que vivim, pensant només en l’objectiu final de la nostra llibertat. És per tant un moment de màxima generositat, de plena confiança i d’una ambició sense límits.

Us animo a votar aquest proper diumenge 25 de novembre a favor de la independència de Catalunya i a fer fort el president Artur Mas. La seva força serà la força del seu compromís, del nostre compromís amb la independència, la llibertat i la dignitat de Catalunya. Encara hi ha combat. A tots ens correspon ara, un altre cop, tornar a sofrir, tornar a lluitar i, ara sí, véncer! 

Joan Carretero i Grau
President de Reagrupament

No hi ha Comentaris

Expulsar ciutadans europeus? Au, va!

El conte aquest que la Unió Europea podria expulsar 7,5 milions dels seus ciutadans, és del tot inversemblant. Que encara a hores d'ara s'utilitzi com a papu per a fer por a uns ciutadans, que se'ls pren per criatures espantadisses, diu molt poc de la cultura política democràtica d'un país, però sobretot dels qui el difonen i dels qui s'ho creuen. 
 La Unió Europea mai expulsarà Catalunya si aquesta decideix democràticament accedir a la independència i esdevenir un nou estat membre. Punt i final. Naturalment hi haurà d'haver ajustaments, però això és un tema tècnic que es pot resoldre relativament ràpid. Quants eurodiputats pertocaria a la República de Catalunya? Si ho comptem per població, seria si fa no fa com Bulgària, és a dir entre 17 i 18 eurodiputats. Tots ells treballarien full time per Catalunya, no com ara, que els qui ho fan es poden comptar amb els dits d'una sola mà, i encara en sobrarien. A més, és clar, de tenir un comissari propi.
 
 Però tornem a conte de por . És cert que l'adhesió s'ha d'aprovar unanimitat, i que això pressuposa que cadascun dels 27 estats membres actuals, i ben aviat, també, Croàcia, tenen un dret de veto. Però aquesta arma, ni Espanya ni cap de la resta de socis l'empraria contra Catalunya. Amb tots els respectes, Catalunya és una realitat política i econòmica que està a anys llum de la majoria d'estats membres, tant en termes absoluts com relatius. A veure si ens ho clavem al cap això i deixem de parlar de “país petit”. En el món hi ha 150 estats més petits que Catalunya. Punt.
 
 Tant a la Unió Europea com al Consell de Seguretat  de l'ONU, els qui exerceixen el dret de vet són les potències hegemòniques. Les que no ho són cedeixen sempre a la pressió de les fortes, tot buscant contrapartides el més favorables als seus interessos, i que amagui la seva baixada de pantalons. La pregunta és: és Espanya una gran potència europea, que implica, naturalment, ser-ne un contribuent net al seu finançament? No, la resposta és que no. Tot al contrari. Espanya és qui para més la mà, de manera que no pot jugar a fer el fatxenda. I no només això, Espanya és morosa amb Europa i amb el món. Això en la pràctica la fa feble, perquè els socis europeus, arribat el cas sabran on cargolar si es mostra reticent a baixar de la muntanya.
 
 Però fins i tot això no caldrà , perquè establir duanes entre Catalunya i Espanya, perjudicaria d'allò més a l'economia espanyola, començant pels grans bancs espanyoles, o a empreses capdavanteres com Telefònica o el propi El Corte Inglés. No, no ho faran. Una cosa és el “teiatro” que muntaran per intentar impressionar als espantadissos, però arribat el moment, “nastis de plastis”. Se l'embainaran, ara sí, amb un posat fatxenda i encara deixant anar alguna pocasoltada. La qüestió, doncs, no rau en el que farà Espanya, que, com ja hem dit, acabaran embeinant-se-la. No. La qüestió és com fer que els socis europeus pressionin els espanyols a que baixin del burro. I aquí és on hi ha el tema.
 
 Per aconseguir-ho, com a mínim calen dues condicions . La primera, és que sapiguem vendre que la independència de Catalunya, beneficia a la UE en el seu conjunt i a cadascun dels seus membres en particular. Això pressuposa una campanya de relacions públiques i de comunicació, de primer ordre. També pressuposa crear expectatives, de negocis, d'inversió, d'intercanvis, etc. Per sort Catalunya té un atractiu immens fins i tot a escala mundial, no només europeu. I si cal que el Barça vagi a fer uns quants bolos en aquest context, els fa i punt. Molts ja es donaran per ben pagats,
 
 Però la segona condició és la més rellevant . No hi ha res que emprenyi més quan es negocia que un interlocutor frívol o poc seriós, perquè et fa perdre el temps, i amb ell, diners. Per això, el socis europeus han d'estar convençuts que el president de Catalunya i el poble que el recolza, estan realment compromesos amb el procés d'independència. Qualsevol mostra de dubte, d´hesitació, de marxa enrere, i no cal dir de qüestionament, pot ser interpretat com que els estem prenent el pèl, i llavors ens poden enviar a pasturar.
 
 No, si es va, es va a per totes , i això no pot estar en qüestió. I ens trobem en un moment massa clau per engegar-ho tot a rodar. No ens ho podem permetre. Hem d'anar de cap cap al mur amb el convenciment ple que l'envestida serà exitosa. I només així comptarem amb el respecte dels nostres socis, que veuran un poble cohesionat, decidit a accedir democràticament a la seva sobirania i que a més pot representar una bona oportunitat econòmica o comercial. Ningú, repeteixo, ningú, s´hi podrà resistir.

No hi ha Comentaris

Acte de suport al president Mas organitzat a Girona per Reagrupament i CiU.

Reagrupament Gironès va organitzar ahir, a l’Hotel Ultònia de Girona, un acte de suport de campanya al President Mas, on van participar Rut Carandell, com a vice-presidenta de Reagrupament, i Santi Vila i Carles Puigdemont de CiU, alcaldes de Figueres i de Girona, respectivament. Va presentar l’acte Rosa Cruz, coordinadora territorial de Reagrupament al Gironès i el Pla de l’Estany. Hi van assistir un centenar de persones.

Rut Carandell va dir que feia 3 anys Rcat ja havia redactat el guió de la història i ara era el moment de reforçar el President, que era la persona que liderava el projecte independentista. Per això Rcat havia preferit fer un pas al costat a fi que Mas pogués fer el pas endavant.

També va fer referència a la fragmentació que hi ha dels partits independentistes que es presenten a les eleccions del Parlament català.

En les intervencions, tots dos representants de CIu van agrair el gest de generositat de Reagrupament. Santi Vila va afegir que algun dia els llibres d’història ens ho agrairan.

Es va acabar l’acte amb el cant d’Els segadors.

Text i fotos: Laura Jaime i Femenia

No hi ha Comentaris

Reagrupament recorda a tots els partits polítics que la Comissió Europea va admetre oficialment com a possible la secessió d’una part d’un Estat membre

  • En resposta a la iniciativa ciutadana europea que va promoure el president Joan Carretero
  • S'ha enviat una carta a les organitzacions polítiques per manera que coneguin quina és l'única resposta oficial de la Unió Europea

Davant de les falsedats que fan córrer alguns partits que es presenten a les eleccions plebiscitàries del pròxim 25N sobre la possibilitat que Catalunya sigui expulsada de la Unió Europea –com és el cas del PP, Ciudadanos, PSC-PSOE-, Reagrupament Independentista vol recordar a tots els partits i a tota la ciutadania que l'únic document oficial sobre aquesta qüestió va ser enviat per la Comissió Europea el maig d'enguany al president Joan Carretero –representant d'un comitè compost per ciutadans de set estats europeus– com a resposta a la iniciativa ciutadana europea (ICE) que es va endegar el mes d'abril perquè la Unió Europea legislés sobre la continuïtat com a Estat de la Unió Europea d’un estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre.

En el document oficial, signat i segellat per Catherine Day, secretària general de la CE, s'hi admet la possibilitat de secessió d'una part d'un Estat membre i es considera que la solució sobre la seva continuïtat a la UE es troba en la negociació dins l'ordenament jurídic internacional.

La Comissió Europea considerà que ni la Comissió ni el Parlament Europeu no poden proposar ni legislar (ni en un sentit ni en un altre) les conseqüències d'una possible independència de Catalunya, però admetia aquesta possibilitat quan afirmava que "en el cas d'una secessió d'un Estat membre, la solució es trobaria i negociaria dins l'ordenament jurídic internacional ".En una carta enviada a tots els partits polítics, Reagrupament desmenteix les afirmacions mancades de fonament d'algunes forces polítiques que afirmen que Catalunya seria expulsada de la Unió Europea en cas d'independitzar-se, amb l’argument que si això fos així, “no caldria recórrer a l’ordenament jurídic internacional per a resoldre la seva admissió, ja que la UE té perfectament legislada la seva ampliació .“L' 1d'abril d'enguany, un Comitè Ciutadà representat pel president de Reagrupament, Joan Carretero, va presentar una petició de registre d'una Iniciativa Ciutadana Europea per manera que es reconegués la successió com a membre de la Unió Europea d'un nou estat sorgit de la secessió democràtica d'un altre Estat membre.

No hi ha Comentaris

L’afer de “l’esborrany” policial fa entrar en campanya Mortadel·lo i Filemó

La polèmica pel suposat esborrany policial que acusa Mas i Pujol de tenir comptes a Suïssa està posant al descobert la matusseria dels adversaris de la llibertat de Catalunya, desesperats per intentar frenar el procés iniciat perquè el poble de Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació després de les eleccions plebiscitàries d'aquest diumenge.

La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert diligències contra el diari "El Mundo", que va publicar l'informe policial, per un suposat delicte de calúmnies i estableix que considera la notícia "radicalment falsa". La fiscalia pren aquesta decisió després que el gabinet jurídic de la Generalitat li hagi enviat un informe sobre els articles . En el seu escrit, el fiscal destaca que el suposat informe policial "es transmuta de manera sorprenent en el mateix article a 'esborrany', concepte desconegut" que pot al·ludir a un text no oficial .

El fiscal en cap de Catalunya considera que en aquest cas es donen tots els supòsits d'un presumpte delicte de calúmnies , perquè considera acreditat que les informacions són falses . El ministeri públic assegura que a dia d'avui no hi ha cap dada que indiqui que el president de la Generalitat rebés diners procedents de contractes d'obra pública, ni sobre la titularitat de cap compte bancari a l'estranger. A més, el jutge instructor del "cas Palau" nega haver encarregat un informe a la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) del Cos Nacional de Policia.

La fiscalia recorda que existeix llibertat d'informació quan allò publicat és veraç "o, almenys, s'ha procedit amb la diligència necessària per arribar-hi", però constata que en aquest article concorren tots els elements típics del delicte de calúmnia . El fiscal superior també diu que abandonarà les seves investigacions si s'admeten a tràmit les querelles presentades als jutjats  sobre la informació d'"El Mundo", entre les quals hi ha la del president Artur Mas.

Homs compara Montoro i Fernández Díaz amb Mortadel·lo i Filemó

El portaveu del govern català, Francesc Homs , ha celebrat que la fiscalia hagi obert diligències contra "El Mundo" pel suposat informe policial, perquè considera que avala la teoria de l'executiu català que la informació publicada per aquest diari és falsa. Homs ha criticat l'actitud dels ministres de l'Interior i d'Hisenda, als quals ha comparat amb els personatges de còmic Mortadel·lo i Filemó.

El director d'"El Mundo" reacciona a Twitter

L'altre actor implicat en aquest cas és el mateix diari "El Mundo", Pedro J. Ramírez, que a través de Twitter ha criticat la decisió de la fiscalia. En concret, acusa el fiscal de posar "més zel" contra el rotatiu que no pas contra "la corrupció de CiU".

No hi ha Comentaris