Arxiu febrer, 2013

La llibertat de vot va permetre abolir l’esclavitud

La darrera pel·lícula del cèlebre director Steven Spielberg, Lincoln, se centra en l'aprovació de la 13a. esmena de la Constitució dels EUA l'any 1865. El resultat favorable de la votació fou precedit d'un complicat procés que, en plena guerra civil americana, va comptar amb l'impuls persistent i a la implicació molt personal del president Abraham Lincoln, caracteritzat esplèndidament a la pel·lícula per l'actor Daniel Day Lewis. D'aquesta manera, es va aconseguir la majoria necessària per a posar fi a l'esclavitud i alliberar de cop quatre milions de persones d'origen africà.

Un dels aspectes més remarcables d'aquest procés, que apareix descrit i filmat admirablement a la pel·lícula, és el fet que els representants que, finalment, hi acaben votant a favor pertanyen als dos grans partits del país. El president Lincoln pertanyia al Partit Republicà i comptava amb el suport global d'aquest partit, però necessitava el vot d'alguns representants del Partit Demòcrata. Fou gràcies al sistema electoral americà, en què cada representant es deu més als seus electors a qui representa que no pas a la cúpula del seu partit, que es va posar fi a la vergonyosa situació per la qual era legal que unes persones fossin propietaris d'unes altres persones. La llibertat de vot i la democràcia van fer abolir l'esclavitud a mitjans del segle XIX.

Entre nosaltres, a Catalunya, hi ha encara molts detractors de la llibertat de vot, especialment entre les cúpules dels partits polítics, poc entusiastes d'una democràcia de qualitat, mentre es puguin anar beneficiant d'un sistema del qual ells -i només ells- obtenen beneficis. Al Parlament de Catalunya n'hem viscut un exemple recent amb el lamentable episodi de la votació de la declaració de sobirania per part del PSC. Sembla que, entre nosaltres, a principis del segle XXI, hi ha partidaris de l'esclavitud (dels pobles) que, a més, sancionen la dissidència i bloquegen la possibilitat d'exercir la llibertat de vot.

El nostre país necessita una regeneració democràtica dels partits polítics i un nou sistema electoral que millori i faci més directe la relació entre representant i representats. És urgent desterrar de la nostra vida pública tota forma de corrupció i de manca de qualitat democràtica. Abraham Lincoln ja ens en va assenyalar el camí fa 150 anys: la democràcia, és a dir, el "govern del poble, pel  poble i per al  poble". I aquest poble és el poble català.

Una imatge de la pel·lícula Lincoln

No hi ha Comentaris

DEMOCRÀCIA CORROMPUDA

Durant dècades de suposada democràcia espanyola, i fins no fa gaire, hem vingut escoltant per boca dels successius presidents espanyols coses com aquesta: “Hoy la banda terrorista ETA ha vuelto a matar. Que sepan los españoles que este vil asesinato, este crimen infame, no quedará sin castigo. El gobierno y las fuerzas de seguridad del Estado nos mantendremos firmes en la lucha contra el terrorismo hasta el cese total de la violencia”. Tots recordem aquestes frases, o altres de molt semblants, dites pels Suárez, González, Aznar i Zapatero, o pels seus respectius ministres d’Interior. Sovint, després d’un atemptat terrorista, també hi solien afegir crides d’aquest estil: “El terrorismo no tiene sentido alguno en una democracia donde todas las ideas políticas tienen cabida y son defensables. Cualquier reivindicación política puede y debe ser planteada de forma pacífica, a través del diálogo. Las urnas deben reemplazar las armas. Esta es la grandeza de la democracia…” De segur que tots recordem les crides reiterades dels presidents espanyols de torn en aquesta línea. També les de molts altres polítics que feien bé d’insistir en aquesta mateixa bona direcció. La qüestió, però, era, i és encara avui, si ja eren prou sincers quan les feien.

El temps, diuen, posa en evidència tots els mentiders i ara, quan les circumstàncies a Espanya són unes altres, resulta que el discurs del govern espanyol i del president Rajoy ha canviat radicalment.  D’una banda, ETA va aturar les seves accions terroristes després d’un anunci formal, avalat per observadors internacionals, de posar punt final a la violència. Però la cacera policial per detenir  presumptes etarres és manté ben activa i el líder abertzale Arnaldo Otegui, principal artífex del canvi, continua entre reixes. D’altra banda, després que el Tribunal Constitucional espanyol, a proposta del PP i amb el vistiplau del PSOE, va condemnar definitivament al fracàs l’encaix entre Catalunya i Espanya que el nou Estatut d’autonomia encara hauria fet possible, i quan els catalans i el seu Parlament es mostren ara favorables, més que mai, a aconseguir per via democràtica un Estat propi, què ens trobem? Un govern espanyol que pretén tancar-nos totes les portes i totes les aixetes. És aquesta la grandesa de la democràcia espanyola? No deien que qualsevol reivindicació política tenia cabuda per via pacífica i democràtica?  O tot això només eren mentides i romanços dels governs espanyols? Per què s’emboliquen ara amb la constitucionalitat i la legalitat i es giren d’esquena al clam democràtic, pacífic, dels catalans?  La conclusió és prou evident: només ens donaven peixet, tot eren mentides.

Si amb tot això no en féssim prou, altres fets que estan passant o que surten ara a la llum, ens revelen tota la magnitud de les misèries polítiques d’aquesta democràcia tramposa i d’aquest país fracassat i sota sospita que anomenem Espanya. Algú, encertadament, ja ha qualificat de fet criminal la gran vergonya dels desnonaments que tenen lloc aquests dies, en gran nombre, a tot el territori  estatal. De tots són coneguts els noms de personatges que s’han lucrat amb la privatització de grans empreses estatals, un exemple clar d’amiguisme i cinisme polítics. Hem vist com, amb els rescats bancaris derivats de la crisi financera, es deixava de banda qualsevol possible responsabilitat penal dels seus gestors i directius. Nous i recurrents escàndols per   casos de corrupció no paren d’esquitxar tots els nivells de l’administració, des dels poders centrals de l’Estat i dels grans partits als àmbits territorials autonòmic i local, i fins la mateixa casa reial. Les retallades, mentrestant, continuen afectant els serveis públics essencials. Són ja molts anys de mentides i de profunda misèria política.

Però no tot està perdut. Als catalans -i cada dia en són més els que així ho veuen- ens resta encara una gran i única esperança: aconseguir, amb decisió i fermesa col·lectives, un Estat propi, una democràcia nova, per construir sense ressentiments un país més nostre, més just i més digne, amb noves maneres de fer. Un país, en definitiva, molt més engrescador. I el  millor del cas és que són les organitzacions de la societat civil, els sectors més conscienciats del poble, els qui primer s’han posat a estirar del carro. Ens en sortirem.

 

Joan Torres Nalda, Olot

No hi ha Comentaris

La desobediència civil, el pas següent

Els dirigents espanyols amb el govern al capdavant , estan iniciat el contraatac a l’embranzida sobiranista liderada pel Parlament i l’executiu català, brandant l’estendard del compliment de la legalitat vigent al territori espanyol, aixoplugats per la manca d’interès de la comunitat europea i internacional,  que no vol l’obertura d’un nou focus de conflicte, que desviï l’atenció de l’objectiu d’estabilització que s’ha fixat com a prioritari.

Si ens enroquem en la retòrica de la possessió de la raó democràtica enfront la legalitat constitucional, no farem res més que portar el procés a una lenta apagada i al desencís de la multitud que va sortir al carrer el passat 11S.

Ara cal avançar amb un pas més agosarat  i encetar una nova etapa en la nostra reivindicació nacional. Un moviment que desencadeni un conflicte que no ja no es pugui resoldre per la simple aplicació de la llei i la justícia d’una constitució local. En aquests moments, els dirigents del món occidental, ja tenen un coneixement més clar de l’existència de Catalunya, el seu fet diferencial i les seva voluntat d’independència, una situació que ara és observada per uns col·lectius molt més evolucionats en la seva concepció de la democràcia i la justícia.

Els dirigents i comunicadors espanyols, parlen insistentment del compliment de la llei i la legalitat vigent, com si això fos el sancta sanctorum  de l’estat de dret i poques veus dels que hem escollit perquè ens representessin al Parlament , gosen contradir-los obertament i parlar d’incompliment de la llei o desobediència civil, expressions que sembla que només es puguin dir amb la boca petita i amb la veu baixa.

Crec que ha arribat l’hora que tots els independentistes que tenen accés als mitjans de comunicació proclamin als quatre vents i sense embuts que la desobediència civil és un element tan important com la pròpia llei en la configuració d’un estat de dret.

La desobediència civil no és de cap manera un tema menor, suposa el pas més transcendental  que hauran de fer els nostres dirigents per portar el país a la seva definitiva formació i reconeixement. Però no només ells, sinó tot el poble i per això cal que la seva majoria estigui convençuda i preparada.

Per defensar la validesa d’una més que probable desobediència civil de la societat i les institucions catalanes, apart d’estar convençuts que el que farem és just i defensable, hem de ser coneixedors del que pensaran els que ens hauran de jutjar políticament i jurídicament, des de les institucions que al final seran les úniques vàlides que ens permetran esdevenir sobirans.

La rebel·lia, que des d’una òptica espanyola és simplement un acte fora de la llei, es veu molt diferent per part de les societats democràticament més madures i amb una capacitat d’anàlisi més imparcial. Només cal llegir l’obra del filòsof i pensador nord-americà John Rawls, la més utilitzada pels jutges nord-americans per fonamentar les seves sentències.

Si cerquem dintre la principal obra de Rawls, Una teoria de la justícia,  hi trobem escrit el següent: “..si hom concep la llei bàsica com a reflex de l’ordre natural i si el sobirà creu que governa per dret diví, aleshores els seus subjectes només tenen el dret dels suplicants... Una vegada que la societat s’interpreta com un esquema de cooperació entre iguals, les persones afectades per greus injustícies no cal que se sotmetin. De fet, la desobediència civil (i també la objecció de consciència) és uns dels mecanismes estabilitzadors dels sistema constitucional, encara que sigui per definició un mecanisme il·legal”. Fixeu-vos la diferència evolutiva del pensament sobre el que és just o no en el món internacional. Inclús m’atreviria a posar en dubte que algú de l’alt Tribunal Constitucional espanyol hagi llegit mai l’obra de Rawls o ni tant sols sàpiga qui és.

Evidentment, l’obra de Rawls teoritza en base a l’existència d’una societat ordenada que ell anomena “quasi justa”, que disposa d’una constitució justa, però amb tot i això, Rawls s’expressa així de contundent quan parla de desobediència civil: “... Amb tot, si la desobediència civil justificada sembla amenaçar la concòrdia civil, la responsabilitat no recau pas en els que protesten sinó en els que, abusant de la seva autoritat i poder, justifiquen aquesta mena d’oposició. I és que el fet d’emprar l’aparell coactiu de l’estat per tal de mantenir institucions manifestament injustes és en si mateix una forma de força il·legítima a la qual els homes, quan cal, tenen dret a resistir.”.

Cal fer front als que pretenen confondre als ciutadans, presentant la llei com la justícia, cal que tothom sàpiga que realment, el que no s’entendrà a nivell internacional, són els conceptes democràtics envellits i deformats de l’Espanya rància. Cal omplir el poble d’autoestima i convèncer a tothom, que els principis democràtics en que es basa el nostre camí a la independència, són els que la resta del món comprèn i entén com a justos i que, si alguna cosa no farem, serà el ridícul.

Si el poble s’arronsa, els nostres líders s’arronsaran, però si el poble està convençut , els líders polítics no tindran més remei que tirar endavant. Per això no podem permetre, de cap manera, que es manipuli la opinió ciutadana amb missatges enganyosos, sobre la realitat democràtica de la comunitat mundial a la que pretenem integrar-nos. Hem de carregar de raons i esperonar al poble, perquè aquest faci el mateix amb els polítics que el representen.

A partir d’aquí, només caldrà confiar que els que s’han posat al capdavant per liderar el nostre procés d’alliberament,  tinguin la capacitat suficient d’instruir-se en els coneixements necessaris i, carregats de valor, saviesa i totes les raons jurídiques adequades, portin sense por el projecte del nou Estat Català a l’èxit.

No hi ha Comentaris

La celebració del Carnestoltes reflecteix el procés d’independència que viu Catalunya i la repulsa a la corrupció política

El procés d'independència en marxa a Catalunya i la repulsa als greus casos de corrupció política protagonitzen els eslògans i les disfresses que es poden veure aquest cap de setmana a nombroses poblacions catalanes que celebren el Carnestoltes.

Les estelades guarneixen moltes de les carrosses de les diverses comparses de Carnaval en al·lusió al procés d'exercici de la sobirania que ha acordat el Parlament de Catalunya per una àmplia majoria. Així mateix, la corrupció política que afecta el regne d'Espanya, en particular arran del cas dels "papers de Bárcenas", que ha implicat els dirigents del PP incloent el president de Govern, Madriano Rajoy, afavoreix les expressions crítiques a què convida la festivitat i la rauxa associada al Carnestoltes.

carnestoltes2
carnestoltes3

No hi ha Comentaris

Navarro (PSC) es torna a alinear amb el PP menyspreant la democràcia i la majoria del Parlament de Catalunya

El líder del PSC, Pere Navarro, ja s'alinea amb el PP sense embuts i hi coincideix plenament tot rebutjant la democràcia i l'exercici de la sobirania del poble català.

Navarro ha fet unes lamentables i agressives declaracions donant suport a la voluntat del govern espanyol del PP, que vol portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Navarro no ha dubtat a llançar una amenaça afirmant que "el sobiranisme acabarà malament".

El que ja està acabant malament és l'autonomia i el que acabarà molt pitjor és el federalisme

El líder socialista menysprea que el 20% de la població de Catalunya sortís al carrer el #11S2012, que, per cert, no ho va fer per a cridar fe-fede-federalisme. Per a Navarro, "el sobiranisme acabarà malament", però és evident que l'autonomia sí que està acabant malament, també és ben clar que el federalisme acabarà molt pitjor.

Navarro insisteix en la línia espanyolista de rebuig frontal a la declaració de sobirania de Catalunya, malgrat haver obtingut una àmplia majoria al Parlament i haver generat una forta polèmica interna al si del PSC, la qual, no tan sols ha dividit el seu grup parlamentari en la votació, sinó que encara està generant un degoteig de desercions de nombrosos dirigents històrics.

No hi ha Comentaris

El govern espanyol vol tapar el “cas Bárcenas” amb un recurs al TC contra la declaració de sobirania del poble català

Davant de l'envergadura que ha pres el greu cas de corrupció política dels "papers de Bàrcenas", l'executiu espanyol vol intentar tapar-lo sacsejant la bandera de l'espanyolisme abrandat amb un dels elements que acostumen a generar grans consensos a Espanya -tant a la dreta com a l'esquerra-, l'atac als catalans. Per això el Govern espanyol es disposa a portar al TC la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya.

La Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya té elements inconstitucionals. Així ho conclou l'informe demanat pel govern espanyol al Ministeri de Justícia. El text, de l'Advocacia de l'Estat, assegura que la declaració vulnera articles com l'1, el 2, el 9 i el 168 de la Constitució espanyola.

Segons ha explicat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el text de l'advocacia conclou que hi ha arguments a favor de la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Declaració de Sobirania, aprovada al Parlament de Catalunya al gener. En concret, l'informe assegura que "reconèixer la sobirania del poble català, que té dret a decidir sobre el seu futur per ser subjecte jurídic i polític, vulnera diversos articles de la Constitució".

Els articles vulnerats serien:

- L'1, que estableix que la sobirania resideix en el poble espanyol
- El 2, que parla de la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols
- El 9, que sotmet tots els poders públics, amb independència del seu àmbit, a la Constitució
- El 168, que especifica el procés de reforma constitucional

L'informe consta de dues parts. En la segona, l'advocacia estableix que la declaració es pot recórrer al Constitucional perquè produeix "efectes jurídics 'ad-extra'" perquè busca dirigir les institucions de Catalunya cap a un fi "clarament inconstitucional". El text de l'advocacia compara la declaració amb el "pla Ibarretxe" i argumenta que hi ha diferències. En el cas basc, el govern espanyol va considerar que es tractava d'un "simple tràmit", de l'inici d'un procés legislatiu, mentre que la declaració és una "resolució amb efectes jurídics". Sáenz de Santamaría ha assegurat que l'Advocacia de l'Estat ha fonamentat "molt rigorosament" que sí que es pot recórrer la declaració.

Primer, al Consell d'Estat

El text l'ha presentat el Ministeri de Justícia al Consell de Ministres. El gabinet de Mariano Rajoy ha decidit portar-lo al Consell d'Estat com a pas previ ineludible a interposar el recurs davant el Tribunal Constitucional. La vicepresidenta ha explicat, però, que encara no s'ha determinat si s'hi presentarà recurs. Això sí, Sáenz de Santamaría reconeix que l'informe "és un punt molt determinant a l'hora de fixar la posició del govern". La vicepresidenta recorda que els informes de l'Advocacia de l'Estat no són vinculants, tot i que "ja ens agradaria que ho fossin".

Canvi d'estratègia

El govern espanyol ha canviat la seva estratègia respecte a la Declaració de Sobirania. Inicialment, l'executiu va assegura que el text "no servia per a res", en paraules del mateix president espanyol, Mariano Rajoy. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, tampoc hi va veure efectes jurídics. Llavors, però, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va demanar temps per analitzar el text. Poc després, l'Estat va demanar l'informe a l'advocacia, que ara pot acabar, molt probablement, a les dependències del Tribunal Constitucional. 

Inforrmacions relacionades:

No hi ha Comentaris

Duran troba que els més de 100.000 euros que cobra són insuficients

El portaveu de CiU al Congrés i líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat, després d'un acte a Madrid, que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hauria d'estar "millor retribuït" econòmicament perquè considera que és una persona que pren decisions que afecten més de 40 milions de ciutadans.

Duran ha fet aquestes declaracions un cop ha acabat un esmorzar informatiu organitzat pel fòrum de la Nueva Ciudad i on ha presentat l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

A causa dels diversos càrrecs que ocupa al Congrés (membre de la Junta de Portaveus, president de la Comissió d’Assumptes Exteriors i, evidentment, diputat) Duran va ingressar el 2012 més de 110.000 euros. No és la primera vegada que un dirigent d’Unió fa declaracions en aquest sentit. Al setembre va ser la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, que va lamentar que el sou dels diputats sigui de 3.000 euros nets mensuals, manifestant que si baixa més “no sé on anirem a parar”. De Gispert cobra 6.000 euros al mes. 

Duran s'ha mostrat partidari que el cap del govern espanyol cobri un sou més alt i ho ha comparat a les retribucions que reben els presidents d'altres institucions de l'entorn democràtic i d'altres països. El portaveu de CiU al Congrés opina que "els sous dels polítics són insuficients", però ha reconegut que és un debat que "no està disposat a acceptar la societat espanyola".

Duran i Lleida ha insistit que Mariano Rajoy és una"persona honesta", encara que ha afegit que el PP no ha donat prou explicacions sobre la presumpta implicació dels dirigents populars en relació al "cas Bárcenas". El dirigent democratacristià també ha assenyalat que si el secretari general de CDC, Oriol Pujol, és imputat pel "cas de les ITVs", tindrà tot el seu suport sigui quina sigui la decisió que prengui. Duran i Lleida ho ha dit l'endemà que assegurés que si mai ell fos imputat, dimitiria dels seus càrrecs.

No hi ha Comentaris

Reagrupament reclama limitació de mandats, incompatibilitats estrictes, reducció de la immunitat, retribució única dels càrrecs electes i prohibició del nepotisme

El combat contra la corrupció política ha saltat a primer terme de l'agenda pública i, fins i tot, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha mantingut una cimera amb els màxims responsables del control de l'acció pública. Reagrupament ja fa 3 anys va proposar una bateria de mesures que, gustosament, la nostra organització ofereix a la societat i, especialment, a aquelles persones amb incidència pública.

La situació és greu i urgent. El país ho demana i tenim un procés engegat -l'exercici de la sobirania per a la consecució del nostre Estat propi- que requereix la màxima fortalesa i l'expulsió dels corruptes de la nostra vida pública. A continuació, us presentem 10 mesures senzilles per a millorar el règim de la Funció, responsabilitat i retribució dels càrrecs electes , que formen part del nostre pograma de radicalitat democràtica.

5. Funció, responsabilitat i retribució dels càrrecs electes

  • 5.1. Limitació de mandats
  • 5.2. Declaració de béns abans, durant i després de l’exercici del càrrec públic
  • 5.3. L’oficina de proximitat del diputat
  • 5.4. Incompatibilitats de càrrecs
  • 5.5. Allargament del període d’incompatibilitats un cop finalitzat el càrrec
  • 5.6. Immunitat no és impunitat
  • 5.7. Inhabilitació per condemna
  • 5.8. Prohibició del nepotisme
  • 5.9. Concepte retributiu únic i simplificació del càlcul
  • 5.10. Extensió a la resta d’administracions

5.1. Limitació de mandats

S’establirà la limitació de mandats del cap de l’Estat, del president del govern i dels ministres en dos mandats consecutius.

5.2. Declaració de béns abans, durant i després de l’exercici del càrrec públic

Tots els diputats i càrrecs executius del govern, cap de l’Estat i president del govern, així com tots els càrrecs de categoria igual o superior a sots director general, realitzaran anualment una declaració dels seus béns, ingressos i patrimoni, que hauran de dipositar al registre creat per aquest efecte, el Registre d’Interessos dels diputats.

Els detalls individuals seran públics al portal informàtic del Parlament.

Quan finalitzi el període d’exercici del càrrec, les persones suara esmentades es sotmetran a una auditoria exhaustiva i pública per tal de comprovar i garantir que durant l’exercici del càrrec no s’han produït enriquiments injustificats per compte de l’erari públic o per irregularitats realitzades en base a la informació privilegiada.

5.3. L’oficina de proximitat del diputat

Els diputats al Parlament de Catalunya ho seran en dedicació plena i exclusiva, disposaran d’oficina de proximitat, dins del seu districte electoral i que tindrà com a missió que els ciutadans puguin fer arribar al seu representant tota mena de suggeriments, queixes o recomanacions.

5.4. Incompatibilitats de càrrecs

Els diputats al Parlament de Catalunya i els alts càrrecs de la Generalitat, el cap de l’Estat i el president del govern no podran pertànyer a cap òrgan de direcció, ni consell d’administració de les empreses privades que contractin amb l’administració.

5.5. Allargament del període d’incompatibilitats un cop finalitzat el càrrec

S’establirà un període de 5 anys, comptats des de la finalització de l’etapa d’exercici del càrrec per part del parlamentari o alt càrrec executiu del govern, el cap de l’Estat i el president del govern durant el qual, el càrrec sortint es veurà afectat pel règim d’incompatibilitats talment com si encara es trobés en l’exercici actiu del càrrec.

5.6. Immunitat no és impunitat

Els càrrecs electes al Parlament de Catalunya només gaudiran d’immunitat parlamentària en allò que faci referència a l’exercici dels seu càrrec, per la resta de causes o imputacions hauran de declarar davant dels tribunals com qualsevol altre ciutadà.

5.7. Inhabilitació per condemna

La condemna judicial d’un càrrec electe en casos de corrupció inhabilitarà a la persona per l’exercici de la política de forma perpètua.

5.8. Prohibició del nepotisme

El nomenament de familiars fins a quart grau per consanguinitat o per afinitat, quedarà expressament prohibit.

5.9. Concepte retributiu únic i simplificació del càlcul

Tots els càrrecs electes tindran un únic concepte retributiu, i aquest no serà en funció ni de la dedicació ja que aquesta haurà de ser obligatòriament completa, ni de la participació en comissions o funcions o responsabilitats específiques encarregades pel Parlament o el grup Parlamentari.

Els viatges i les dietes les pagaran d’aquest únic concepte retributiu.

5.10. Extensió a la resta d’administracions

Es faran extensius a la resta de càrrecs executius de totes les administracions:

- El règim d’incompatibilitats inhabilitació per condemna
- La prohibició del nepotisme
- El concepte retributiu únic

Programa de radicalitat democràtica - Lliuraments anteriors:

No hi ha Comentaris

Rajoy en crisi

Mariano Rajoy, el president del Govern espanyol, s'enfronta a la lluita de la seva vida davant les denúncies d'uns cobraments en diner negre que engoleixen el seu partit i el seu govern. Aquesta bomba no podia haver detonat en un pitjor moment, amb una població que pateix una desocupació rècord i una austeritat sense precedents, i ja enfurismada per una sèrie d'escàndols de corrupció.

El govern ha d'arribar al fons de totes aquestes imputacions, fins ara no provades, per a sobreviure.

Després d'una reunió d'emergència que el dissabte va mantenir l'executiu del Partit Popular que governa, Rajoy va negar haver rebut pagaments irregulars del seu partit, va donar la seva paraula en públic i va apostar la seva reputació personal per la seva integritat. "Això és fals. No he rebut ni distribuït diner negre ", va dir.

Això vol dir que aquest no pot convertir-se en un altre cas de suborns -suposadament proporcionats en aquesta ocasió per les empreses de la construcció- que acumuli pols en els tribunals espanyols, notòriament lents. No n'hi haurà prou per al partit que s'atorgui a si mateix un certificat de bona conducta, com ho va fer el dissabte després d'una investigació interna superficial.

L'escàndol va esclatar després que el diari d'esquerres El País  va publicar el que assegura que són els comptes secrets de Luis Bárcenas, extresorer del PP, que registren pagaments il·legals a dirigents d'alt nivell del partit entre els quals figura Rajoy, que es remunten a 1997.

Bárcenas ja està implicat en un altre escàndol de finançament il·legal del partit, per mitjà del qual es va descobrir que posseeix 22 milions d'€ en un compte bancari a Suïssa no declarat. Bárcenas nega que els comptes publicats per El País  haguessin estat elaborats per ell, encara que perits cal·lígrafs consultats pel diari diuen que ho són.

A més, hi ha corroboracions circumstancials que indiquen que hi pot haver una doble comptabilitat. Alguns dirigents del PP han confirmat que els pagaments que figuren a nom seu a la llibreta de Bárcenas van tenir lloc efectivament.

Rajoy i els seus col·legues tenen ara la intenció de publicar les seves declaracions d'impostos per al període en qüestió, tot i que això no pot refutar que hi hagi hagut pagaments secrets en efectiu. Però hi ha una qüestió urgent a respondre al tribunal de l'opinió pública, si el Govern del PP pretén girar full d'aquest escàndol.

Espanya està afrontant el seu camí a través de la crisi econòmica més punyent de l'era democràtica, en un moment en què gairebé totes les seves institucions, des de la monarquia fins al poder judicial, mostren signes de putrefacció. Hi ha d'haver una investigació exhaustiva, transparent i independent dels suposats comptes de Bárcenas. Ni el govern ni el país no es poden permetre cap altra cosa menys.

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Rajoy in crisis

Party slush fund claims require independent inquiry

Mariano Rajoy, the Spanish prime minister, faces the fight of his life as allegations of a secret slush fund engulf his party and government. This bombshell could hardly have detonated at a worse time, with a population facing record unemployment and unprecedented austerity, and already infuriated by a string of corruption scandals.

The government needs to get to the bottom of these, so far, unproven claims if it is to survive.

After an emergency meeting of the ruling Partido Popular executive on Saturday, Mr Rajoy denied having received any irregular payments from his party, thus giving his word in public and banking on his personal reputation for integrity.“This is false”, he said: “I have neither received nor distributed ‘black money’.”

That means this cannot become yet another kickbacks case – allegedly provided in this instance by construction companies – gathering dust in the notoriously slow Spanish courts. It will certainly not be enough for the party to award itself a clean bill of health, as it did on Saturday after a cursory internal inquiry.

The scandal erupted after the left-leaning El País newspaper published what it says are the secret accounts of Luis Bárcenas, former PP treasurer, of illegal payments to senior party officials including Mr Rajoy, going back to 1997.

Mr Bárcenas is already implicated in a separate illegal party financing scandal, through which he was discovered to hold €22m in an undeclared Swiss bank account. He denies the accounts published by El País were drawn up by him, although handwriting experts consulted by the paper say they were.

There is, in addition, circumstantial corroboration to indicate there may have been two sets of accounts. Some PP officials have confirmed that payments against their names in the Bárcenas dossier did take place.

Mr Rajoy and his colleagues now intend to publish their tax declarations for the relevant period, although that may not disprove there were secret cash payments. But there is an urgent case to answer in the court of public opinion, if the PP government is to put this scandal behind it.

Spain is still fighting its way through the most wrenching economic crisis of the democratic era, at a time when nearly all its institutions, from the monarchy to the judiciary, exhibit signs of rot. There must be a full, transparent and independent investigation of the alleged Bárcenas accounts. Neither the government nor the country can afford anything less.

No hi ha Comentaris

Bustos torna a fer d’alcalde estant imputat en el “cas Mercuri”

Manuel Bustos torna avui a l'alcaldia de Sabadell, després d'haver-ne estat apartat dos mesos per la seva imputació en el "cas Mercuri", de presumpta corrupció urbanística i tràfic d'influències. Bustos ja ho va comunicar divendres passat als membres del seu govern durant una reunió de treball. Col·lectius ciutadans han convocat per demà a les 7 del vespre una concentració de protesta a la plaça Sant Roc.

L'oposició de Sabadell va anunciar setmanes enrere que el retorn de Bustos a l'alcaldia els podria dur a plantejar-se seriosament la presentació d'una moció de censura. Ara per ara, però, no s'ha concretat si s'acabarà fent ni en quins termes.

El 4 de desembre, el batlle va anunciar que sortia temporalment de l'alcaldia i que la deixava en mans del primer tinent d'alcalde, Juan Carlos Sánchez. L'equip de govern municipal no ha volgut fer canvis al consistori en aquests dos mesos, malgrat les pressions de l'oposició, que ha aprovat dues mocions en aquest sentit.

Suport del PSC

Tot i el rebuig de l'oposició i de diferents sectors de la ciutat, Manuel Bustos té el suport del seu partit i dels seus dirigents, tot i que el PSC va decidir suspendre'l temporalment dels seus càrrecs a la formació socialista. En una entrevista a Europa Press, el líder del PSC, Pere Navarro, va avalar la decisió de Bustos d'apartar-se temporalment de l'alcaldia per concentrar-se en la seva defensa i va expressar la seva confiança en la innocència del primer edil i de la resta d'imputats socialistes.

L'agrupació local i la Federació del Vallès Occidental Sud del PSC també han mostrat en reiterades ocasions el seu suport a Bustos, del què valoren "positivament" la seva tornada. En un comunicat, les delegacions del PSC mantenen que l'aixecament del secret d'una part del sumari evidència que cap dels imputats de l'Ajuntament de Sabadell està vinculat a una trama de corrupció urbanística ni al cobrament de comissions.

Per aquesta raó, animen Bustos a "seguir treballant per la ciutat amb la mateixa honestedat que ho ha fet sempre", i defensen la seva innocència davant de les imputacions. "Tenim la certesa, i cada dia està més clar, que els nostres companys són innocents i ho defensarem", afirmen en el comunicat, en què desvinculen el cas de Sabadell d'altres casos de corrupció política i critiquen l'actitud irresponsable de l'oposició.

Bustos

No hi ha Comentaris