Arxiu març, 2013

Podem llegir bé Espriu?

Espriu, transparent , la biografia de Salvador Espriu escrita per Agustí Pons, és un llibre molt ben documentat, escrit amb gràcia, amenitat i exhaustivitat. Potser un dels seus encerts més remarcables és l’ampli recorregut de temes del llibre que es pot identificar amb un simple cop d'ull al sumari, amb els vint-i-dos capítols dedicats a episodis concrets i imprescindibles de la vida-obra de Salvador Espriu, situats de manera més o menys cronològica. El llibre accepta una lectura de capítols solts i alhora és agraït en la lectura seqüencial estricta: els orígens a Arenys de l’infant que va néixer a Santa Coloma de Farners, el cèlebre creuer pel Mediterrani, les relacions amb Rosselló-Pòrcel, la guerra civil, l’impacte de l'obra Primera història d’Esther , la trobada amb Josep Pla, la utilització de La pell de brau com a obra de resistència al franquisme, el seu paper a la ‘Caputxinada’, Ricard Salvat i Ronda de mort a Sinera , les importants musicacions de poemes a càrrec de Raimon, les agressives crítiques de Joan Ferraté, els mites grecs, etc.

Pel que fa als aspectes formals de l’edició, les fotos incloses són molt apropiades i agraïm que algunes no siguin “les de sempre”. En canvi, no s’acaba d’entendre que, en una obra com aquesta, s’hagi optat per a citar les obres de referència només a peu de cada pàgina i no s’inclogui un llistat complet amb la rica bibliografia que ha fet servir el biògraf. Encara sort que hi ha un índex onomàstic, que és molt útil per més mandra que aquests elements facin sempre als editors. En qualsevol cas, pel que fa al contingut, Pons ha escrit una obra important perquè rescata Espriu i, tal com expressa al títol, el pretén fer transparent, en clara al·lusió a l'hermetisme llegendari tant de l'home com d'alguns dels seus llibres, especialment els de poesia. Pons ens el presenta al segle XXI amb claredat i nitidesa. Déu n’hi do! Una claredat que no sempre ha acompanyat la valoració de l’obra d’Espriu, que ha estat utilitzada massa sovint per a finalitats no estètiques i, per tant, mal llegida.

Algunes veus han objectat a Pons que no “prengui partit” i que no decanti el seu judici cap a una banda concreta. Que és massa neutral, en definitiva. Ens sembla que aquesta actitud de Pons és deliberada i també encertada. El periodista s’ajusta als fets, a partir de la informació disponible i en fa una descripció acurada, en alguns moments, gairebé notarial. Tot i així, l’autor no es limita a explicar les vicissituds de la vida de l’escriptor, sinó que treu suc de l’obra i de la ineludible interrelació entre vida i obra que hi ha en qualsevol bon escriptor.

Ara bé, en el procés de descripció del lligam entre vida i obra, de vegades Pons arriba a fer una identificació excessiva entre Sinera i Arenys. Sinera no és Arenys, com Macondo no és Aracataca, com el cèlebre “lugar de la Mancha” no és exactament enlloc i potser per això Cervantes no en volia recordar el nom. I alhora tots aquests llocs són llocs universals, rics d'històries, carregats de vida. Però són llocs mítics, literaris, que no hem de confondre amb la seva base geogràfica.

Després de llegir el cèlebre episodi de la frustrada representació de Primera història d’Esther als anys 50, per exemple, ens vénen ganes de demanar als Laboratoris Uriach que, ara que els pressupostos de cultura són tan migrats, patrocinin una representació teatral amb la qual rescabalar del mal regust deixat pel comportament dels seus parents avantpassats. La figura de Salvador Espriu que emergeix de la biografia és la d’un home d’ordre, esgarrifat pels fets d’octubre i aclaparat per la guerra civil; però, malgrat totes les temptacions que el voltaven, un home que no va fer com altres escriptors de la seva mateixa generació, com Ignasi Agustí, per exemple, i es va mantenir fidel a la construcció d’una obra literària en llengua catalana.

Han passat els anys i avui sembla que ja hem enterrat tots els prejudicis que ens dificultaven la lectura neta i clara d’un gran escriptor. Amb Espriu el que cal fer és llegir-lo, en primer lloc. Però també és molt important que el llegim bé. Aquesta biografia ens hi ajudarà. Fem-ho si us plau!

No hi ha Comentaris

Enquesta: “Creieu que, finalment, hi haurà referèndum o consulta sobre la independència de Catalunya?”

Nombrosos sectors contraris a la sobirania del poble català posen en qüestió el fet que, finalment, Catalunya pugui exercir aquest dret democràtic. Aquest diumenge, per exemple, el diari El Paí s afirma que Rajoy estaria elaborant una proposta de nou finançament per a desactivar el procés sobiranista català. Per això us demanem si "creieu que, finalment, hi haurà referèndum o consulta sobre la independència de Catalunya".

No hi ha Comentaris

Per responsabilitat i sentit comú, independència

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalíptiques des de la trona: “Seny!, Responsabilitat!, Penediu-vos!, Torneu al cau de la província i sereu perdonats!”. Després, per terra, mar, aire, tertúlies i premsa amb vocació de foca equilibrista amb pilota esclata una pedregada en forma de neollengua de l’estatus quo (governabilitat, solidaritat, unió, sentit d’Estat, crisi econòmica, lleialtat institucional, etc..). Per últim, els pocs supervivents al fenomen meteorològic, mig estabornits i amb símptomes clars de fatiga crònica nacional, són/som confinats a l’habitació dels mals endreços, allà on van parar tots els que gosen preguntar-se si en aquest país no té dret a ser un país.

La neollengua de “1984” d’Orwell, versió 2013, que els telepredicadors del seny i de l’extrem centre prediquen a casa nostra és un instrument perfecte que s’està utilitzant a discreció per amagar la realitat. Allò que no s’anomena no existeix; i allò que existeix, s’anomena d’una altra manera. Embolcallats de seda i pedreria, teixeixen una teranyina de belles i entranyables paraules, solemnes i grandioses, que semblen subvencionades directament per la FAES.

Tota aquesta parafernàlia de gent que apel·la a la legalitat -espanyola-, la submissió a les normes -espanyoles- , la responsabilitat -de la perpetuació de l'status quo espanyol-, la governabilitat -d'Espanya-, la lleialtat institucional –amb les autoritats espanyoles que no ens deixaran mai decidir-, la moderació –per a evitar cap ensurt indesitjable a l’establishment espanyol-, la centralitat –oblidant-se que el centre polític és avui al voltant de la independència-, l’interès general –que curiosament sempre és l’espanyol-, etc., etc. No s’adonen que són part del conte del rei despullat, i corren cofois a autoproclamar-se membres de la categoria VIP Plus 5 estrelles del seny més profund en les seves teles, ràdios i diaris, mentre el país s’asfixia sense futur, davant de la situació actual d'emergència nacional –aquesta sí, catalana-.

Seny, sí; sentit comú, i tant; responsabilitat, només faltaria!. Però seny per a aturar l’espoli; sentit comú per adonar-se que sense instruments d’estat Catalunya no és que s’aboqui al precipici, és que és al precipici; i responsabilitat, per defensar la democràcia i l’autodeterminació dels pobles per damunt de tot. O és que, per exemple, els sis membres del Col·lectiu Wilson no són professionals assenyats, responsables, plens de sentit comú i, a més, d’un prestigi internacional inqüestionable? No va estranyar-me gens la incomoditat que va palesar el president del Círculo de Economí a, Sr. Piqué, en la presentació dels Wilson a Barcelona, en adonar-se que el seny i la responsabilitat han canviat de files, i ara militen als rengles de la independència.

Bona Pasqua.

No hi ha Comentaris

Un oasi anomenat Osona

Amb aquesta edició de La Veu, encetem una secció fixa en què se’ns permet, als coordinadors territorials i comarcals, que expressem les nostres opinions i inquietuds. Primer de tot vull agrair a la redacció d’aquesta revista l’oportunitat que m’ha ofert d’encetar aquesta nova finestra.

Jo us vull explicar què és el què passa a la meva comarca:Osona. Aquesta terra ara és un oasi de catalanisme. La gran majoria dels osonencs ho sabem que a casa ho tenim més fàcil o, com a mínim, així ens ho sembla. Aquí, tothom (o quasi) anhela la llibertat del nostre poble. I, si no ets així, és a dir, si no ets independentista, és probable que fins i tot et mirin com si fossis estrany. Aquí, tots plegats estem treballant per assolir aquest objectiu tan nostrat. I crec que efectivament ho hem aconseguit: ens ha costat una mica, però hem pogut convèncer la majoria dels nostres conciutadans.

I ara no només treballem per la causa els partits independentistes, o les associacions de defensa de la nostra cultura com Òmnium, o la pràctica totalitat de les administracions locals o comarcals. També estan per la feina la gran majoria d’entitats, associacions, centres i clubs, ja siguin de veïns, esportius, culturals,sectorials, empresarials o del que sigui. Cada setmana hi ha actes o conferències on s’exposen els avantatges (i els inconvenients) d’assolir un Estat Propi. Ho fan els ajuntaments, les escoles, la universitat, els col·legis professionals i les associacions de veïns. També ho fem,evidentment, els partits polítics, l’ANC i l’AMI.

Però el fet de viure dins d’un oasi així no és bo del tot. Ho seria si els d’Osona ens poguéssim independitzar de la resta i començar, per exemple, la reconquesta del territori català des d’aquest indret irreductible. Però em sembla que al segle XXI... les coses no es fan així. Així doncs, què podem fer més la nostra gent en un lloc com aquest? Doncs, per desgràcia, encara tenim molta feina. Tothom sap que al 2014, o abans, alguna cosa molt grossa ha de passar. I si fem cas a la declaració del nostre Parlament, tindrem una consulta. Pot passar, també, que ens vegem obligats a convocar unes eleccions anticipades, que, en aquesta ocasió, serien totalment plebiscitàries. Però, si fem cas dels darrers esdeveniments (on es veu clar que no se’ns deixarà mai de la vida fer cap mena de consulta...), hi haurà d’haver la declaració unilateral d’independència per part del nostre Parlament Nacional. Però, passi el que passi, hem d’estar a punt, com si es tractés d’una “precampanya” electoral.

Cal estar a l’aguait i no desaprofitar-ho: trigaríem massa temps a tornar a viure una altra oportunitat com aquesta. És imprescindible, a més,que no ens descuidem que hem d’anar aplanant el camí per a assegurar-nos que la regeneració democràtica es dugui a terme, ja que, sinó, haurem perdut la nostra darrera oportunitat d’esdevenir el nou Estat lliure i, sobretot, democràtic que anhelem tots. Ja ho tenim ben clar que s’acosta l’hora de la veritat i, alhora, tots som ben conscients que ben aviat arribarà el pitjor, el que encara no ha succeït i ni tan sols podem imaginar. A Osona estem a punt...i vosaltres?

No hi ha Comentaris

La reivindicació de la independència es fa present en les celebracions tradicionals de Pasqua

Com ja va passar fa unes setmanes amb el Carnestoltes, a principi d'any amb els Reis i com passa amb gairebé cada esdeveniment o acte públics d'ençà de la gegantina manifestació del darrer Onze de setembre, les festes tradicionals de celebració de la Pasqua han incorporat la reivindicació de la independència de Catalunya.

Així, per exemple, les Caramelles, una de les tradicions més populars vinculades a la Pasqua, han actualitzat els textos de les seves cançons incorporant referències explícites a la reivindicació de la independència i el procés d'exercici de la sobirania que ha encetat el nostre país. A més, els grups de caramellaires, que tradicionalment van acompanyats de banderes catalanes i altres estendards, han incorporat enguany banderes estelades per a fer palès el caràcter majoritari de la reivindicació independentista a Catalunya.

caramelles 2013b

La corrupció política (cas Bárcenas, etc.), els escàndols de la corona espanyola (cas Botswana, cas Corina, cas Undargarín, etc.) o la crisi econòmica són altres dels temes a què també fan referència els nombrosos grups de caramelles del país. 

caramelles 2013c

Notícies relacionades:

No hi ha Comentaris

Sobre el Consell de Transició

A l'hora d'analitzar el nomenament del Consell Assessor per a la Transició Nacional, permeteu-me que distingeixi entre els seus membres i les seves funcions. Abans, però, cal dir que la millor notícia és la seva constitució, fet que assenyala que es va acomplint sense retards el full de ruta establert en el Pacte per la Llibertat signat entre CiU i ERC. 

Pel que fa als seus membres, una servidora el puntua amb un 9.2, és a dir un Excel·lent però sense arribar a la Matrícula d'Honor. Malauradament, hi ha algun element, molt cridaner, que desentona i fa que no s'assoleixi la plena i total perfecció. Per cert, dels seus membres, dos van formar part del meu tribunal de tesi doctoral, i un d'ells en va ser el President. Amb un tercer he col·laborat en temes de política canadenca. i amb un quart he coincidit en moltes xerrades i actes al llarg dels darrers anys, i és un dels meus referents intel·lectuals. Per altra banda, la presència del que podem dir l'empresari patriota per excel·lència és una gran notícia i una mostra de gran reconeixement. Si tots els centenars de milers d'empresaris catalans, grans, mitjans o petits, fossin com ell, ja ben segur que seríem independents fa temps. Òbviament, per compensar, també hauria calgut incloure algun destacat representant del món del treball ...

És, però, en el camp de les funcions, de les tasques encomanades, on hi veig més problemes. Fixeu-vos que segons la fitxa informativa, l'objectiu del Consell és "assessorar el Govern en la identificació i l'impuls d'estructures d'estat i aspectes necessaris per a dur a terme la consulta " De manera que ens trobem davant d'un consell que exercirà més aviat un funció que es diu d'inward looking , en el sentit que és més aviat un consell de savis i sàvies, amb l'excepció ja ressenyada, amb una enorme capacitat intel·lectual concentrada, però que no transcendirà als ciutadans, sinó que anirà de les seves sales de reunió a les del Govern de la Generalitat.

Els consells de savis i sàvies són adients per a qüestions tècniques, on es necessita una gran preparació per resoldre temes complexos. Ara bé, un consell que ha d'assessorar sobre el futur d'un país, sobre l'assoliment de la seva llibertat i la independència, difícilment es pot tancar en unes sales de reunió i fer al marge de la societat. Tot al contrari, la seva força ha de basar-se en bolcar-se cap a la societat, és a dir, mirar cap a fora, ser outward looking , i sobretot, ha de ser un instrument que fomenti la mobilització ciutadana i popular envers la transició nacional, des d'una perspectiva clarament constructiva. També ha de resoldre tots els dubtes que generen les intoxicacions llançades pels enemics de la llibertat i del benestar del poble de Catalunya, en qüestions com les pensions, les nòmines, etc. etc.

Lluny de quedar-se tancat entre quatre parets, un Consell d'aquest tipus hauria de convocar audiències públiques arreu del país i convidar  la societat civil, la gran riquesa d'aquest país, a presentar els seus punts de vista a través de memòries o reports. A més a més, les sessions haurien de ser públiques i retransmeses pels mitjans de comunicació i els digitals. Cada audiència pública hauria de convertir-se en un esdeveniment rellevant a nivell local o comarcal,  sempre mantenint, una línia de seriositat no incompatible amb el del seu caràcter obert i participatiu.

Cal tenir present que al ser un consell assessor del govern, no del Parlament, la seva orientació ha de de partir de la posició presa pel govern en el tema de la Transició Nacional, que és molt clara i diàfana al respecte, i que els membres del Consell han d'assumir com a pròpia des del moment que accepten el nomenament. De manera que la seva funció és ajudar-lo a fer el camí cap on vol arribar de la forma més ràpida i més adient.

En definitiva, que lluny de tancar-se en una torre d'ivori, penso que el Consell ha de ser un instrument per obrir i difondre els plantejaments de la transició cap a l'estat propi, és a dir, cap a la Independència.

cardús3
carles_boix
requejo

No hi ha Comentaris

Reagrupament denuncia que les obres a l’N-II entre Caldes de Malavella i Sils tornen a estar aturades

La formació independentista demanarà a la diputada d’Esquerra i Reagrupament al Congrés dels Diputats per Girona, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri quin és el motiu pel qual els treballs a l’N-II tornen a estar paralitzats

A finals d’octubre del 2012, pocs dies abans que comencés la campanya de les eleccions al Parlament del 25 de novembre, el govern espanyol sorprenia tothom amb una sobtada represa de les obres a l’N-II en el tram comprès entre Sils i Caldes de Malavella, que estaven empantanegades des del 2009. La previsió era que aquests treballs duressin uns 15 mesos.

Des de Reagrupament volem denunciar que, al cap de tan sols cinc mesos, fa pocs dies diverses persones ens van informar que aquestes obres tornen a estar aturades sense que se’n sàpiguen els motius, tot i que sospitem que la raó ha de ser econòmica, ja que estem acostumats als reiterats incompliments del govern espanyol en matèria d’infraestructures en tot allò que fa referència a Catalunya i molt especialment, a les comarques gironines, a les eternes obres de l’N-II.

En aquest sentit, des de Reagrupament Gironès demanarem a la diputada per Girona d’ERC-Reagrupament al Congrés dels Diputats, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri la raó per la qual aquestes obres a l’N-II tornen a estar aturades i que exigeixi explicacions al ministre sobre aquest nou incompliment del govern del PP envers els ciutadans i ciutadanes de les comarques gironines.

En aquest sentit, el coordinador de Reagrupament a la regió de Girona i també regidor a l’Ajuntament gironí, Carles Bonaventura, ha manifestat que “si es confirma aquesta nova aturada de les obres en aquest tram de l’N-II, si es confirma aquest nou incompliment del govern espanyol, ara del PP i abans del PSOE, envers els ciutadans catalans i gironins, es confirmarà també el que els independentistes ja vam denunciar en el seu moment: que la represa de les obres el novembre del 2012 tan sols obeïa a interessos electoralistes del govern popular”.

Bonaventura també hi ha afegit que “el PP, amb la represa dels treballs fa uns cinc mesos, va intentar desautoritzar les formacions sobiranistes quan denunciàvem l’escassa inversió del govern espanyol en infraestructures a Catalunya, i molt especialment en el cas de l’N-II a les comarques gironines, en unes eleccions altament polaritzades entorn al dret a decidir. Doncs bé, aquesta nova aturada de les obres torna a posar de manifest que mentre Catalunya no disposi d’estat propi no podrem tenir unes infraestructures dignes d’un país del Primer Món”.

No hi ha Comentaris

També cal deconstruir estructures d’Estat

La trajectòria de l’Estat espanyol sempre ha estat la d’espoliar els territoris que no eren Castella. Els països d’Amèrica Llatina es van adonar que no sortia a compte formar part del regne de Castella i es van independitzar. Des de 1714 a Catalunya sempre hi ha hagut organitzacions independentistes. És a partir de 2012 que el procés d’independència nacional s’ha accelerat. Els catalans del segle XXI encara recorden els anys del dictador feixista que tenia la dèria d’anar contra la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra economia, però l’espoli, el maltractament i l’engany fa molts anys que duren.

El govern de Catalunya treballa per accelerar el procés per a la nostra independència nacional i per això ens explica que cal construir estructures d’Estat. I jo hi estic d’acord. Em preocupa que ningú no hagi explicat en cap discurs la necessitat que hem de realitzar primer: cal deconstruir les estructures que l’Estat espanyol té al nostre país.Tots els estudis econòmics demostren que Catalunya ha exercit el trist paper d’un territori colonitzat. Cap esclau humiliat i maltractat no comença a pensar en les «estructures» de la seva vida en llibertat fins que no se sap lliure i respira aire fresc i pur.

Els catalans no podem pensar a crear les nostres estructures del futur Estat català si abans no hem desactivat totes les estructures que l’Estat espanyol ha creat a Catalunya durant els últims 300 anys. Al Cercle Català de Negocis hem estudiat a fons les organitzacions, institucions, fundacions, diputacions, entitats i empreses de mitjans de comunicació i podem afirmar que n’hi ha moltes que són veritables pedres posades al mig del camí per evitar que Catalunya assoleixi amb èxit la seva independència nacional.

Fa anys que les estructures de l’Estat espanyol treballen per anul·lar el dinamisme econòmic de Catalunya i enfonsar la confiança dels catalans cap al seu país. Al segle XXI les ambigüitats no sumen sinó que resten. Si finalment ja hem après que amb Espanya les ambigüitats ens porten a la derrota, per què no actuem amb seny, força, contundència i valentia? De res no serveixen les tripulacions de mariners experts si el vaixell resta ancorat a port. Ens cal obrir les ales i remoure el vent. Hem de volar molt i molt alt i ens cal sentir l’alè de llibertat en cada acció. Hem d’anar per feina i parlar clar.

Si el grup Godó posa pals a les rodes al procés, doncs no és ni just ni coherent que la Generalitat continuï subvencionant els seus mitjans (diaris, ràdio, televisió). Si els periodistes que treballen ales ràdios publiques no fan bé la seva feina, llavors cal rescindir-los el contracte i segur que trobaran ràdios a Madrid que els acolliran amb els braços oberts. Si hi ha presidents d’entitats i institucions públiques que no actuen d’acord al que el país ha decidit, doncs han de ser substituïts. Sense manies, amb contundència. President, com diu la cançó de Lluís Llach «si tu hi vas jo hi vaig».Quant comencem? La majoria de catalans «hi volem anar» i el temps s’atansa!Tertulians de les ràdios publiques que cobren per fer perdre el temps,dir bajanades i crear confusió?Fora! Volem viure un moment històric i no podem perdre el temps, mantenir i subvencionar als qui ens volen distreure.Al pa pa i al vi vi. Som i només serem si parlem «clar i català» i actuem amb fermesa i determinació.

Des del Cercle Català de Negocis hem estudiat molts processos paral·lels de països que s’han independitzat i hem de dir que de moment nosaltres no seguim la pauta establerta. Estem en un moment d’urgència històrica. Si no assolim l’Estat en 6 o 8 mesos, els catalans patirem molt. L’única solució per retornar la confiança és que Catalunya assoleixi estructures d’Estat de la UE i que amb les nostres puguem enfortir la nostra economia i fer-la competitiva. Malgrat que la data de l’Onze de Setembre de 2014 seria emblemàtica, no ens podem esperar. Hem de treballar tots plegats per assolir la independència abans de 2014. Les empreses estan descapitalitzades i no hi ha recursos per aguantar més temps.Tots els estudis expliquen que en moments de crisi les inversions s’han de fer on hi ha una certesa en la capacitat de retorn i ningú no invertirà en una Catalunya espoliada.En la Catalunya regió d’Espanya ningú no hi confiarà, en la Catalunya nou Estat d’Europa sí. President, comencem la feina?

No hi ha Comentaris

Caín*, Abel i el senyor Cercas

El senyor Cercas acaba de fer unes declaracions a través de les quals, a més a més de confessar-se no independentista, ens fa saber que no entén la confrontació que es viu a Catalunya entre el català i el castellà tota vegada que són dues llengües germanes. Segurament fa ús d'una llicència literària i personifica les "llengües" que, ni es poden confrontar ni poden gaudir del qualificatiu de "germanes".

Em permeto, senyor Cercas, discrepar de les seves afirmacions (en relació amb la convivència del català i castellà a Catalunya). A Catalunya la llengua catalana i la llengua castellana no estan confrontades ni ho estan, tampoc, els parlants d'aquestes llengües. A Catalunya hi ha respecte per a totes les llengües i també per als escriptors que, fent ús de la seva llibertat, escriuen en castellà. I vostè ho sap, perquè n'és un exemple. I pel que fa a la germanor jo més aviat diria que són llengües que comparteixen un tronc comú amb moltes altres, amb totes les llengües romàniques.

El que passa a Catalunya, de moment una nació sense estat, és que estem subjectes a un Estat espanyol que, no només no vetlla per totes les llengües parlades en el seu territori sinó que posa constantment pals a les rodes per evitar que les llengües diferents del castellà es desenvolupin amb plenitud. I vostè, també ho sap tot això. I no ho diu. Per què  no repassa l'Informe 2013 de la Plataforma per la Llengua que s'acaba de fer públic? Si ho fa, podrà constatar que l'Estat espanyol ha promulgat més de 200 lleis que defensen la llengua castellana i les dues lleis que ha aprovat el Parlament de Catalunya en defensa de català han estat recorregudes. També li aconsello la lectura de la proposta de Llei d'Educació que està enllestint el senyor Wert. Després d'aquest exercici, dubto que fos capaç d'insistir en els seus arguments (lingüístics).

Totes les lleis que, des de fa més de 300 anys, s'han imposat en contra del català les han promogut i aplicat persones que formen part d'un mateix estat, l'espanyol, aquells que, també metafòricament, podríem anomenar "germans". El passatge de la Bíblia, que ens recorda els  germans Caín i Abel, és un bon exemple per constatar que no sempre et pots refiar dels germans.

Seria molt d'agrair, senyor Cercas, que vostè continués escrivint la seva obra literària d'acord amb les seves preferències lingüístiques, però que no ens intentés distreure amb el plantejament de polèmiques estèrils. Ara ens agafa en un moment de molta feina. I totes les energies les dediquem a aconseguir que, tan aviat com sigui possible, mai més ningú de fora ens pugui imposar res. A Catalunya, el català llengua nacional com li pertoca i tot el respecte per a totes les altres llengües que són, també, patrimoni nostre.

* He optat per la forma Caín que és la que aconsella l'Institut d'Estudis Catalans

No hi ha Comentaris

Martí Anglada presentarà “Quatre vies per a la independència” a Vic

L’expert en política internacional, Martí Anglada, serà aquest proper dijous a Vic per presentar el seu llibre “Quatre vies per a la independència”, on explica la via d’accés a la independència de diverses nacions d’Europa i en presenta els problemes i les solucions adoptades. Concretament es fixa ens els casos d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia en el procés que els va portar a fundar un estat propi als anys 90.

L’autor ha estat estudiant sobre el terreny la via d’accés a la independència d’aquests nous estats dels que creu que Catalunya també en pot aprendre per iniciar el seu propi procés.

La presentació es farà aquest proper dijous, 4 d’abril, a les 20h. a l’Auditori d’Unnim, al número 11 de la rambla de l’Hospital de Vic. L’acte l’organitzen conjuntament la llibreria la Tralla i Reagrupament Osona.

No hi ha Comentaris